Joan Pau I

De Viquipèdia

Joan Pau I
Nom	Albino Luciani
Nascut	17 d'octubre de 1912
	Canale d'Agordo (Itàlia)
Mort	28 de setembre de 1978
	Roma (Itàlia)
Papat	26 d'agost de 1978–28 de setembre de 1978
Predecessor	Pau VI
Successor	Joan Pau II

Papa Joan Pau I, Albino Luciani, (17 d'octubre de 1912 - 28 de setembre de 1978

El penúltim Summe Pontífex del segle XX, Albino Luciani, va néixer en un petit poble italià anomenat Canale d'Agordo el 17 d'octubre de 1912 (en aquella època rebia el nom de Forno di Canale) en la família de Giovanni Luciani i Bortola Tancon; va ser el més gran de quatre germans. Als deu anys, i després d'haver viscut en la pobresa durant la Primera Guerra Mundial, la seva mare va morir i el seu pare es va casar amb una dona molt devota. Va ser aleshores quan va començar la seva vocació sacerdotal, segons les seves declaracions, gràcies a les paraules d'un frare caputxí. El 1923 va ingressar al seminari menor de la població de Feltre, i després va ingressar al seminari de la població de Belluno, on va ser ordenat sacerdot l'any 1935. Després de la seva ordenació se'n va anar a viure a Roma, on va cursar els seus estudis teològics a la Universitat Gregoriana. Quan va acabar els seus estudis va tornar a la seva població natal i allà va començar la seva tasca pastoral com a rector de Forno di Canale i d'Agordo, tasca que va fer compatible amb la docència a l'Institut Tecnològic Miner.

Abans de convertir-se en el Papa del somriure (com era conegut per molts), va ocupar càrrecs importants i va rebre distincions importants: Vicerrector del seminari de Belluno, va ser nomenat Doctor en Teologia de la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma l'any 1947 i vicari general de Belluno (diòcesi al càrrec de la qual estaria 11 anys) l'any 1954. El 1958 el Papa Joan XXIII el nomena bisbe de Vittorio Veneto i el 15 de desembre de 1969 va ser nomenat Patriarca de Venècia. Aquest va ser el penúltim pas en la seva carrera abans de la seva elecció com a Summe Pontífex el 5 de març de l'any 1973.

Va ser designat com a 263è Papa de l'Església Catòlica el 26 d'agost de l'any 1978. Va ser el primer Papa amb dos noms, gest amb el qual pretenia honrar als seus dos predecessors més immediats: Joan XXIII i Pau VI. Després de la designació, Joan Pau I va establir un ambient d'optimisme i de reformes. No obstant això, mai va poder anar més enllà de les propostes. Va morir, pel que sembla d'un infart, el 28 de setembre de 1978, 33 dies després de ser proclamat Papa, sent el seu un dels pontificats més curts de la història.

La mort de Luciani va esdevenir en plena Guerra Freda en la qual els Estats Units i la URSS es disputaven àrees d'influència. A l'Amèrica Llatina la teologia de l'alliberament s'havia convertit en La Bíblia dels anomenats "capellans rebels" del Tercer món.

Segons els seus biògrafs, des del moment en el qual va accedir al tron de Pere, Joan Pau I va fer "prediccions" constants i obsessives als seus amics i col·laboradors més fidels dient-los que el seu pontificat seria curt. El bisbe irlandès John Magree (assenyalat des de bon començament com el descobridor del cadàver de Luciani), recorda en el llibre Un lladre per la nit: la mort del Papa Joan Pau I: "Estava constantment parlant de la mort, recordant-nos que el seu pontificat seria curt. Sempre dient que el succeiria l'estranger". L'"estranger" era el polonès Wojtyla. També explica que, poques hores abans de morir, el Papa li va dir: "Jo me'n vaig i el que s'asseu a la Capella Sixtina davant meu ocuparà la meva plaça". Després el mateix Wojtyla, ja convertit en Joan Pau II, va confirmar a Magree que, en el moment de l'elecció papal, ell es trobava gairebé de cara a Luciani.

[edita] Teories sobre la seva mort

Diversos investigadors que han estudiat el cas del Papa Joan Pau I han coincidit a dir que Joan Pau I va morir per enverinament. Segons aquests, després dels seus primers dies de pontificat, la Cúria Vaticana hauria decidit que Albino Luciani no havia sigut una bona elecció i, conseqüentment, Joan Pau I hauria sigut assassinat fredament. El motiu hauria estat el recel que van causar les seves propostes reformistes i, sobretot, la seva intenció d'intervenir en els aspectes econòmics del Vaticà. Val a dir, però, que tot això només són especulacions perquè, com és tradició, al Papa Joan Pau I no se li va practicar cap autòpsia. La tarda anterior havia estat reunit amb el seu secretari d'Estat (el cardenal Villot) i se suposa que havien parlat sobre les profundes renovacions que pretenia dur a terme a la Cúria.

Precedit per: Pau VI

Papa 1978

Succeït per: Joan Pau II

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Pau I

v • d • e Papes de l'Església Catòlica

Des de l'establiment de l'Església (30) {{{contingut-títol}}} Sant Pere • Lli I • Anaclet I • Climent I • Evarist I • Alexandre I • Sixt I • Telèsfor I • Higini I • Pius I • Anicet I • Soter I • Eleuteri I • Víctor I • Zeferí I • Calixt I • Urbà I • Poncià I • Anter I • Fabià I • Corneli I • Luci I • Esteve I • Sixt II • Dionís I • Fèlix I • Eutiquià I • Gai I • Marcel·lí I • Marcel I • Eusebi I • Melquíades I      Des de l'Edicte de Milà (313) {{{contingut-títol}}} Silvestre I • Marc I • Juli I • Liberi I • Damas I • Sirici I • Anastasi I • Innocenci I • Zòsim I • Bonifaci I • Celestí I • Sixt III • Lleó I • Hilari I • Simplici I • Fèlix III • Gelasi I • Anastasi II • Símmac I • Hormisdes I • Joan I • Fèlix IV• Bonifaci II • Joan II • Agapit I • Siveri I • Vigili I • Pelagi I • Joan III • Benet I • Pelagi II • Gregori I • Sabinià I • Bonifaci III • Bonifaci IV • Deodat I • Bonifaci V • Honori I • Severí I • Joan IV • Teodor I • Martí I • Eugeni I • Vitalià I • Deodat II • Donus I • Agató I • Lleó II • Benet II• Joan V • Conó I • Sergi I • Joan VI • Joan VII • Sisini I • Constantí I • Gregori II • Gregori III • Zacaries I • Esteve II      Des de la Donació de Pipí (756) {{{contingut-títol}}} Pau I • Esteve III • Adrià I • Lleó III • Esteve IV • Pasqual I • Eugeni II • Valentí I • Gregori IV • Sergi II • Lleó IV • Benet III • Nicolau I • Adrià II • Joan VIII • Marí I • Adrià III • Esteve V • Formós I • Bonifaci VI • Esteve VI • Romà I • Teodor II • Joan IX • Benet IV • Lleó V • Sergi III • Anastasi III • Landó I • Joan X • Lleó VI • Esteve VII • Joan XI • Lleó VII • Esteve VIII • Marí II • Agapit II • Joan XII • Lleó VIII • Benet V • Joan XIII • Benet VI • Benet VII • Joan XIV • Joan XV • Gregori V • Silvestre II • Joan XVII • Joan XVIII • Sergi IV • Benet VIII • Joan XIX • Benet IX • Silvestre III • Benet IX • Gregori VI • Climent II • Benet IX • Damas II • Lleó IX      Des del Cisma d'Orient (1054) {{{contingut-títol}}} Víctor II • Esteve IX • Nicolau II • Alexandre II • Gregori VII • Víctor III • Urbà II • Pasqual II • Gelasi II • Calixt II • Honori II • Innocenci II • Celestí II • Luci II • Eugeni III • Anastasi IV • Adrià IV • Alexandre III • Luci III • Urbà III • Gregori VIII • Climent III • Celestí III • Innocenci III • Honori III • Gregori IX • Celestí IV • Innocenci IV • Alexandre IV • Urbà IV • Climent IV • Gregori X • Innocenci V • Adrià V • Joan XXI • Nicolau III • Martí IV • Honori IV • Nicolau IV • Celestí V • Bonifaci VIII • Benet XI • Climent V • Joan XXII • Benet XII • Climent VI • Innocenci VI • Urbà V • Gregori XI      Des del Cisma d'Occident (1378) {{{contingut-títol}}} Urbà VI • Bonifaci IX • Innocenci VII • Gregori XII • Martí V • Eugeni IV • Nicolau V • Calixt III • Pius II • Pau II • Sixt IV • Innocenci VIII • Alexandre VI • Pius III • Juli II • Lleó X • Adrià VI • Climent VII • Pau III • Juli III • Marcel II • Pau IV      Des de la Contrareforma (1560) {{{contingut-títol}}} Pius IV • Pius V • Gregori XIII • Sixt V • Urbà VII • Gregori XIV • Innocenci IX • Climent VIII • Lleó XI • Pau V • Gregori XV • Urbà VIII • Innocenci X • Alexandre VII • Climent IX • Climent X • Innocenci XI • Alexandre VIII • Innocenci XII • Climent XI • Innocenci XIII • Benet XIII • Climent XII • Benet XIV • Climent XIII • Climent XIV • Pius VI • Pius VII • Lleó XII • Pius VIII • Gregori XVI • Pius IX • Lleó XIII • Pius X • Benet XV • Pius XI • Pius XII      Des del Concili Vaticà II (1962) {{{contingut-títol}}} Joan XXIII • Pau VI • Joan Pau I • Joan Pau II • Benet XVI