G??nova

De Viquip??dia


(En detall)	(En detall)

Localitzaci??

G??nova

Localitzaci?? de G??nova a It??lia

Porta Soprana

Estat
??? Regi??
??? Prov??ncia It??lia
Lig??ria
G??nova

Superf??cie 243 km??

Altitud 20 m

Poblaci?? (2007)
??? Densitat 614.141 hab.
2.527,33 hab/km??

Coordenades

44??25???00???N 8??56???59???E??? / ???44.416667, 8.949722(i) 44??25???00???N 8??56???59???E??? / ???44.416667, 8.949722

Codi postal 16100

Codi ISTAT 010025

Web

http://www.comune.genova.it/

G??nova (en itali?? Genova, en l??gur Zena) ??s una ciutat d'It??lia que compta amb 600.000 habitants, anomenats genovesos. ??s la capital de la prov??ncia hom??nima i de la regi?? de la Lig??ria. El port de G??nova ??s el primer d'It??lia i el segon en import??ncia de la Mediterr??nia despr??s de Marsella. Tamb?? posseeix l'aquari m??s gran d'Europa.

Durant la darrera cent??ria G??nova ha crescut fins a absorbir 25 municipis del litoral i de les valls circumdants i actualment est?? dividida en 25 circumscripcions i 71 unitats urbanes. Cap a l'oest, Sampierdarena conserva algunes vil??les dels segles XVI i XVII.

Panorama de G??nova

[edita] Hist??ria

El port comercial amb un vaxeill de vela

Genua fou una ciutat mar??tima dels l??gurs (i sota domini rom?? de la prov??ncia de Lig??ria), probablement degut al seu port excel??lent que la feia un gran empori comercial. El golf de G??nova es deia llavors Sinus Ligusticus.

[edita] G??nova romana

No apareix esmentada fins a la segona guerra p??nica quan ja era una ciutat important. Escipi?? va renunciar a empaitar a Ann??bal cap a la vall del Roina i va arribar amb la seva flota a G??nova (Genua) des on esperava oposar-se al general cartagin??s a la vall del Po. Avan??ada la guerra, quant Mag?? va renovar la lluitar a la zona, va desembarcar a Genua (205 aC) i encara que la va dominar un temps, despr??s es va traslladar a Savo, amb el prop??sit de combatre als ingaunis i probablement la va destruir en abandonar-la perqu?? el 203 aC es troba el pretor Sp. Lucretius encarregat de la seva reconstrucci??.

Despr??s apareix molt poc a la hist??ria de Roma. Al segle I aC era un municipi rom??. Una via de Libarna a Dertona (la via Post??mia) passava per Genoa el que va incrementar la seva prosperitat. Una inscripci?? esmenta un conflicte de l??mits entre Genua i el poble ve?? dels veituris, i per arbitrar es va nomenar a dos germans de la fam??lia de Minucius Rufus (117 aC); aquest document permet con??ixer l'exist??ncia de dos tribus properes, els veituris i els langenses (el seu nom s'ha conservat en el castell de Lanyareo a la vall del Polcevera, i aquest riu es esmentat a la inscripci?? com Porcobera o Procobera); als habitants de la ciutat se'ls esmenta indiferentment com genuats o genuencs; al est de Genua s'esmenta el riu Feritor, avui el Bisagno.

Va romandre en poder de Roma fins a la caiguda de l'Imperi, passant despr??s als ostrogots i als llombards perdent gran part de la seva prosperitat i import??ncia. El 934 fou saquejada per pirates ??rabs o musulmans. Despr??s d'aix?? va anar prosperant i el com?? es va establir el segle XI esdevenint la Rep??blica de G??nova.

[edita] Rep??blica de G??nova

Durant l'Edat Mitjana es va convertir en una pot??ncia mar??tima: fou una de les quatre Repubbliche Marinare (Rep??bliques Marineres); Rep??blica de G??nova, Rep??blica de Ven??cia, Pisa i Amalfi competien per la supremacia naval de la regi?? italiana. La Rep??blica de G??nova comprenia la Lig??ria actual, part del Piemont i l'illa de C??rsega i part de la de Sardenya. Tamb?? posse??a col??nies a l'Orient Mitj?? i a l'??frica del Nord.

[edita] Primer Imperi Franc??s

Durant les guerres napole??niques, la Rep??blica de G??nova fou incorporada a Fran??a. El seu territori va formar part de l'Primer Imperi Franc??s fins a 1815.

[edita] Regne de Sardenya-Piemont

Els delegats del Congr??s de Viena van sancionar la seva incorporaci?? al Regne de Sardenya-Piemont el 1815.

Despr??s d'un llarg per??ode de decad??ncia, G??nova va recuperar la seva rellev??ncia portu??ria gr??cies a la construcci?? de t??nels ferroviaris alpins i a la puixan??a de la industrialitzaci??, manifestada per la pres??ncia de drassanes navals, les ind??stries petroqu??miques i el desenvolupament metal??l??rgic.

Entre els personatges famosos nascuts a G??nova trobem: Crist??for Colom, l'almirall Andrea Doria, el patriota itali?? Giuseppe Mazzini i el violinista Niccol?? Paganini.