Honori IV
De Viquipèdia
Honori IV |
|
|---|---|
 |
|
| Nom | Giacomo Savelli |
| Nascut | vers 1210 |
| Roma (Itàlia) | |
| Mort | 3 d'abril de 1287 |
| Roma (Itàlia) | |
| Papat | 2 d'abril de 1285–3 d'abril de 1287 |
| Predecessor | Martí IV |
| Successor | Nicolau IV |
Honori IV (Roma, vers 1210 - † 3 d'abril de 1287) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.
De nom Giacomo Savelli, va realitzar estudis a la Universitat de París fins que va ser nomenat rector de l'església de Berton situada a la diòcesi de Norwich (Anglaterra), país que tanmateix mai no va visitar.
Taula de continguts |
[edita] Inicis
Abans de la seva elecció com Papa Giacomo Savelli va tenir una notable activitat diplomàtica al servei de diversos pontífexs. La seva carrera com a legat s'inicia quan, en 1261, Urbà IV l'ungeix cardenal diaca de Santa Maria, a Codin; així com prefecte papal a Toscana i capità de l'exèrcit pontifici.
Posteriorment, en 1265 i sota el pontificat de Climent IV, serà un dels quatre cardenals que investiran a Carles d'Anjou com a rei de Sicília. Així mateix va ser un dels sis cardenals designats per elegir a Gregori X i desbloquejar així la pugna entre candidats que va mantenir la seu papal vacant durant tres anys després de la mort de Climent IV.
Amb Gregori X participarà en el XIV Concili Ecumènic que es va celebrar en el 1274 a la ciutat francesa de Lió, i amb Adrià IV negociarà al costat d'uns altres dos cardenals la coronació imperial de Rodolf d'Habsburg que se celebrarà a Roma en el 1276.
[edita] Elecció
El 2 d'abril de 1285 va ser escollit Papa en una de les eleccions més ràpides de tota la història de la Santa Seu, ordenat sacerdot el 19 de maig va ser consagrat Papa l'endemà, 20 de maig.
A diferència del seu predecessor va ser acceptat per la ciutadania romana ja que no solament havia nascut a Roma al si d'una noble família que ja havia donat tres papes a l'Església , Benet II, Gregori II i Honori III; sinó que el seu propi germà, Pandulf, era senador del Capitoli romà. Això li va permetre des del primer moment fixar la seva residència a Roma, primer a la Ciutat del Vaticà i després en un palau situat en l'Aventi.
[edita] Sicília
Encara que d'edat avançada i malalt de gota, això no li va impedir ocupar-se de la situació siciliana en la qual no solament va mantenir l'excomunió que el seu antecessor Martí IV havia llançat sobre Pere III d'Aragó en aconseguir la corona de Sicília com a conseqüència de les anomenades Vigílies sicilianes; sinó que a la mort d'aquest, en 1285, es va negar a reconèixer el seu primogènit Alfons III com a rei d'Aragó i al seu segon fill Jaume II com a rei de Sicilia, a qui a més va excomunicar, en 1286, al costat dels bisbes que van participar en la seva coronació. Jaume va respondre a l'excomunió enviant una flota que va destruir la ciutat d'Astura.
En 1287, la possible solució al conflicte que va suposar al renúncia a la corona siciliana del fill mort Carles d'Anjou, Carles de Salern, va fracassar en declarar el papa Honori IV invalido l'acord i prohibint acords similars per al futur.
Si la qüestió siciliana impedia una solució al conflicte amb Jaume, les relacions del Papa amb Alfons el Franc es van suavitzar gràcies a la mediació del rei Eduard I d'Anglaterra, però la mort d'Honori va provocar que el restabliment de relacions amb la corona d'Aragó no s'aconseguís fins a l'any 1302 amb el pontificat de Bonifaci VIII.
[edita] Altres realitzacions
Honorio IV, va aconseguir durant seu breu pontificat, que Roma i els Estats Pontificis es mantinguessin en pau en aconseguir sotmetre al comte Guido de Montefeltro, que s'havia vingut oposant a reconèixer l'autoritat papal en els esmentats territoris i que llavors incloïen l'Exarcat de Ravena, la Marca d'Ancona, el Ducat de Spolet, el Comtat de Bertinoro, les terres de Matilde de Tuscia i la Pentàpolis composta per les ciutats de Rimini, Pésaro, Fano, Sinigaglia i Ancona.
Va seguir amb la política del seu predecessor respecte al Sacre Imperi Romà mantenint unes relacions amistoses amb l'emperador Rodolf d'Habsburg a qui no va arribar a coronar, malgrat la petició d'aquest, pel rebuig que va provocar a Alemanya.
Honori IV, amb els fons obtinguts del delme fixat en el XIV Concili Ecumènic per a la realització d'una croada, serà el primer papa en utilitzar a les emergents cases bancàries de Florència, Siena i Pistoia que van començar a actuar com a agents del papat en les seves relacions econòmiques i financeres.
Les dues ordres religioses més importants, Dominics i Franciscans, van rebre molts privilegis d'Honori IV, i van ser les encarregades de les tasques inquisitorials.
També va aprovar els privilegis dels Carmelites, a qui va permetre canviar el seu hàbit ratllat pel blanc, i dels ermitans Augustins; va condemnar per herètics als Germans apostòlics.
Va promoure, mitjançant la creació de càtedres a la Universitat de París, l'estudi de les llengües orientals i de l'àrab amb la intenció d'iniciar una campanya de conversions entre els musulmans i cristians ortodoxos.
Les profecies de Sant Malaquies fan referència a aquest papa com a exóssa lleonina (De la rosa del lleó), citació que fa referència a què a l'escut d'armes de la seva família, els Savelli, apareix una rosa portada per dos lleons.
| Precedit per: Martí IV |
Papa 1285 - 1287 |
Succeït per: Nicolau IV |
Text en negreta
