Santorí
De Viquipèdia
Santorí és el nom d’una illa de la mar Egea, la capital de la qual és Thera, que fou també l'antic nom de l’illa. El nom italià Santorini prové de la deformació del nom de la patrona de l'illa, Santa Irene (en grec Irini), ja que els colonitzadors venecians no podien pronunciar la theta del nom grec /θ/. Tot i que originàriament l'illa tenia forma arrodonida, després d'una erupció volcànica l'illa quedà fraccionada.
[edita] Geologia
És la més meridional de les illes Cíclades. A la seva rodalia hi ha les illes de Theràsia; a l'oest, Aproinsi o Aspronisi, al sud de la anterior a la que inicialment estava unida, i el grup Kaimeni (amb Pelea, Nea Kaimeni i Mikra), totes, com Thera, d'origen volcànic vulcanisme. Plini situa al 237 aC l'emergència de Theràsia i l'any 3 la de Thia, prop d'Hiera, avui desapareguda, i el 46 la de Mikra. Pelea fou la primera del grup a emergir i ho va fer vers el 197 aC (llavors se la va anomenar Hiera o Automata). Nea Kaimeni, inicialment dues illes, no va emergir fins el 1707.
[edita] Geografia
Té una superfície de 75 km2 i uns 10.000 habitants. Produeix vi, i viu sobretot del turisme. Santorí té com a base econòmica el turisme per les seves cases blanques i la seva terra volcànica.
La capital és Thera. Al sud de l'illa, a la única zona no estrictament formada per terra volcànica, hi ha la muntanya Elias, el punt més alt de l'illa.
L'antiga ciutat estava situada al centre d'un golf, sota el puig de nom Skaro, una mica al nord de la ciutat actual i propera al llogaret de Merovouli. Al puig Skaro hi ha les restes d'un castell construït pels ducs de Naxos.
La segona ciutat de l'illa és Epanomeria o Epanomeia, al nord-oest, en front de l'illa de Theràsia. Les restes d'una antiga ciutat de nom desconegut (amb construccions de diverses èpoques) es troben al sud-est de l'illa, al puig de Messa-Vouno, connectat amb la muntanya Elias per la serralada de Sellada. Messa-Vouno forma un penya-segat a la costa i el cap del mateix nom. Una mica més al sud, a Perissa, també es troben restes antigues d'un altra ciutat també de nom desconegut. Al sud de Perossa hi ha el cap Exomiti i una mica al nord les restes d'un altra ciutat que seria probablement Eleusis. Al nord-est de l'illa, al cap Kolumbo, es troben més ruïnes que podrien ser Melanea.
[edita] Història
La tradició diu que Thera va sortir del mar i fou anomenada Calliste i fou poblada pels fenicis dirigits per Cadme. Al cap de vuit generacions fou colonitzada pels espartans dirigits per Theras, fill d'Autesion, que va donar el seu nom a l'illa. Batos de Thera va fundar una colònia a l'Àfrica, de nom Cirene, que va tenir molta importància a l'historia (631 aC); Batos fou el fundador de la dinastia Batiada de Cirene. Llavors tenia set districtes però nomes dos noms (Eleusis i Oa) han estat conservats per Tolomeu, i un tercer (Melanea) s'ha trobat a una inscripció. Al començament de la guerra del Peloponès feu costat a Esparta, però després va formar part de la lliga dèlica dirigida per Atenes, i ja no es tenen dades de la seva història. Fou possessió romana i al segle V seu d'un bisbat. Va passar als venecians el 1205, i fou inclosa al ducat de Naxos. Fou ocupada pels otomans el 1537, fins que va quedar dins Grècia a la independència del país.
