C??ria
De Viquip??dia
C??ria fou un pa??s del sud-oest de l'??sia Menor, habitat pels caris.
Abra??ava la conca mitjana i baixa del Meandre, limitant al nord-oest amb Fr??gia (Carura formava el l??mit), al nord-est amb les muntanyes Cadmos; al est amb el riu Indos (el punt mes oriental era Daedala), i al sud i oest la mar. A la costa hi havia algunes possessions de Rodes (Perea i un territori al sud de Cnidos) i potser alguna ciutat grega. Al sud hi vivien els Caunis, amb capital a Caunos; aquest poble Her??dot el considerava natiu del pa??s per?? afegeix que ells mateixos deien que eren descendents dels cretencs; vestien diferents del caris i d'altres pobles i parlaven una llengua diferent del cari; com que Her??dot era nadiu de C??ria cal suposar que la informaci?? sobre llengua i vestits era bona. Her??dot diu que Milet i Micala foren antigament caries.
Els caris eren potser un poble aut??cton per?? la llegenda de Creta diu que antigament vivien a les illes de la mar Egea, es dedicaven a la pirateria, i que foren sotmesos per Minos de Creta i mes tard expulsats cap a la costa continental per d??rics i j??nics. Llavors es deien Leleges. Tuc??dides diu que quant els atenencs van treure els cad??vers de Delos la meitat eren caris que foren reconeguts pel seu armament i foren enterrats d'acord a la seva costum.
L'establiment del j??nics va despla??ar als caris de Milet i Micala. Prop d'aquesta darrera es va fundar Priene. Els doris es van establir a Cnidos i Tr??pia i van expulsar als caris d'Halicarn??s. A la mateixa ??poca Rodes es va apoderar d'alguns territoris costers, per?? bona part de la costa devia seguir en mans dels caris doncs el 480 aC van aportar 70 vaixells a la flota de Xerxes I de P??rsia, mentre les ciutats d??ries nomes en van aportar 30.
Les petites ciutats de C??ria (komai) vivien en una mena de confederaci??. la seva capital, es a dir al lloc on es reunien els delegats de les ciutats, era al interior, al lloc on mes tard es va fundar Estratonice, on hi havia el temple de Zeus Cris??reos del que la federaci?? es va dir Crisarea. Tamb?? tenien a un temple a Zeus Str??tios que era a Labranda. Lagina tenia un gran temple a Hecate. Altres ciutats eren Suagela, Mastaura.
Els caris van pert??nyer al regne de L??dia i despr??s de la conquesta persa del regne van ser subjectes del Imperi de Cir II el gran. Darios I el gran va incloure el pa??s a la primera satrapia amb L??cia i altres. El 499 aC van participar a la revolta de J??nia i van resistir al perses. Van lliurar una gran batalla al sud del Meandre a la vora del riu Marsyas, en la que foren derrotats per?? els perses van tenir moltes baixes. A una segona batalla que van lliurar junta amb els milesis, van tornar a ser derrotats. Per?? el comandant persa Daurises va caure en una emboscada preparada pel cap cari Heracleides de Milasa, un grec: el cap persa fou sorpr??s una nit i va morir junt als seus homes. Despr??s de la conquesta de Milet per P??rsia el 494 aC les ciutats caries es van sotmetre, primer nomes algunes per?? finalment van seguir totes.
Els perses van establir un govern dirigit per un s??trapa i sub s??trapa que de fet van esdevenir independents. Van residir a Halicarn??s. Artem??sia, la filla de Ligdamis i d'una dona de Creta, va destacar al front de les forces de C??ria al servei de P??rsia i va prendre part a la batalla de Salamina.
[edita] S??trapes de C??ria
- Adusi (Adusios)
- Isadoros, vers 520 aC
- Ligdamis I vers 494 aC
- Artem??sia I la valenta vers 480 aC (filla)
- Psindalis vers 450 aC
- Ligdamis II vers 425 aC
- Tisafernes (de L??dia 415-07) 415-395 aC
- Hisaldomos de Milasa vers 395 aC
[edita] Reis de C??ria (dinastia hecat??mnida)
- Hecatompos 395-377 aC
- Mausol 377-353 aC
- Artem??sia II 353-350 aC
- Idrieu vers 350-343 aC
- Ada (reina) 343-341 (va resistir al menys a la ciutat d'Alinda fins l'arribada d'Alexandre el gran)
- Pix??dar 341-335
- Orontobates 335-334 aC
- Memn?? 335-334 aC (a Halicarn??s)
- Conquesta Maced??nia 334 aC
- Ada (segona vegada) 334-vers 325 aC (dependent de Maced??nia)
- Ol??mpic (rei a Milasa) vers 326-323 aC
- Asandre el di??doc vers 310 aC
- a Ant??gon el borni 305-301 aC
- Pleistarc 301-294 aC
- a Egipte 294-272 aC
- als Sel??ucides 272-189 aC
- Roma la cedeix en part al regne de P??rgam 190-133 aC i en part a Rodes 190-168 aC
- a Roma 133-129 aC
- Arist??nic 129 aC
- a Roma 129 aC
El 334 aC fou conquerida per Alexandre. Se sap que amb els sel??ucides funcionava la Lliga Cris??rea, continuaci?? de l'antiga confederaci?? c??ria, de la que hi ha noticies fins vers el 150 aC. Derrotats els sel??ucides el 190 aC, en el tractat d'Apamea del 189 aC els romans van repartir el pa??s entre els seus aliats: ??umenes de P??rgam va rebre l'anomenada C??ria Hidrela (la part del pa??s propera a Fr??gia) amb les fortaleses i ciutats del Meandre menys les ciutats que amb Ant??oc eren ciutats lliures; als rodis se'ls va donar la part costera i una part propera a Ps??dia, igualment amb excepci?? de les ciutats lliures. La part dels rodis fou confiscada per Roma despr??s de la vict??ria sobre el rei Perseu de Maced??nia (168 aC) i erigida en territori independent format per ciutats, fins que el 129 aC fou formalment incorporat a la prov??ncia d'??sia menys Perea que va romandre en mans dels rodis. Sul??la a mes va donar a Rodes la regi?? dels Caunis amb Caunos (Caunus). La capital en aquest temps fou Mil??s (Milasa).
