Capella Sixtina
De Viquipèdia
La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.
El seu arquitecte va ser Giovanni d'Dolci. És coneguda en tot el món tant per ser la sala on es celebra el conclave i altres cerimònies oficials com les coronacions papals, com per haver estat decorada per Michelangelo Buonarroti. Es troba a la dreta de la Basílica de Sant Pere, després de la Scala Règia, i originalment servia com capella a l'interior de la fortalesa vaticana.
La capella te forma rectangular i fa 40,93 m de longitud per 13,41 d'amplària (les dimensions del Temple de Salomó segons l'Antic Testament). La seva altura és de 20,7 m.
La seva decoració pictòrica al fresc es va iniciar just al acabar-se i en ella van participar Sandro Botticelli, Lucca Signorelli, Perugino, Pinturicchio i Ghirlandaio entre d'altres.
La paret sobre l'altar major, amb una superfície de 13,7 m per 12,2, l'ocupa el Judici Final. En el centre de la volta es representen nou escenes rectangulars sobre la Creació i la caiguda de l'home, flanquejades per profetes i sibil·les, els avantpassats de Jesús i arquitectures i escultures fingides.
[edita] Frescos laterals
Al llarg de la Capella Sixtina es troba una successió de frescos. Aquestes pintures en les dues parets laterals, són paral·leles. Gairebé cada fresc està relacionat amb el que te davant.
Havien de representar la vida de Moisès (Antic Testament) per una banda, i la vida de Crist (Nou Testament), per un altra, segons l'ús de totes les antigues esglésies.
- 1.- La Circuncisió (Pinturicchio): un àngel deté amb la seva espasa a Moisès, per haver omès la circumcisió dels seus fills. Zippora celebra la cerimònia. Aquest grup d'especial bellesa recorda la gràcia de Rafael.
- 2.- El Bateig de Crist (Pinturicchio): l'Omnipotent està dalt, entre querubins i àngels; sota hi ha un colom, símbol de l'Esperit Sant, posat sobre el cap de Crist. En els extrems, Bautista predicant (esquerra) i el Redemptor (dreta). En la vall s'observen monuments romans.
- 3.- Història de Moisès (Sandro Botticelli): representa diversos episodis de la seva vida juvenil. En el centre, s'el veu traient aigua per a les filles de Jethro, després d'haver arruixat als pastors i donat mort a l'egipci; a l'esquerra guia als israelites en el desert.
- 4.- La Temptació de Crist (Botticelli): sobre un edifici, Satanàs tempta a Jesús, dient-li: "Si tu ets fill de Déu, llença't"; a l'esquerra li demana que transformi les pedres en pa; a la dreta torna a temptar-lo oferint-li tota la magnificència del món.
- 5.- El Pas del Mar Roig(Cosimo Rosselli, assistit per Piero di Cosimo): aquest fresc va ser per a glorificar la gran victòria aconseguida per les tropes papals sobre els napolitans a Campomare.
- 6.- La Cridada dels Apòstols (Ghirlandaio): Crist crida a Pere i a Andreu al apostolat. Encara que els seus colors són fluixos, el treball mostra la grandesa de mètode i d'execució.
- 7.- Déu lliurant les taules de la Llei a Moisés (Cosimo Rosselli): que les presenta al poble, però les trenca quan veu que aquest dansa en adoració en entorn de la vedella d'Or.
- 8.- En el Sermó de la muntanya (Cosimo Rosselli): hi ha dues escenes: el sermó i la curació del leprós.
- 9.- Core, Dathan i Abiron, fresc suggerit per Botticelli, arran d'un succés contemporani: Andreu Zamomelic, arquebisbe de Carniola, en vista de que no havia estat triat cardenal, va reunir un Concili en Basilea contra el papa, però va ser reclòs en una presó, on es va suïcidar.
- 10.- Crist lliurant les claus a San Pere(Pietro Perugino): al fons es veuen dos arcs de triomf i en el centre un edifici octogonal.
- 11.- Sopar(Cosimo Rosselli): és l'últim fresc lateral.
[edita] Volta de la Capella Sixtina
La part central del sostre és plana; els arcs són treball de perspectiva. Miquel Àngel va idear un quadre arquitectònic per a col·locar millor els assumptes principals:
- 1.- Separació de la llum de la foscor
- 2.- Creació del Sol i de la Lluna
- 3.- Creació dels arbres i de les plantes
- 4.- Creació de l'Home, que jeu en el sòl, el Creador està a punt de tocar-lo amb un dit per a donar-li vida.
- 5.- Creació d'Eva
- 6.- Caiguda de l'Home, el qual és expulsat del Paradís. En el centre es veu l'arbre de la Ciència amb una serp enroscada, que té cap de dona, inclinada cap a la parella que està prenent el fruit prohibit.
- 7.- El Sacrifici de Noé
- 8.- El Diluvi
- 9.- L'Embriaguesa de Noè. Els Profetes i les Sibil·les en els espais triangulars són les figures més grans de l'obra monumental. Tots estan asseguts acompanyats d'àngels o petits genis.
Representen:
- Jonàs
- Sibil·la Líbica
- Daniel
- Sibil·la Cumana
- Isaíes
- Sibil·la Dèlfica
- Zacaries
- Joel
- Sibil·la Eritrea
- Ezequiel
- Sibil·la Pèrsica
- Jeremíes
[edita] El Judici Universal
El Judici Universal, també conegut com Judici Final, és potser una de les obres més perfectes de la llarga i activa carrera de Miquel Àngel.
Dalt, mirant cap a l'esquerra està Crist, jutge implacable, amb la mà dreta alçada, en actitud de condemnar. La verge, que està al seu costat, apareix resignada a l'hora de la justícia. Els altres personatges de la cort són els profetes, els apòstols, els màrtirs. A la dreta del Messies estan els electes, a l'esquerra els reprovats. En el cel, entre les llunetes, estan alineats els Àngels amb els instruments de la Passió.
Sota, a l'esquerra, l'escena de la resurrecció dels morts: un grup d'Àngels, en el centre, que duen el llibre del judici, toquen les trompetes, mentre dels sepulcres destapats surten els morts per a tornar a trobar-se en la vall de Josafat. I mentre els bons pugen al cel enmig de la ràbia dels dimonis, els dolents són llançats als abismes, on els esperen Caront amb la barca i Minos, el jutge infernal.
El Judici Universal va ser començat en l'any 1535 i finalitzat en 1541. A pesar de la bellesa de la composició, el fet que les figures apareguessin nues segons el gust de l'artista va escandalitzar a l'església que va manar una dècada després a un pintor conegut popularment com Il Braghettone (Daniele da Volterra) que afegís vestimenta a tots els participants.
La Capella Sixtina va ser restaurada entre els anys 1980 i 1994 amb l'ajuda de Japó, que va sufragar les despeses de l'obra, valorats en 50 milions de dòlars.
