Urb?? II
De Viquip??dia
Urb?? II |
|
|---|---|
 |
|
| Nom | Ot?? de Chantillon (franc??s: Eudes de Ch??tillon) |
| Nascut | 1042 |
| Lagery (Fran??a) | |
| Mort | 29 de juliol de 1099 |
| Roma (It??lia) | |
| Papat | mar?? de 1088???29 de juliol de 1099 |
| Predecessor | V??ctor III |
| Successor | Pasqual II |
Urb?? II (Lagery, 1042???Roma, 1099), nascut Ot?? de Chantillon, va ser Papa de l'Esgl??sia Cat??lica entre 1088 i 1099.
Es conegut per predicar la Primera Croada a l'Orient, encara que va morir abans de la culminaci?? d'aquesta amb la conquesta de Jerusalem. Tamb?? va establir la C??ria Romana en la seva forma actual.
Taula de continguts |
[edita] Primers anys
Nascut amb el nom d'Ot??, l'any 1042, era d'ascend??ncia noble. Va cursar educaci?? eclesi??stica i va ingressar a l'Orde benedictina, exercint el primer c??rrec com arxidiaca de Reims. Sota l'influ??ncia del seu mestre, Bruno de Col??nia, va ingressar en el monestir de Cluny, del que arrib?? a ser prior. En 1078, el Papa Gregori VII el va cridar a It??lia, on va ser nomenat cardenal bisbe d'??stia. Tamb?? es va convertir en aquell moment en assistent i conseller del Papa.
Ot?? va destacar des de el primer moment com un dels mes ferms defensors de les Reformes Gregorianes, especialment des de les posicions com a diplom??tic de Roma en Fran??a i Alemanya que va ocupar entre el 1083 i el 1085. El seu primer xoc amb l'emperador d'Alemanya es va produir en 1083, quan Enric IV el va manar empresonar durant un breu per??ode de temps. Destacat a Sax??nia el 1085, es va encarregar de que la majoria de deus fossin ocupades per partidaris de Gregori.
Ja aleshores se'l va comen??ar a considerar un dels possibles successors de Gregori VII, encara que a la mort d'aquest, en 1086, el escollit per succeir-lo va ser Desideri, abat de Montecassino, que va dirigir l'Esgl??sia de Roma sota el nom de V??ctor III durant els dos anys seg??ents i amb qui Ot?? s'havia enfrontat en un principi. Finalment Ot?? va ser escollit Papa per unanimitat el 12 de maig del 1088, despr??s d'un petit concili celebrat en Terracina, una muntanyosa regi?? situada a poca distancia del Roma. Es diu que tant Gregori VII com V??ctor III, amb el que s'havia reconciliat, el van proposar com a successor poc abans de morir. En la seva proclamaci?? va escollir el nom d'Urb?? II.
[edita] Papa de Roma
[edita] Conflictes per el poder
Des del primer moment, Urb?? II es va manifestar com un estricte continuista de la pol??tica duta a terme per Gregori VII, arribant a dir en el seu primer acte com a Pontifici que "tot el que ell rebutja, jo rebutjo, el que ell condemna, jo ho condemno, el que ell estimava, jo ho abra??o, el que ell considerava verdader, jo ho confirmo i ho aprovo". La seva arribada a Roma es va veure complicada per la forta oposici?? d'Alemanya i l'Antipapa Climent III, que havia ocupat la ciutat. Per?? va aconseguir l'ajuda dels normands de Roger I despr??s d'una visita llampec a Sic??lia, que li va permetre entrar definitivament a Roma, encara que va haver de combatre durant tres dies contra les tropes de l'Antipapa abans de poder arribar a l'esgl??sia de Sant Pere. Durant aquest dif??cil acc??s a l'esgl??sia de Sant Pere va excomunicar a Climent III i a l'emperador Enric IV, que s'havia aliat amb ell.
En els anys seg??ents va tractar de recuperar la seva antiga esfera d'influ??ncia a Alemanya, en clara confrontaci?? amb l'emperador. Per aix??, va casar a l'anciana contesa viuda Matilde de Toscana amb el comte Welf de Baviera, d'apenas 18 anys, amb l'objectiu de que anisin les seves forces en la guerra contra Enric IV al nord d'It??lia. Tamb?? va sancionar que no es podia obligar a eclesi??stics a jurar fidelitat a autoritats laiques, cosa que tindria grans conseq????ncies en segles posteriors. A pesar d'aquest esfor??os, el 1089 es va veure obligat a deixar Roma, que va tornar a ser ocupada per Climent III, i va passar els tres anys seg??ents convocant diversos s??nodes en Amalfi, Benevent i Troia, en la que va adoptar mesures contra la simonia, la llei d'investidures i el matrimoni d'eclesi??stics. El 1093 es va unir a la Lliga Llombarda en la seva ajuda a la coronaci?? com a Rei dels Romans de Conrat, fill d'Enric IV, mitjan??ant la que aquest tractava d'arebatar el govern d'It??lia al seu pare.
L'any 1095, Urb?? II va excomunicar tamb?? al rei Felip I de Fran??a, degut a que aquest havia abandonat a la seva esposa Anna de K??ev per casar-se a continuaci?? amb Berta de Monfort. El Papa quedava enfrontat als dos monarques m??s poderosos d'Europa del moment.
[edita] La croada
La idea d'una alian??a militar entre tots els pa??sos de l'Europa cristiana amb l'objectiu d'atacar a un enemic com??, fins aleshores inaudita, va comen??ar a gestar-se el mar?? de 1095, durant el concili de Piacenza. Davant d'una nodrida concentraci?? de bisbes francesos, borgonyesos i italians (el seu nombre era tal que la reuni?? va haver de fer-se a les afores de la ciutat), Urb?? II va rebre la visita d'un ambaixador de l'emperador bizant?? Aleix I Comn??, que demanava ajuda contra els turcs sel??ucides. Aquest havien derrotat als bizantins en la batalla de Manzikert (1071) i a partir del 1073 s'havien fet amb el control de l'interior d'Anat??lia, que fins aleshores havia sigut la principal ??rea de producci?? de cereals, cavalls i genets de l'Imperi. Des d'all?? amena??aven l'hegemonia bizantina de la pen??nsula.
Urb?? no es va limitar a garantir la seva ajuda als bizantins i ben aviat va concebre l'idea d'???arrabassar Jerusalem i el resta de Terra Santa als sel??ucides, ficant-los sota el control dels europeus occidentals. En novembre del 1095 va convocar el Concili de Clermont, al que van assistir en la seva major part clergues d'origen franc??s, amb l'objectiu de donar a con??ixer el seu projecte. Els assistents es van deixar seduir per les paraules d'Urb??, que postulava entre altres coses que D??u havia escollit a Fran??a com a guia de la Cristiandat per alliberar les terres sagrades de Canaan del domini dels infidels musulmans, en un proc??s en el que tot aquell que particip??s veuria perdonats els seus pecats i seria recompensat a la seva arribada a Palestina amb terres f??rtils d'aquesta, riques en llet i mel. Quan va preguntar als assistents, si posarien la seva espasa al servei de D??u tota l'audi??ncia va respondre amb un sonor "Dieu le veut!" ("D??u ho vol!").
A l'any seg??ent va marxar una nodrida expedici?? de cavallers, soldats, clergues, i camperols europeus cap a Orient. La majoria eren francesos (ra?? per la qual el franc??s es convertiria en la llegua franca dels croats i els seus futurs estats al Pr??xim Orient), encara que tamb?? hi havien normands, lorenesos i flamencs en gran nombre. Dirigits per Godofreu de Bouillon, Baldu?? de Flandes, Robert de Normandia i Ramon de Tolosa entre altres, els croats van arribar a Constantinoble, van prendre Nicea i van expulsar lentament als turcs d'Anat??lia fins arribar a Antioquia que va ser tornada als bizantins i gr??cies aix?? van continuar se'n la pot??ncia hegem??nica en Orient i un cop reconquerida aquesta van marxar cap al sud per assetjar Jerusalem, l'objectiu de la croada. Urb?? II va procurar mantenir-se informat dels avan??os de l'empresa tan aviat com fos possible, per?? va acabar morint a Roma el 29 de juliol del 1099, 2 setmanes abans de que els croats poguessin trencar les defenses musulmanes i prenguessin definitivament Jerusalem. El seu successor en el tro pontifici seria Pasqual II.
[edita] La "cristianitzaci??" de Sic??lia i la Camp??nia
Quasi tan arriscada com la proclamaci?? de la Primera Croada va ser la pol??tica d'Urb?? II de convertir al catolicisme el sud de la pen??nsula It??lica i Sic??lia, on tot i que la majoria dels habitants ja eren cristians, no reconeixien al Patriarca de Roma sin?? al de Constantinoble i seguien el ritual grec en lloc del llat??.
El proc??s va consistir en la seva major part, per tant, en la substituci?? de l'influencia de l'Esgl??sia Ortodoxa en la zona per la de l'esgl??sia Romana, objectiu que Urb?? II va aconseguir gr??cies a les seves bones relacions amb els normands que administraven la regi??. Aquests es van refor??ar a partir del 1098 amb la concessi?? de v??ries perogatives extraordin??ries al rei Roger I, que el van capacitar entre altres coses per nombrar bisbes i cobrar les rentes de l'esgl??sia constru??des en la regi??. Aquest poder va convertir a Roger en una mena de llegat del Papa en les seves terres, i amb el temps portaria a considerar-se als reis de N??pols i Sic??lia quasi com a feudataris del Papa (cosa que influiria fortament en els posteriors enfrontaments entre Franca i Arag?? per el domini del territori.
A Sic??lia es van construir diverses esgl??sies, es van delimitar les noves di??cesis i es va definir una nova jerarquia eclesi??stica local des de zero. Per la seva part, Adelaida de Montferrat, l'esposa llombarda de Roger I, va dirigir personalment l'emigraci?? de camperols de la vall del Po fons a la zona est de l'illa fins aleshores poc poblada.
[edita] Beatificaci??
Existeixen certs indicis de l'exist??ncia de culte a la figura d'Urb?? II des de poc despr??s de la seva mort. Aixins per exemple, entre les figures dibuixades a l'absis de l'oratori del Palau de Lletra, constru??t per Calixt II, pot veure's un retrat d'Urb?? sota el que s'inclou el r??tol de Sanctus Urbanus Secundus ("Sant Urb?? II"). Dita figura apareix coronada per un n??vol quadrat i situat als peus de la Verge Maria.
A pesar d'aix??, la beatificaci?? no va ser proposta formalment fins que el arquebisbe de Reims va presentar la causa corresponent en 1878. El 14 de juliol del 1881, el Papa Lle?? XIII va donar la seva aprovaci?? a la proposta i va beatificar a Urb?? II.
| Precedit per: V??ctor III |
Papa 1088 - 1099 |
Succe??t per: Pasqual II |
