On Amazon.it: https://www.amazon.it/Complete-Concordances-James-Bible-Azzur/dp/B0F1V2T1GJ/


Joan XXIII - Viquipèdia

Joan XXIII

De Viquipèdia

Joan XXIII
Nom Angelo Giuseppe Roncalli
Nascut 25 de novembre de 1881
Roma (Itàlia)
Mort 3 de juny de 1963
Sotto il Monte (Itàlia)
Papat 28 d'octubre, de 19583 de juny de 1963
Predecessor Pius XII
Successor Pau VI

Joan XXIII (Ioannes PP. XXIII, en llatí), nascut Angelo Giuseppe Roncalli (25 de novembre de 1881 - 3 de juny de 1963) fou Papa de Roma des del 28 d'octubre de 1958 fins a la seva mort. Va convocar el Concili Vaticà Segon (1963-1965), tot i que va morir abans de la conclusió. Fou beatificat el 3 de setembre de 2000, juntament amb el Papa Pius IX.

[edita] La vida

Angelo Giussepe Roncalli va néixer al poble de Sotto il Monte, província de Bergamo, en una pobra família de camperols. Des de molt jove va sentir la vocació sacerdotal i el seu oncle li va pagar els estudis del seminari.

En la seva joventut va ser secretari del bisbe de Bergamo, monsenyor Radini Tadeschi, que va tenir molta influència en el jove Angelo tot i que va ser molt criticat per la societat del seu temps per haver recolzat els obrers en vaga i haver-los regalat el seu anell episcopal. Quan Itàlia va entrar a la Primera Guerra Mundial el 1915, es va allistar a l'exèrcit com a sergent metge. El 1921 el Papa Benet XV el va cridar a Roma perquè presidís del Consell Central de l'Obra Pontificia de la Propagació de la Fe per Itàlia. El 1925 el Papa Pius XI el va consagrar bisbe i el va enviar a Bulgària a establir relacions amb l'Església ortodoxa. El 1934 va ser enviat a Istambul com a visitador apostòlic. Durant la Segona Guerra Mundial va ajudar a escapar dels nazis un tren de fugitius jueus. Al final del conflicte Pius XII el va enviar com a Nunci Apostòlic a França per negociar amb el general Charles De Gaulle que volia destituir trenta-tres bisbes per haver col·laborat amb el règim nazi. Roncalli va aconseguir salvar-ne trenta. El 1952 va ser nomenat cardenal i patriarca de Venècia, càrrec que ostentà fins que va ser cridat a Roma pel conclave a la mort de Pius XII, el 9 d'octubre del 1958.

El conclave es reuneix el dia 25 d'Octubre. En lloc dels acostumats 70 cardenals només n'hi havien 51, ja que dos havien mort i els altres no van poder travessar el taló d'Acer. Dividits entre la facció conservadora, formada majoritàriament pels italians i la facció conservadora, formada pels francesos els cardenals no arribaven a un acord fins que després de deu votacions fallides ambdós bàndols van decidir-se per una Papa de transició i van fer convergir els seus vots sobre el cardenal Roncalli, que el dia 28 d'octubre, en la onzena votació va ser escollit Papa per una aclaparadora majoria. Va escollir el nom de Joan.

[edita] El Pontificat

Tot i que molts van considerar que seria un Papa de transició que no tindria història, però Joan XXIII va demostrar aviat que no seria així. A diferència dels seus predecessors, volia estar en contacte amb la gent del carrer i es preocupava pels problemes de la seva vida diària, va ser el primer Papa que va abandonar el Vaticà per visitar malalts i presos i va ser el primer Papa des del 1870 que com a bisbe de Roma va anar a visitar les seves parròquies. Un dels seus primers actes de pontificat va ser baixar el sou als funcionaris de la Cúria i pujar-lo al dels obrers del Vaticà. Va ser el primer que va nomenar cardenals procedents del tercer món i augmentar el nombre de cardenals, superant els 70 que era màxim establert per Sixt V al segle XVI. El seu pontificat, però ha quedat lligat a la convocatòria del XXIII Concili Ecumènic, el Vaticà II, fet que va anunciar el gener del 1959. Joan XXIII era conscient de que l'Església s'estava distanciant dels problemes reals del món i per ajudar a resoldre'ls primer havia de resoldre els seus problemes interns.

El 1960,a pesar de l'excomunió dels comunistes de Pius XII, va entrevistar-se amb la filla i el gendre del dirigent soviètic, Nikita Kruschov.

També va entrevistar-se amb l'arquebisbe de Canterbury, cap de l'església anglicana, per primer cop des de l'excomunió d'Isabel I el segle XVI. Ell mateix va ignaugurar el Concili Vaticà II l'11 d'octubre del 1962, on es va posar de manifest la divergència d'opinions entre els bisbes del món i la conservadora Curia Romana. Ell mateix va marcar-ne les fites: no es tractava de corregir errors doctrinals, sinó de buscar la manera d'obrir l'Església als temps moderns. Va escriure diverses encícliques durant el seu pontificat, però destaquen Mater et Magistra, sobre la política social de l'Església i sobretot Pacem in Terris, sobre la pau del món, en un moment en que la Guerra Freda va arribar al seu moment de màxima tensió amb la crisi dels míssils de Cuba.

[edita] Mort i Beatificació

Joan XXIII va morir el 3 de juny del 1963 a causa d'un càncer d'estómac. Va ser plorat per tothom, especialment pel poble romà que va passar-se una nit en vetlla resant per ell. Quan el seu successor, Pau VI, va concloure el concili l'any 1965 va obrir-ne la causa de beatificació. El procés va culminar el 2000, quan Joan Pau II el va proclamar beat. La seva festa se celebra l'11 d'octubre en record de la data d'inauguració del Concili Vaticà II.



Precedit per:
Pius XII
Papa
1958 - 1963
Succeït per:
Pau VI
v  d  e
Papes de l'Església Catòlica
Escut d'armes del Papat

Static Wikipedia March 2008 on valeriodistefano.com

aa   ab   af   ak   als   am   an   ang   ar   arc   as   ast   av   ay   az   ba   bar   bat_smg   bcl   be   be_x_old   bg   bh   bi   bm   bn   bo   bpy   br   bs   bug   bxr   ca   cbk_zam   cdo   ce   ceb   ch   cho   chr   chy   co   cr   crh   cs   csb   cv   cy   da   en   eo   es   et   eu   fa   ff   fi   fiu_vro   fj   fo   fr   frp   fur   fy   ga   gd   gl   glk   gn   got   gu   gv   ha   hak   haw   he   hi   ho   hr   hsb   ht   hu   hy   hz   ia   id   ie   ig   ii   ik   ilo   io   is   it   iu   ja   jbo   jv   ka   kab   kg   ki   kj   kk   kl   km   kn   ko   kr   ks   ksh   ku   kv   kw   ky   la   lad   lb   lbe   lg   li   lij   lmo   ln   lo   lt   lv   map_bms   mg   mh   mi   mk   ml   mn   mo   mr   ms   mt   mus   my   mzn   na   nah   nap   nds   nds_nl   ne   new   ng   nl   nn   nov  

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu