Climent VII
De Viquipèdia
Climent VII |
|
|---|---|
 |
|
| Nom | Giulio di Medici |
| Nascut | 26 de maig de 1478 |
| Florència (Itàlia) | |
| Mort | 25 de setembre de 1534 |
| Roma (Itàlia) | |
| Papat | 26 de novembre de 1523–25 de setembre de 1534 |
| Predecessor | Adrià VI |
| Successor | Pau III |
Climent VII és el nom que va prendre el cardenal Giulio di Medici a l'esdevenir Papa.
Va néixer a Florència, sent fill il·legítim de Giuliano de Medici, nebot de Lorenzo il Magnífico i cosí del Papa Lleó X. El seu pare va morir abans que ell nasqués, durant la conspiració dels Pazzi, i al néixer va ser reconegut com a fill legítim de Giuliano i educat pel seu oncle Lorenzo.
Quan el seu cosí Giovanni di Medici va esdevenir Papa, amb el nom de Lleó X, el va nomenar cardenal (1513) i el va convertir en un dels seus consellers, esdevenint un dels homes més influents de la Cúria romana, posició que va mantenir també durant el pontificat d'Adrià VI i que va ser determinant per la seva posterior elecció, el 26 de novembre del 1523.
[edita] Pontificat
Va fracassar tant en la política com en la religió, segurament per el seu caràcter indecís, les seves arriscades apostes polítiques i els interesos de la seva famiía, circumstàncies que el van convertir en el més desgràciat dels Papes, com va dir l'històriador Ferdinand Gregorovius.
El 1521, poc abans de morir Lleó X, les tropes aliades del Papa i l'emperador, amb l'ajuda d'Anglaterra, havien expulsat els francesos de Milà. El rei Francesc I es va proposar recuperar la ciutat, però va ser derrotat i fet presoner per Carles I d'Espanya a la batalla de Pàvia (1525). Reclòs a Espanya, va obtenir la llibertat a canvi de la firma del Tractat de Madrid (1526, pel qual tornava als Hasburg el ducat de Borgonya, renunciava a qualsevol pretenció sobre Itàlia i Flandes.
El desastre francès a Pavia, traspassava a la Monarquia Hispànica l'hegemonia a Itàlia , cosa que va inquietar Climent VII, que veia com Carles I es convertía en l'amo de gran part de la península i constituía una amenaça potencial per el predomini dels Estats Pontificis i pels interessos de la seva família, els Medici, al front del ducat de Florència. Va actuar seguint la tàctica que Juli II havia utilitzat contra els francesos, aplicant-la contra els espanyols: aliar-se amb uns per desfer-se dels altres. Així doncs, Climent VII va buscar l'ajuda de Francesc I , a qui va animar a trencar el Tractat de Madrid, que li impedia d'intervenir a Itàlia, alegant que allò que es firma sota coacció no té valor. Amb el perdó papal legitimant la seva resistència, Francesc I va formar el 22 de maig de 1526 la Lliga de Cognac (també coneguda coma Lliga Clementina) per fer front a l'emperador, integrada pels Estats Pontificis, França, Venècia i Florència.
Carles I, sentint-se estafat per Climent VII, li va demanar explicacions que mai se li van donar. Els enviats de l'emperador, sentint-se defraudats, van unir les seves forces als Colonna, van entrar a la ciutat i van tancar al Papa al castell de Sant'Angelo. Carles no va aprovar l'acció, però li va servir per que el pontífex li prometés fidelitat i segellés una pau de compromís, únida al pagament de 60.000 ducats. Aquell que havia conveçut a Francesc I que els tractats firmats per coacció no lliguen a la consciència, no va actuar pas en desacord amb la seves idees, negant-se a pagar i empenyent la lliga a actuar rapidament.
Davant de l'amenaça, Carles va enviar a Itàlia un potent exèrcit per defensar les seves possessions, format per mercenaris professionals espanyols, italians i sobre tot alemanys, comandats per Carles de Borbó, un revel francès que s'havia canviat al bàndol imperial, auxiliat per l'alemanys Georg von Frundsberg. Degut a la crisi de les finances de Carles I, els 45.000 mercenaris que hi havia a Itàlia van deixar de rebre els seus salaris durant dos mesos, a més de patir escassetat d'aliments i d'avituallament. Això va provocar que amenacessin amb amotinar-se i deixar de lluitar i quan els va arribar la noticia de que Climent havia de pagar una gran suma i s'hi negava, van començar a veure el Vaticà com la solució de les seves penúries i Roma com una font inesgotable de riquesa que tenien a l'abast. Les tropes alemanyes i eleren, majoritàriament luteranes seu cap, Frundsberg, un visceral antipapista que va despertar en els seus homes un sentiment de croada contra l'anticrist, en la persona del Papa. Carles de Borbó ho va tenir fàcil per animar als seus homes de marxar sobre Roma i cobrar-s'hi els salaris endarrerits. El 6 de maig de 1527, les tropes imperials van assaltar Roma. Durant l'atac va morir Carles de Borbó, deixant a les tropes sense lideratge i mogudes per l'avaricia, que van saquejar la ciutat. Aquesta fet és conegut com el Saqueig de Roma. Climent VII es va refugiar al castell de Sant'Angelo, on va esdevenir presoner durant set mesos. Per obtenir la llibertat va haver de pagar una gran quantitat de diners, 400.000 ducats.
Carles I va negar qualsevol implicació en el Saqueig de Roma, si més no, això és el que va dir, però el resultat va ser que el Papa es va trobar derrotat, humiliat i presoner i es va veure obligat a canviar les seves aliances. A més a més, necessitava l'ajuda de Carles per aturar l'expansió del luteranisme a l'Imperi Alemany i per restituir els Medici , que havien estat expulsats del poder a Florència. Climent va cedir a totes les condicions de l'emperador i va entregar-se a la seva causa com un aliat fidel. Carles, per la seva banda volia guanyar-se el Papa perquè aquest havia de posicionar-se en el procés de divorci de Caterina d'Aragó,tieta de l'emperador, amb Enric VIII d'Anglaterra, que es volia casar amb Anna Bolena.
El juny de 1529 Climent i Carles van firmar el Tractat de Barcelona, que va marcar la pau, tot i que a vegades força precària, entre l'imperi i el pontificat.
El Papa va mantenir a partir de llavors, una política d'acontentar l'emperador i per aquest motiu el 24 de febrer de 1530 el va coronor en una cerimònia molt hostentosa a Bolonya. Per altra banda es va negar a permetre el divorci entre Enric VIII i Caterina d'Aragó.
Les secueles d'aquesta decisió van ser que Enric VIII va tallar els seus lligams amb el catolicisme, va crear l'Església Anglicana i se'n va proclamar líder espiritual, amenaçant amb la mort els seus subdits que no és convertissin.
Francesc I, per la seva banda va emprendre noves accions contra l'emperador i Anglaterra el va recolzar en la seva lluita, ja que estava politicament en contra de l'imperi i de Roma. Al final Climent va donar per acabada la seva col·laboració amb Carles, que es tornava a fer massa poderós a Itàlia i buscant el favor del monarca francès va casar una neboda seva, Caterina de Medici amb un fill de Francesc I, el futur Enric II.
L'aliança del Papa amb Francesc I no li va servir de res, ja que l'exèrcit imperial, ara comandat per Andrea Doria, va derrotar els francesos provocant la firma forçosa de la pau de de Crépy en 1544. Climent no va gaudir d'aquesta pau, perquè va morir el 1534.
| Precedit per: Adrià VI |
Papa 1523 - 1534 |
Succeït per: Pau III |
