Turkmenistan

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials

Turcman

Capital Aşgabat
37° 58' N, 58° 20' E

Ciutat més gran Aşgabat

Govern

President
Primer Ministre

Democràcia parlamentària
Gurbanguly Berdimuhammedow
Competències revertides al president

Superfície
- Total
- Aigua (%) 488.100 km² (51è)
—

Població
- Estimació 2002
- Cens
- Densitat 4.603.244 (113è)
—
9,4 hab/km² (173è)

Moneda Manat turcman (TMM)

Fus horari
- Estiu (DST) Únic (UTC+5)
Sí (UTC+5)

Sobirania
de la Unió Soviètica 27 d'octubre de 1991

Himne nacional Himne Nacional del Turkmenistan Independent i Neutral

Domini internet .tm

Codi telefònic +993

Gentilici Turcman, turcmana

La República del Turkmenistan o el Turkmenistan és un estat de l'Àsia central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia. Va ser una de les repúbliques constituents de l'URSS del 1925 al 1991 sota el nom de República Socialista Soviètica del Turkmenistan.

[edita] Història

El territori del Turkmenistan ha estat poblat des de l'antiguitat. Les tribus turcmanes dedicades a la criança de cavalls van arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les muntanyes Altai, i es van establir als afores del desert de Karakum, arribant fins a Pèrsia, Síria i Anatòlia.

L'exèrcit rus va fer la seva entrada en el territori entre les dècades del 1860 i el 1870. El 1869, es va crear el port de Krasnovodsk, i ja el 1874 es va consolidar la presència russa amb la creació del districte militar de Transcàspia. Annexionat per l'Imperi Rus entre 1865 i 1885, el 1890 el control rus sobre Turkmenistan era complet.

El 1917 van arribar aires de revolució, i durant la guerra civil (1918-1920) el Turkmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada establerta la Unió Soviètica, el territori de Transcàspia (reorganitzat des del 1921 com a Turquestan) es va establir com a una república autònoma, per a passar aquell mateix any a ser una de les repúbliques constituents de la Unió.

Durant aquella època, es van fixar les fronteres de la república soviètica, i es van desenvolupar ambiciosos projectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de la Unió Soviètica. També es van crear sistemes de regadiu i, a poc a poc, la producció de cotó i petroli es va convertir en una de les activitats econòmiques principals.

Després de la dissolució de la Unió Soviètica, el Turkmenistan es va convertir en un estat independent. El controvertit president Saparmurat Niyazov ha dominat la vida política del país des de llavors.

[edita] Política

El president Saparmurat Niyazov, antic membre del Partit Comunista, ha dominat el país des del 1985. Ell exerceix el control absolut sobre el país i no és tolerat cap moviment d'oposició. L'únic partit legal és el del mateix president i s'anomena Partit Democràtic

El poder del president és tan absolut que el seu rostre està imprès en els bitllets, les ampolles de vodka i, fins i tot, és el logo de la televisió del país.

El 21 de desembre de 2006 el president Saparmurat Niyazov va morir, el va succeïr provisionalment Gurbanguly Berdimuhammedow. L'11 de febrer de 2007 es van celebrar les primeres eleccions presidencials des de la caiguda del règim soviètic l'any 1991, les eleccions van donar la victòria a Gurbanguly Berdimuhammedow amb un 89,23% dels vots.

[edita] Subdivisió administrativa

El Turkmenistan se subdivideix en 5 províncies o wilayatlar (en singular wilaya) i una ciutat independent (Aşgabat):

Ahal
Balkan
Daşoguz
Lebap
Mary

[edita] Geografia

Geografia del Turkmenistan

El Turkmenistan té una superfície de 488.100 km² dels quals el 90 % estan coberts pel desert del Karakum.

El clima és subtropical desèrtic amb poca pluja. Els vents són càlids i secs, i la major part de la precipitació es concentre entre el gener i el maig.

[edita] Demografia

La població, d'uns 4.500.000 habitants, es divideix en un 77% de turcomans (turkmens), un 9,2% d'uzbeks, un 6.7 de russos mentre que tatars, alemanys i altres compten amb un 5%. La llengua oficial i també majoritària és el turkmen que es parlat per un 72% de la població, seguida pel rus, principalment a les ciutats, amb un 12% i l'uzbek que és la llengua del 9%. També existeix varietat de religions, donat que un 89% són musulmans, i un 9% són membres de l'església ortodoxa russa, la resta pertanyen a petites minories,i algunes d'elles, com els Testimonis de Jehovà pateixen la manca de llibertat religiosa.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Turkmenistan

Mapa de Peters (català) (dades del Turkmenistan)
Govern del Turkmenistan (turcman) (anglès) (rus)

Repúbliques de la Unió Soviètica

Europa Oriental

Àsia Central

Caucas

Països Bàltics

Repúbliques Soviètiques efímeres

RFSS de Transcaucàsia

1922-1936

RSS Carelo-Finlandesa

1940-1956

Estats de l'Àsia
Afganistan \| Aràbia Saudita \| Armènia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats Àrabs Units \| Filipines \| Geòrgia¹ \| Iemen \| Índia \| Indonèsia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Japó \| Jordània \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| Líban \| Malàisia \| Maldives \| Mongòlia \| Myanmar \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| Rússia¹ \| Singapur \| Síria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tailàndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Dependències: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Comunitat d'Estats Independents (CEI)
Armènia \| Azerbaidjan \| Bielorússia \| Geòrgia \| Kazakhstan \| Kirguizistan \| Moldàvia \| Rússia \| Tadjikistan \| Turkmenistan \| Ucraïna \| Uzbekistan