Creta
De Viquipèdia
|
||
 |
||
| Capital | Iràklio | |
| Extensió | 8.336 km² | |
| Població | 650.000 habitants | |
| Llengua oficial | Grec | |
Creta (en grec Κρήτη, Kriti) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània. Està situada aproximadament a 35° N, 24° E.
Entre els atractius turístics de l'illa hi ha els jaciments arqueològics de Cnossos, Festos, Gortina i molts altres, el castell venecià de Réthimno o la gorja de Samarià i altres de menors (Àgia Irini, Aràdena, etc.).
A Creta hi va haver la civilització minoica (aproximadament entre els anys 3000 i 1400 aC), una de les primeres civilitzacions d'Europa.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Creta és una de les 13 regions de Grècia. És l'illa grega més gran i la segona de la Mediterrània oriental després de Xipre. Creta s'estén a l'extrem sud de la mar Egea i té una superfície de 8.336 km². La seva població és de 650.000 habitants (2005), anomenats cretencs. És una illa allargassada, de 260 km de longitud, i té una amplària que varia des dels 60 km mesurats des del cap Dio fins al cap Líthino, fins als només 12 km de l'istme de Ieràpetra, a l'est de l'illa. Té uns 1.000 km de costa molt accidentada, plena de caps, golfs i badies. Creta es troba a uns 160 km al sud de la Grècia continental.
L'illa és extremadament muntanyosa i és travessada longitudinalment per una alta serralada formada per tres massissos diferents, que són, d'oest a est:
- les Muntanyes Blanques o Lefkà Ori (altitud màxima: 2.452 m);
- les muntanyes de l'Ida o Idi (que culminen al Psiloritis (35.18° N, 24.82° E) a 2.456 m);
- les muntanyes del Dikti (altitud màxima: 2.148 m).
Aquest relleu orogràfic ha dotat Creta d'altiplans fèrtils com els de Lasithi, Omalós i Nida, coves com les de Dikteo Andro i Ideo Andro i engorjats com les famoses gorges de Samarià.
[edita] Clima
Creta es troba a cavall de dues zones climàtiques, la mediterrània i la nord-africana, tot i que la major part de l'illa cau sota l'àrea d'influència de la primera. Així, el clima cretenc és majoritàriament temperat i bastant humit, depenent de la proximitat del mar. Els hiverns són suaus: la neu hi és pràcticament desconeguda a les planes, tot i que bastant freqüent a les muntanyes. A l'estiu, les temperatures mitjanes estan entre la franja alta dels 20 i la franja baixa dels 30 graus centígrads. L'excepció en pot ser la costa meridional, que inclou la plana de Mesarà i les muntanyes d'Asteroúsia, que es veuen afectades pel clima nord-africà i, per tant, tenen més dies de sol i unes temperatures més altes durant l'estiu. Probablement la millor època per visitar Creta és la primavera i la tardor.
[edita] Economia
L'economia de Creta, que fins no fa gaires anys es basava principalment en l'agricultura, va començar a canviar visiblement durant la dècada de 1970. Mentre que els conreus i la cria de bestiar encara hi tenen la seva importància, a causa del clima i del terreny de l'illa, s'ha observat una caiguda de la indústria manufacturera i un gran increment de la indústria de serveis (sobretot els relacionats amb el turisme). Tots tres sectors de l'economia cretenca (agricultura, productes agroalimentaris, serveis) estan interrelacionats i són interdependents. Creta té una renda per càpita molt semblant a la mitjana grega. La desocupació hi és del 4% aproximadament, la meitat de la de Grècia.
L'illa té tres aeroports: l'aeroport internacional Nikos Kazantzakis a Iràklio, l'aeroport militar Daskalogiannis a Hanià i el recent nou aeroport civil de Sitia.
[edita] Ciutats
Les principals ciutats de Creta són:
- Iràklio (nom històric català: Càndia) (275.000 habitants)
- Hanià (nom històric català: Canea) (139.000 habitants)
- Réthimno (69.290 habitants)
- Ieràpetra (21.025 habitants)
- Àgios Nikólaos (19.000 habitants)
- Sitia (9.075 habitants)
[edita] Divisió administrativa
L'illa de Creta és una regió o perifèria de Grècia, dividida en quatre departaments o nomoí:
[edita] Turisme
Creta és una de les destinacions turístiques més populars de Grècia. El 50% de totes les arribades a Grècia ho fan a través del port i l'aeroport d'Iràklio, mentre que els vols xàrter amb destinació a Iràklio van representar el 20% del total de xàrters cap a Grècia (2004). En total, aquest any més de dos milions de turistes van visitar Creta. Aquest creixement del turisme queda reflectit en el nombre de places d'hotel, que a Creta es van incrementar en un 53% de 1986 a 1991, mentre que a la resta de Grècia l'increment fou només d'un 25%. La infraestructura turística actual de Creta abasta tota mena de públics i butxaques, des dels grans hotels de luxe amb tota mena d'instal·lacions (piscines, pistes d'esport, discoteques, botigues, restaurants, etc.), fins als petits apartaments familiars o els càmpings. Els visitants poden arribar a l'illa per avió mitjançant els dos aeroports internacionals d'Iràklio i Hanià, o per vaixell a través dels ports d'Iràklio, Hanià, Réthimno i Àgios Nikólaos.
[edita] Història
[edita] Període Minoic
Vegeu Cultura Minoica, Cnossos.
[edita] Època clàssica
Les ciutats de l'illa foren independents i es coneixen monedes de moltes d'elles. Sovint eren en guerra entre elles però en cas d'atac exterior s'unien per defensar-se.
Les ciutats principals foren Cnossos, Gortina i Cidònia, i després de la decadència de la darrera, Lictos. L'hegemonia era de les dues primeres que sovint eren hostils l'una amb l'altra
Les disputes es van posar sota l'arbitratge de Filip V de Macedònia, el enviat del qual que va esdevenir totpoderós, però no va tenir continuïtat i abans de la guerra de Roma amb Macedònia ja no quedaven restes del poder macedoni.
El 67 aC Creta fou ocupada per Quint Metell Cretic (Creticus), que va reeixir allí on d'altres abans havien fracassat. L'illa fou incorporada a Cirene i va esdevenir província romana. Sota August era una sola provincial senatorial governada per un propretor amb títol de procònsol, amb el nom de Creta-Cirene o Creta i Cirene. El governador tenia un llegat a la regió i un o dos questors. Creta fou província consular des el regnat de Constantí i Cirene (amb el nom de Líbia Superior) fou província dirigida per un praeses.
Fou ocupada pels àrabs el 823 i fou recuperada pels bizantins el 961 després d'un setge de 10 meses del general Nicèfor Focas. El 1204 va correspondre a Bonifaz marquès de Montferrato però aquest la va vendre el 1205 a Venècia.
[edita] Ciutats de la província romana (noms llatins)
Ciutats de la costa nord, d'oest a est:
- Agneum
- Cisamus
- Methymna
- Dictynna
- Pergamum
- Cydonia
- Minoa
- Marathusa
- Aptera
- Cisamus
- Amphimatrium
- Hydramum
- Amphimalla
- Rhithymna
- Pantomatrium
- Astale
- Panormus
- Dium
- Cytaeum
- Apollonia
- Matium
- Heracleum
- Amnisus
- Chersonesus
- Olus
- Miletus
- Camara
- Naxus
- Minoa
- Istron
- Etea
- Grammium
Al la costa est:
- Itanus
- Ampelos
A la costa sud (d'est a oest):
- Erythraea
- Hierapytna
- Hippocronium
- Histoë
- Priansus
- Leben
- Matalia
- Sulia
- Pyschium
- Apollonias
- Phoenix
- Tarrha
- Poecilasium
- Syia
- Lissus
- Calamyda.
A la costa oest:
- Inachorium
- Rhamnus
- Cherscnesus
- Phalasarna
- Corycus.
Al interior, de oest a est:
- Eleaea
- Polyrrhenia
- Rocca
- Achaea
- Dulopolis
- Cantanus
- Hyrtacina
- Elyrus
- Caeno
- Cerea
- Arden o Anopolis
- Polichna
- Mycenae
- Lappa o Lampa
- Corium
- Aulon
- Osmida
- Sybritia
- Eleutherna
- Axus
- Gortyn o Gortyna (Gortina)
- Phaestus (Festos o Fest)
- Pylorus
- Boebe
- Bene
- Asterusia
- Rhytium
- Stelae
- Inatus
- Biennus
- Pyranthus
- Rhaucus
- Lycastus
- Tylissus
- Cnossus (Cnossos)
- Thenae
- Omphalium
- Pannona
- Lyctus (Lictos)
- Arcadia
- Olerus
- Allaria
- Praesus
Fou ocupada pels arabs el 828 i fou recuperada pels bizantins el 961 després d'un setge de 10 meses del general Nicèfor Focas.
Vegeu: Emirat de Creta.
El 1204 va corespondra a Bonifàs marquès de Montferrato pero aquest la va vendre el 1205 a Venècia. Durant un temps fou dominada pel genoves Enrico Pescatore, pero el 1207 els venecians es van fer amb el domini de l'illa i el 1212 es va establir un virregnat conegut com Regne de Càndia que va durar fins el 1669, només amb una breu revolta republicana el 1363-1364.
Vegeu: Regne de Càndia
Des el 1669 fou una província otomana (eyalet) amb capital a Càndia i dividida en tres districtes (sandjaks): Càndia, La Canea i Retimo. Les lleis i propietats foren mantingudes i nomes es va portar un nombre d'emigrants turcs d'Anatòlia (que van originar una forta minoria turca a l'illa). L'administració va continuar en mans dels grecs i la llengua grega era oficial. Els impostos foren els normals al imperi (les terres 1/5 de la producció, reduït des 1775 a 1/7).
El 4 d'abril de 1770 durant la guerra amb Rússia, els russos van establir a l'illa un govern revolucionari sota la seva protecció que va durar fins el 17 de juny de 1771.
El 21 de maig de 1821 l'illa es va revoltar i el novembre de 1821 es va constituir un govern provisional del Estat de l'illa de Creta. Els otomans van cridar al governador d'Egipte Muhammad Ali que va desembarcar a l'illa (1824) i la va posar sota el seu control (21 d'abril de 1824), deixant-la pacificada. Va instituir assemblees conjuntes de musulmans i grecs a Càndia, Retimo i La Canea per dirigir els afers locals, i a les que es va afegir aviat un altra a Sphakia (turc Isfakia).
El 9 d'agost de 1825 va esclatar una nova revolta i es va establir un govern anomenat Consell de Creta que va durar fins el febrer de 1830; el govern otomà va proposar al governador d'incorporar l'illa a Egipte però Muhammad va refusar. Va continuar sota ocupació egípcia fins el 1840. El tractat de Londres de 1840 prohibia a Muhammad tota reivindicació sobre l'illa. El 1850 la capital es va traslladar a La Canea. Es van produir periòdicament revoltes menors, fins la del 10 de juny de 1866 (que va durar fins el 1869) en que els grecs demanaven la unió a Grècia. El 1869 les potencies van imposar una nova administració amb un millor repartiment del poder entre grecs i musulmans i al costat del governador es va instal·lar un consell consultiu de 5 grecs i 5 musulmans, mentre els llocs administratius rellevants foren repartits equitativament.
El 1878 va esclatar una nova revolta i una convenció signada el 23 d'octubre de 1878 va estipular que el governador seria cristià i designat per les potencies i que l'assemblea tindria 80 membres (49 cristians i 31 musulmans).
El 26 de juliol de 1896 es va produir una nova rebel·lió i Grècia va donar suport al rebels i va esclatar la guerra amb l'Imperi Otomà. La rebel·lió va durar fins el 3 de febrer del 1897. El desembre de 1897 Turquia va acceptar el principi d'autonomia per l'illa i el 20 de març de 1898 es va establir l'estat de Creta sota sobirania otomana; el 6 de novembre de 1898 els militars otomans van abandonar l'illa i el 19 de novembre el príncep Jordi de Grècia fou designat comissari extraordinari, si be la nominal sobirania otomana es mantenia. El 1900 Jordi va voler proclamar la unió a Grècia però no va obtenir el suport de les potencies, però el seu successor, Zaimis, va proclamar la independència el 6 d'octubre de 1908 que de fet va suposar la unió a Grècia. El 9 de maig de 1910 l'assemblea va fer jurament al rei de Grècia mentre la tensió augmentava amb Turquia que no reconeixia la virtual unió. El 10 d'octubre de 1912, durant la guerra dels Balcans, el govern grec va confirmar la unió i els tractats de Londres (30 de maig de 1913) i de Bucarest (10 d'agost de 1913) van confirmar la unió a Grècia. Bona part de la població turca va marxar entre 1900 i 1912 i la resta ho va fer el 1923 amb els acords entre Grècia i Turquia per l'intercanvi de poblacions.
[edita] governadors otomans
- Yusuf Pasha 1648- ?
- Desconeguts ?-1699
- Hasan Pasha 1699-1700
- Selihtar Aga 1700-1701 ?
- Kalaylikoz Hadji Ahmed Pasha 1701-1704
- Abdullah Pasha 1704
- Desconeguts 1704-1713
- Husein Pasha 1713
- Kara Mehmed Pasha 1713
- Desconeguts 1713-1718
- Silahdar Ibrahim Pasha 1718-1719
- Esad Pasha 1719
- Čerkess Osman Pasha 1720
- Desconegut 1720-1723
- Osman Pasha 1723-1724
- Husein Pasha 1724-1725
- Koča Mehmed Pasha 1725-1726
- Osman Pasha 1726
- Desconegut 1726-1728
- Hadji Halil Pasha 1728-1729
- Mehmed Pasha 1730-1731
- Sahin Mehmed Pasha 1731
- Azimzade Ismail Pasha 1731-1732
- Hadji Halil Pasha (segona vegada) 1732-1733
- Hadji Ali Pasha 1733-1734
- Hafiz Ahmed Pasha 1734-1735
- Hadji Huseyin Pasha 1735-1736
- Ismail Pasha 1736-1737
- Hadji Ivazzade Mehmed Pasha 1737-1740 d. 1743
- Husein Pasha 1740-1741
- Sary Mehmed Pasha 1742
- Hadji Ivazade Mehmed Pasha (segona vegada) 1742-1743
- Numan Pasha 1743-1745
- Ali Pasha 1745-1746
- Kopruluzade Ahmed Pasha 1746-1747
- Elči Mustafa Pasha 1747-1750
- Mustafa Pasha 1750
- Ibrahim Pasha 1750-1751
- Numan Pasha 1751-1754
- Melek Mehmed Pasha 1754-1755
- Mehmed Said Pasha 1755
- Ali Pasha 1755-1757
- Mehmed Pasha 1757-1758
- Kiamil Ahmed Pasha 1758-1764
- Tuzun Mehmed Pasha 1764-1766
- Husni Pasha 1766-1768
- Feizullah Pasha 1768-1769
- Hasan Pasha Tokmahzade 1769-1770
-
- Govern provisional de Joan Daskalogiannes (protectorat rus) 1770-1771
- Ampra Suleyman Pasha 1771-1773
- Gazi Hasan Pasha Cezairli 1773-1774
- Ibrahim Pasha 1774
- Dervish Ali Pasha 1774-1776
- Kara Ahmed Pasha 1776-1778
- Ibrahim Pasha (segona vegada) 1778
- Mustafa Pasha Hačizade 1778-1779
- Mustafa Pasha Mirahor 1779
- Mehmed Emin Pasha 1779-1780
- Mustafa Pasha Hačizade (segona vegada) 1780
- Aslan Pasha 1780-1783
- Said Ali Pasha Kassupis 1783
- Abdullah Pasha 1783-1784
- Ekmezi Mehmed Pasha 1784-1786
- Suleyman Pasha Zorlu 1786-1787
- Mehmed Pasha 1787
- Mustafa Pasha Hačizade (tercera vegada) 1787
- Mehmed Izzet Pasha 1787
- Ekmezi Mehmed Pasha (segona vegada) 1788-1789
- Abdullah Pasha Azamzade 1789
- Yusuf Pasha 1789-1790
- Husein Pasha 1790-1793
- Hasan Pasha 1793-1797
- Ferhad Pasha 1797
- Said Hafiz Pasha 1797-1798
- Mehmed Hakki Pasha 1798-1799
- Tahir Pasha 1799-1801
- Sami Pasha 1801-1802
- Ardinli Mehmed Pasha 1802-1803
- Abdullah Dervish Pasha 1803
- Mustafa Hasib Pasha 1803-1804
- Mehmed Husrew Pasha 1804-1805
- Vani Mehmed Pasha 1805
- Osman Pasha 1805-1806
- Said Hafiz Pasha (segona vegada) 1806-1807
- Kadri Pasha 1807-1808
- Merasli Ali Pasha 1808-1809
- Kadri Pasha (segona vegada) 1809-1810
- Hafiz Pasha 1810-1811
- Sami Bekir Pasha 1811-1812
- Kurd Hači Osman Pasha 1812-1815
- Ibrahim Pasha 1815-1816
- Vehid Fazil Pasha 1816-1819
- Hilmi Ibrahim Pasha 1819-1820
- Serif Pasha 1820
- Said Lutfullah Pasha 1820-1826
- Kara Süleyman Pasha 1826-1829
- Mehmed Zehrab Pasha 1829-1830
-
- Govern cretenc rebel
-
- D. Flampouriaris 1821 (cap del consell 21 de maig a 11 de novembre)
- Michael Afendoulis 1821-1822 (governador)
- Neofytos Oikonomou 1822-1823 (interí)
- Emmanuel Tombazis 1821-1824 (cap de l'estat)
-
- Halis 1825-1828 (cap del consell)
- Hatzimichalis Dalianis 1828 (gener a maig)(Cap del consell)
- Baró von Rheineck 1828-1829 (cap del consell)
- Hahn 1829 (setembre-octubre) (cap del consell)
- Nicolaos Renieris 1829-1830 (cap del consell)
- Mustafa Naili Pasha 1830-1851
- Salih Vamik Pasha 1851-1852
- Mehmed Emin Pasha 1852-1855
- Veli Pasha (Veligi Eddin) 1855-1857
- Abdurrahman Sami Pasha 1857-1858
- Husein Husni Pasha 1858-1859
- Ismail Rahmi Pasha 1859-1861
- Hekim Ismail Pasha 1861-1866
-
- Govern cretenc rebel
-
- Kallergis (juny a setembre de 1866)
- John Zymvrakakis (a Càndia) 1866-1869
- Panos Koronaeos (a Retimo) 1866-1869
- Michael Korakas (a Creta oriental) 1866-1869
- Mustafa Naili Pasha (segona vegada) 1866-1867
- Hüseyin Avni Pasha 1867
- Serdar Ekrem Ömer Pasha 1867
- Husein Avni Pasha (segona vegada) 1867-1868
- Arif Efendi (interí) 1868
- Kučuk Omer Fevzi Pasha 1868-1870
- Reuf Pasha 1870-1871
- Kučuk Omer Fevzi Pasha (segona vegada) 1871-1872
- Redif Pasha 1872
- Safvet Pasha 1872-1873
- Reuf Pasha (segona vegada) 1873-1874
- Hasan Sami 1874-1875
- Redif Pasha (segona vegada) 1875
- Ahmed Muhtar Pasha 1875-1876
- Hasan Sami (segona vegada) 1876-1877
- Kostakis Adossidis Pasha 1877-1878
- Ahmed Muhtar Pasha (restored) 1878
- Iskender Pasha (Alexandros Karatheodory) 1878-1879
- Ioannis Photiades Pasha 1879-1885
- Ioannis Savas Pasha 1885-1887
- Kostakis Anthopoulos Pasha 1887-1888
- Nikolakis Sartinki Pasha 1888-1889
- Hasan Reza Pasha 1889
- Shakir Pasha 1889-1890
- Ahmed Cevad Pasha 1890-1891
- Mahmud Celaleddin Pasha 1891-1894
- Turhan Pasha 1894-1895
- Iskender Pasha (segona vegada)1895-1896
- Turhan Pasha (segona vegada)1896
- Abdullah Pasha 1896
- George Berovich Pasha 1896-1897
- Musavir Pasha 1897
- Photiades Karatheordy 1897
- Ahmed Cevad Pasha (segona vegada) 1897-1898
- Edhem Pasha 1898
-
- Govern rebel
-
- Manoussos Koundouros 3 de setembre de 1895 - 1896
- Kostaros Voloudakis 26 de juliol de 1896 - 17 d'octubre de 1896 (President de l'assemblea revolucionaria)
- Manoussos Koundouros 17 d'agost de 1896 - 1897 President del Comité revolucionari
- Antonios Sifakas 24 de gener de 1897 - 3 de febrer de 1897 (Cap del govern provisional)
[edita] Govern autònom de Creta
- Ioannis Konstantinou Sphakianakis 20 de març de 1898 - 21 de desembre de 1898 (President de la comissió executiva de l'assemblea de Creta)
- Príncep Jordi de Grècia, comissionat plenipotenciari, 21 de desembre de 1898 - 30 de setembre de 1906
- Alexandros Thrasivoulou Zaimis, comissionat plenipotenciari, 1 d'octubre de 1906 - 30 de setembre de 1911
- càrrec vacant 30 de setembre de 1911 - 30 de maig de 1913
- annexio a Grècia 30 de maig de 1913.
El 20 de maig de 1941 els alemanys van ocupar la part occidental de l'illa i els italians la part oriental. Els alemanys van ocupar tota l'illa el 8 de setembre de 1943, fins que es van rendir als aliats el 8 de maig de 1945.
[edita] Goverandors militars alemanys
- Kurt Arthur Bruno Student 20 de maig de 1941 - 31 de maig de 1941
- Alexander Andrae 9 de juny de 1941 - 30 d'agost de 1942
- Bruno Bräuer 30 d'agost de 1942 - 31 de juny de 1944
- Friedrich Wilhelm Müller 1 de juliol de 1944 - 13 de setembre de 1944
- Georg Benthack 13 de setembre de 1944 - 8 de maig de 1945
Illes de l'Egeu • Àtica • Grècia Central • Creta • Epir • Illes Jòniques • Macedònia • Peloponès • Tessàlia • Tràcia
Mont Athos (regió autònoma a Macedònia)
