Regne de Càndia

De Viquipèdia

El regne de Càndia fou el nom que va rebre l'illa de Creta durant la dominació veneciana del 1205 al 1669.

Venècia va comprar l'illa a Bonifaz de Montferrato (1205) a qui havia correspòs en el repartiment de l'Imperi Bizantí el 1204. El 1205 els genovesos dirigits pel carregador Enrico Pescatore, van disputar l'illa als venecians, pero aquestos la van ocupar totalment el 1207 i la van mantenir fins el 1669 constituint un virregnat anomenat Regne de Càndia (o també Regnum Cretae), que va tenir la seva propia bandera que onejava a San Marcos al costat d'altres. Els governadors de l'illa eren anomenats dux. El primer fou Giacomo Tiepolo nomenat el 1205.

Durant el domini venecià l'illa fou atacada poques vegades pels musulmans. El 1304 fou atacada per Umar, emir d'Aidin i fins el 1469 no es va produir cap mes atac.

El domini venecià nomes fou breument interrumput per la rebel·lió que va proclamar la Republica de san Titus, que volia erigir l'illa en estat independent, i que va suposar la fi del desacord dels grecs de l'illa i dels colons venecians, doncs a partir dels fets Venècia va buscar l'acostament entre els dos grups.

El 1469 fou atacada pels otomans. El 1538 fou durament atacada per Barba-roja. El 1569 la fortalesa de La Souda fou asaltada pels otomans mentre una flota assolava la regió de Retimo.

El 1644 els otomans van decidir ocupar l'illa que constituia un perill per la navegació otomana. La flota va sortir l'abril del 1645 amb el suposat objectiu de conquerir Malta i en realitat es va dirigir a Creta; la dirigia el Kapudan-i-derya Yususf Pasha que el juny va desembarcar prop de La Canea, que fou ocupada despres de 54 dies de setge, el 19 d'agost de 1645. El març del 1646 es va ocupar Kissamo, el juliol Aprikorno, el setembre Milopotamo, i el novembre Retimo. A partir d'aqui i tot que es van enviar reforços, l'ofensiva es va aturar i el setge de Càndia fou iniciat i abandonat algunes vegades; els venecians van bloquejar els Dardanels (1648-1649 i 1650). El 1654 els otomans van derrotar a la flota veneciana als Dardanels pero els venecians van obtenir una victoria almateix lloc el 1656 i van ocupat Tenedos, Lemnos i Samotràcia, recuperades pels turcs el 1657.

El 1666 el gran visir Kopruluzade Fadil Ahmad Pasha va decidir acabar amb la situació i va ordenar el setge de Càndia que es va iniciar el maig del 1667. Com que els venecians no van poder obtenir ajuda europea, es va signar un tractat de pau (6 de setembre de 1669) que va estalir la retirada veneciana de Creta, conservant nomes les bases de Grambusa, La Souda i Spinalonga. Aquestes bases foren ocupades pels otomans el 1715.

[edita] governadors venecians

El govern de Càndia fou gairebé sempre confiat a patricis venecians, alguns dels quals foren després dux de Venècia. Entre els governadors cal esmentar a Giacomo Tiepolo (1205-1216), Pietro Quirini (1216), Domenico Delfino (1216-1217), Paolo Corino (1222), Giovanni Storlando (1228), Stefano Giustiniani (1236), Angelo Morosini (1255-1259), Giacomo Delfino (1261-1262), Giovanni Velenio (1273-1274), Marino Zeno (1274), Marino Morosini (1274-1276), Pietro Zeno (1276), Marino Gradenigo (1279), Giacomo Dandolo (1284), Albertino Morosini (1290-1293), Michel Vitali (1299), Mario Morosini (1329-1331), Viago Zeno (1333), Andrea Cornaro (1341), Peter Emiliano (1343), Goffredo Morosini (1355-1357), Marco Morosini (1357-1359), Leonardo Dandolo (1362), Marco Gradenigo (1363-1364), Pietro Morosini (1364-1366), Paolo Zuliani (1382), Tomasso Mocenigo (1403-1405), Lodovico Morosini (1407-1409), Egidio Morosini (1417-1418), Andrea Mocenigo (1441-1443), Pedro Luis (1455), Benedetto Gritti (1472-1473), Domenico Pisani (1480), Giovanni Borgia (1497), Girolamo Donato (1508-1510), Paolantonio Emiliano (1510), Giacomo Cornaro (1528), Antonio Amulio (1536-1538), Giovanni Moro (1538), Ferdinando Vitturi (1539), Lodovico Gritti (1552-1554), Zacharia Mocenigo (1559-1563), Marco Querini (1570), Pasquale Cicogna (1585), Giovanni Sagredo (1604), Francesco Morosini (1612-1614), Donato Morosini (1617-1619), Lazaro Mocenigo (1629-1631), Bernardo Morosini (1644-1646), Giuseppe Morosini (1650-1653), Francesco Morosini (1656), Antonio Barbaro (1667) i Girolamo Battagia (1667)