Camerun

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Paix, Travail, Patrie
Peace, Work, Fatherland
(Pau, Treball, Pàtria)

Idiomes oficials Francès i anglès

Capital Yaoundé
3° 52' N, 11° 31' E

Ciutat més gran Douala

Govern

President
Primer Ministre

República
Paul Biya
Ephraïm Inoni

Superfície
- Total
- Aigua (%) 475.440 km² (52è)
1,3%

Població
- Estimació 2003
- Cens
- Densitat 15.746.179 (60è)
-
34 hab/km² (138è)

Moneda Franc CFA (XAF)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+1)
(UTC+1)

Independència
-Data de França i
del Regne Unit
1 de gener del 1960

Himne nacional

Chant de Ralliement

Domini internet .cm

Codi telefònic +237

Gentilici Camerunès, camerunesa

El Camerun és una república unitària de l'Àfrica Central. Limita amb Nigèria al nord-oest, amb el llac Txad a l'extrem nord, amb el Txad i la República Centreafricana a l'est, amb el Congo al sud-est i al sud, amb el Gabon i la Guinea Equatorial al sud i amb el golf de Guinea a l'oest. La capital és Yaoundé, tot i que la ciutat més poblada és Douala; totes dues passen del milió d'habitants.

La majoria del país és muntanyosa, i hi destaquen els monts d'Adamaua, a l'oest i el centre. La màxima altitud és el mont Camerun (4.070 m), volcà actiu situat prop del golf de Guinea. Al nord destaquen els rius Benoué i Logone, i el Sanaga i el Nyong a la regió meridional. Al Camerun hi ha la riba meridional del llac Txad. Se l'ha anomenat "Àfrica en miniatura" per l'enorme diversitat paisatgística que conté.

L'antic Camerun francès i una part del Camerun britànic van formar, l'any 1961, la República Federal del Camerun, que el 1972 es va convertir en la República Unida del Camerun. Des de 1984 el seu nom oficial és simplement República del Camerun, en francès (République du Cameroun) i anglès (Republic of Cameroon), les llengües oficials de l'estat, deutores de les antigues potències colonials. El Camerun generalment ha gaudit d'estabilitat, cosa que ha permès el desenvolupament de l'agricultura, les carreteres i el ferrocarril, igual com de la indústria petroliera. Malgrat els recents moviments cap a una reforma democràtica, el poder polític roman de manera ferma a les mans d'una oligarquia de base ètnica.

Taula de continguts

1 Història
- 1.1 Període precolonial
2 Subdivisions
3 Geografia
- 3.1 Fronteres terrestres
- 3.2 Principals cursos d'aigua
4 Economia
5 Demografia
6 Cultura
7 Aspectes diversos
8 Vegeu també
- 8.1 Bibliografia
- 8.2 Enllaços externs
9 Notes i referències

[edita] Història

Article principal: Història del Camerun

[edita] Període precolonial

Hi ha evidències arqueològiques que mostren que la humanitat ha habitat el territori de Camerun des de el neolític. Els pobladors que duen més temps en la zona són els grups pigmeus, com els Baka. La cultura Sao va aparèixer al voltant de el Llac Txad al voltant de l'any 500 dC. i donà pas a l'Imperi Kanem-Bornu. També van aparèixer altres regnes i comunitats en l'oest, com els Bamileke, els Bamum i els Tikar. Els navegants portuguesos van arribar a la costa camerunesa el 1472. Li van posar el nom de Rio dos Camarés (Riu de les gambetes), després de constatar l'abundància de gambes i crancs de riu de la zona; del que es deriva l'actual Camerun. En els segles següents els europeus van comerciar amb els pobles costaners mentre els missioners s'establien en l'interior.

A principis del segle XIX Modibo Adama va liderar als soldats Fulani en una jihad en el nord contra els pobles no musulmans (Kirdi) i els musulmans que encara conservaven elements pagans. Els Adama van fundar l'Emirat Adamawa, vassall de el Califat de Sokoto de Usman donen fodio. Els grups que fugien dels guerrers fulani van desplaçar al seu torn a uns altres, el que va suposar una important redistribució de la població.

Joseph Merrick, un missioner baptista jamaicà en un funeral Isubu en 1845

El 1884, l'Imperi alemany va començar a erigir factories en la regió i va implantar el règim colonial, però després de la derrota soferta per Alemanya en la Primera Guerra Mundial, el territori va ser dividit en dos mandats, un corresponent a França (el de major extensió), i altre a Regne Unit. El Camerun francès va accedir a l'autonomia interna en 1959, i a l'any següent va proclamar la seva total independència com República. En 1961 la part Sud del Camerun britànic va decidir unir-se a la República del Camerun, mentre que el Nord va preferir adherir-se a Nigèria.

[edita] Subdivisions

[edita] Geografia

[edita] Fronteres terrestres

[edita] Principals cursos d'aigua

[edita] Economia

El país està en crisi des de mitjans dels anys 80. Un 37% està cobert per boscos tropicals que poden proporcionar abundants recursos. Pertany a la CEMAC, una associació d'integració econòmica amb països fronterers

[edita] Demografia

Els habitants superen els 17 milions de persones, amb un fort creixement demogràfic a causa de la joventut de la mitjana de la població. La institució bàsica és la família extensa, amb combinació de matrimonis monògams i polígams.

Bamiléké

[edita] Cultura

Els idiomes oficials són l'anglès i el francès, però s'han comptabilitzat fins a 200 grups lingüístics diferents.

[edita] Aspectes diversos

[edita] Partits polítics

[edita] Corrupció

[edita] Festes i celebracions

[edita] El Camerun en xifres

[edita] Camerunesos cèlebres

[edita] Vegeu també

Front Socialdemòcrata del Camerun

[edita] Bibliografia

[[1]] Article de la Viquipèdia en Francès. [[2]] Article de la Viquipèdia en Anglès.

[edita] Enllaços externs

Els Pigmeus Baka del Camerun Cultura i música dels primers habitants del Camerun

[edita] Notes i referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Camerun

Estats de l'Àfrica
	Àfrica del Nord : Algèria · Egipte · Líbia · Marroc · Mauritània · Sudan · Tunísia · Dependències: Açores · Canàries · Ceuta · Melilla · Madeira · Sàhara Occidental
	Àfrica Occidental : Benín · Burkina Faso · Camerun · Cap Verd · Costa d'Ivori · Gabon · Gàmbia · Ghana · Guinea · Guinea Bissau · Guinea Equatorial · Libèria · Mali · Níger · Nigèria · República del Congo · São Tomé i Príncipe · Senegal · Sierra Leone · Togo
	Àfrica Central : Burundi · República Centreafricana · República Democràtica del Congo · Rwanda · Txad
	Àfrica Oriental : Djibouti · Eritrea · Etiòpia · Kenya · Seychelles · Somàlia · Tanzània · Uganda · Dependències: Territori Britànic de l'Oceà Índic
	Àfrica Austral : Angola · Botswana · Comores · Lesotho · Madagascar · Malawi · Maurici · Moçambic · Namíbia · Sud-àfrica · Swazilàndia · Zàmbia · Zimbabwe ·Dependències: Mayotte · Reunió · Santa Helena
Nota:	Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent a criteris diferents.