Cnidos
De Viquipèdia
Cnidos (llatí Cnidus, grec Knidos) fou una ciutat de Cària a la part occidental d'una llarga península que forma la part sud de l'anomenada Badia de Ceramicus. La ciutat tenia dos ports; part de la ciutat era a una illa (avui unida al continent per un istme i coneguda com Cap Krio) i la resta a terra ferma
Es conserven les ruïnes que son grans i cobreixen una gran extensió. Les muralles es poden apreciar perfectament (son dues, una de Ciclòpia i l'altra en part pseudoisòdoma i en part isòdoma) així com parts dels dos ports. Es conserven també dos teatres i les restes d'un gran edifici, probablement un temple. A 2 km de les ruïnes cap al est s'han trobat nombroses tombes algunes de les quals son edificis de gran mesura.
Fundada pels doris del Peloponès dirigits per el mític Triopes fou una de les ciutats membres de la confederació de l' Hexàpolis dòrica que fou reduïda a cinc ciutats amb l'expulsió d'Halicarnàs (Cnidos, Cos, i les ciutats de Lindos, Ialysos i Camiros a Rodes) amb centre al temple del Apol·lo Triopi on es feien jocs i celebracions a mes de les reunions politiques. Aquest temple era a l'illa on esta Cnidos (illa que s'ha unit a la costa i es el actual Cap Krio). Cnidos va comerciar amb Egipte (on tenia la factoria de Naucratis) i tenia el seu tresor a Delfos. Cnidos va fundar colònies com Lipara (Lipari).
Fou ocupada pel general persa Harpagos, al servei de Cir II el gran vers el 540 aC. Va romandre sota dependència de Pèrsia fins que al començament de la guerra del Peloponès els habitants de Cnidos foren aliats d'Atenes però la ciutat es va separar de l'aliança després de la desfeta siciliana el 413 aC. Atenes va intentar recuperar la ciutat i la va atacar sense èxit. El 394 aC el grec Conó al servei de Pèrsia va derrotar als espartans dirigits per Pisandre de Cnidos i van destruir la supremacia d'Esparta.
Durant la guerra entre Roma i el selèucida Antíoc III el gran, Cnidos fou aliada de Roma . El 163 aC van enviar ajut a Calynda revoltada contra Caunus. Fou inclosa a la província d'Àsia quant es va crear el 129 aC però fou ciutat lliure dins la provincià segons assegura Plini. Abans del 67 aC fou atacada pels pirates cilicis, com també ho foren Colofó, Samos i altres llocs, però a partir d'aquesta data Pompeu va assegurar la tranquil·litat amb diverses mesures militars i politiques, especialment l'assentament de pirares a terres permanents.
Eudoxos el matemàtic i astrònom, Ctsies el metge i historiador, Agatàrcides, escriptor, entre altres, foren nascuts a la ciutat.
