Milet

De Viquip??dia

Mapa de Milet i les ciutats colindants.

Milet (??????????????) fou una ciutat de J??nia, la principal de la regi??. Era situada a l'extrem nord d'una pen??nsula que al sud-oest formava el golf L??tmic amb el puig Grion. La ciutat era a la vora del riu Meandre, prop de la desembocadura.

[edita] Hist??ria

La ciutat ja existia en el temps dels hitites i es deia Millawanda o Milawata.

La ciutat va passar als j??nics i es va dir segons els autors cl??ssics Lelege??s, Pityusa, i Anactoria. Els j??nics anaven dirigits per Neleos, que va poder ocupar la ciutat sense lluita, va matar a tots els homes i ell i la seva gent van agafar les dones com esposes. Els j??nics van construir una nova ciutat a la rodalia, mes propera al mar; les restes de la vella Milawata encara existien en temps d'Estrab??.

El port de Milet era excel??lent i aviat la ciutat va agafar import??ncia i va destacar entre les ciutats j??niques. Col??nies mil??sies es van establir sobretot a l'Eux?? a les dues costes, la sud i la nord (Crimea i Palus Maeotis). Entre les col??nies principals cal esmentar:

Al Hel??lespont: Abydos, Lampsacos i Parion.
A la Prop??ntida: Proconnesos i C??zic.
A la costa sud de l'Eux??: Sinope i Amisos.
Altres a Tr??cia, Crimea i al Boristenes (Borysthenes), al menys fins a 80 o mes, de les que la meitat estan confirmades i entre les que cal esmentar Berezan, Cepis, Colones, Escepsis, Fasis, Istria, Limnes, Milet??polis, Odessos, ??lbia P??ntica, Paesos, Panticapea, Priapos, Teod??sia, Tion, Tira i Tomis

Aquestes col??nies es van fundar entre el 1000 i el 600 aC

Lle?? funerari del segle VI aC procedent de la necr??polis de Milet

Governada inicialment per tirans o d??spotes, despr??s es va establir un altre tipus de govern amb dos faccions, una olig??rquica i una democr??tica, en que la primera va predominar per?? en alguns moments hi van haver lluites civils i en un enfrontament entre rics i pobres es van produir escenes de gran crueltat. Her??dot esmenta una guerra civil a Milet que va durar molts (dos generacions) que va portar una gran desgracia a la ciutat i va empobrir al poble i que es va acabar quan els perses es van imposar com a mediadors.

El rei lidi Ardis va provar de sotmetre la ciutat sense ??xit. Sadiates casi ho va aconseguir despr??s de derrotar als milesis en dos batalles, per?? quan va morir encara no estava acabada la guerra que va seguir sota el seu successor Aliates que va fer la pau amb la ciutat al caure malalt cosa que es va atribuir al saqueig d'un temple (el temple d'Atenea al territori de Milet). En aquest temps la ciutat va quedar governada per un tir?? de nom Trasibul, amic de Periandre de Corint i llavors va fer un tractat amb Cressos de L??dia al que va recon??ixer com a sobir?? i va pagar tribut, no es sap si volunt??riament o per la for??a militar de Cressos.

Quant L??dia fou conquerida per P??rsia, el rei dels perses va subrogar la posici?? del rei de L??dia. Fou llavors quant els perses van actuar de mitjancers entre les faccions "plutis" i "quir??maca", el 525 aC establint una tirania sota sobirania persa.

Histeos (Histaeos) el tir?? fou cridat a Susa i va deixar el govern al seu gendre el tir?? Arist??gores de Milet; des P??rsia Histeos el va instigar a revoltar-se (499 aC) i va arrossegar a les ciutats de J??nia, per?? despr??s de diverses derrotes la ciutat fou assetjada per terra i mar i finalment assaltada i conquerida el 494 aC. Els seus habitants foren traslladats per ordre de Darios a una ciutat anomenada Ampe a la desembocadura del Tigris i la ciutat de Milet fou entregada als caris.

La batalla de Micale (Mycale) el 479 aC va restaurar la seva llibertat i independ??ncia, i Milet es va refer i va entrar a l'alian??a atenenca.

Al final de la guerra del Pelopon??s, despr??s de l'expedici?? de Sic??lia, la ciutat es va independitzar d'Atenes (412 aC) i en una batalla lliurada sota els seus mur els milesis van derrotar als atenencs i van guanyar la llibertat, retirant-se l'almirall atenenc Frinikos (Phrynikhos). Poc despr??s una fortalesa erigida pel s??trapa persa Tisafernes al seu territori, fou demolida per?? aix?? no va impedir la subjecci?? a P??rsia per l'acord general entre grecs i P??rsia (402 aC).

Teatre grec de Milet, constru??t entre cap al 300 aC i renovat cap al 100 aC i despr??s en ??poca romana. Actualment es poden veure les restes de dos nivells de graderies (a la foto), per?? havia existit un tercer nivell superior actualment perdut. El teatre tenia una capacitat d'uns 5.300 espectadors en ??poca hel??len??stica i 15.000 en ??poca romana.^[1]

El 334 aC, quant va arribar Alexandre el Gran, la ciutat no es va voler sotmetre (la flota persa era ancorada a Mycale amb l'ex??rcit) i els macedonis la van atacar i la van prendre per assalt. Part de la ciutat va quedar destru??da per?? Alexandre va perdonar als habitants i els va concedir la llibertat.

Despr??s d'aix?? fou una ciutat lliure, dedicada al comer??, per?? amb una import??ncia secundaria. El 313 aC fou dominada per Ant??gon i pels sel??ucides el 301 aC. Fou breument possessi?? dels Ptolemeus (262 aC a 258 aC) i altre cop subjecte als sel??ucides.

En la guerra entre Roma i Ant??oc III el gran, Milet va donar suport a aquella i el 188 aC fou reconeguda ciutat lliure. El 133 aC quant el regne de P??rgam va esdevenir prov??ncia romana, Milet fou agregada a la prov??ncia d'??sia per?? va conservar la condici?? de ciutat lliure fins que la va perdre el 78 aC per haver donat suport a Mitridates VI Eupator rei del Pont.

Sant Pau va passar per la ciutat quant tornava de Maced??nia i M??sia. Fou seu d'un bisbe des el temps de l'emperador Deci, quant Sant Tirs i el seus companys foren martiritzats a la ciutat. Eusebi, bisbe de Milet, va participar al concili de Nicea el 325 per?? mes tard Efes fou la seu d'un bisbat que va incloure Milet i altres de C??ria.

La ciutat va entrar en decad??ncia durant l'imperi rom??, decad??ncia que es va accentuar en el per??ode bizant??. Fou ocupada el 1328 pels selj??cides. Va continuar existint com una petita vila anomenada Balat. El 1424 va passar als otomans. Balat qued?? deshabitada al segle XVII i les seves ru??nes foren destru??des per un terratr??mol el 1955. Despr??s es va construir una nova vila de Balat a 1 km al sud.