Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Gregori IX - Viquip??dia

Gregori IX

De Viquip??dia

Gregori IX
Gregori IX en un manuscrit medieval
Nom Ugolino di Conti
Nascut 1143
Anagni (It??lia)
Mort 22 d'agost de 1241
Roma (It??lia)
Papat 19 de mar?? de 1227???22 d'agost de 1241
Predecessor Honori III
Successor Celest?? IV

Gregori IX (Anagni, (1143) - ??? Roma, 22 d'agost de 1241). Papa de l'Esgl??sia cat??lica del 1227 al 1241.

De nom Ugolino di Conti, era nebot del papa Innocenci III qui el va anar nomenant successivament, capell?? papal, arxiprest de Sant Pere, cardenal diaca de Sant Eustaqui el 1198 i cardenal bisbe d'??stia i Velletri el 1206.

En 1207, Innocenci III el va enviar com a legat a Alemanya amb la missi?? d'intervenir en la disputa success??ria que va sorgir arran de la mort Enric VI.

???En 1217, sota el pontificat d'Honori III, exerceix com a delegat plenipotenciari per a Llombardia i Toscana on va predicar la Sisena Croada.

Escollit papa el 21 de mar?? del 1227, despr??s de renunciar a la tiara el cardenal Conrad d'Urach que havia estat elegit com primera opci??, va adoptar el nom de Gregori IX i encara que comptava en aquell moment amb m??s de vuitanta-cinc anys, el seu pontificat es va estendre durant uns altres catorze anys.

[edita] Relaci?? amb el Sacre Imperi

La seva primera mesura com Pont??fici va ser l'excomuni?? de l'emperador Federic II per les continus retards en la seva participaci?? en la Sisena Croada. Aquesta excomuni?? va fer que els partidaris de l'emperador s'alcessin contra Gregori obligant-lo a abandonar Roma per refugiar-se a Viterbo i posteriorment en Perugia.

Federic II decideix llavors, per provar la injust??cia de la seva excomuni??, dirigir-se a Terra Santa, cap a on parteix sense la benedicci?? papal, el 1228, al capdavant d'un redu??t ex??rcit que tanmateix va aconseguir conquerir l'illa de Xipre i fer-se, en 1229 mitjan??ant un acord diplom??tic, amb Jerusalem, Betlem i Natzaret.

Gregori IX no respon amb l'absoluci?? de Frederic, sin?? que declara que les accions de l'emperador a Terra Santa no poden qualificar-se com a guerra santa en continuar excomunicat, i procedeix a alliberar als creuats del vot d'obedi??ncia a l'emperador, que es va veure obligat a tornar en con??ixer que el Papa, al costat de la Lliga Llombarda, estava envaint el seu regne de Sic??lia.

Despr??s de desembarcar a Brindisi, Frederic aconsegueix derrotar les forces pontif??cies i llombardes expulsant-les dels territoris imperials i firmant, en 1230, la Pau de San Germa per la qual a canvi que el Papa revoqu??s la seva excomuni??, l'emperador assegurava a l'Esgl??sia les seves possessions territorials.

Immediatament va ordenar una croada contra l'emperador, va intentar infructuosament que els pr??nceps alemanys escollissin un nou rei i va convocar un concili a Roma per celebrar-ho en 1241.

Federic va anunciar per la seva part la seva oposici?? total a la celebraci?? d'un concili que, convocat pel Papa, no tenia cap altra motivaci?? que la de la seva deposici?? i substituci?? pel que va ordenar a les seves tropes que capturessin tots els que viatgessin a Roma amb la intenci?? de participar en el concili.

La detenci?? i empresonament de m??s de cent clergues va impedir la celebraci?? del s??node i, poc despr??s, el 22 d'agost de 1241 moria Gregori IX a la d'edat de gaireb?? cent anys.

[edita] Altres realitzacions

Gregori IX mitjan??ant la publicaci??, en 1231, de la bula Excommunicamus va establir formalment el tribunal de la Inquisici?? fen-la dependre directament del pont??fex, nomenant als dominics com a inquisidors i establint que els heretges fossin lliurats al bra?? secular per al seu c??stig.

Va canonitzar a Sant Francesc d'Ass??s el 16 de juliol de 1228, a Sant Dom??nec el 8 de juliol de 1234, i a Sant Antoni de P??dua el maig de 1232.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Avis ostiensis (L'au d'Ostia), citaci?? que fa refer??ncia al fet del qual va ser cardenal d'Ostia abans de la seva elecci?? com a pont??fex i a qu?? al seu escut d'armes apareix una au.


Precedit per:
Honori III
Papa
1227 - 1241
Succe??t per:
Celest?? IV
v ??? d ??? e
Papes de l'Esgl??sia Cat??lica
Escut d'armes del Papat