Civilitzaci?? minoica
De Viquip??dia
La civilitzaci?? minoica ??s una cultura pre-hel??len??stica de la edat de bronze, desenvolupada en la illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC. El seu nom ??s producte que el seu descobridor Sir Arthur Evans va relacionar el palau de Cnosos, el m??s representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del minotaure.
Taula de continguts |
[edita] Ubicaci?? Geogr??fica
La illa de Creta est?? situada al sud-est de Gr??cia, en el mar Mediterrani, i al sud del mar Egeu. Explicat d'altra forma, est?? situada en el centre de la comunicaci?? mar??tima entre ??sia, Europa i ??frica. La Illa de Creta rebia i distribu??a tant en els ??mbits culturals, comercials com religiosos.
[edita] Hist??ria
Els primers grups en assentar-se a Creta probablement van arribar des de Anat??lia entorn de 7000 *aC. Van crear diferents assentaments en la illa, un d'ells *Cnosos. Aquests primers habitants vivien en barraques de fusta encara que amb el pas del temps van a anar canviant de material com maons de fang i teulades de fusta. Fabricaven eines amb diversos materials com os i pedres i van fer figures de fangs de representacions femenines i masculines, el que indica que ja tenien cert sentit religi??s.
Es coneix relativament poc sobre l'estat de la civilitzaci?? abans del 2700, per la poca aparici?? de restes met??l??liques, si s'exceptua la ciutat de *Melos, per?? a partir d'aquesta data Creta comen??a a tenir auge, producte de la introducci?? del torn en la terrisseria i la metal??l??rgi del bronze, al que se li suma un augment demogr??fic. Aquesta fase de la hist??ria minoica es coneix com Minoic antic o Prepalacial (2600-2000 aC aprox.), en la qual es veu el creixement comercial que realitza Creta amb els pa??sos del proper orient i Egipte, entre els productes d'importaci?? es troba el estany, inexistent en la illa.
Durant aquesta ??poca la civilitzaci?? minoica destaca per una organitzaci?? comunal, culte a la fertilitat, agricultura i orfebreria avan??ades. Producte del seu posicionament estrat??gic, es desenvolupa fortament el comer??, creant-se la propietat privada, esdeveniments als quals sumen l'augment demogr??fic, d??na inici l'etapa denominada Minoic Mig o dels Palaus Antics (2000-1700 aC aprox.) , on es comen??a la construcci?? dels grans palaus de Festos, Malia, Hagia Triada, i el m??s conegut i important de tots, *Cnosos.
L'economia, es basa en aquest per??ode, a m??s d'en el comer??, en el cultiu del blat, la vinya i la oliva, a m??s de la ramaderia, resultant una economia rica, que li mant?? allunyat dels esclats socials.
[edita] Cultura palatina
La caracter??stica principal de la civilitzaci?? son els seus assentaments en torn a un palau central, un complex civil al servei de l'assentament. El primer descobert fou Cnossos que es el mes gran trobat, per?? s'han trobat restes d'altres palaus, d'alguns dels quals no es sap ni el seu antic nom i reben el nom modern: Cnossos, Zakros, Malia, Festos, C??ndia, Hagia Triada, Gortys, i els llocs de Tilisos, Kamilari, Mirtos y Palakaistros. Cnossos era el mes gran i segurament, al menys per un temps, va exercir una hegemonia sobre la resta de l'illa.
La civilitzaci?? es divideix en quatre grans per??odes:
- Pre-palat?? 2600-2000 aC (Minoic Antic: MA II i MA III)
- Palat?? I 2000-1700 aC (Minoic Mitj??: MM I i MM II) amb Cnossos, M??lia i Festos
- Palat?? II: 1700-1400 aC (Minoic Mitj??: MM III, i Minoic Recent: MR I A i MR II B); amb Festos, Zacros, H??gia Tr??ada i Gortis.
- Post-palat??: 1400-1100 aC (Minoic Recent: MR III) amb el nou palau d'H??gia Tr??ada.
Vers el 1700 aC els palaus foren destru??ts aparentment per un terratr??mol. Una teoria ??s que la destrucci?? del 1700 aC fou produ??da per l'emigraci?? dels luvites, un poble d'??sia Menor, per?? de moment no ??s mes que una teoria. En tot cas llavors es va passar d'una escriptura jerogl??fica a una lineal (Lineal A), que m??s tard evolucion?? vers el Lineal B.
[edita] Ocas i l'Atl??ntida
Cap a l'any 1700 aC els palaus van ser destru??ts: existeixen indicis que un terratr??mol va afectar en forma important a Creta. Aquesta teoria est?? donada suport pel descobriment del temple de Anemospilia pel arque??leg Sakelarakis, en el qual apareixen els cossos de tres persones (una d'elles v??ctima d'un sacrifici hum??) que van ser sorpreses per l'esfondrament del temple.
Algunes teories postulen una possible invasi?? per part dels Hitites des de *Anatolia (actual Turquia). No obstant aix?? no va ser un cop fatal, reconstruint-se els palaus i iniciant-se el per??ode de major auge de la civilitzaci??, el Minoic Recent, o dels Palaus moderns (c. 1700 - 1400 *aC)
Segons llegendes i escrits (especialment de Tucidides), en aquest per??ode la civilitzaci?? *minoica s'hauria convertit en una talassocr??cia, representat per la llegenda del rei Minos, que se suposa @existir<vblex><ifi><3><sg>/ en aquesta ??poca i que tenia el poder per a exigir joves atenesos per a sacrificar-los a el minotaure.
Vivint el seu moment d'apogeu, la civilitzaci?? minoica es va esfondrar de nou, aquesta vegada per a sempre. Els palaus van ser novament destru??ts, probablement per l'erupci?? del volc?? de la illa de Tera (actual Santorini), que se situa a 112 al nordest de Creta, erupci?? que creo ones expansives que van produir sismes submar??ns i terratr??mols. Despr??s de la destrucci?? els mic??nics van ocupar la illa. Havia desaparegut la civilitzaci?? Minoica.
L'erupci?? del volc?? de Tera s'ha datat c. 1628 aC. El volum del material despla??at per l'erupci?? s'ha calculat en 80&*nbsp;km??. Alguns llocs van ser sepultats en fins a 60&*nbsp;m de cendra. ??s possible que la llegenda de la Atl??ntida es refereixi a la destrucci?? de la civilitzaci?? minoica.
[edita] Art Minoic
Entre el m??s important de l'art *minoic destaquen els seus cer??micas. El *Minoic primerenc es va caracteritzar pel decorat *policromat de motius blancs i vermells, i dibuixos de espiral??s, triangles, l??nies encorbades, creus, figures de peixos, etc. Posteriorment en el per??ode recent s'afegixen m??s colors adoptant, moltes vegades, formes esf??riques i decorades amb escenes de cort m??s naturista i figuratiu. Per?? sense cap dubte el m??s caracter??stics d'aquesta rica cultura s??n les seves frescs. Les escenes representaven la vida en la illa, recorrent a temes com les processons, sacrificis, danses, lluites amb toros, etc. Tenen un estil geom??tric i s??n, comunament, *monocrom??tics. Tamb?? van desenvolupar figures humanes i de d??us, normalment femenines i amb trets sexuals poc accentuats. Tamb?? destaca el desenvolupament de joies, gots d'or i pedres precioses, productes pels quals es van fer coneguts fora de la illa. En el que a roba es refereix, els homes minoics usaven normalment teles del llom i faldilles tipus escoceses. Les dones, per la seva banda, t??nicas que s'arribaven al llombr??gol i faldilles. Els models en roba van donar, igual que la resta de l'art, ??mfasi a figures geom??triques.
[edita] Escriptura
La seva escriptura va ser, al principi, de forma *jerogl??fica, emprada segons els descobriments actuals, entre els anys 1900-1700 aC. Posteriorment van evolucionar a una escriptura fon??tica, denominada Sil??l??bica Lineal A (1700-1450 aC), que es transforma posteriorment en la sil??l??bica lineal B (1450-1400 aC), la qual ??s l'??nica que ha estat desxifrada (en 1953 per l'arquitecte angl??s Michael Ventris). La lineal B era un dialecte grec pre-d??ric que es considera precursor del grec antic. Aquest llenguatge va ser adoptat pels mic??nics, encara que nom??s s'utilitzava en escrits administratius (burocr??cia de Palacio i control dels magatzems)
[edita] Aspectes socials
La seva religi?? era politeista amb de??tats antropom??rfiques excepte la gran deessa mare, deessa de la fertilitat, despr??s anomenada Senyora del Laberint. El culte es feia en petits santuaris, en els palaus o en coves. En els seus rituals la cultura del brau, element de fertilitat, apareix als murals de Cnossos, i a la llegenda de Minos i el Minotaure. Embalsamaven als morts i per aix?? feien servir la mel.
La poblaci?? de Creta en la seva ??poca d'apogeu fou de prop de mig mili?? de persones i per tant la ramaderia i l'agricultura havien de ser molt productives. El comer?? amb les exportacions d'orfebreria i altres productes feien de l'illa un important centre del comer?? a la mar Egea. La societat estava compartimentada en especialitzacions, cada un amb el seu ofici.
El lideratge el tenia el senyor del palau, aparentment anomenat Minos (que devia ser un t??tol i no el nom), que cada any renovava el seu mandat mitjan??ant l'enlla?? amb la gran deessa mare representada en una sacerdotessa i considerats restes d'una societat matriarcal neol??tica. Cada fam??lia disposava de terres pr??pies i sembla que no existien els esclaus o eren molts pocs. Els seus assentaments no eren fortificats els que porta a pensar que estaven en pau; la seva flota encara que important, era de finalitat comercial i no militar.
La civilitzaci?? va estendre la seva influencia a les C??clades al segon mil??lenni per?? no es van fer col??nies, al menys que es s??piga; tamb?? van estendre la seva influencia a la Gr??cia continental que va originar la civilitzaci?? mic??nica
[edita] Final
La civilitzaci?? es va acabar despr??s del 1200 aC amb l'establiment a Creta del doris.
