Lipari
De Viquip??dia
Lipari (llat?? Lipara, grec ????????????) es un grup d'illes d'It??lia tamb?? anomenades illes E??lies, situades entre Sic??lia i la pen??nsula. Es el grup mes important i el mes gran. La capital es la ciutat de Lipari a l'illa principal tamb?? anomenada Lipari. El conjunt t?? set illes principals (Vulcano al sud, Alicudi la mes occidental, Filicudi a l'est de l'anterior, Salina, a l'est de Filicudi i nord de Lipari, Panarea, el nord-est de Lipari, i Stromboli, a l'est de l'anterior, amb el fam??s volc??) i alguns illots. L'illa Vulcano es deia antigament Thermessa o Hiera (les romans li van dir Vulcani) i Lipara s'havia dit inicialment Meligunis i va adoptar el nom de Lipara per Liparos, el fill d'Auson. La d'Stromboli es deia Strongyle i la de Salina es deia Didyme.
Di??dor diu que la primera col??nia grega (d??ria) es va fundar vers el 580-577 aC per?? Eusebi situa la fundaci?? a l'any 627 aC. La van fundar colons de Cnidos i de l'illa de Rodes sota la direcci?? de Pentathlos, ell mateix de Cnidos, per lo que es va considerar col??nia d'aquesta ciutat. Altres versions diuen que no fou Pentathlos el fundador sin?? els seus fills. La col??nia va prosperar per?? es va haver de defensar del pirates tirrens i es va crear una flota que va derrotar algunes vegades als tirrens (etruscs). Pero la mateixa gent de Lipara tamb?? va practicar la pirateria i una vegada van capturar un valu??s carregament rom?? que s'enviava a Delfos. El magistrat en cap de l'illa Timasiteu, va fer retornar immediatament el carregament i encara el va enviar al seu dest?? final.
La primera expedici?? atenenca a Sic??lia dirigida per Laques (427 aC) va trobar a Lipara aliada a Siracusa (ciutat tamb?? d??rica) i foren atacats pels atenencs i per la flota de Rhegio sense gaire ??xit. El 396 aC apareix altra cop aliada a Siracusa per lo que fou atacada per la flota cartaginesa d'Himilc?? que la va ocupar i va cobrar una taxa de 30 talents, pero no la va conservar; el 304 aC fou atacada per Ag??tocles sense motiu aparent, i el siracus?? es va emportar un bot?? de 50 talents que va perdre a la tornada en una turmenta.
No molt mes tard Lipara va caure en mans dels cartaginesos i romans subjecte a ells al comen??ar la segona guerra p??nica (264 aC), i va esdevenir la principal base naval cartaginesa . Al cinqu?? any de guerra (260 aC) el c??nsol Gneu Corneli va ser rebutjat en un atac i fou capturat amb les seves forces; el 257 aC una batalla naval es va lliurar entre romans i cartaginesos a les rodalies de Lipara; pocs anys mes tard (251 aC) fou ocupada pels romans sota comandament de C. Aurelius, i des llavors va romandre al seu poder.
A la segona guerra p??nica una flota cartaginesa va embarrancar a l'illa Vulcano.
Les illes no tornes a ser esmentades fins a les guerres entre Sext Pompeu i Octavi el 36 aC quant Lipara fou altre cop base naval important dominada per Pompeu per?? conquerida per Agripa que va establir la seva flota a l'illa Vulcano des on va atacar a Pompeu a Mylae i Messana.
Va continuar essent una ciutat prospera durant tot el per??ode imperial rom?? basat en la seva flota i el comer?? de l'alum, que les illes produ??en per la seva naturalesa volc??nica. Cicer?? no obstant l'esmenta com una ciutat petita. Fou utilitzada sovint com a lloc d'exili i al segle IV va esdevenir refugi de monjos.
Al segle V fou seu d'un bisbe. El 543 s'hi van establir els ostrogots per?? despr??s fou recuperada pels bizantins. Va entrar en decad??ncia al segle VIII i IX amb els atacs dels pirates musulmans i de l'activitat volc??nica del Monte Pelato i de la Figgia Vecchia (729). Els musulmans van devastar la ciutat i es van emportar als seus habitants el 838.
Les illes van restar deshabitades durant dos segles fins que van arribar els normands el 1083 i s'hi van establir monjos benedictins que van fundar un monestir i es van establir alguns colons. La senyoria de les illes fou donada al monestir el 1091 per el Papa Urb?? II. L'abat Ambr??s va promulgar el 1095 una constituci?? que donava als habitants el dret de propietat i d'her??ncia sobre la terra que cultivessin el que va afavorir el repoblament i l'ocupaci?? dels terrenys abandonats. Els privilegis fiscals donats pels reis angevins i despr??s catalans van enriquir altre cop l'illa.
L'illa fou atacada per Barba-roja aliat del rei de Fran??a el 1544, amb una flota de 150 naus que van saquejar l'illa despr??s d'un setge. La gran catedral, una obra de gran envergadura, fou incendiada aix?? com les cases, i els 8000 habitants deportats. L'illa va quedar buida per segon cop. Carles V va fer construir un mur a la ciutat i va donar uns grans beneficis fiscals que van permetre repoblar l'illa bastant r??pidament amb catalans i gent de la Camp??nia. Amb el perill de nous atacs les illes van quedar incorporades al regne de les Dues Sic??lies el 1589. Fins passat el 1700 no va quedar descartat el perill turc i la ciutat es va tornar a expandir. Les illes van passar a It??lia amb el Regne de Dues Sic??lies.
