Cios

De Viquip??dia

Cios (llat?? Cius, grec Kios) fou una ciutat de Bit??nia, a la Prop??ntida, al golf de Cios (Cianos Sinus). Esmentada sovint com Cios de M??sia.

La llegenda la fa fundada per Cios, company d'H??rcules, al seu retorn de C??lquida. Fou mes probablement una col??nia mil??sia establerta al peu del puig Argantoni vers el segle VII aC. El 553 aC va passar als lidis per?? com a ciutat aut??noma. Els perses (general Hymees) la van ocupar el 499 aC per?? pagant un tribut va mantenir una virtual independ??ncia. Va quedar dins la satrapia de la Fr??gia Helesp??ntica o Dascilios i va tenir un govern local.

El 466 aC fou ocupada pels atenencs i va entrar a la lliga de Delos on va romandre fins el 412 aC en que fou ocupada pels perses despr??s de la derrota atenenca a Sic??lia uns mesos abans (413 aC).

Va caure en mas d'Alexandre el gran el 334 aC i a la seva mort va quedar en poder d'Ant??gon (232 aC) que fou rei de Sardes el 305 aC fins el 301 aC quant Seleuc I Nic??tor va guanyar la batalla que li va donar el poder. En aquestos anys Cios va comen??ar a emetre moneda d'or que foren les primeres monedes d'or de l'hist??ria. Cios va restar com a ciutat grega independent i mes tard es va aliar a la Lliga Et??lia.

Filip V de Maced??nia la va ocupar, va massacrar als ciutadans als que va deportar o va vendre com esclaus, i la va donar a Pr??sies de Bit??nia (aliat seu a la guerra contra P??rgam) que la va restaurar i repoblar (amb bitinis) i li va donar el seu propi nom (fou coneguda com Pr??sies o Prousias thalassia (que vol dir Pr??sies mar??tima), per distingir-la d'altres ciutats amb igual nom). No se sap si Cios va romandre com un barri o va recobrar el seu antic nom, per?? una Cios al mateix lloc apareix esmentada despr??s per Plini, Mela, Zosimus, i altres encara posteriors. La matan??a de Cios fou rebutjada per molts estats grecs i Rodes i P??rgam van demanar ajut als romans contra Maced??nia, i aix?? va servir d'excusa per iniciar la segona guerra maced??nia que va acabar amb la batalla de Cinosc??fals el 197 aC. La ciutat per?? va romandre en mans del rei de Bit??nia fins el 74 aC.

Sota els romans Cios va tenir una constituci?? pr??pia supervisada pel c??nsol rom??, i va recobrar el seu car??cter grec. Molts l??ders romans van elegir la ciutat com a lloc de residencia d'estiu. La ciutat va recuperar el nom de Cios o Kios llatinitzat en Cius.

A partir del segle II el cristianisme es va difondre a la regi?? i la ciutat va rebre la visita del ap??stol sant Pau. Plini, governador de Cios, va demanar instruccions contra el cristianisme i es van establir impostos especials. Per?? al segle IV fou seu d'un arquebisbat, essent el primer arquebisbe Ciril, que va prendre part al concili de Nicea el 325 aC. Justini?? hi va fundar una escola militar que va funcionar per 37 anys.

El 1205 el Patriarca de Constantinoble es va establir a Nicea i el patriarca de Nicea fou enviat a Cios; el bisbe de Nicea va esdevenir mes influent. Els llatins van ocupar Cios el 1207 i fou donat als cavallers de Sant Joan que la van tenir fins el 1261.

Els primer atacs turcs son de 1092 (selj??cides) per?? no fou fins el 1300 que els turcs (osmanlis) van representar una amena??a seriosa, i van destruir totes les ciutats de la costa ocupant Brusa el 1326 i Cios el 1336 (despr??s d'un setge). La ciutat fou destru??da en la conquesta i els seus habitants es van refugiar a la muntanya.

Van poder tornar al cap de tres anys i residir sota les muralles a la zona coneguda com Kastrina prop de l'esgl??sia de The??mana; van restaurar l'esgl??sia de Koimisis o Theotokou coneguda com Pasariotissa, i es van reorganitzar, per?? van haver d'acceptar la llengua turca, per?? els impostos eren molt alts i van haver de vendre els fills com esclaus i molts ciutadans van marxar. Aquesta situaci?? dolenta va subsistir fins a finals del segle XVII quant Murat IV va millorar les condicions de vida, i l'establiment d'una drassana militar a la ciutat va permetre a molta gent trobar feina. Durant el segle XIX la situaci?? dels grecs cristians va millorar i es va restablir l'educaci??.

Al final de la primera guerra mundial els grecs de la regi?? del Pont es van revoltar. A les muntanyes es van formar grups armats. Molts grecs van ser portats a camps de treball (una tres-cents mil). Quant els aliats van entrar a la zona les guerrilles turques, els tzetes, encara estaven combatent per?? foren sotmesos per la marina anglesa. L'ex??rcit grec sota el general Samartzis, va restablir la sobirania grega a Cios el 25 de juliol de 1920. El patriarca de Nicea Basil II i l'alcalde grec de Cios, Pinatsis, van assistir a la cerim??nia. La retirada aliada que va deixar sols als grecs mal equipats, va capgirar la situaci??. Es va intentar formar un estat aut??nom del Pont per evitar la sortida de la poblaci?? grega i la p??rdua de les propietats . El 22 d'agost de 1922 l'ex??rcit grec a Cios va aguantar l'atac turc per?? va evacuar la ciutat el dia seg??ent. Trenta mil persones de Cios i rodalies van haver de fugir a Gr??cia amb vaixells el 25 d'agost de 1922.

Hi van n??ixer els fil??sofs Asclip??ades i Arkipos Fl??vios.

Avui es diu Gemlik.