Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Civilitzaci?? - Viquip??dia

Civilitzaci??

De Viquip??dia

La formaci?? de ciutats ??s la caracter??stica principal de les civilitzacions
La formaci?? de ciutats ??s la caracter??stica principal de les civilitzacions
El Parten?? d'Atenes, de l'Antiga Gr??cia
El Parten?? d'Atenes, de l'Antiga Gr??cia
Les ru??nes de Machu Picchu, de la civilitzaci?? inca
Les ru??nes de Machu Picchu, de la civilitzaci?? inca

El terme civilitzaci?? t?? una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana. En la majoria dels casos se'n fa ??s per referir-se a les societats complexes o avan??ades: aquelles que practiquen l'agricultura, tenen una divisi?? del treball significativa, i una densitat de poblaci?? prou gran per formar ciutats. Alternativament, civilitzaci?? tamb?? pot usar-se per referir-se a la suma, extensi?? o aven?? de la humanitat i dels assoliments dels humans en qualsevol ordre,[1] o a la cultura d'una comunitat en particular. Finalment, en un sentit m??s ampli, la civilitzaci?? es pot referir a la societat humana mundial.

El terme civilitzaci?? prov?? del llat?? civis, "ciutad??" o "habitant d'un poble", i del seu adjectiu civilis. En aquest sentit, "civilitzat" significava ??sser un ciutad??, una persona governada per les lleis del seu poble, ciutat o comunitat.

Taula de continguts

[edita] Caracter??stiques d'una civilitzaci??

La civilitzaci??, com a societat complexa, posseeix caracter??stiques espec??fiques que la distingeixen d'una societat o cultura simples. Hist??ricament, les civilitzacions han compartit algunes o totes les caracter??stiques seg??ents:

  • T??cniques agr??coles per al conreu intensiu, com ara l'??s de la m?? d'obra, la rotaci?? de conreus, i la irrigaci??. Aix?? ha perm??s que els agricultors produeixin m??s aliments que no pas els necessaris per a llur subsist??ncia immediata.
  • Divisi?? del treball; una porci?? significativa de la poblaci?? que no dedica la major part del seu temps a la producci?? d'aliments ans es dediquen a la ind??stria, la guerra, la ci??ncia o la religi??; aix?? ??s possible gr??cies al super??vit alimentari;
  • Una forma d'organitzaci?? social, que pot ser un cacicat, en qu?? un l??der d'una fam??lia o clan noble governa el poble; o una societat-estat en qu?? la classe governant se sustenta en una burocr??cia o forma de govern, i en qu?? el poder es concentra a les ciutats;
  • El control institucionalitzat dels aliments de la classe governant, un cos governamental o una burocr??cia;
  • L'establiment d'institucions socials complexes i formals, com ara una religi?? organitzada i l'educaci??, en posici?? a les tradicions m??s formals de les societats simples;
  • El desenvolupament de les formes complexes de l'intercanvi econ??mic, la qual cosa inclou l'expansi?? del comer?? per mitj?? del bescanvi o la creaci?? de la moneda i dels mercat.
  • L'acumulaci?? de possessions materials;
  • El desenvolupament de les arts, sobretot de l'escriptura.

En base a les definicions anteriors, les cultures de l'Antiga Gr??cia, s??n civilitzacions mentre que moltes de les cultures dels amerindis nord-americans no ho s??n. No obstant, aquesta distinci?? no sempre ??s prou clara. Al nord-oest dels Estats Units, per exemple, l'abundor de peixos garantia el super??vit alimentari sense el desenvolupament de l'agricultura; els pobles es van assentar permanentment, i s'hi va formar una jerarquia social aix?? com l'acumulaci?? de riquesa i el desenvolupament de les arts. Per contra, la cultura Pueblo del sud-oest nord-americ?? va desenvolupar l'agricultura avan??ada, la irrigaci?? i els assentaments permanents comunals, com el de Taos. No obstant aix??, la cultura Pueblo mai no va desenvolupar les institucions complexes que s'associen a les civilitzacions.

Totes les civilitzacions, com a cultures sedent??ries, s'enfronten al problema de l'esgotament dels recursos locals propers als primers assentaments. Les civilitzacions s??n inherentment expansives, i per a sobreviure, necessiten aconseguir els recursos essencials per a llur superviv??ncia cada vegada m??s llunys de llur centre. aix??, els te??rics dels sistemes mundials, com Immanuel Wallerstein,[2] han proposat que les civilitzacions poden ser dividides geogr??ficament entre el "centre" o "cor", la "semi-perif??ria" o "interior", i la "perif??ria", i en qu?? el centre obt?? els recursos base de les altres dues ??rees.

[edita] Evoluci?? de les civilitzacions

L'evoluci?? de la majoria de les civilitzacions es pot esquematitzar:

  • Totes les civilitzacions comencen amb l'establiment de sistemes de govern pel manteniment de les elits.
  • Les civilitzacions reeixides floreixen i creixen de manera accelerada.
  • Assoleixen un nivell m??xim o l??mit que mantenen por un per??ode de temps.
  • La compet??ncia entre els estats en una civilitzaci?? pot produir un intercanvi de poder o que un grup predomini sobre l'altre.
  • El domini d'un grup sobre altres pot ser indirecte o es pot formalitzar en la creaci?? d'imperis multi??tnics.
  • Amb el pas del temps les civilitzacions es col??lapsen o s??n reempla??ades per altres civilitzacions m??s grans o m??s din??miques.

Segons Nikolai Kardashev les civilitzacions futures es classificaran nom??s pel potencial energ??tic que poden fer servir. Aquest astrof??sic elabor?? una escala que dividia les civilitzacions en tres graus (corresponen a estadis ficcionals en el grau de desenvolupament present): el primer grau pot aprofitar tota l'energia disponible en un planeta, que si b?? es variable va quantificar en 1016 W; el segon grau podia usar l'energia d'una estrella, fins arribar als 1026 W mentre que el tercer grau usa l'energia disponible en una gal??xia (1036 W) o en unitats majors.

[edita] Relacions entre civilitzacions

Si s'ent??n la civilitzaci?? com a progr??s general de la ra??a humana, no es pot parlar de relacions entre elles, nom??s graus de desenvolupament. Sovint, per??, una civilitzaci?? s'assimila a una gran cultura (com per exemple l'occidental). En aquest sentit pot haver-hi relacions entre civilitzacions igual que entre els pobles o pa??sos.

Samuel Huntington predica un xoc de civilitzacions per al segle XXI, que suplantaria la guerra tradicional entre Estats. Diversos te??rics s'han oposat a aquesta visi?? apostant pel di??leg intercultural com a cam?? per evitar el enderrocament del mode de vida actual.

[edita] P??gines que s'hi relacionen

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Entrada de civilitzaci?? del Gran Diccionari de l'Enciclop??dia Catalana
  2. ??? Wallerstein, Immanuel, The Modern World-System, vol. I: Capitalist Agriculture and the Origins of the European World-Economy in the Sixteenth Century (Academic Press, 1974); The Modern World-System, vol. II: Mercantilism and the Consolidation of the European World-Economy, 1600-1750 (Academic Press, 1980), and The Modern World-System, vol. III: The Second Great Expansion of the Capitalist World-Economy, 1730-1840s, (Academic Press, 1989).