Cària
De Viquipèdia
Cària fou un país del sud-oest de l'Àsia Menor, habitat pels caris.
Abraçava la conca mitjana i baixa del Meandre, limitant al nord-oest amb Frígia (Carura formava el límit), al nord-est amb les muntanyes Cadmos; al est amb el riu Indos (el punt mes oriental era Daedala), i al sud i oest la mar. A la costa hi havia algunes possessions de Rodes (Perea i un territori al sud de Cnidos) i potser alguna ciutat grega. Al sud hi vivien els Caunis, amb capital a Caunos; aquest poble Heròdot el considerava natiu del país però afegeix que ells mateixos deien que eren descendents dels cretencs; vestien diferents del caris i d'altres pobles i parlaven una llengua diferent del cari; com que Heròdot era nadiu de Cària cal suposar que la informació sobre llengua i vestits era bona. Heròdot diu que Milet i Micala foren antigament caries.
Els caris eren potser un poble autòcton però la llegenda de Creta diu que antigament vivien a les illes de la mar Egea, es dedicaven a la pirateria, i que foren sotmesos per Minos de Creta i mes tard expulsats cap a la costa continental per dòrics i jònics. Llavors es deien Leleges. Tucídides diu que quant els atenencs van treure els cadàvers de Delos la meitat eren caris que foren reconeguts pel seu armament i foren enterrats d'acord a la seva costum.
L'establiment del jònics va desplaçar als caris de Milet i Micala. Prop d'aquesta darrera es va fundar Priene. Els doris es van establir a Cnidos i Tròpia i van expulsar als caris d'Halicarnàs. A la mateixa època Rodes es va apoderar d'alguns territoris costers, però bona part de la costa devia seguir en mans dels caris doncs el 480 aC van aportar 70 vaixells a la flota de Xerxes I de Pèrsia, mentre les ciutats dòries nomes en van aportar 30.
Les petites ciutats de Cària (komai) vivien en una mena de confederació. la seva capital, es a dir al lloc on es reunien els delegats de les ciutats, era al interior, al lloc on mes tard es va fundar Estratonice, on hi havia el temple de Zeus Crisàreos del que la federació es va dir Crisarea. També tenien a un temple a Zeus Stràtios que era a Labranda. Lagina tenia un gran temple a Hecate. Altres ciutats eren Suagela, Mastaura.
Els caris van pertànyer al regne de Lídia i després de la conquesta persa del regne van ser subjectes del Imperi de Cir II el gran. Darios I el gran va incloure el país a la primera satrapia amb Lícia i altres. El 499 aC van participar a la revolta de Jònia i van resistir al perses. Van lliurar una gran batalla al sud del Meandre a la vora del riu Marsyas, en la que foren derrotats però els perses van tenir moltes baixes. A una segona batalla que van lliurar junta amb els milesis, van tornar a ser derrotats. Però el comandant persa Daurises va caure en una emboscada preparada pel cap cari Heracleides de Milasa, un grec: el cap persa fou sorprès una nit i va morir junt als seus homes. Després de la conquesta de Milet per Pèrsia el 494 aC les ciutats caries es van sotmetre, primer nomes algunes però finalment van seguir totes.
Els perses van establir un govern dirigit per un sàtrapa i sub sàtrapa que de fet van esdevenir independents. Van residir a Halicarnàs. Artemísia, la filla de Ligdamis i d'una dona de Creta, va destacar al front de les forces de Cària al servei de Pèrsia i va prendre part a la batalla de Salamina.
[edita] Sàtrapes de Cària
- Adusi (Adusios)
- Isadoros, vers 520 aC
- Ligdamis I vers 494 aC
- Artemísia I la valenta vers 480 aC (filla)
- Psindalis vers 450 aC
- Ligdamis II vers 425 aC
- Tisafernes (de Lídia 415-07) 415-395 aC
- Hisaldomos de Milasa vers 395 aC
[edita] Reis de Cària (dinastia hecatòmnida)
- Hecatompos 395-377 aC
- Mausol 377-353 aC
- Artemísia II 353-350 aC
- Idrieu vers 350-343 aC
- Ada (reina) 343-341 (va resistir al menys a la ciutat d'Alinda fins l'arribada d'Alexandre el gran)
- Pixòdar 341-335
- Orontobates 335-334 aC
- Memnó 335-334 aC (a Halicarnàs)
- Conquesta Macedònia 334 aC
- Ada (segona vegada) 334-vers 325 aC (dependent de Macedònia)
- Olímpic (rei a Milasa) vers 326-323 aC
- Asandre el diàdoc vers 310 aC
- a Antígon el borni 305-301 aC
- Pleistarc 301-294 aC
- a Egipte 294-272 aC
- als Selèucides 272-189 aC
- Roma la cedeix en part al regne de Pèrgam 190-133 aC i en part a Rodes 190-168 aC
- a Roma 133-129 aC
- Aristònic 129 aC
- a Roma 129 aC
El 334 aC fou conquerida per Alexandre. Se sap que amb els selèucides funcionava la Lliga Crisòrea, continuació de l'antiga confederació cària, de la que hi ha noticies fins vers el 150 aC. Derrotats els selèucides el 190 aC, en el tractat d'Apamea del 189 aC els romans van repartir el país entre els seus aliats: Èumenes de Pèrgam va rebre l'anomenada Cària Hidrela (la part del país propera a Frígia) amb les fortaleses i ciutats del Meandre menys les ciutats que amb Antíoc eren ciutats lliures; als rodis se'ls va donar la part costera i una part propera a Psídia, igualment amb excepció de les ciutats lliures. La part dels rodis fou confiscada per Roma després de la victòria sobre el rei Perseu de Macedònia (168 aC) i erigida en territori independent format per ciutats, fins que el 129 aC fou formalment incorporat a la província d'Àsia menys Perea que va romandre en mans dels rodis. Sul·la a mes va donar a Rodes la regió dels Caunis amb Caunos (Caunus). La capital en aquest temps fou Milàs (Milasa).
