Organitzaci?? territorial del Canad??
De Viquip??dia
El Canad?? ??s una federaci?? de Nord-Am??rica integrada per deu prov??ncies i tres territoris que conformen el segon Estat m??s gran del m??n en superf??cie. La difer??ncia principal entre una prov??ncia i un territori canadenc ??s que la prov??ncia rep els poders de govern directament de la corona, per mitj?? de l'Acta de la Constituci?? de 1867, la qual cosa l'atorga m??s compet??ncies i drets que no pas a un territori, el poders del qual l'han estat delegats pel govern federal.
A l'actualitat les prov??ncies del Canad?? s??n Alberta, la Col??mbia Brit??nica, Manitoba, Nova Brunsvic, Terranova i Labrador, Nova Esc??cia, Ont??rio, l'Illa del Pr??ncep Eduard, Quebec i Saskatchewan. Els tres territoris s??n els Territoris del Nord-oest, Nunavut i el Yukon.
La Companyia de la Badia de Hudson tenia el control de grans porcions de terra de l'oest del Canad?? fins al 1870 data en qu?? entregaria aquestes terres al govern del Canad?? i que conformarien els Territoris del Nord-oest. L'1 de setembre, 1905, la porci?? dels Territoris del Nord-oest que es trobava al sud del paral??lel 60?? es va convertir en les prov??ncies d'Alberta i Saskatchewan. El 1912 les fronteres del Quebec, Ontario i Manitoba es van estendre cap al nord: Manitoba es va estendre fins al paral??lel 60??; Ontario cap a la Badia de Hudson i Quebec es va annexar el Districte d'Ungava.
El 1869 Terranova va decidir en un refer??ndum romandre com a territori brit??nic i no pas com a part del Domini del Canad?? ja que temien que les pol??tiques del Canad?? central dominarien les pol??tiques de Terranova quant als impostos i altres afers econ??mics. El 1907 Terranova i Labrador van adquirir l'estatus de Domini. No obstant, el 1933, el govern de Terranova va caure i durant la Segona Guerra Mundial, el Canad?? va prendre la responsabilitat de defendre Terranova. Despr??s de la guerra, l'estatus de Terranova va ser q??estionat, i per una petita majoria, els ciutadans de Terranova i Labrador van votar per unir-se a la confederaci?? canadenca el 1948 en un refer??ndum. El 31 de mar??, 1949, es va convertir en la desena i ??ltima prov??ncia a unir-se a la confederaci??.
Taula de continguts |
[edita] Govern
Les prov??ncies gaudeixen de gran autonomia en relaci?? amb el poder federal, i tenen la jurisdicci?? sobre la majoria dels serveis p??blic de sanitat, educaci??, benestar i de la transportaci?? intraprovincial. Reben "pagaments de transfer??ncia" del govern federal per finan??ar aquests serveis, i tamb?? tenen la capacitat de cobrar llurs propis impostos. El govern federal, amb poders superiors quant al cobrament d'impostos condiciona aquests pagaments de transfer??ncia i influencia les prov??ncies; per exemple, com a condici?? per rebre fons per finan??ar el serveis de sanitat les prov??ncies s'han de comprometre a oferir-ne l'acc??s universal.
Els cossos legislatius de les prov??ncies s??n unicamerals. Anteriorment, algunes prov??ncies tenien una segona cambra, coneguda com a consell legislatiu, per?? aquestes van ser abolides; l'??ltima en ser abolida seria la de Quebec el 1968. A la majoria de les prov??ncies el cos legislatiu s'anomena Assemblea Legislativa, llevat de les prov??ncies de Nova Esc??cia i Terranova i Labrador on s'anomena Casa d'Assemblea, i al Quebec, on es coneix com a Assemblea Nacional. El cap de govern de cada prov??ncia ??s el premier, el l??der del partit amb majoria. El representant de la reina a cada prov??ncia ??s el Tinent-Governador; i als territoris ??s el Comissionat.
[edita] Les prov??ncies del Canad??
| Prov??ncia | Abreviaci?? (Codi ISO) | Capital | Entrada a la confederaci?? | Poblaci?? (2005) |
??rea (km??) | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Terra | Aigua | Total | |||||
| Ont??rio 1 | ON | Toronto | 1 de juliol, 1867 | 12.541.400 | 917.741 | 158.654 | 1.076.395 |
| Quebec 1 | QC | Ciutat de Quebec | 7.598.100 | 1.356.128 | 185.928 | 1.542.056 | |
| Nova Esc??cia2 | NS | Halifax | 937.900 | 53.338 | 1.946 | 55.284 | |
| Nova Brunsvic 2 | NB | Fredericton | 752.000 | 71.450 | 1.458 | 72.908 | |
| Manitoba3 | MB | Winnipeg | 15 de juliol, 1870 | 1.177.600 | 553.556 | 94.241 | 647.797 |
| Col??mbia Brit??nica2 | BC | Vict??ia | 20 de juliol, 1871 | 4.254.500 | 925.186 | 19.549 | 944.735 |
| Illa del Pr??ncep Eduard2 | PE | Charlottetown | 1 de juliol, 1873 | 138.100 | 5.660 | ??? | 5.660 |
| Saskatchewan 4 | SK | Regina | 1 de setembre, 1905 | 994.100 | 591.670 | 59.366 | 651.036 |
| Alberta 4 | AB | Edmonton | 3.256.800 | 642.317 | 19.531 | 661.848 | |
| Terranova i Labrador2 | NL | St. John's | 31 de mar??, 1949 | 516.000 | 373.872 | 31.340 | 405.212 |
Notes:
- Just abans de la formaci?? de la confederaci?? Ontario i Quebec formaven la Prov??ncia del Canad??
- Nova Esc??cia, Nova Brunsvic, la Col??mbia Brit??nica i l'Illa del Pr??ncep Eduard eren col??nies separades quan es van unir a la confederaci??. Abans de la seva entrada Terranova era un Domini de la Comunitat Brit??nica.
- Manitoba es va conformar al mateix temps que els Territoris del Nord-oest.
- Saskatchewan i Alberta foren creades a partir del Territori del Nord-oest.
[edita] Els territoris del Canad??
En l'actualitat s??n tres els territoris del Canad??. A difer??ncia de les prov??ncies els territoris del Canad?? no tenen cap jurisdicci?? inherent i nom??s gaudeixen dels poders que els s??n delegats pel govern federal. Els territoris abasten la porci?? del Canad?? al nord de la latitud 60?? N i a l'oest de la Badia de Hudson, aix?? com gaireb?? totes les illes al nord del Canad?? continental (des de la Badia de James cap a les illes de l'??rtic). La seg??ent taula presenta els territoris en ordre de preced??ncia.
| Territori , with flag | Abreviaci?? (Codi ISO) | Capital | Entrada a la confederaci?? | Poblaci?? (2004) |
??rea (km??) | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Terra | Aigua | Total | |||||
| Territoris del nord-oest | NT | Yellowknife | 15 de juliol, 1870 | 42.800 | 1.183.085 | 163.021 | 1.346.106 |
| Yukon | YT | Whitehorse | 13 de juny, 1898 | 31.200 | 474.391 | 8.052 | 482.443 |
| Nunavut | NU | Iqaluit | 1 d'abril, 1999 | 28.300 | 1.936.113 | 157.077 | 2.093.190 |
El Canad?? no va adquirir nou territori per crear el Yukon, Alberta, Saskatchewan o Nunavit. Aquests van formar-se a partir dels Territoris del Nord-oest. Manitoba i el Territori del Nord-oest es van crear el 1870 de la Terra de Rupert i el Territori Nord-occidental. Aleshores, la regio del Territori del Nord-oest abastava tot el nord i l'oest del Canad??, incloent-hi dos terceres parts de l'Ont??rio i Quebec, llevat de les Illes ??rtiques, la Col??mbia Brit??nica i una porci?? petita del sud de Manitoba. El 1999, Nunavut es va separar dels Territoris del Nord-oest. La poblaci?? del Nunavut ??s 85% inuit, mentre que la poblaci?? dels Territoris del Nord-oest ??s 10% inuit, 40% amerindis (anomenats "primeres nacions" o "primers pobles") i m??tis (mestissos) i el 50% no ??s aborigen. Tots tres territoris s??n la regi?? menys poblada del Canad?? amb 100.000 persones
Cadascun dels territoris elegeix un membre del Parlament. A difer??ncia dels territoris dels Estats Units (com ara les Illes Verges nord-americanes), els territoris canadencs elegeixen un representant amb les mateixes prerrogatives que els altres de la Cambra dels Comuns. Els residents dels territoris canadencs s??n ciutadans amb tots els drets que els ciutadans de les prov??ncies. Cada territori tamb?? compta amb un senador.
