Mois??s

De Viquip??dia

Mois??s (en hebreu ???????????? ????-?????????????? M????e ben Amr??m i en ??rab ?????????? M??sa ibn Imran) ??s un personatge b??blic que, segons el relat de l'??xode, va alliberar al poble jueu de l'opressi?? que es veia sotm??s per Egipte. Va proporcionar segons el mateix relat la taula de les lleis de D??u per al seu poble.

Taula de continguts 1 Tret de les aig??es 2 L'exili a Madian 3 Mois??s a Egipte 3.1 Les deu plagues 3.2 Sortida d'Egipte 4 Pas del Mar Roig 5 L'??xode 6 Els Deu Manaments i el Vedell d'Or 7 Quaranta anys pel desert 8 Mort de Mois??s 9 Cronologia de Mois??s 10 Hisoricitat de Mois??s 11 Vegeu tamb?? 12 Fonts

[edita] Tret de les aig??es

Segons la hist??ria de la B??blia, Mois??s era fill d'Amram i Joqu??bed, una dona hebrea de la tribu de Lev??. Quan va n??ixer, el fara?? havia promulgat un edicte segons el qual s'havien de matar tots els nou-nats jueus. D'aquesta manera, quan el nen havia complert tres mesos i veient que no podrien amagar-lo per m??s temps, la mare va decidir posar-lo dins una cistella i el va confiar a les aig??es del Nil.

La germana del nad??, M??riam vigilava la cistella des de la riba del riu, quan va veure la filla del fara?? que, mentre es banyava al riu, va sentir els plors del nen. Se n'apiad?? i decid?? adoptar-lo com a fill seu.

Aleshores, la germana del nad?? va presentar-se a l'eg??pcia i se li ofer?? per portar-lo a una dida hebrea per a qu?? l'amamant??s. D'aquesta manera, el nen fou retornat a la seva mare que el cuid?? fins que fou m??s gran i fou enviat de nou al palau. Fou llavors quan la filla del fara?? l'adopt?? formalment i li pos?? de nom Mois??s, que significa L'he tret de les aig??es. Aix??, entr?? a formar part de la fam??lia reial i fou educat com un pr??ncep d'Egipte.

[edita] L'exili a Madian

Segons l'??xode, cap??tol segon, un dia Mois??s estava passejant per unes obres que efectuaven els jueus quan vei?? un egipci maltractant un hebreu. Com que era un lloc apartat, el pr??ncep mat?? l'egipci i l'enterr?? sota la sorra. L'endem??, uns hebreus el reconegueren com l'egipci que n'havia matat un altre per defensar un jueu. Aleshores, Mois??s s'espant?? i fug?? d'Egipte per por a veure's acusat per la just??cia eg??pcia.

Arrib?? al pou de Madian on defens?? set jovenetes que discutien amb uns pastors. Despr??s de soc??rrer-les, Mois??s fou convidat a casa del pare de les noies, el sacerdot Jetr??. Llavors deman?? per quedar-se a viure en aquelles terres i li fou concedida la m?? de la filla gran, Sipor??, amb qui tingu?? un fill, Guerxom.

Passaren molts anys fins que, quan Mois??s tenia vuitanta anys i estava pasturant els ramats del seu sogre, vei?? una bardissa que cremava sense consumir-se. S'hi acost?? i sent?? una veu que li digu??: Jo s??c el D??u del teu pare, el D??u d'Abraham, el D??u d'Isaac i el D??u de Jacob. Aleshores, D??u li encoman?? la missi?? d'alliberar els jueus d'Egipte i el fara??.

[edita] Mois??s a Egipte

En tornar a casa, prengu?? la seva muller i el seu fill i s'encaminaren cap a Egipte. De cam??, es trobaren amb el germ?? de Mois??s, Aaron i es presentaren junts als ancians del poble hebreu.

Al cap de poc van aconseguir audi??ncia amb el nou fara??, el monarca va escoltar les s??pliques de Mois??s i Aaron per??, enlloc de deixar marxar el poble d'Israel, els impos?? treballs encara m??s durs.

[edita] Les deu plagues

1a plaga: L'aigua convertida en sang

L'endem?? al mat??, estant el fara?? prop del Nil, Mois??s orden?? Aaron tocar amb la punta del bast?? les aig??es del riu i a l'instant, aquestes es convertiren en sang. Tot seguit, Aaron viatj?? per diversos rius, canals, llacs i cisternes convertint les aig??es d'Egipte en sang. I aix?? van viure set dies, en qu?? les aig??es es tornaren pestilents i tothom buscava qualsevol rac?? on hi hagu??s aigua potable.

2a plaga:Les granotes

Quan les aig??es es normalitzaren, Mois??s deman?? novament al fara?? que deix??s lliure els hebreus per?? fou en va. Aleshores, Aaron estengu?? la m?? sobre el Nil i a l'instant arrib?? una quantitat ingent de granotes que s'estengueren per tot arreu, des dels camps de cultiu fins a les cases, palaus. El fara?? deman?? la fi de la plaga a canvi de l'alliberament dels jueus per??, un cop les granotes foren mortes, es neg?? a permetre-ho.

3a plaga:Els polls

Aleshores, Mois??s orden?? Aaron colpejar el terra amb el seu bast??; per moments, aparegueren multitud de polls que infectaren totes les persones i animals d'Egipte. Els sacerdots egipcis aconsellaren al fara?? deixar marxar als israelites, per?? el monarca els ho deneg??.

4a plaga:Els t??vecs

Quan va finir la plaga dels polls, Mois??s es present?? la fara?? i l'avis?? que l'endem?? s'escamparia per tot Egipte, excepte la zona de Goixen (on vivien els hebreus), una plaga de t??vecs. Quan es va complir tot el que Mois??s havia dit, el fara?? va permetre el poble hebreu sortir al desert per pregar al seu d??u, per?? amb la condici?? que tornessin al cap de tres dies.

5a plaga:La mort del bestiar

Poc temps m??s tard, novament el clam del poble jueu arrib?? al fara?? per?? ell els neg?? la llibertat. Mois??s es present?? al monarca i l'avis?? que tot el bestiar propietat dels egipcis moririen en q??esti?? d'hores. El bestiar dels israelites qued?? immune d'aquesta plaga. Tot i aix??, el fara?? no ced??.

6a plaga:Les ??lceres

Aleshores, Mois??s i el seu germ?? Aar?? agafaren sutge d'uns forns i es presentaren al fara??. Llen??aren el sutge cap a l'aire i, en pres??ncia del monarca, aquell fum pestilent s'escamp?? pel palau provocant ??lceres a totes les persones. Ning?? es salv?? d'aquella plaga per?? l'??nim del fara?? continuava dur com una roca.

7a plaga:La pedregada

Quan tothom estigu?? curat de les ??lceres, Mois??s deman?? l'alliberament al fara?? i aquest es neg?? novament. Aleshores, Mois??s al???? els bra??os i comen??a una pluja torrencial amb llamps i trons que de seguida es torn?? en la pedregada m??s gran que mai havien vist a Egipte. El fara?? f??u cridar Mois??s i Aaron i els otorg?? la llibertat. Quan sortien de palau, Mois??s atur?? la pedregada per??, fou llavors quan uns emissaris del fara?? els digueren que aquest havia canviat d'opini?? i no els deixava lliures.

8a plaga:Les llagostes

El fara?? els permet?? novament anar al desert a adorar el seu d??u, per?? solament les persones adultes. Aix?? enfurism?? Mois??s qui suplic?? D??u per una nova plaga; aquest cop les llagostes assolaren el pa??s i es menjaren tota la collita i tots els cultius dels canals del Nil. La devastaci?? fou terrible i Egipte es qued?? totalment arru??nat. Els sacerdots i consellers del fara?? li suplicaren que deix??s lliure el poble israeli?? per?? ell s'hi neg??.

9a plaga:La foscor

Quan les llagostes hagueren abandonat Egipte, Mois??s al???? els bra??os i extengu?? una foscor total. Ning?? no veia absolutament res i durant tres dies, tothom rest?? a la seva cambra sense poder veure res ni ning??. Passats els tres dies, el fara?? f??u cridar Mois??s i Aaron i els don?? un perm??s per anar al desert a pregar, aquest cop podien anar-hi totes les persones del poble d'Israel per?? no els permetria prendre bestiar per als sacrificis. Mois??s no accept?? la decisi?? i el fara?? l'expuls?? del palau sota pena de mort si tornava a entrar-hi.

10a plaga:La mort dels primog??nits

Aquells dies els jueus van celebrar la seva primera Pasqua tot seguint indicacions de Mois??s. El dia seg??ent de les celebracions, tots els primog??nits egipcis, des del primer fill dels humils esclaus fins al fill del propi fara??, foren ferits miraculosament.

[edita] Sortida d'Egipte

El fara?? els deman?? que marxessin, atacar el seu fill havia estat un cop massa dur. Tamb?? orden?? que se'ls entregu??s tot l'or i la plata d'Egipte. Fou aix?? com, l'endem?? de bon mat??, el poble d'Abraham, Isaac i Jacob prengu?? totes les seves pertinences, el seu bestiar i tot l'or i la plata que pogueren agafar dels egipcis i se n'anaren d'aquell pa??s.

Mois??s no els dirig?? cap a la terra de Canaan sin?? que els port?? en direcci?? al Sina??, on ell havia vist l'esbarzer ardent. Van acampar a Sucot i posteriorment a Etam. Els guiava una columna de n??vols durant el dia i una columna de foc durant la nit.

[edita] Pas del Mar Roig

Aix?? arribaren a Piahirot, prop del Mar Roig i acamparen davant de Baal-Sefon.

El fara?? escolt?? els precs del seu poble que clamava venjan??a, arm?? el seu ex??rcit i comen??a un persecuci?? dels hebreus. Quan aquests sentiren el retronar de l'ex??rcit que s'acostava, es queix?? a Mois??s ja que el mar els barrava la sortida. Aleshores, ell estengu?? els seus bra??os sobre el mar i comen???? a bufar un vent de ponent molt fort que enretir?? les aig??es, quedant aquestes dividides i mostrant un pas segur per travessar-lo.

R??pidament, els hebreus van ficar-se dins i van comen??ar la travessia a peu sec. Quan van arribar els egipcis, el fara?? va decidir perseguir els israelians i tamb?? van entrar al pas del mar obert per Mois??s. Quan tot el poble jueu va haver passat, Mois??s va estendre de nou els bra??os sobre el mar i les aig??es van tornar al seu lloc, ofegant aix?? tot l'ex??rcit egipci.

[edita] L'??xode

Deixant enrere el Mar Roig, es van endinsar al desert de Xur fins que, al cap de tres dies, van arribar a Mar??, per?? l'aigua era amarga i no pogueren beure'n. El poble comen??ava a queixar-se a Mois??s quan ell va llen??ar un tronc i l'aigua es va tornar dol??a i potable. Aleshores van acampar prop d'Elim, on hi havia dotze deus d'aigua i setanta palmeres.

Poc despr??s van continuar la travessia pel desert per?? el poble d'Israel passava gana i novament present?? les seves queixes a Mois??s i Aaron. A partir d'aquell moment, cada dia aparegueren miraculosament una muni?? de guatlles (al capvespre) i una pluja de mann?? (al mat??), per?? nom??s podien agafar l'aliment necessari per a cada dia.

Estant acampats a Refidim, es trobaren que no hi havia aigua. Comen??aren tot un seguit de discussions entre els ancians del pble per intentar trobar-hi una soluci??. Quan el conflicte es gir?? contra Mois??s, aquest colpej?? una roca amb el seu gaiato i a l'instant en sort?? un doll d'aigua de la qual en pogu?? beure tot el poble.

Un temps m??s tard, foren atacats per la tribu d'Amalec. Mois??s deman?? a Josu?? que arm??s els homes i sort??s a lluitar. Ell es pos?? al cim d'un tur?? proper per veure la batalla. Succe?? que mentre Mois??s tenia els bar??os al??ats invocant D??u, els israelians guanyaven per?? quan els baixava per descansar, guanyava Amalec. Aaron i Hur, fill de Caleb, van adonar-se'n i van aguantar els bra??os al??ats a Mois??s fins que Josu?? va aconseguir derrotar completament Amalec.

Continuaren amb la travessia fins que acamparen als peus de la muntanya sagrada. All??, Mois??s reb?? la visita del seu sogre Jetr??, la seva muller Sipor?? i els seus dos fills, Guerxom i Eli??zer. Jetr?? li aconsell?? d'instituir la figura dels jutges, gent capacitada per impartir just??cia, ja que fins aquell moment nom??s ho feia Mois??s i no podia descansar mai. D'aquesta manera, es van escollir homes respectats i es van declarar caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena. Aix??, solament les causes m??s importants i que afectaven tot el poble d'Israel arribaven a Mois??s.

[edita] Els Deu Manaments i el Vedell d'Or

Al tercer dia, D??u crid?? Mois??s al capdamunt de la muntanya i prohib?? expressament que ning?? m??s s'acost??s a la muntanya sagrada. Aleshores D??u va lliurar la llei a Mois??s. Aquesta llei es resumia en els Deu Manaments, que Mois??s escrigu?? davant de tot el poble.

Seguidament, D??u orden?? pujar al cim Mois??s, Aaron i els seus fills Nadab i Abih??, i setanta d'entre els ancians d'Israel per rebre la benedicci?? del propi d??u. Posteriorment, Mois??s es qued?? durant quaranta dies i quaranta nits al cim de la muntanya on reb?? unes taules de pedra amb els Deu Manaments escrits i tot un seguit de lleis i normatives per a la vida futura a la Terra Promesa.

Per?? a mesura que anaven passant el dies, el poble comen??ava a relaxar la seva moral fins que un dia, demanaren a Aaron que els f??s la imatge d'un vedell amb l'or i la plata que havien manllevat d'Egipte, per poder adorar-lo i celebrar festes en honor seu. Aaron era reticent, per?? finalment fou conven??ut; fabric?? la imatge i tot el poble celebr?? una gran festa amb m??sica, menjar, beure i tot tipus de diversi??.

Aquella mateixa nit, Mois??s baixava de la muntanya amb les taules de la Llei quan vei?? Josu?? que era l'??nic que l'esperava prop de la muntanya i lluny del campament. Aquest li pregunt?? si eren crits de guerra els que se sentien, per?? Mois??s, indignat, li respongu?? que eren crits de cants i festa.

En arribar al campament, vei?? el vedell i s'indign?? tant que llen???? les taules de la Llei sobre la imatge. Despr??s l'esbocin??, la fongu??, l'escamp?? sobre l'aigua i en f??u beure a tots els membre del poble d'Israel. Mois??s s'enfad?? molt amb el seu germ?? Aaron i llavors pregunt?? al poble qui se'n penedia. El fills de la tribu de Lev?? es posaren de part de Mois??s i aquest els orden?? agafar una espasa i matar els israelites id??latres. Moriren prop de tres mil homes aquella mateixa nit.

L'endem??, Mois??s va apartar uns metres la seva tenda de la resta del campament, perqu?? tot el poble pogu??s veure-la i el tingu??s ben present. Nom??s a Mois??s i al seu ajudant Josu??, els era perm??s entrar-hi, la resta del poble no podia passar els l??mits del campament. D??u va manar Mois??s tornar al cim de la muntanya sagrada amb dues taules de pedra i quan en va baixar, les du??a escrites novament amb les lleis d'Israel.

Les van introduir dins de l'Arca de l'Alian??a i Mois??s va ungir el seu germ?? Aaron com a Summe Sacerdot d'Israel i els fills d'Aaron com a Sacerdots de l'Arca.

[edita] Quaranta anys pel desert

El poble d'Israel va estar quaranta anys viatjant n??madament pel desert. Va morir multitud d'ancians i van n??ixer molts nadons, d'aquesta manera, el poble es va anar transformant. Van sorgir moltes dificultats degut a la vida del desert i a la impaci??ncia dels hebreus, aix?? van patir diversos sofriments com plagues de c??lera, terratr??mols o falta d'aigua i aliments.

Quan s'acostaven a la Terra Promesa, Mois??s va veure morir als seus germans M??riam i Aaron. Volguent pressionar Mois??s per entrar r??pidament a Canaan, el poble es rebel??l?? contra ell per?? va apar??ixer una plaga de serps verinoses que delm?? la poblaci??. L'??nica manera de curar-se era mirant al bast?? de Mois??s, en el qual ell hi havia fet escolpir una serp de bronze.

[edita] Mort de Mois??s

Mois??s va morir als cent vint anys sense poder trepitjar la Terra Promesa per haver dubtat de la divinitat. Com que no li era perm??s creuar el riu Jord??, va pujar al cim del mont Neb?? des d'on va albirar la terra de Canaan i on va morir. El seu ajudant Josu?? es va convertir en el nou l??der d'Israel i va entrar amb els jueus a la seva llar.

La tradici?? isl??mica afirma que Mois??s est?? enterrat a Damasc. En el cristianisme, l'Ep??stola de Judes relata que l'arc??ngel Sant Miquel i Satan??s es van discutir davant el cad??ver de Mois??s, ja que el dimoni demanava la seva ??nima ja que Mois??s havia assassinat un egipci en la seva joventud.

[edita] Cronologia de Mois??s

La seva hist??ria es situa tradicionalment entre els segle XVIII aC i el Segle XIII aC.

A la B??blia (1Reis, 6:1) es diu que "L???any quatre-cents vuitanta despr??s de la sortida dels fills d'Israel de la terra d'Egipte, l'any quart del regnat de Salom?? sobre Israel, (...)". Segons els historiadors William F. Albright i Gershon Galil, entre altres, Salom?? va comen??ar a regnar a la d??cada del 960 aC, aix?? faria que la sortida d'Egipte esdevingu??s a la d??cada del 1140 aC i, comptant que Mois??s tenia vuitanta anys quan va tornar de Madian cap a Egipte, resulta que Mois??s seria nascut aproximadament, i segons la B??blia, cap a la d??cada del 1220 aC i hauria mort a la d??cada del 1100 aC.

[edita] Hisoricitat de Mois??s

No resten proves cient??fiques i/o arqueol??giques sobre l'exist??ncia hist??rica de Mois??s. Existeixen multitud de teories que intenten explicar aquest personatge:

• Identificat amb un l??der dels hikses, poble asi??tic semita que va governar l'Antic Egipte des d'aproximadament el 1750 fins el 1550 aC.
• Un dirigent dels habiru, un poble que va ocupar diverses zones de Canaan durant el segle XV aC, tal i com es descriu a les denominades Cartes d'Amarna del fara?? Akhenaten.
• Amenmesse, un suposat fill del fara?? Seti II que es va rebel??lar contra el seu pare a l'Alt Egipte.
• Un noble de la cort del fara?? Akhenaten que va sobresortir en les lluites que van seguir a la mort del fara?? per les reformes monote??stiques que havia introd??ut el difunt Akhenaten.
• Tamb?? hi ha qui afirma que el relat de Mois??s ??s molt posterior i que ??s una llegenda del judaisme que, en el segle VII aC, en plena deportaci?? a Babil??nia per part de Nabucodonosor II, va voler mostrar esperances de retorn dels hebreus al Regne de Jud??.

Precedit per: -

Guia d'Israel

Succe??t per: Josu??

[edita] Vegeu tamb??

• Pentateuc
• G??nesi
• ??xode
• Lev??tic
• Llibre dels Nombres
• Deuteronomi

[edita] Fonts

• L'enciclop??dia lliure, d'on prov?? la primera versi?? d'aquest article.
• La B??blia del 2000, traducci?? complerta de la B??blia al catal??

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Mois??s