Kea

De Viquipèdia

Kéa (grec antic Keos, llatí Ceos, és una illa de la mar Egea amb uns dos mil habitants i 160 km2 .

Es situa a uns 20 km de la punta est del Àtica. L'altura màxima son 517 metres. Al nord de l'illa hi ha la ciutat de Vurkarion Otsias. L'extrem sud es el cap Tamelos i el nord es el Sant Nicolau (Av. Nikolaos). Al nord-est hi ha el cap Spathi, i al oest el cap Iakroprounda. L'illa de Makronisos, al nord-oest pertany al municipi de Kéa. Es important a l'illa el monestir de Panayia Kastriani a 7 km d'Otsias a una roca de la costa nord-est, que pren el nom del turo Kastri, i te dos esglésies una del segle XVIII i una de moderna (dedicada a Sta. Maria). Important museu arqueològic.

La capital es Kéa, uns km al interior de la part nord-occidental, i que antigament es va dir Iulis. Hi van néixer els poetes lírics Bacchylides i Simònides, el sofista Pròdicos, el metge Erasístratos i el filosof peripatètic Artíson. El monestir de Agia Anna i Dafni, a Iulis, avui en ruïnes, fou construït per Sant Filothei per protegir a les dones d'Atenes dels turcs.

La llegenda diu que el seu primitiu nom fou Hydrussa. Acontios era originari de l'illa. Abans de l'època històrica s'hi va establir una colònia de Naupactos i després fou habitada pels jonis. L'illa va combatre al costat d'Atenes a les batalles de Artemísion i Salamina.

L'illa tenia quatre ciutats: Iulis, Carthaea, Corèssia, i Poeëessa, però les dos darreres van desaparèixer i ja no existien en temps d'Estrabó (els habitants de Corèssia es van traslladar a Iulis i els de Poeëessa a Carthaea).

Queden algunes restes de l'antiga Iulis entre elles un lleó colossal (Lionda) al est de la ciutat a 1,5 km. Les lleis de Iulis foren proverbialment considerades com a sinònim d'institucions excel·lents, i eren relacionades amb la moral i la manera de viure dels ciutadans (una d'elles, conservada, diu que cada ciutadà major de 60 anys s'havia de matar enverinat; altres son esmentades per Heràclides i Ateneus).

El seu port es deia Corèssia, a la vora del rierol Elixos, i tenia un temple dedicat a Apol·lo Smintheos; avui es una vila moderna que es diu Coríssia.

Carthaea era a la costa sud-est, i en resten força ruïnes a la vila avui anomenada Stais Polais.

Poeëesa era a la costa sud-oest i també es conserven les seves ruïnes; es propera a la moderna Kàvia.

Va ser aliada d'Atenes el segle V però es va voler deslliurar d'aquesta submissió i no ho va aconseguir. Les mines de l'illa foren confiscades per Atenes. Des llavors va estar, quant va poder, en contra d'Atenes. El 360 aC les ciutats de l'illa, que encara eren 4, van formar una federació, que va subsistir per uns segles.

Durant l'era hel·lenística va estar en mans de tirans i vers la fi del segle III aC va caure en mans dels egipcis làgides. Quant aquestos la van abandonar va passar aviat als etolis, macedonis (segle II aC) i a Rodes (després del 168 aC) i finalment amb aquesta a Roma.

Al segle IV Carthea fou destruïda per un terratrèmol, que a mes va ensorrar l'economia insular ja damnada per la crisis imperial.

Va pertànyer al imperi Bizantí, durant el domini del qual es van construir moltes esglésies i va agafar el nom de Kéa. El 1204 a la caiguda de Constantinoble, el metropolità d'Atenes Michel Akominatos es va refugiar a l'illa, al monestir de Prodomos, on va restar fins a la seva mort. El 1207 va passar a Venècia.

Va ser reconquerida pels bizantins el 1278 però els venecians la van recuperar el 1296 i senyor venecià Michelis va fundar el castell al lloc de l'antiga Iulis. L'illa fou un niu de pirates i es va despoblar i el 1470 nomes restaven 200 persones.

Va passar a Turquia el 1527; mai s'hi van establir però van enviar albanesos a finals del segle XVI i fou refugi de molts religiosos i intel·lectuals que buscaven l'absència dels turcs. El 1668 els turcs van assolar l'illa com a càstig perquè van ajudar als venecians, però després els habitants van rebre drets del soldà i la població va créixer i al final del segle XVII va arribar a 3000 persones. Llavors se la va anomenar sovint Tzia.

El 1770 i fins el 1774 fou ocupada per Rússia que va destruir alguns monuments. Durant la guerra entre Rússia i Turquia del 1787 al 1792, Lambros Katsonis va usar el port com a base d'operacions contra els turcs; aquestos van fer una massacra a l'illa i el bisbe fou penjat.

El 1821 el bisbe local Nikothimos Roussos va cridar a la rebel·lió i el sacerdot Athanasios Homatianos la va dirigir. L'arribada de dos mil refugiats salvats de les matances de Quios va portar un epidèmia i Sant Haralambos suposadament va salvar l'illa d'aquesta plaga el 1823 i en fou fet el patró. El 1830 fou reconeguda part de Grècia.

El 1835 es va fundar Kéa, al lloc de l'antiga Iulis. El 1837 l'illa tenia uns 3000 habitants. El seu producte principal al segle XIX era la gla anomenada de Valònia (Quercus Aegilops), que era exportada en grans quantitats. El 1927 Ioannis Gleoudis va construir la primera industria a Coríssia. En els anys 70 alguns artistes van descobrir l'illa que va atreure el turisme dels atenencs. Avui dia la seva riquesa principal es el turisme encara poc desenvolupat.