Delos

De Viquip??dia

Delos (llat?? Delus) ??s una de les m??s petites illes de les C??clades a la mar Egea, al estret entre les illes de Rin??a (Rheneia) i M??konos (Miconus).

Anticleides va escriure una hist??ria sobre Delos.

Era un dels llocs mes sagrats de Gr??cia. La mitologia diu que va emergir agafada per el trident de Posid?? per?? fou una illa flotant fins que Zeus la va lligar amb cadenes al fons del mar, per convertir-la en un lloc segur per Leto, pel naixement d'Apol??lo i Artemisa. Com a lloc de naixement d'Apol??lo fou un dels llocs on s'adorava aquest d??u, i l'illa fou possessi?? del d??u que la canviar amb Posid??: aquest li va cedir l'illa i Delfos, a canvi de l'illa de Calaureia.

Delos es una illa petita d'uns 8 km de costa. L'??nica ciutat de l'illa fou Delos, avui dia un conjunt de ru??nes al nord-oest de l'illa. Un antic rierol anomenat Inopos es dirigia del Mont Cintos al port de Furni. Tenia un petit estany prop de les ru??nes anomenat per Her??dot Limne Trochoeides i Theognis per Cal??l??mac. Prop del llac o del riu la llegenda situa a Leto al n??ixer a Apol??lo i Artemisa. Les antigues cases privades foren constru??des als dos costats del Cintos i a la punta de Trokessa (avui Cap Morou) al nord-oest.

Un estret separa Delos de Rheneia (Rin??a) on hi ha les roques anomenades Rematiari, una de les quals es segurament l'illa de Hecate que protegia l'antic port. El cementiri de Delos fou a la part sud de la ve??na Rin??a, una illa mes gran dividida en dos parts per un istme. En conjunt Rin??a i Delos, i els illots menors son anomenats illes Dhiles.

L'illa de Delos va rebre altres noms: Ast??ria, Ort??gia, L??gia, Clam??dia, Cintos, Pirpile i Pel??sgia. La tradici?? diu que nomes va patir un o dos terratr??mols, que foren un advertiment a Gr??cia: un primer abans de la invasi?? persa (esmentat per Her??dot), i un segon abans de la guerra del Pelopon??s (esmentat per Tuc??dides). Sembla que el segon terratr??mol fou el mateix que el primer, doncs Tuc??dides no en coneixia cap altra.

L'illa fou poblada per j??nics i aquestos celebraven a tots els territoris un festival anyal dedicat a Apol??lo; aquest fou segurament l'origen del culte d'Apol??lo a Delos. El festival de Delos tenia gran import??ncia i comportava musica, jocs i altres celebracions.

Delos fou el centre d'una amfictionia a la que pertanyien les illes C??clades. Els atenencs van instituir un festival a Delos per commemorar el retorn sa i estalvi de Teseu des Creta. Pis??strat d'Atenes i Pol??crates de Samos van tenir molt d'inter??s amb Delos: el primer va purificar l'illa i va treure totes les tombes a la vista del temple; i Pol??crates va dedicar la ve??na illa de Rheneia al Apol??lo d??lic, i la va subjectar amb una cadena amb Delos. Despr??s de la conquesta de les ciutats j??niques de l'??sia el festival va caure en decad??ncia al segle V aC deixant de fer-se durant la guerra del Pelopon??s. El 426 aC, sis?? any de guerra, els atenencs van purificar Delos i van treure totes les tombes de l'illa i va prohibir n??ixer o morir a l'illa i les dones prenyades haurien de ser traslladades a l'illa de Rheneia; van restablir el festival al que van anomenar D??lia.

El car??cter sagrat de l'illa fou respectat per Datis i Artafernes, que van passar de llarg i van ancorar a Rheneia. Un missatger va pregonar que els illencs (que havien fugit a Tenos) podien tornar, i els perses van cremar al altar del d??u 300 talents d'encens.

El 477 aC Atenes va formar la Confederaci?? de Delos o Lliga de Delos (tamb?? Lliga Hel??l??nica) amb el prop??sit de combatre a P??rsia. L'illa fou elegida com a seu del tresor confederat si be aviat es va portar a Atenes (454 aC).

El 426 aC els atenencs van purificar l'illa (com s'ha dit abans) i el 422 aC van planejar treure tots els seus habitants que foren traslladats a Adramitium, que havia cedit el s??trapa Farnaces de Dascilios. Una gran part d'ells van morir a aquesta ciutat a mans del general Arsaces, un enviat del s??trapa Tisafernes de Sardes o L??dia el 411 aC.

Va romandre en mans d'Atenes (excepte per una curta dominaci?? espartana) fins el 314 aC quant fou declarada lliure i independent. El 166 aC va passar a mans de Roma, que la van transferir a Atenes que va expulsar a la poblaci?? cap a Acaia.

Despr??s de la caiguda de Corint el 146 aC a mans de Roma, l'illa fou declarada per Roma un port internacional sense taxes i es va convertir en el centre del comer?? de la Mediterr??nia oriental, lloc adient per el seu car??cter sagrat que oferia seguretat, l'excel??l??ncia del seu port, la seva situaci?? central, i el festival anyal que va esdevenir una mena de fira. Estrab?? diu que en un sol dia es van arribar a vendre deu mil esclaus. El bronze de l'illa (aes deliacum) era molt apreciat i es va utilitzar per a molts vaixells fins que el bronze de Corint, inventat mes tard, el va substituir.

Durant les guerres mitrid??tiques l'illa fou devastada, i ja no es va recuperar del tot. Roma va confirmar a Atenes la possessi?? de l'illa per?? va acabar deserta.

Fou excavada el 1873 per l'escola francesa d'arqueologia a Atenes. Altre cop entre 1904 i 1914 sota la direcci?? de M. Holleaux merc??s a una donaci?? del duc de Loubat, que va portar al descobriment d'algunes parts per?? altres van romandre amagades fins a les excavacions de 1958-1975. Una feina de restauraci?? dirigida per l'escola francesa d'arqueologia a Atenes i mes tard per el 21?? Eforat de Antiguitats prehist??riques i cl??ssiques. El 1990 Delos fou inclosa en el cat??leg de llocs culturals protegits per la Unesco.

Les principals edificacions son:

• L'??gora dels Competialiastes, un mercat a la vora del port sagrat, constru??t al segle II aC
• El temple de Delos o gran temple, un dels tres dedicats a Apol??lo, constru??t a partir del 478 aC per?? del que es van aturar les obres a meitat del segle, i no foren reiniciades fins el segle III aC si be mai es van acabar.
• La font de Minos, una font publica amb edificacions constru??des a la meitat del segle VI aC
• La terrassa dels lleons, un conjunt escult??ric de lleons de marbre dedicat a Apol??lo per l'illa de Naxos al segle VII aC. Eren inicialment 16 per?? nomes en resten 5 sencers i 3 mes en part. Al oest en direcci?? al port de la badia de Skardana, dos temples guardaven els lleons.
• Establiment del amics de Posid?? de Beirut, fou la casa d'un club de mercaders, banquers, navegant i altres, d'origen fenici; constru??da al segle II aC.
• El Stoivadeion, una plataforma rectangular amb l'est??tua de Dion??s flanquejada per dos actors (Paposileonoi), constru??da al principi del segle III aC.
• El teatre del segle III aC, inicialment de marbre i despr??s de fusta.
• El temple d'Isis, temple d??ric amb un santuari dedicat a Isis, Serapis i Anubis, constru??t al tur?? de Cintos (Cynthus) al comen??ament del segle II aC i restaurat pels atenencs al 135 aC.
• El temple d'Hera, temple d??ric constru??t a finals del segle VI aC o a comen??aments del segle V aC sobre un temple anterior del segle VII aC.
• La casa de Dion??s es un mosaic representant al d??u Dion??s que era el terra d'una casa privada del segle II aC.

[edita] Vegeu tamb??

• Brizo

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Delos