Quios
De Viquipèdia
Quios (Chios) es una illa de la mar Egea propera a la costa asiàtica de la que està separada de la costa per un estre d'uns 8 km d'ample
La superfície de Quios es de 842 km2 i la població son uns 55000 habitants. Te una costa de 213 km. La muntanya mes alta es el mont Pelineo (1297 m) al nord de l'Illa i segueixen les muntanyes Provatas i Epos.
Esta formada per l'illa principal i dos secundaries: Inousses i Psara. La capital es Chios on viu l meitat de la població. Als pobles del nord se'ls anomena els Voriohora i als del sud Notiohora o Mastichohora,
Hi ha deu municipalitats:
- Chios
- Homeroupolis
- Kardamila
- Kampochora
- Mastichochoria
- Amanis
- Psara
- Inousses
- Ionia
- Agiou Mina
La capital te la biblioteca de Korais una de les mes interessants de Grècia amb 150000 volums, i el Museu bizantí (abans mesquita). Disposa d'una fortalesa bizantina reformada per genovesos i turcs.
A la regió de Kambos, en el camí entre la capital i el sud de l'illa, es veuen les cases senyorials dels genovesos.
Els llocs turístics son les platges de Karfas, Agia Fotia, Komi, Eborios (Mavra Volia), Lithi, Trachilia, Elida, Daskalopetra, Nagos, Yiossonas, Agia Markella i Managros. Al sud-oest es troben una sèrie de llogarets de l'edat mitjana: Armolia, Pyrgi, Mesta i al centre de l'illa el monestir de Nea Moni (1043-1055).
Altres llocs son Anavatos, Lagada i Kardamyla, al nord-est i Volissos au nord-oest. Els ports principals son el de la capital, Lagada, a la costa nord, Marmaro al nord-est, Mesta al sud-oest i Limnia al oest.
El clima es mediterrani però el vent del nord-nord-oest fa que la temperatura no sobrepassi mai els 29 graus.
Antigament el seu nom fou Etàlia, Macris o Pitiüsa.
La capital de nom Chios o Quios es a la costa oriental i ja existia antigament i fou suposadament el lloc de naixement d'Homer (cosa que reclamen altres ciutats). Hi van néixer Ion (490 a 421 aC), l'escriptor tràgic; Theopompos (378 a 320 aC), historiador, Theocritos, sofista, Metrodoros, filòsof, Oenopides, astronom, Hipocràtes de Quios (470 a 410 aC), matematic, Erasistratos (310 a 250 aC), anatomista, Arsiton (320 a 260 aC), orador, i Scymnos, geògraf. Modernament Adamintios Korais (1748-1843), patriota grec; Konstantinos Kanaris (1790-1877); Vambas, filòsof retòric (1770-1856)
Altres ciutats de l'illa foren: Delfínion al est; Bolissos, al nord-oest, Leucònion o Deukònion, Cardamyle (al nord-est), Caucasa (al oest) i Koila.
[edita] Història
L'illa fou habitada des fa milers d'anys, al menys des el 5000 aC. La llegenda recull el nom del primer rei de l'illa, Amfiàlos enviat a l'illa per un oracle. L'illa fou colonitzada pels jònics del Àsia Menor. Vers el 700 aC havia assolit un bon nivell de poder polític i econòmic. El 546 aC Cir II el gran de Pèrsia va sotmetre les ciutats gregues, però Quios se'n va lliurar per ser una illa (els perses no tenien marina en aquell temps) i encara van rebre un territori per haver entregat a un lidi de nom Pacties.
Després de la revolta Jònica (499 aC), vers el 490 aC l'illa fou ocupada pels perses, que la van saquejar i es van emportar molts presoners. Es possible que l'illa participes amb Pèrsia a la invasió de la Grècia central. Derrotats els perses l'illa va recuperar la llibertat i fou aliada d'Atenes des vers el 480 aC.
Va seguir la guerra del Peloponès, en la qual hi va haver un intent de revolta contra Atenes (al setanta any de guerra) que no va reeixir però el 412 aC l'illa es va rebel·lar i va demanar ajut a Esparta. Els espartans es van apropiar dels seus vaixells i van imposar una dekarkia (govern de deu tirans) i un governador general. Els atenencs van desembarcar a Bolissos i Cardamyle i van derrotar als illencs, arrasant les dues ciutats; després foren derrotats els illencs a Fanae i Leucònion, i com que no podien resistir es van tancar a la ciutat principal mentre els atenencs saquejaven l'illa. Els atenencs es van establir a Delfínion i van assetjar la capital; els esclaus (molt nombrosos) van fugir; la fam va fer estralls però tot i així la ciutat no va poder ser ocupada, i els atenencs, cridats per altres feines, es van retirar.
Mes tard, en un moment que no es coneix però proper al 374 aC, Atenes va dominar l'illa, però es va revoltar altra cop i fou assetjada el 357 aC, combats en els que va morir un dels comandants atenencs, Cabries. Després del 354 aC va recuperar la independencia i va romandre com estat secundari. Des el 333 aC va estar sota influencia de Macedònia.
Filip V de Macedònia la va ocupar el 201 aC al mateix temps que va assolar la regió de Perea a la costa cària, que pertanyia a Rodes. El 190 aC els romans s'hi van establir i la van fer servir de base naval i depòsit. Els habitants van defensar l'illa contra els atacs de pirates que buscaven les mercaderies romanes i els romans els hi van agrair amb donacions de terres que no se sap on eren. El 168 aC va quedar independent.
Durant la guerra de Mitridates del Pont contra Rodes, Quios fou aliada del primer (88 aC), però com que el rei sospitava que en realitat afavorien al romans, va enviar a Zenobi amb un exercit exigint la rendició (86 aC) i entregar hostatges, cosa que els illencs van haver de fer, i van pagar un rescat de 2000 talents, que es van reunir amb totes les coses de valor dels temples i les joies de les dones, però Mitridates encara va demanar mes i com que no van poder pagar els va deportar a la mar Negra, la major part a Heraclea de Bitínia d'eon van poder tornar aviat. Sul·la quant va imposar la pau a Mitridates (84 aC) va establir la llibertat de Quios en aliança amb Roma.
No fou inclosa a la província romana d'Àsia i el governador romà no hi tenia autoritat. Mes tard però es va crear la Provincia Insularum, en temps de Vespasià, a la que Quios fou inclosa.
Va romandre en poder del imperi roma i després bizantí fins que vers el 1081 va passar a mans d'Esmirna i uns deu anys després fou ocupada pels seljúcides que la van retenir fins el 1110, en que els bizantins la van recuperar. El 1124 s'hi establiren els venecians però la sobirania va romandre bizantina. El 1205 l'illa de Quios, la de Lesbos, Samos i Cos, on Venècia exercia el control de fet, foren incorporades al Imperi Llatí. El 1247 el genovès Giovanni Vitale les va dominar de fet però van romandre dins l'imperi. El 10 de juliol de 1261 el tractat de Nimfeo va reconèixer la sobirania civil genovesa però Miguel VIII Paleòleg es reservava pel Imperi l'alta sobirania. Al tractat de Viterbo del 27 de maig de 1267, Balduí II va cedir a Carles d'Anjou tots els drets nominals sobre Grècia però es va reservar la sobirania de les illes, que van romandre de fet com a domini comercial genovès. El 15 de maig de 1294 Filip de Tarent fou investit com a rei de Romania sense fer esment a les illes.
El 1304 fou donada en feu a Benedicte I Zaccaria al que el 1307 va seguir el seu fill Benedicte II Paleòleg Zaccaria. El 1314 Martí Zaccaria va assolir el poder junt amb son germà Benedicte III Zaccaria, fins que aquest fou instaurat pels bizantins el 1329 com a governador únic. El feu va tornar al Imperi el 1330 quant Benedict III es va revoltar sense èxit.
El 1346 va ser ocupada pels genovesos i fou administrada per una societat anomenada Maona (despres Maona vella); el 1362 la van cedir temporalmet a la societat de la Maona nova o dels Giustiniani, formada per varies families que van adoptar aquest nom. Els Giustiniani la van posseir fins a la conquesta turca ja que la concesió genovesa es va anar renovant.
El 1566 els otomans la van ocupar i la van conservar fins el 1912, amb un regim força lliberal que va produir la reactivació econòmica de l'illa, i en l'aspecte polític d'ample autogovern.
El març de 1822, Likourgos Logothetis, vingut de Samos amb 2500 homes, conquerí l'illa i va dominar a la guarnició otomana. El govern otomà va enviar al comandant Kara-Ali amb una flota. Kara-Ali va desembarcar amb 7.000 soldats (30 de març de 1822) i va massacrar a la major part dels habitants de l'illa o els va fer presoner per ser venuts com esclaus. Sobre cent mil persones que vivien a l'illa nomes quaranta mil van poder fugir a les illes veïnes o a les muntanyes. Al final d'any la població va quedar reduïda a tres mil persones.
Els grecs van encarregar la venjança a Konstantinos Kanaris, un comandant naval de l'illa de Psara. Aquest es va presentar a Quios on encara era la flota otomana celebrant el ramadà i ajudat del comandant Pipino, va encerclar les naus otomanes i les va cremar (juny de 1822). Acabada la guerra l'illa va restar en mans dels turcs.
El 22 de març de 1881 un terratrèmol va destruir bona part de l'illa i va matar sis mil habitants.
A la guerra dels Balcans l'illa va quedar unida a Grècia l'11 de novembre de 1912.
El 4 de maig de 1941 fou ocupada pels alemanys que es van retirar el 10 de setembre de 1944.
