Arxipèlag de Madeira

De Viquipèdia

Coordenades: 32° 22.3, N° 16

Per a altres significats, vegeu «Madeira».

Mapa de l'illa de Madeira
(carta nàutica)

Bandera

Madeira (en portuguès Arquipélago da Madeira) és un arxipèlag portuguès situat a l'Atlàntic nord, situat entre els paral·lels 32º 22' 20'' i 33º 7' 50'' i en una longitud entre els 16º 16' 30 W i els 17º 16' 39'' W. L'arxipèlag consisteix en dues illes habitades anomenades Madeira i Porto Santo, tres petites illes deshabitades anomenades Ilhas Desertas i un altre grup més petit de tres illes també deshabitades conegut com les Ilhas Selvagens o illes Salvatges, més properes a les Canàries que a Madeira.

Descobertes i colonitzades per Portugal el 1418, actualment en són una regió autònoma (en portuguès Região Autónoma da Madeira) i, alhora, una regió ultraperifèrica de la Unió Europea.

[edita] Illes

Madeira (741 km ²)
Porto Santo (43 km ²)
illes Desertas –Deserta Grande, Ilhéu do Bugio i Ilhéu Chão– (14 km ²)
illes Selvagens –Selvagem Grande, Selvagem Pequena i Ilhéu de Fora– (2,73 km ²)

[edita] Geografia i clima

Cabo Girao

Garajau

Funchal, la capital de l'arxipèlag, es troba a la costa sud de Madeira, a 32° 37' 45 N de latitud i 16° 55' 20 W de longitud.Ciutat principal/capital:Funchal. Altres ciutats són: Vila Baleira (a l'illa de Porto Santo), Câmara de Lobos, Machico, Santa Cruz (Madeira), Caniço i Santana (Madeira).

L'arxipèlag es troba a uns 600 km de la costa de l'Àfrica, a més de 900 km de Lisboa, a uns 400 km de Gran Canaria i a uns 800 km de Santa Maria, la més propera de les illes Açores.

Madeira és l'illa principal del grup, amb 741 km ², té una longitud de 57 km, una amplada màxima de 22 km i un litoral de 130 a 140 km. És travessada d'est a oest per una cadena de muntanyes amb altituds superiors als 1.200 m que culminen al Pico Ruivo (1.862 m), de les quals baixen profunds barrancs a banda i banda de l'illa.

Al sud queda ben poc del bosc originari que cobria tota l'illa (fins que els primers colons van decidir calar-hi foc per fer lloc per a les seves granges) i que li va donar el nom que té ara(Madeira vol dir "fusta" en portuguès), però a la part nord en alguna de les valls encara hi creixen esponerosos arbres nadius de l'illa. Un llarg, estret i comparativament poc elevat promontori rocós (la Ponta de São Lourenço) forma l'extrem oriental de Madeira, on es pot veure un tros de terreny de sorra calcària que conté petxines i altres fòssils que s'assemblen a les arrels dels arbres, probablement produïts per infiltració.

La seva posició geogràfica i el paisatge muntanyós permeten un clima molt plaent. Les temperatures són d'uns 22 ºC a l'estiu i uns 16 ºC a l'hivern. Amb una humitat suau, el temps de Madeira és classificat com a subtropical. Influenciada pel corrent del Golf, la temperatura de l'aigua del mar és també d'uns 22 ºC a l'estiu, i d'uns 17 ºC a l'hivern. Les illes són d'origen volcànic.

L’arxipèlag posseeix valuoses àrees naturals, sobretot els boscos de laurisilva als estreps muntanyosos del nord de Madeira, que han estat declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

[edita] Municipis

De la mateixa manera que els districtes de Portugal, Madeira també se subdivideix en 11 municipis:

Ciutats:Funchal (vora 100.526) ,Camara de Lobos (vora 16.000),Machico(vora 12.500),Caniço (vora 12.000),Santa Cruz (6.500),Vila Baleira{Porto Santo}(vora 4.400),Santana (vora 3.500).

Nota:La ciutat de Caniço pertence al municipi de Santa Cruz.

Todas las ciutats fican a l`illa Madeira,except:Vila Baleira,a l`illa Porto Santo.

[edita] Cultura i població

Les illes són conegudes per la producció del vi de Madeira. Són famoses també per les seves flors i fruites subtropicals.

Hi ha uns 250.000 habitants (1991) a les dues illes principals, dels quals només 4.800 viuen a l'illa de Porto Santo. La densitat de població és de 337 habitants per quilòmetre quadrat a Madeira i de 112 a Porto Santo. La majoria dels primers pobladors provenien de les regions portugueses de l'Algarve i el Minho. Les illes tenen monuments històrics, carrers i places (praças) amb jardins pertot arreu i petites ciutats molt típiques.

[edita] Història

S’ha dit, tot i que no n’hi ha proves concloents, que els fenicis van descobrir Madeira en una època ben primerenca. Plini esmenta unes illes Porpres o Mauritàniques, la posició de les quals amb referència a les illes Afortunades o Canàries sembla que vulgui indicar l'arxipèlag de Madeira. Hi ha una història romàntica, de veracitat més que dubtosa, que parla de dos amants, Robert Machim i Anna d'Arfet, que fugien d'Anglaterra cap a França el 1346 i es van desviar de la seva ruta a causa d'una violenta tempesta; van anar a parar a la costa de Madeira al lloc més tard Machico, en record d'un d'ells. Segons es pot comprovar en un portolà datat el 1351, que es conserva a Florència, sembla que Madeira havia estat descoberta força temps abans d'aquella data per vaixells portuguesos capitanejats per oficials genovesos. El 1419, dos dels capitans del príncep Enric el Navegant, João Gonçalves Zarco i Tristão Vaz Teixeira, es van veure desviats per una tempesta cap a l'illa que van anomenar Porto Santo, en senyal de gratitud per haver-se salvat del naufragi. L’any següent es va enviar una expedició per poblar l'illa i, com que des d'allà van albirar Madeira, també s’hi van dirigir i en van prendre possessió en nom de la Corona portuguesa. Hi fundaren la vila de Funchal (de funcha, fonoll),

La colonització de les illes va començar cap a 1432 o 1433. El 23 de setembre de 1433, el nom ILHA DA MADEIRA (illa de Madeira, o "illa de la fusta") apareix en un mapa, per primera vegada, dins un document.

El 1425 s’inicià la colonització portuguesa, ja que, com les Açores, tenien força importància estratègica en el pas marítim cap a Guinea. El 1451 Funchal va rebre la carta de vila o concelho, fur que fou ampliat el 1472, i a l'illa s’hi introduïren ceps de vinya de Xipre, Creta, Borgonya i del Rin, així com la malvasia de Creta, els quals originarien el vi del país. El 1452, endemés, s’introduiria des de Sicília el conreu de sucre de canya a Machico.

El 1502 Bethencourt descobrí l'illa de Porto Santo per a Castella, però aquesta en renunciarà en favor de Portugal. El 1508 el rei portuguès Manuel I va concedir rang de ciutat a la vila de Funchal, mentre que el 1514 esdevenia seu episcopal. Quan Felip II de Castella fou proclamat rei de Portugal el 1580, els espanyols ocuparen l'illa, que fou atacada per l'anglès Preston, qui bombardejaria Porto Santo el 1592. Quan el 1640 els portuguesos es revoltaren contra els espanyols, Madeira tornaria a mans portugueses.

El 1801 foren ocupades temporalment per la Gran Bretanya per tal que no les ocupessin els francesos, fet que repetiria del 1807 al 1814, any en què foren tornades a Portugal pel Tractat de Versalles. Endemés, el 1803 un fort temporal va destruir temporalment Machico. El 1828 participarien activament en la guerra civil entre Pedro I i els miguelistes, i el 1852 patiria una plaga d'oïdium que malmetria la collita de raïm.

El 1873 també patiria una plaga de fil·loxera que provocaria una crisi econòmica tan forta que molts maderesos emigraren massivament cap a Amèrica del Nord i del Sud. El 1895-1898 es va suprimir temporalment el concelho de Porto Moniz i s’iniciaren els primers moviments autonomistes, de manera que la metròpoli els va concedir un petit autogovern.

El 1921, l'emperador austrohongarès Carles I fou deportat a Madeira, després d'un cop d'estat fracassat. Hi va morir un any després. El 1931 s’hi van sublevar els militars antisalazaristes, que es rendirien mercè la mediació del bisbe de Funchal. I durant el 1940-1945 foren emprades com a base aliada, encara que amb una importància relativa menor que les Açores.

Pel novembre del 1975, un cop triomfà la Revolució dels Clavells i va caure el govern salazarista, es fundaria el Frente de Libertaçao do Arquipelago de Madeira (FLAMA), com a reacció per l'arribada al poder a Portugal dels comunistes i esquerrans, amb suport no gaire dissimulat dels emigrats als EUA. Com a resultat, el 1976 va rebre del govern portuguès un fort estatut d'autonomia. Després del govern interí de Jaime de Ornelas Camacho (1911) de l'u d'octubre del 1976 al 3 de març del 1978, a les primeres eleccions venç el socialdemòcrata Alberto-Joao Jardim (1943).

Pel febrer del 1978 el FLAMA edita el diari separatista Jornal Insular, que rep suport dels maderesos americans; alhora, el Movimento Independentista de Madeira (MIM) rep el suport dels radicals africanista i aconsegueix que Madeira sigui integrada amb el grup d'illes que s’havien d'independitzar seguint les pautes de l'OUA. Portugal, naturalment, rebutja el document.

Finalment, l'octubre del 1979, se celebra la Cimera de Funchal presidida per Alberto-Joao Jardim, amb membres de l'OUA i del govern portuguès, i on es prenen els següents acords: definició de l'eix Açores-Madeira-Canàries i reforçar l'autonomisme per combatre l'independentisme.

Des d'aleshores, el moviment independentista s’apaivagà força, i a les eleccions autonòmiques del 1984 el PSD va obtenir 40 dels 50 escons maderesos, i A.J. Jardim fou reescollit president. El 9 d'octubre del 1996 Alberto-Joao Jardim, president autonòmic des del 1978, sempre amb majoria absoluta, va tenir una forta oposició dels comunistes del CDU, presidit pels capellans Edgar Silva (33 anys) i Mario Tavares, a qui acusà de venut a l'església, cosa que provocà els ires del bisbe de Funchal, Teodoro de Faria; i del l'extrema esquerra UDP, dirigida pel també capellà Martins Junior (58 anys).

[edita] Filatèlia

El 1868, Portugal va fer una edició especial de segells per a Madeira, que eren els segells en curs a Portugal amb el nom "MADEIRA" sobreimprès. Aquest sistema va continuar fins al 1928, quan va sortir una sèrie especial per a Madeira; però fou l'única que fou produïda fins al 1980 (els segells de Portugal van tenir validesa a Madeira fins al 1898), quan Portugal va començar a imprimir segells amb la inscripció "Portugal Madeira" que eren vàlids tant a Madeira com al Portugal continental, similars a l'edició que es feia per a les Açores.

[edita] Comunicacions

A les illes hi ha dos aeroports, l'un a Santa Cruz {Aeroport de Funchal/Madeira(Santa Catarina)(FNC)}, a l'illa de Madeira, i l'altre a la ciutat de Vila Baleira, a l'illa de Porto Santo {Aeroprt de Porto Santo}(PXO)}. Els vols cap a les illes surten majoritàriament de Lisboa{Lisboa/Portela(LIS)} i Porto/Oporto(OPO),però també hi ha vols directes des d'altres importants ciutats europees. Els ciutadans de la Unió Europea provinents de l'àrea del Tractat de Schengen poden entrar lliurement a les illes, mentre que els d'altres regions necessiten identificació. La comunicació entre les dues illes es fa a través d'avió o de ferris que permeten el transport de vehicles. Visitar l'interior d'aquestes illes és molt senzill actualment, a causa de les importants infraestructures dutes a terme durant el boom econòmic portuguès. Hi ha modernes carreteres que arriben a tots els punts d'interès de les illes, i també una bona xarxa de transports.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Arxipèlag de Madeira

Districtes de Portugal
Districtes
Aveiro · Beja · Braga · Bragança · Castelo Branco · Coïmbra · Évora · Faro · Guarda · Leiria Lisboa · Portalegre · Porto · Santarém · Setúbal · Viana do Castelo · Vila Real · Viseu
Regions autònomes
Açores · Madeira