Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Emirats ??rabs Units - Viquip??dia

Emirats ??rabs Units

De Viquip??dia

???????????????? ???????????????? ????????????????
(Al-Im??r??t al-???Arab??yah al-Muttahidah)
Bandera dels Emirats ??rabs Units Escut dels Emirats ??rabs Units
(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap
Localitzaci?? delsEmirats ??rabs Units
Idiomes oficials ??rab
Capital Abu Dhabi
-
Ciutat m??s gran Abu Dhabi
Govern Federaci?? d'emirats
Xeic Khalifa bin Zayed Al Nahayan
XeicMuhammad ben Rashid Al-Maktum
Superf??cie
 - Total
 - Aigua (%)
83.600 km?? (113??)
Despreciable
Poblaci??
 - Estimaci?? 2005
 - Cens ???
 - Densitat
2.563.212 (136??)
???
30,9 hab/km?? (-)
Moneda D??rham dels Emirats ??rabs Units (AED)
Fus horari
 - Estiu (DST)		 (UTC+4)
(UTC)
Independ??ncia
 del Regne Unit
el 2 de desembre de 1971
Himne nacional Arabic Emirati Tahiat Alalam
Domini internet .ae
Codi telef??nic +971
Gentilici de la Uni?? dels Emirats ??rabs


Els Emirats ??rabs Units (EAU) s??n una federaci?? de monarquies (emirats) situada al sud-est de la pen??nsula d'Ar??bia, a l'??sia sud-occidental. Limita amb el golf P??rsic al nord, amb el golf d'Oman al nord-est, amb Oman al nord-est i a l'est, i amb l'Ar??bia Saudita al sud i a l'oest. La capital ??s Abu Dhabi.

Compr??n set emirats: Abu Dhabi, Ajman, Dubai, Fujairah, Ras al-Khaimah, Sharjah i Umm al-Qaiwain. La federaci?? es va formar el 2 de desembre de 1971, amb sis emirats; Ras al-Khaimah va entrar en la federaci?? d'emirats el 10 de febrer de 1972 en obtenir garanties sobre la reclamaci?? de les illes Tunb, ocupades per Iran el 30 de novembre de 1971.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

Abans de 1971, any de la independ??ncia, eren coneguts com els Estats de la Treva (en angl??s, Trucial States) integrants de l'anomenat Trucial Oman (Oman de la Treva), en refer??ncia a un tractat de treva temporal signat el 1820, renovat el 1835 i convertit en treva perp??tua el 1853 entre els brit??nics i alguns xeics ??rabs (sis, tots menys el xeic de Fujairah); el 1892 els Exclusive Agreements (Acords Exclusius) van garantir al Regne Unit el control de la defensa i els afers estrangers. La majoria dels mapes assenyalaven aquest territori com la Costa dels Pirates que fou el nom que se'ls va donar, de fet, fins al 1853.

El primer pas cap a la federaci?? es va fer el 1952 quan es va crear el Trucial States Council amb els xeics dels set territoris (Kalba i Diba es van incorporar a Sharjah i es va recon??ixer la independ??ncia de Fujairah); despr??s va seguir el Trucial States Development Council, per promoure el desenvolupament econ??mic, i els Trucial Oman Scouts (abans Trucial Oman Levies, creats el 1950 segons el model de la Legi?? ??rab de Jord??nia) per assegurar la pau entre els diferents xeicats. Les fronteres internes es van establir principalment entre 1955 i 1961 sobre la base de les adhesions locals.

El gener del 1968 el govern brit??nic va anunciar que deixaria la regi?? a finals de 1971. Un mes despr??s (18 de febrer) els xeics de Dubai i Abu Dhabi van anunciar que federarien els seus dos territoris, per coordinar la pol??tica exterior i la defensa i cooperar en altres ??mbits. El 27 de febrer es va celebrar a Dubai una confer??ncia amb els set xeics i els de Qatar i Bahrein, i es va prendre una decisi?? en el sentit d'anar a una federaci?? dels nou xeicats que entraria en vigor el 30 de mar?? de 1968 amb el nom de Federaci?? d'Emirats ??rabs (Ittihad al-Imarat al-Arabiyya).

Aquesta federaci?? nom??s va existir sobre el paper i en els dos seg??ents anys es va avan??ar molt poc. Les comissions no tenien prou facultats i eren lentes. Es va discutir sobre moneda comuna, educaci?? unificada, comunicacions federals, serveis m??dics i socials integrats, i altres. Les disc??rdies que durant segles havien enfrontat als xeics no eren f??cils de solucionar tot d'una, i els litigis territorials, les rivalitats din??stiques i les dissensions tribals jugaven contra la federaci??; no es va trobar un acord sobre el lloc de la capital federal, la duraci?? del mandat del president i en general per el repartiment del poder i la representativitat de l'assemblea consultiva prevista. Bahrain i Qatar volien tenir un vot cadascun, i un tamb?? cadascun Abu Dhabi i Dubai, i els altres cinc nom??s tindrien un vot entre tots, i exigien que les decisions del consell es preguessin per unanimitat (Abu Dhabi volia la majoria). En quant a escons Bahrain demanava en proporci?? a la poblaci?? (la poblaci?? de Bahrain era el doble que la dels altres vuit estats) i la resta volia una representaci?? igual per tots els estats. La por d'una hegemonia de Bahrain va fer fracassar finalment la federaci??.

Altres problemes exteriors eren la reclamaci?? d'Iran sobre Bahrain, i la d'Ar??bia Saudita sobre part d'Abu Dhabi i especialment sobre l'oasi de Buraimi. El maig de 1970 el conflicte entre Bahrain i Iran es va resoldre sobre la base del nomenament d'un representant de l'ONU per garantir els desitjos de la poblaci?? de les illes, i es va comprovar que la poblaci?? de Bahrain volia al 99 % un estat sobir?? separat, i Iran va acceptar els fets. Bahrain ara ja no necessitava a la Federaci?? per defensar-se de la reclamaci?? iraniana.

En canvi al mateix temps, Ar??bia Saudita refor??ava la seva reclamaci?? de Buraimi i tota la zona sud i oriental d'Abu Dhabi, mentre Iran manifestava la seva reclamaci?? sobre les illes Abu Musa i Tunb de Sharjah i Ras a-Khaimah. Com que Bahrain ara no es volia barrejar amb conflictes amb Iran i l'emir considerava que Bahrain no quedava representat a la federaci?? segons el seu pes demogr??fic, industrial i educatiu, i tampoc volia conflictes amb Ar??bia Saudita, a partir del maig-juny del 1970 es va comen??ar a separar del projecte. Iniciat aquest proc??s, i per rivalitats din??stiques, Qatar va seguir a Bahrain. Aix?? la federaci?? de nou passaria a vuit i tot seguit a set membres. El juny de 1970 la vict??ria dels conservadors a la Gran Bretanya no va suposar cap canvi ja que el partit triomfant va confirmar la pol??tica de sortida de la regi?? el 1971. Bahrain va proclamar la independ??ncia el 14 d'agost de 1971 i Qatar l'1 de setembre de 1971.

Com que Bahrain i Qatar van deixar de participar a les reunions, els altres set estats van seguir negociant. Sis d'aquests set xeicats van acordar una federaci?? sota el nom de Emirats ??rabs Units que fou proclamada a Dubai el 18 de juliol de 1971. Saqr ben Muhammad al-Qasimi de Ras al-Khaimah va refusar formar part de la federaci?? perqu?? no tenia el suport dels altres per garantir la sobirania sobre les illes Tunb, i perqu?? considerava excessiu el poder que l'acord acordava a Dubai i Abu Dhabi. En canvi l'emir Khalid ben Muhammad al-Qasimi de Sharjah es va mostrar mes raonable sobre la q??esti?? d'Abu Musa i va arribar a un acord amb Iran, pa??s que administraria l'illa i pagaria un subsidi anyal, i a m??s l'explotaci?? del petroli i gas a l'entorn de l'illa seria com??. El 30 de novembre de 1970 l'illa Abu Musa i les Tunb van quedar ocupades per Iran, amb una petita resist??ncia a la Gran Tunb.

Fronteres internes dels Emirats
Fronteres internes dels Emirats

El dia 1 de desembre de 1970 es van derogar els tractats entre la Gran Bretanya i els xeics i l'endem?? va n??ixer oficialment la federaci??. El primer president fou el xeic d'Abu Dhabi Zayed ben Sultan al-Nahayan, amb l'emir de Dubai Rashid ben Saeed Al-Maktum com a vicepresident. Segons la constituci?? redactada pel jurista egipci Wahid Rifaat, el mandat era per cinc anys i podien ser reelegits. Com a capital ??s va fixar Abu Dhabi de manera provisional i es va decidir que es construiria una nova capital a la frontera entre Dubai i Abu Dhabi.

El origen del poder suprem executiu i legislatiu ??s el consell federal suprem format pels set xeics, amb decisions adoptades per majoria per?? amb dret de veto per Abu Dhabi i Dubai. El president escollit nomena al primer ministre, el viceprimer ministre i els ministres que en conjunt foren el gabinet federal que ha de seguir les indicacions del consell federal suprem. La constituci?? tal com fou adoptada a la independ??ncia t?? 152 articles , i estableix tamb?? la creaci?? d'un consell nacional federal a manera d'assemblea consultiva amb 40 membres, nomenats pels xeics per dos anys, 8 d'Abu Dhabi, 8 de Dubai, 6 de Sharjah, 6 de Ras al-Khaimah, i 4 cadascun dels altres tres; encara que la constituci?? atorga a aquest consell nacional una iniciativa legislativa de fet es limita a provar el pressupost i preparar la legislaci?? que li presenta el consell de ministres. Conforme a la constituci?? hi ha un tribunal federal suprem i alguns tribunals federals de primera inst??ncia. Tamb?? existeix un Alt Consell de la Defensa per les q??estions militars que s??n comunes, el qual est?? presidit pel president de la federaci?? i el formen el vicepresident , el primer ministre, els ministres de defensa i interior i el comandant en cap de l'ex??rcit federal, ex??rcit format sobre la base del que foren els Trucial Oman Scouts.

L'ocupaci?? iraniana d'Abu Musa i les Tunb va tenir una repercussi?? pol??tica important quan el 24 de gener de 1972 l'emir de Sharjah, Khalid, fou assassinat pel seu cos?? i ex xeic, Saqr ben Sultan al-Qasimi, ostensiblement com a c??stig per haver abandonat Abu Musa a Iran, i de pas tornar al poder. Com a cop d'estat va fracassar per?? aquest assassinat va canviar les coses i la federaci?? va acordar que defensaria la reclamaci?? d'Abu Musa i les Tunb, i en aquestes condicions el xeic de Ras al-Khaimah va entrar a la federaci?? el 10 de febrer de 1972.

El gabinet federal des de el comen??ament fou alimentat quasi exclusivament per Abu Dhabi, degut als seus importants ingressos petroliers. Dubai en canvi nom??s hi particip?? simb??licament i actualment ??s l'estat m??s ric per?? el petroli representa menys del 5% de la seva riquesa.

Abu Dhabi disposa d'una for??a de defensa pr??pia millor equipada que la de la federaci?? [1]. Els Emirats s??n un dels grans productors mundials de petroli (el tercer del golf P??rsic despr??s de l'Ar??bia Saudita i l'Iraq), si be pr??cticament tota la producci?? correspon a l'emirat d'Abu Dhabi. Dubai i Sharjah tenen quasi be exhaurides les seves reserves.

[edita] Oficials Pol??tics brit??nics dependents del cap de residents pol??tics a Bahrain

  • 1939 - 1940 John Baron Howes
  • 1940 - 1941 Roy Douglas Metcalfe
  • 1941 - 1942 Cornelius James Pelly
  • 1943 - 1944 Maurice Patrick Tandy
  • 1944 Reginald Michael Hadow
  • 1944 - 1945 Richard Ernest Rowland Bird
  • 1945 - 1946 Raymond Clive
  • 1946 - 1948 Noel Jackson
  • 1948 - 1950 Patrick Desmond Stobart
  • 1950 - 1951 Harry Denis Mitchell
  • 1951 - 1952 A. John Wilton
  • 1952 M.S. Buckmaster
  • 1952 - 1953 Michael Weir

[edita] Agents Pol??tics Brit??nics dependents del cap de residents pol??tics a Bahrain

  • 1953 - 1955 Christopher Pirie-Gordon
  • 1955 - 1958 John Peter Tripp
  • 1958 - 1961 Donald F. Hawley
  • 1961 - 1964 A. James M. Craig
  • 1964 - 1966 H. Glencairn Balfour-Paul
  • 1966 - 1968 David A. Roberts
  • 1968 - 1970 Julian L. Bullard
  • 1971 Julian Fortay Walker

[edita] Presidents de la Federaci??

[edita] Primers ministres

[edita] Govern federal

Esta format per 19 ministeris dels que Dubai controla entre d'altres el de Defensa i Abu Dhabi entre d'altres el de l'Interior. Els ministeris s??n:

  • Ministeri de Defensa
  • Ministeri de Finances i Industria
  • Ministeri de l'Interior
  • Ministeri d'Afers Presidencials
  • Ministeri d'Educaci??
  • Ministeri d'Afers Exteriors
  • Ministeri d'Educaci?? Superior i Recerca Cient??fica
  • Ministeri d'Obres Publiques
  • Ministeri d'Economia
  • Ministeri de Just??cia
  • Ministeri de l'Energia
  • Ministeri del Treball
  • Ministeri del Sector de Desenvolupament P??blic
  • Ministeri d'Estat per Afers del Gabinet
  • Ministeri d'Afers Socials
  • Ministeri d'Estats per Afers deL Consell Federal Nacional
  • Ministeri de la Salut
  • Ministeri de l'Entorn i de l'Aigua
  • Ministeri de Cultura, Joventut i Desenvolupament Comunitari

[edita] Notes

<reference/>

[edita] Enlla??os externs

Emirats ??rabs Units Bandera dels Emirats ??rabs Units
Emirats
Abu Dhabi | Ajman | Dubai | Fujairah | Ras al-Khaimah | Sharjah| Umm al-Qaiwain


 
Estats de l'??sia
Afganistan Afganistan | Ar??bia Saudita Ar??bia Saudita | Arm??nia Arm??nia2 | Azerbaidjan Azerbaidjan1 | Bahrain Bahrain | Bangla Desh Bangla Desh | Bhutan Bhutan | Brunei Brunei | Cambodja Cambodja | Corea del Nord Corea del Nord | Corea del Sud Corea del Sud | Emirats ??rabs Units Emirats ??rabs Units | Filipines Filipines | Ge??rgia Ge??rgia1 | Iemen Iemen | ??ndia ??ndia | Indon??sia Indon??sia | Iran Iran | Iraq Iraq | Israel Israel | Jap?? Jap?? | Jord??nia Jord??nia | Kazakhstan Kazakhstan1 | Kirguizistan Kirguizistan | Kuwait Kuwait | Laos Laos | L??ban L??ban | Mal??isia Mal??isia | Maldives Maldives | Mong??lia Mong??lia | Myanmar Myanmar | Nepal Nepal | Oman Oman | Pakistan Pakistan | Qatar Qatar | R??ssia R??ssia1 | Singapur Singapur | S??ria S??ria | Sri Lanka Sri Lanka | Tadjikistan Tadjikistan | Tail??ndia Tail??ndia | Taiwan Taiwan | Timor Oriental Timor Oriental | Turkmenistan Turkmenistan | Turquia Turquia1 | Uzbekistan Uzbekistan | Vietnam Vietnam | Xina Xina | Xipre Xipre2
Depend??ncies: Palestina Palestina | Tibet Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.


Lliga ??rab Lliga ??rab
Alg??ria Alg??ria | Ar??bia Saudita Ar??bia Saudita | Bahrain Bahrain | Comores Comores | Djibouti Djibouti | Egipte Egipte | Emirats ??rabs Units Emirats ??rabs Units | Iemen Iemen | Iraq Iraq | Jord??nia Jord??nia | Kuwait Kuwait | L??ban L??ban | L??bia L??bia | Marroc Marroc | Maurit??nia Maurit??nia | Oman Oman | Palestina Palestina | Qatar Qatar | S??ria S??ria | Som??lia Som??lia | Sudan Sudan | Tun??sia Tun??sia
Organitzaci?? de la Confer??ncia Isl??mica
Afganistan Afganistan | Alb??nia Alb??nia | Ar??bia Saudita Ar??bia Saudita | Alg??ria Alg??ria | Azerbaidjan Azerbaijan | Bahrain Bahrein | Bangla Desh Bangla Desh | Ben??n Ben??n | Brunei Brunei | Burkina Faso Burkina Faso | Camerun Camerun | Comores Comores | Costa d'Ivori Costa d'Ivori | Djibouti Djibouti | Egipte Egipte | Emirats ??rabs Units Emirats ??rabs Units | Gabon Gabon | Gambia G??mbia | Guinea Guinea | Guinea Bissau Guinea Bissau | Guyana Guyana | Iemen Iemen | Indon??sia Indon??sia | Iraq Iraq | Iran Iran | Jord??nia Jord??nia | Kazakhstan Kazakhstan | Kirguizistan Kirguizistan | Kuwait Kuwait | L??ban L??ban | L??bia L??bia | Mal??isia Mal??isia | Malawi Malawi | Maldives Maldives | Mali Mali | Marroc Marroc | Mo??ambic Mo??ambic | N??ger N??ger | Nig??ria Nig??ria | Oman Oman | Pakistan Pakistan | Palestina Palestina | Qatar Qatar | Senegal Senegal | Sierra Leone Sierra Leona | S??ria S??ria | Som??lia Som??lia | Sudan Sudan | Surinam Surinam | Tadjikistan Tadjikistan | Togo Togo | Tun??sia Tun??sia | Turkmenistan Turkmenistan | Turquia Turquia | Txad Txad | Uganda Uganda | Uzbekistan Uzbekistan |
Organitzaci?? de Pa??sos Exportadors de Petroli
Angola Angola | Alg??ria Alg??ria | Ar??bia Saudita Ar??bia Saudita | Emirats ??rabs Units Emirats ??rabs Units | Equador Equador | Iraq Iraq | Iran Iran | Indon??sia Indon??sia | Kuwait Kuwait | L??bia L??bia | Nig??ria Nig??ria | Qatar Qatar | Vene??uela Vene??uela |
En altres lleng??es