Pelopon??s

De Viquip??dia

Coordenades: 37?? 20??? 59??? N 22?? 21??? 08??? E

Mapa de la regi?? del Pelopon??s dins de Gr??cia

El Pelopon??s (en grec ???????????????????????? Pelop??nnisos) ??s una extensa pen??nsula del sud de Gr??cia, situada m??s avall del golf de Corint. Durant l'Edat Mitjana se solia anomenar Morea.

Forma tamb?? una de les regions o perif??ries de Gr??cia (15.490 km?? i 650.310 habitants el 2005), subdividida en els nomo?? o departaments d'Arc??dia, Arg??lida, Cor??ntia, Lac??nia i Mess??nia. Cal tenir en compte, per??, que els departaments d'Acaia i ??lide, que comprenen la part nord-occidental de la pen??nsula, estan adscrits a la regi?? de la Gr??cia Occidental.

[edita] Geografia

El Pelopon??s en una vista de sat??l??lit

El Pelopon??s en la seva totalitat t?? una superf??cie de 21,549 km?? i una poblaci?? d'1.180.389 habitants (2005). Constitueix la part m??s meridional de la Gr??cia continental, tot i que des de la construcci?? del canal de Corint el 1893 es pot considerar t??cnicament una illa. T?? dos punts d'uni?? amb la resta de Gr??cia, un de natural a trav??s de l'istme de Corint i un d'artificial mitjan??ant el pont Rio-Ant??rrio, inaugurat el 2004.

La pen??nsula t?? unes costes molt retallades, accidentades per multitud de caps, golfs i badies a causa del seu relleu muntany??s, que culmina a la serralada del Ta??get a 2.410 m d'altitud. El Pelopon??s s'obre en quatre pen??nsules que es projecten cap al mar en direcci?? sud, tres a l'extrem meridional (Mess??nia, Mani i la del cap Maleas) i una al nord-est, l'Arg??lida.

Vora les costes del Pelopon??s trobem dos grups d'illes: a l'est les Argosar??niques i a l'oest les J??niques. L'illa de Citera, prop de la pen??nsula que acaba al cap Maleas, es considera part de les illes J??niques.

[edita] Hist??ria

La pen??nsula ha estat habitada des de la prehist??ria. El nom de Pelopon??s deriva de l'antiga mitologia grega, i espec??ficament de P??lops, heroi llegendari que es diu que va conquerir tota la regi??. Aix?? doncs, el nom cl??ssic de Peloponnesos significa "illa de P??lops". A l'edat mitjana, com ja s'ha dit, la pen??nsula fou coneguda com la Morea. Segons l'etimologia popular, aix?? deriva del fet que els croats la van trobar plena de moreres, utilitzades per a la pr??spera ind??stria de la seda.

La primera gran civilitzaci?? de l'antiga Gr??cia, la civilitzaci?? mic??nica o egea, va dominar el Pelopon??s a l'edat de bronze arran del poder i la fortalesa de Micenes, al nord-est de la pen??nsula. Durant l'antiguitat cl??ssica, el Pelopon??s es trobava al centre de totes les hist??ries, ja que posse??a algunes de les ciutats estat m??s poderoses i s'hi van desenvolupar terribles i sagnants batalles. Aqu?? hi havia les ciutats d'Esparta, Corint, Argos i Megal??polis i ??s on s'origin?? la lliga del Pelopon??s. La pen??nsula es va veure involucrada en les Guerres M??diques i fou l'escenari de la Guerra del Pelopon??s (431 aC-404 aC). Va caure en poder de la Rep??blica Romana el 146 aC i va esdevenir-ne la prov??ncia d'Acaia.

A continuaci?? el Pelopon??s fou governat per l'Imperi Bizant??, si b?? moltes de les seves regions es van perdre arran de les invasions veneciana i franca. Els francs van fundar el principat d'Acaia a la meitat nord de la pen??nsula el 1205, mentre que els venecians es van establir en diversos ports de la costa com Monemvasia, Pilos i Koroni fins ben entrat el segle XV. Les seves costes tamb?? van veure invasions catalanes com la de Claren??a (l'actual Killini, al nord-oest del Pelopon??s), duta a terme per Ferran de Mallorca, que s'apoder?? de la quasi totalitat del territori entre 1315 i 1316; la ciutat ja havia patit anys abans (1292) l'atac de Roger de Lloria, i m??s tard, el 1430, va tornar a ser ocupada pels catalans durant poc temps.

Els bizantins van mantenir el control de la part meridional de la pen??nsula, on exercien el govern del Principat de Morea des de la ciutat fortificada de Mistr??s, prop d'Esparta. Van tenir la seva ??poca daurada des de mitjan segle XIII fins a mitjan segle XV, en qu?? es va produir la conquesta otomana (1458-1460). Si b?? els venecians van ocupar parts de la pen??nsula entre 1699 i 1718, el control turc fou ben s??lid fins al final i tan sols es vei?? destorbat per rebel??lions espor??diques a la pen??nsula de Mani, a l'extrem meridional del Pelopon??s.

La gent del Pelopon??s va tenir un paper significatiu en la Guerra d'Independ??ncia de Gr??cia; de fet, la guerra va comen??ar precisament en aquesta pen??nsula, quan els rebels es van apoderar de Kalamata el 21 de mar?? del 1821. La decisiva batalla naval de Navarino va tenir lloc davant de Pilos, a la costa occidental del Pelopon??s (1827), i la ciutat de N??uplia, a la costa oriental, va esdevenir la seu del primer parlament de la Gr??cia independent.

Durant els segles XIX i XX, la regi?? va passar a ser un lloc relativament pobre i endarrerit i una part significativa de la poblaci?? va emigrar cap a les ciutats, especialment Atenes, i cap a altres pa??sos com els Estats Units i Austr??lia. Es va veure greument afectada durant la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil Grega, quan va experimentar algunes de les pitjors atrocitats comeses a Gr??cia durant aquests conflictes b??l??lics. La situaci?? ha millorat des d'aleshores, sobretot d'en???? que Gr??cia va entrar a la Uni?? Europea el 1981 i des que hi va comen??ar a despuntar el turisme. Tanmateix, el Pelopon??s continua sent una de les parts m??s pobres del pa??s. ??s conegut com una de les regions m??s tradicionals i conservadores de Gr??cia i ??s el feu del partit dret?? Nova Democr??cia (Nea Dimokratia).

[edita] Ciutats

Les ciutats principals del Pelopon??s actual s??n, segons el cens del 2001:

Patres (169.242 habitants)
Kalamata (54.065 habitants)
Corint (30.434 habitants)
Tr??poli (28.976 habitants)
Argos (25.068 habitants)
Pirgos (24.765 habitants)
??gio (21.966 habitants)
Esparta (16.473 habitants)
N??uplia (13.124 habitants)

[edita] Recintes arqueol??gics

El Pelopon??s posseeix un bon nombre de recintes arqueol??gics de consideraci??, corresponents a antigues ciutats les restes de les quals van des de l'edat de bronze fins a l'edat mitjana. Entre les m??s notables podem esmentar: