Filip V de Maced??nia

De Viquip??dia

Filip V de Maced??nia (Philippus, ????????????????) (237 aC-179 aC) fou rei de Maced??nia, fill de Demetri II de Maced??nia que va morir el 229 aC. El tron va passar llavors al seu oncle Ant??gon III Dos??, m??s com a rei que com a regent. Filip va pujar al tron a la mort del seu oncle el 220 aC, tot i que el difunt va deixar fills.

Taula de continguts 1 Comen??ament del regnat. La guerra social 2 Alian??a cartaginesa. Guerra amb Roma 3 Segona Guerra Maced??nica 4 Alian??a amb Roma. Guerra contra Ant??oc el Gran 5 Els darrers anys 6 Fam??lia

[edita] Comen??ament del regnat. La guerra social

Apel??les havia estat nomenat per Dos?? com a regent del jove rei (de 17 anys) per?? pr??cticament des de el comen??ament Filip va assolir plenament el poder.

Quan els etolis van aprofitar la minoria per fer algunes incursions al Pelopon??s, la Lliga Aquea dirigida per ??rat de Sici?? va demanar ajut a Filip, per?? aquest encara no estava preparat per fornir l'assist??ncia necess??ria. Derrotats els aqueus a Caphyae i destru??da Cynathea, Filip va decidir passar a l'acci?? i va anar a Corint al front d'un ex??rcit. Quan va arribar els etolis ja havien evacuat el Pelopon??s. Va avan??ar cap a Tegea i va atacar als espartans, que secretament afavorien als etolis; Esparta va retirar el suport als etolis.

Va presidir llavors una assemblea de la Lliga Aquea a Corint que va declarar la guerra a la Lliga Et??lia. Van entrar a l'alian??a Be??cia, F??cida, Epir, Acarn??nia i Mess??nia, encara que poc estaven disposat a participar activament. Esparta i Tegea donaven suport a Et??lia. Era evident que la lluita s'havia de lliurar entre Et??lia d'un costat i Maced??nia i la Lliga Aquea de l'altre, i Filip va tornar al seu regne per preparar la guerra.

Va fortificar la seva frontera, i va signar un tractat amb el rei d'Il??l??ria Escird??lides (que atacaria Et??lia per mar). A la primavera del 219 aC Filip va entrar a l'Epir amb 15000 soldats i 800 cavallers i les forces epirotes i acarn??nies se li van unir. Va ocupar algunes fortaleses et??lies a la frontera i va saquejar les regions properes per?? va haver de tornar a Maced??nia per una invasi?? dels dardanis, que quan van saber que el rei tornava es van retirar. L'estiu i tardor les va passar Filip a Tess??lia i al hivern es va presentar a Corint i va sorprendre als etolis dirigits per Eur??pides, ocupant la fortalesa de Psofis (Psophis); tot seguit va assolar l'??lide, va entrar a Trif??lia i es va apoderar de tota la regi?? en nom??s sis dies. Llavors es va replegar a Argos per passar la resta del hivern.

Al 218 aC va atacar Cefal??nia, per?? va fracassar en l'atac a Pales (Palae) per la tra??ci?? d'un dels seus oficials, Lleonci. Va abandonar l'empresa, va reembarcar i va apar??ixer sobtadament al golf d'Ambr??cia des de on va penetrar al cor d'Et??lia sorprenent la capital Termos (Thermus) amb tots els tresors de la Lliga. Els caps de la lliga foren fets presoners aix?? com molt d'armament i materials; els edificis religiosos foren incendiats; quan es va retirar fou atacat pels etolis per?? en debades; Filip va poder arribar sa i estalvi a la flota.

Llavors es va dirigir contra els peloponesis; retorn?? a Corint, es va reunir amb les forces dels aqueus i va envair Lac??nia; va baixar per la vall de l'Eurotes i va saquejar tot el pa??s passant prop d'Esparta; va arribar fins a Tenaros i Malea, i a la tornada va derrotar als espartans dirigits per Licurg d'Esparta que li volien tallar la retirada.

Una medicaci?? de Quios i Rodes va portar una treva, per?? les negociacions que van seguir no van reeixir.

El 217 aC Filip va fer campanya a Pe??nia, va ocupar la fortalesa de Bilazora que controlava la ruta des de Dard??nia, i despr??s va entrar a Tess??lia on va ocupar Tebes Fti??tica. Mentre els aqueus feien la guerra al Pelopon??s.

Mentre Filip era als Jocs Nemeus a Argos va rebre la noticia de la derrota romana al Trasim??. Llavors va decidir fer la pau a Gr??cia i va acceptar les propostes de Quios i Rodes i del rei Ptolemeu IV Filop??tor d'Egipte. La pau es va signar sobre la base de conservar les posicions existents en aquell moment. Aquest tres anys de guerra (220 a 217 aC) foren coneguts com guerra social.

En aquest temps les maquinacions dels seus consellers, Apel??les, Lleonci i Megalees, contra ??rat de Sici??, foren descobertes i els tres consellers executats.

[edita] Alian??a cartaginesa. Guerra amb Roma

A la cort de Maced??nia es va refugiar Demetri de Faros, expulsat pels romans de la regi?? d'Il??l??ria. Demetri va agafar forta influ??ncia sobre Filip. El rei Escerdil??des havia aprofitat l'abs??ncia del rei a Gr??cia per abandonar l'alian??a amb maced??nia i ocupar algunes fortaleses frontereres. El 217 aC Filip les va recuperar i al hivern va preparar una flota per atacar la costa il??l??ria.

El 216 aC la flota de Filip va entrar a la mar Adri??tica; el rumor de que una flota romana anava en ajut d'Escerdil??des el va alarmar i es va retirar a Cefal??nia i finalment va tornar a Maced??nia sense fer res. Per?? quan va rebre noticies de la derrota romana a Cannes va decidir donar suport a Cartago i va enviar a Xen??fanes d'Atenes a It??lia per signar un tractat amb Ann??bal. Xen??fanes va signar el tractat per?? a la tornava fou capturat pels romans que aix?? es van assabentar del plans del rei i van estacionar una flota a Brundusium per prevenir un atac per aquell costat.

El 215 aC la seva intervenci?? a Mess??nia va provocar la matan??a dels membres del partit aristocr??tic; ??rat de Sici?? el va criticar obertament. Filip, desconeixedor del que havia passat amb el seu ambaixador als cartaginesos, va enviar una segona ambaixada el mateix 215 aC i un nou tractat fou signat amb Ann??bal. Filip per?? va restar tot l'any inactiu i fins el 214 aC no va tornar a portar la flota a la mar Adri??tica on va ocupar la ciutat d'Oricos i va assetjar Apol??l??nia d'Il??l??ria, per?? es va haver de retirar quan va apar??ixer una flota dirigida per Marc Valeri Lev??, i va haver de destruir part dels vaixells per evitar la seva caiguda en mans del romans. La retirada la va haver de fer per terra. Una expedici?? a Il??l??ria va fracassar. La mort de Demetri de Faros, enviat pel rei a Mess??nia per ocupar la fortalesa d'Ithome (214 aC), no el va dissuadir dels seus projectes a Mess??nia.

El 213 aC es va apoderar de Lissus, amb el que gran part d'Il??l??ria va passar al seu control. Per?? la inactivitat els dos seg??ents anys va impedir treure tot el profit d'aquesta conquesta, just quan l'ocupaci?? de T??rent per Ann??bal li hauria facilitat el pas cap a It??lia.

Les relacions amb la Lliga Aquea es van refredar quan es va saber que el rei havia tingut una relaci?? amorosa amb la dona d'??rat. El rei macedoni va fer enverinar al seu aliat (213 aC).

Els romans, per mitj?? del pretor Mar Valeri Lev??, van fer alian??a amb la Lliga Et??lia (211 aC), alian??a en la que havien d'entrar Escerdil??des d'Il??l??ria i ??tal I de P??rgam i que rodejaven a Maced??nia per tots els costats. Filip va assegurar les seves fronteres amb Tr??cia i Il??l??ria i va marxar al sud amb un ex??rcit en ajut d'Acarn??nia que era atacada pels etolis; aquestos es van retirar quan Filip s'acostava i el rei va retornar a Maced??nia (hivern del 211 al 210 aC).

La primavera del 210 aC les hostilitats es van reprendre i els romans van iniciar la campanya amb l'ocupaci?? d'Anticira, per?? despr??s van retirar part de les seves forces amb el que van deixar de donar suport efectiu als seus aliats. Publi Sulpici Galba, successor de Lev?? nom??s va poder conquerir Egina per?? Filip va conquerir la fortalesa d'Equinos a Tess??lia tot i els esfor??os de romans i etolis per evitar-ho.

El 209 aC l'ex??rcit macedoni va anar en ajut dels aqueus, que no podien plantar cara a Elis, Mess??nia i Esparta. En el cam?? per Tess??lia Filip va derrotar al general etoli P??rries (que tenia alguns contingents romans al seu costat) i va for??ar el pas de les Term??piles. Va arribar al Pelopon??s i va celebrar la Herea a Argos. Altre cop Quios, Rodes i Egipte van oferir la seva mediaci??. Es van obrir negociacions a ??gion (Aegium) que van fracassar per les arrogants peticions dels etolis confiats per l'arribada d'??tal I de P??rgam. Filip va envair llavors ??lide amb suport del estrateg aqueu Cicli??des, per?? fou rebutjat en la lluita a les muralles de la ciutat d'Elis. Noticies d'una invasi?? de dardanis i altres b??rbars a Maced??nia el van obligar a retornar.

El 208 aC les flotes dels romans i de P??rgam van iniciar els seus atacs per mar, mentre Escerdil??des i Pleurat III i la tribu tr??cia dels medis atacaven pel nord-oest i el nord-est. Aqueus, acarnanis i beocis reclamaven el seu ajut contra els etolis i espartans. El rei va desplegar gran activitat; va establir la seva base a Demetries i encara que no va poder impedir la caiguda d'Oreos en mans del romans va impedir la de Calcis i va derrotar al rei ??tal a la vora d'Opus. El rei de P??rgam va haver de tornar tot seguit degut a l'atac al seu regne del rei Pr??sies I de Bit??nia i la flota romana, sota Sulpici, redu??da sense les naus de P??rgam, va haver d'abandonar l'ofensiva i es va retirar a Egina. Aix?? va deixar el cam?? lliure a Filip per ajudar als aqueus. Quan va baixar cap el Pelopon??s el tir?? Mac??nides d'Esparta es va retirar. Va prendre part a l'assemblea aquea d'Aegium, va assolar les costes d'Et??lia i va retornar als seus dominis.

Els fets dels anys seg??ents s??n menys coneguts. Els romans ocupats a ??frica del nord i Hisp??nia no podien ocupar-se dels afers a Gr??cia i Fil??pemen va derrotar a Mac??nides d'Esparta; Et??lia fou saquejada pels macedonis que van arribar per segona vegada fins la seva capital, Thermus. La Lliga Et??lia va haver de signar la pau en els termes fixats pel rei macedoni.

Just al moment de la pau una flota romana dirigida per Publi Semproni Tudit?? va arribar a Dyrrhachium. Filip li va presentar batalla per?? Tudit?? es va tancar darrera els murs d'Apol??l??nia d'Il??l??ria. Una mediaci?? dels epirotes va portar a un tractat de pau (205 aC) ratificat pel senat rom?? que volia dedicar la seva atenci?? a ??frica, i que fou realment una treva temporal. El mateix any va morir Ptolemeu IV Filop??tor d'Egipte i va pujar al tron un menor (Ptolemeu V Ep??fanes); Filip es va aliar amb Ant??oc III el Gran de S??ria contra el nou rei egipci, per el qual Maced??nia ocuparia les illes C??clades i les ciutats i illes de J??nia en mans d'Egipte. Per aix?? calia a Filip eliminar el poder naval a la mar J??nica de P??rgam i Rodes, feina que va encarregar al pirata etoli Dicearc i al exiliat tarent?? Her??clides de T??rent|Her??clides. Dicearc es va apoderar de la majoria de les illes C??clades amb nom??s 20 vaixells i Her??clides va aconseguir per tra??ci?? incendiar l'arsenal i la flota r??dia. Mentre Filip va sotmetre a les ciutats de Lisim??quia i Calced??nia que eren aliades dels etolis, i tot seguit va assetjar Cios a Bit??nia. Rodes, que no volia trencar amb Filip tot i la tra??ci?? d'Her??clides, va oferir els seus bons oficis, per?? no hi va haver acord i Filip va entrar a Cios que fou saquejada i els habitants venuts com esclaus; la ciutat fou cedida a Pr??sies I de Bit??nia, aliat macedoni. A la tornada va ocupar Tasos, que tot i que es va rendir, va patir la mateixa sort de Cios; finalment Rodes va decidir declarar la guerra a Maced??nia i es va aliar amb ??tal I de P??rgam (201 aC). Filip va ocupar Samos i estava assetjant Quios quan les flotes combinades de P??rgam i Rodes li van presentar batalla, i el van derrotar (tot i la mort de l'almirall rodi Teofilisc) per?? de manera no decisiva, i en un segon combat a Lade fou Filip el que va obtenir la vict??ria. Quios fou ocupada i el regne de P??rgam assolat en part, fins a les mateixes muralles de la capital; el districte de la Perea r??dia fou ocupat per Maced??nia incloent les ciutat d'Iasos i Barg??lia.

[edita] Segona Guerra Maced??nica

Mentre els rodis i P??rgam van refor??ar les seves flotes construint nous vaixells. Filip, davant el domini de la mar pels seus enemics, va passar el hivern a C??ria i a l'any seg??ent (200 aC) va aconseguir eludir la vigil??ncia enemiga i retornar a Europa on calia la seva pres??ncia. ??tal de P??rgam i el govern de Rodes van portar la seva flota a Egina i van aconseguir l'alian??a d'Atenes, hostil a Maced??nia, que va declarar la guerra a Filip.

Amb la vict??ria a la Segona guerra p??nica els romans havien quedat lliures del seu enemic cartagin??s i podien tornar a ajudar als seus aliats grecs i al rei d'Egipte. Roma va trencar el tractat de pau i va declarar la guerra a Maced??nia, encarregant la seva direcci?? al c??nsol Publi Sulpici Galba (200 aC). Les forces romanes ja van arribar molt tard, i despr??s d'enviar una petita for??a a Atenes dirigida per Gai Claudi Cent??, Galba va establir els quarters de hivern a Apol??l??nia. ??tal i Rodes van renunciar a seguir la guerra segurament esperant que els romans fessin la feina. Filip va aprofitar i va enviar a Nic??nor l'Elefant a envair l'??tica mentre ell mateix anava a Tr??cia on va conquerir Enos i Maronea, va avan??ar cap al Querson??s traci, i va assetjar Abidos. Ni ??tal ni els rodis van fer res per ajudar a aquesta ciutat, tot i que la seva obstinada resist??ncia els donava temps de sobra, i finalment Abydos fou conquerida quan ja la major part dels seus habitants havia mort.

Una mica despr??s va arribar Sulpici a l'Epir per?? Filip no va prendre cap mesura. Mentre el contingent de Cent?? enviat a Atenes va atacar Calcis que va sorprendre i saquejar, retirant-se despr??s. Filip va intentar aprofitar la seva abs??ncia per ocupar Atenes, per?? no ho va aconseguir i en revenja va assolar l'??tica incloent cementiris i llocs sagrats. Llavors va anar a Corint i va prendre part a l'assemblea dels aqueus, aconseguint la declaraci?? de guerra de la Lliga Aquea contra Roma. De tornada a Maced??nia va assolar altre cop l'??tica.

El 199 aC el c??nsol Sulpici estava a punt per iniciar la guerra. El seu lloctinent Luci Apusti ja havia fet alguns atacs victoriosos aliat a l'il??liri Pleurat, al rei Aminandre d'Atam??nia i al rei Bat?? de Dard??nia. Els etolis en canvi van declinar prendre part a la guerra a favor de cap b??ndol. Sulpici va avan??ar cap a la Dassar??tia i Filip li va sortir al pas amb el seu ex??rcit principal; es van produir diversos petits combats parcials, el m??s fort dels quals fou el d' Octolophus, amb vict??ria romana, que va decidir als etolis a abra??ar el partit rom?? i van enviar les seves forces cap a Tess??lia on es van unir a Aminandre mentre Bat?? entrava a Maced??nia pel nord. Filip va abandonar les seves posicions ben protegides i es va retirar cap a Maced??nia eludint al c??nsol rom??.

Llavors va enviar a Aten??gores contra els dardanis i ell mateix va atacar als etolis i atamans a Tess??lia; va atacar als etolis per sorpresa i va fer una gran matan??a i els hauria aniquilat si no hagu??s arribat Aminandre d'Atam??nia al darrer moment. Mentre Sulpici va avan??ar cap E??rdia i Or??stia (o Orestis) on va ocupar Celetrus, i va retornar cap a l'Epir sense fer res m??s important. Aten??gores va poder rebutjar als dardanis i la campanya es va tancar per aquell any.

A l'any seg??ent va arribar el nou c??nsol roma Publi Vil??li Tapul per?? un mot?? al seu ex??rcit va impedir fer res. Pel seu costat Filip va assetjar Thaumaci a Tess??lia, per?? la ciutat va resistir ferotgement i a final d'any Filip va abandonar el setge.

El 198 aC es va reprendre la lluita. Filip va agafar posicions prop d'Antig??nia que dominava l'acc??s a Maced??nia i Vil??li es va acostar a les posicions reials per?? no va aconseguir res i llavors va arribar el seu successor Flamin?? que el va substituir.

Flamin?? va optar per assaltar el pas d'Antig??nia i va demanar l'ajut del partit rom?? de l'Epir dirigit per Carops el vell (Charops). Durant 40 dies va lluitar amb els macedonis. Filip V de Maced??nia va comen??ar a negociar amb la mediaci?? dels epirotes i Flamin?? va exigir l'evacuaci?? de Gr??cia i Tess??lia; mentre es va descobrir un pas amagat de muntanya que evitava Antig??nia i els romans van creuar i es van presentar al darrera de les l??nies maced??nies: Antig??nia, atacada per dos costats, ja no va oferir resist??ncia i els defensors van fugir cap a Tess??lia despr??s de perdre dos mil homes. Epir es va sotmetre a Flamin?? i va rebre un tractament suau.

El c??nsol va avan??ar per Tess??lia i Filip va fer una pol??tica de terra cremada. Flamin?? va assetjar Fal??ria i va trobar resist??ncia per?? fou conquerida amb un c??stig que havia de servir d'exemple a altres ciutats; per?? com que les principals ciutats tenien guarnicions maced??nies, la mesura no fou efectiva. L'ex??rcit macedoni estava a Tempe des de on podia enviar ajut a qualsevol ciutat. Flamin?? va assetiar Carax (Charax) al Peneu, per?? els atacs foren rebutjats i el setge es va haver d'aixecar.

Llavors Flamin?? va anar a la F??cida i va ocupar diverses ciutats incloent alguns ports que li van permetre comunicar amb el seu germ?? Luci Quinti Flamin??, cap de la flota. La principal ciutat Elateia o Elatea o El??tia va resistir i va aturar el seu progr??s. Mentre Luci va aconseguir l'alian??a de la Lliga Aquea, dirigida llavors per Aristenet de Dimes; per?? Megal??polis, Dime i Argos van romandre lleials al Regne de Maced??nia.

Despr??s d'ocupar El??tia, Flamin?? va establir els seus quarters de hivern a F??cida i L??crida; una revolta a Opus va foragitar a la guarnici?? maced??nia i una part dels revoltats va cridar als etolis i uns altres als romans que finalment van prendre possessi?? de la ciutat cosa que va molestar al etolis. La guarnici?? maced??nia s'havia refugiat a l'acr??poli per?? no fou atacada i mentre Filip V va fer noves propostes de pau que foren acceptades per Flamin?? que aspirava a romandre en el comandament un altra any, i es va pacta una treva de dos mesos.

A una reuni?? al golf Malic prop de Nicea de Bit??nia, que va durar tres dies, Filip i Flamin?? (i els seus aliats especialment els etolis) van discutir l'afer; la principal petici?? romana i et??lia era la retirada de totes les guarnicions maced??nies de Gr??cia. Flamin?? volia demorar la resposta i va actuar molt pol??ticament. De moment va permetre enviar ambaixadors macedonis a Roma a canvi de la evacuaci?? de les posicions que li quedaven a L??crida i F??cida; Flamin?? ja havia informat al senat de que calia exigir la retirada de les guarnicions maced??nies de Gr??cia (especialment les m??s importants a Demetries, Calcis i Corint) i els ambaixadors macedonis es van trobar amb aquesta exig??ncia tamb?? a Roma. Els ambaixadors van sortir de la capital, i el senat va prorrogar el poder a Flamin?? per un per??ode indefinit.

Aconseguit el seu objectiu Flamin?? va declarar que ja no hi hauria m??s converses de pau. Filip V llavors es va intentar aliar a Nabis d'Esparta, que per tra??ci?? s'havia apoderat d'Argos, el qual va convidar a Flamin?? a una conferencia en aquesta ciutat on finalment es va acordar que Nabis seria aliat rom?? i hauria de deixar de fer la guerra a la Lliga Aquea, per?? conservaria Argos (encara que el tractat va evitar aquesta cl??usula). Llavors Flamin?? va anar contra Corint on el tir?? Filocles, amic de Nabis, s'esperava que tamb?? es passaria al camp rom??, per?? fou en debades.

Flamin?? va passar per Be??cia que va haver de renunciar a l'alian??a maced??nia i unir-se als romans, per?? la majoria dels beocis amb capacitat militar ja estaven servint a l'ex??rcit macedoni. Nom??s els acarnanis van romandre fidels al Regne de Maced??nia.

A la primavera del 197 aC Flamin?? va deixar el campament i va inicia la segona campanya ajudat pels auxiliars aqueus i etolis principalment. A avan??ar cap a Phthiotis i Filip al front del seu ex??rcit, li va sortir al pas. Un primer enfrontament menor es va produir a Feres, i fou favorable als romans. Els dos exercits es van dirigir cap a Fars??lia i Escotusa. Tot seguit es va produir la batalla de Cinosc??fals en la que 8000 macedonis van morir i 5000 fets presoners i en la que Flamin?? va obtenir una vict??ria completa (nom??s va perdre 700 homes). Tota Tess??lia es va rendir als romans i Filip va demanar la pau. Els etolis es van atribuir la principal part en la vict??ria.

Flamin?? va acordar al rei una treva de 15 dies i perm??s per iniciar converses de pau; els etolis exigien molt m??s i van acusar a Flamin?? d'haver estat subornat pel rei macedoni; finalment aquestes exig??ncies i acusacions van fer que els etolis no obtinguessin gaire premi per la seva cooperaci??. Filip va acceptar els termes de pau proposat pels romans i es va signar una treva per uns quants mesos i es van enviar ambaixades a Roma.

Flamin?? va restaurar la llibertat dels soldats beocis que servien a Maced??nia i va donar el c??rrec de beotarca a un comandant dels tebans de l'ex??rcit macedoni (que aviat fou assassinat pel partit rom?? amb perm??s de Flamin??). Una revolta antiromana va esclatar a Be??cia i els romans que foren trobats al pa??s foren assassinats (uns 500) i els seus cad??vers deixats sense enterrar. Flamin?? va assolar Be??cia i va assetjar Coronea i Acr??fia on s'havien trobat molts morts romans; els beocis van demanar la pau i finalment es va fer amb la mediaci?? de la Lliga Aquea per?? els principals caps rebels van haver de ser entregats i es va haver de pagar una multa de 30 talents.

[edita] Alian??a amb Roma. Guerra contra Ant??oc el Gran

A la primavera del 196 aC van arribar a Gr??cia deu comissionats romans per arranjar els afers del pa??s junt amb Flamin??. Maced??nia havia d'evacuar totes les ciutats gregues a Europa i ??sia que ocupava, i renunciar a les que havia ocupat abans. Corint fou entregada a la Lliga Aquea i a l'estiu s'hi van celebrar els jocs ??stmics en els quals es va proclamar la llibertat i independ??ncia de Gr??cia, decisi?? que no s'esperava i que va provocar una gran joia. Tess??lia fou dividida en quatre estats Magn??sia, Perr??bia, Dol??pia, i Thessaliotis o Tess??lia pr??pia; la Lliga Et??lia va rebre Ambr??cia, F??cida, i L??crida (no van quedar satisfets) i la Lliga Aquea va rebre part del Pelopon??s. Tamb?? Atenes va rebre algunes possessions.

Entre els hostatges que va haver d'entregar Filip V hi havia el seu fill Demetri. En endavant, al menys en aparen??a, Filip es va mostrar amist??s amb Roma i semblava que actuava de bona fe. Avan??at el 196 aC va proposar que el tractat de pau es convert??s en un d'alian??a i el 195 aC va enviar tropes auxiliars a Flamin?? en la lluita contra el tir?? Nabis d'Esparta. Vers el 193 aC o 192 aC va resistir a les pressions de Nicandre, enviat etoli, per unir-se a Ant??oc III el Gran. El 191 aC va enviar ambaixadors a Roma oferint el seu ajut contra Ant??oc que llavors era a Gr??cia. Ant??oc va ofendre personalment a Filip i aquest va fer m??s efectiu el suport al pretor rom?? Bebi i va ajudar als romans en el setge de Limnaea; al mateix temps va aprofitar per expulsar a Aminandre d'Atam??nia del seu regne que fou annexionat. No va participar a la decisiva batalla de les Term??piles per?? despr??s es va unir al c??nsol Glabri?? i fou encarregat d'assetjar L??mia mentre Glabri?? s'ocupava d'Heraclea; com que aquesta ciutat es va rendir r??pidament els romans van anar a L??mia que finalment van ocupar, mentre a Filip se li havia ordenat retirar-se. El rei es va indignar per?? despr??s va obtenir autoritzaci?? del c??nsol (ocupat al setge de Naupacte) per atacar algunes ciutats que havien donat suport als etolis i aix?? va ocupar Demetries i altres llocs de Tess??lia, i va assolar Perr??bia , Aper??ntia i Dol??pia.

Els romans van mostrar la seva satisfacci?? amb Filip retornant-li al seu fill Demetri i altres hostatges i condonant el tribut que encara no havia pagat. El rei per la seva banda va proveir als romans tot el necessari per l'avan?? de l'ex??rcit rom?? per Maced??nia i Tr??cia cap a l'??sia, protegint aquest avan?? fins a l'Hel??lespont. El 190 aC Aminandre va recuperar Atam??nia. Els romans el volien com aliat mentre durava l'enfrontament amb el rei sel??ucida i Mani Acili Glabri?? I li va permetre conservar diverses ciutats de Perr??bia i Tess??lia que havien estat de la Lliga Et??lia i ara estaven ocupades per Filip. Per?? al final de la guerra ambaixadors etolis i de les ciutats ocupades van anar a Roma (185 aC) per demanar la restituci??, al mateix temps que ??umenes II de P??rgam advertia del increment del poder macedoni, i de l'ampliaci?? del seu territori a la banda de Tr??cia on s'havia apoderat d'Enos i Maronea. El senat rom?? va enviar uns comissionats que van determinar que Filip hauria d'entregar las seves conquestes a Perr??bia i Tess??lia i retirar les guarnicions de les ciutats de Tr??cia, retornant als l??mits de Maced??nia fixats pel tractat del 196 aC. El rei es va indignar per?? com que no estava preparat per enfrontar-se als romans va haver d'obeir. Va ordenar la retirada de Maronea per?? es va produir una b??rbara matan??a dels seus habitants.

[edita] Els darrers anys

Felip va enviar al seu fill Demetri com ambaixador a Roma per fer front a les queixes que es feien contra el seu govern i el senat rom?? va decidir perdonar les possibles ofenses del rei per consideraci?? al seu fill (183 aC). Aquest favor senatorial per Demetri va alertar a l'altre fill de Filip, Perseu, i va comen??ar una disputa entre ambd??s.

Els seus darrers anys, a diferencia dels primers, van estar plens d'actes d'injust??cia i crueltat. El favor popular que havia tingut es va esvair. Per parar la creixent desafecci?? va fer matar als fills de tots al que ja havia fet matar pr??viament. Al mateix temps no descuidava els preparatius per fer la guerra a Roma; per justificar l'armament i construccions, va fer diverses expedicions contra les tribus b??rbares de Pe??nia i M??dica, i va arribar fins al Mont Hemos. Mentre estava en aquesta expedici?? el seu fill Perseu el va poder conv??ncer de la tra??ci?? de Demetri presentant al seu pare unes cartes que eren en realitat una falsificaci??. Filip va autoritzar l'execuci?? del seu fill. Al cap d'un temps, quan Filip va saber la veritat, encolerit per haver executat al seu fill innocent, va decidir castigar a Perseu desheretant-lo, nomenant com successor al seu nebot Ant??gon, fill del seu cos?? Equ??crates, per?? va patir un atac a Amf??polis del que va morir abans de poder portar a terme el que havia decidit (179 aC). Tenia 59 anys i havia regnat 42 anys.

[edita] Fam??lia

Es va casar dos vegades, la primera amb una dona de nom desconegut, amb la que va tenir un fill, Demetri, i dues filles, una casada amb Teres de Tr??cia i una de nom Apama, casada amb Pr??sies II de Bit??nia; la segona vegada es va casat amb Policr??tia d'Argos, amb la que va tenir al successor Perseu de Maced??nia, i potser a Filip, aquest darrer nascut molt m??s tard als darrers anys de la vida del pare.