Lipari
De Viquipèdia
Lipari (llatí Lipara, grec Λιπάρα) es un grup d'illes d'Itàlia també anomenades illes Eòlies, situades entre Sicília i la península. Es el grup mes important i el mes gran. La capital es la ciutat de Lipari a l'illa principal també anomenada Lipari. El conjunt té set illes principals (Vulcano al sud, Alicudi la mes occidental, Filicudi a l'est de l'anterior, Salina, a l'est de Filicudi i nord de Lipari, Panarea, el nord-est de Lipari, i Stromboli, a l'est de l'anterior, amb el famós volcà) i alguns illots. L'illa Vulcano es deia antigament Thermessa o Hiera (les romans li van dir Vulcani) i Lipara s'havia dit inicialment Meligunis i va adoptar el nom de Lipara per Liparos, el fill d'Auson. La d'Stromboli es deia Strongyle i la de Salina es deia Didyme.
Diòdor diu que la primera colònia grega (dòria) es va fundar vers el 580-577 aC però Eusebi situa la fundació a l'any 627 aC. La van fundar colons de Cnidos i de l'illa de Rodes sota la direcció de Pentathlos, ell mateix de Cnidos, per lo que es va considerar colònia d'aquesta ciutat. Altres versions diuen que no fou Pentathlos el fundador sinó els seus fills. La colònia va prosperar però es va haver de defensar del pirates tirrens i es va crear una flota que va derrotar algunes vegades als tirrens (etruscs). Pero la mateixa gent de Lipara també va practicar la pirateria i una vegada van capturar un valuós carregament romà que s'enviava a Delfos. El magistrat en cap de l'illa Timasiteu, va fer retornar immediatament el carregament i encara el va enviar al seu destí final.
La primera expedició atenenca a Sicília dirigida per Laques (427 aC) va trobar a Lipara aliada a Siracusa (ciutat també dòrica) i foren atacats pels atenencs i per la flota de Rhegio sense gaire èxit. El 396 aC apareix altra cop aliada a Siracusa per lo que fou atacada per la flota cartaginesa d'Himilcó que la va ocupar i va cobrar una taxa de 30 talents, pero no la va conservar; el 304 aC fou atacada per Agàtocles sense motiu aparent, i el siracusà es va emportar un botí de 50 talents que va perdre a la tornada en una turmenta.
No molt mes tard Lipara va caure en mans dels cartaginesos i romans subjecte a ells al començar la segona guerra púnica (264 aC), i va esdevenir la principal base naval cartaginesa . Al cinquè any de guerra (260 aC) el cònsol Gneu Corneli va ser rebutjat en un atac i fou capturat amb les seves forces; el 257 aC una batalla naval es va lliurar entre romans i cartaginesos a les rodalies de Lipara; pocs anys mes tard (251 aC) fou ocupada pels romans sota comandament de C. Aurelius, i des llavors va romandre al seu poder.
A la segona guerra púnica una flota cartaginesa va embarrancar a l'illa Vulcano.
Les illes no tornes a ser esmentades fins a les guerres entre Sext Pompeu i Octavi el 36 aC quant Lipara fou altre cop base naval important dominada per Pompeu però conquerida per Agripa que va establir la seva flota a l'illa Vulcano des on va atacar a Pompeu a Mylae i Messana.
Va continuar essent una ciutat prospera durant tot el període imperial romà basat en la seva flota i el comerç de l'alum, que les illes produïen per la seva naturalesa volcànica. Ciceró no obstant l'esmenta com una ciutat petita. Fou utilitzada sovint com a lloc d'exili i al segle IV va esdevenir refugi de monjos.
Al segle V fou seu d'un bisbe. El 543 s'hi van establir els ostrogots però després fou recuperada pels bizantins. Va entrar en decadència al segle VIII i IX amb els atacs dels pirates musulmans i de l'activitat volcànica del Monte Pelato i de la Figgia Vecchia (729). Els musulmans van devastar la ciutat i es van emportar als seus habitants el 838.
Les illes van restar deshabitades durant dos segles fins que van arribar els normands el 1083 i s'hi van establir monjos benedictins que van fundar un monestir i es van establir alguns colons. La senyoria de les illes fou donada al monestir el 1091 per el Papa Urbà II. L'abat Ambròs va promulgar el 1095 una constitució que donava als habitants el dret de propietat i d'herència sobre la terra que cultivessin el que va afavorir el repoblament i l'ocupació dels terrenys abandonats. Els privilegis fiscals donats pels reis angevins i després catalans van enriquir altre cop l'illa.
L'illa fou atacada per Barba-roja aliat del rei de França el 1544, amb una flota de 150 naus que van saquejar l'illa després d'un setge. La gran catedral, una obra de gran envergadura, fou incendiada així com les cases, i els 8000 habitants deportats. L'illa va quedar buida per segon cop. Carles V va fer construir un mur a la ciutat i va donar uns grans beneficis fiscals que van permetre repoblar l'illa bastant ràpidament amb catalans i gent de la Campània. Amb el perill de nous atacs les illes van quedar incorporades al regne de les Dues Sicílies el 1589. Fins passat el 1700 no va quedar descartat el perill turc i la ciutat es va tornar a expandir. Les illes van passar a Itàlia amb el Regne de Dues Sicílies.
