Abel
De Viquipèdia
En el Gènesi, capítol quart, Abel (en hebreu הבל בן-אָדָם Havel ben Adam i en àrab هابيل Habil ibn Adam) és el segon fill d'Adam i Eva. Fou assassinat pel seu germà Caín.
Abel fou el segon fill que nasqué a Adam i Eva després de l'expulsió del Jardí de l'Edèn. Passaren els anys i el germà gran, Caïm, es dedicà a l’agricultura mentre que Abel es dedicà a la ramaderia.
Un dia van decidir fer una ofrena a Déu:
- Caïm va oferir els primers fruits de la seva collita.
- Abel va oferir els millors animals del seu ramat.
Déu va preferir l’ofrena d’Abel, i Caïm, al veure’s rebutjat, va tenir gelosia i va matar el seu germà.
Déu va maleir Caïm i el va condemnar que la terra no li donés fruits de manera que es veiés obligat a errar, motiu pel qual es va allunyar de la casa dels seus pares per establir-se al país de Nod, a l’est de l’Edèn. Déu va posar-li una marca a Caín per advertir que qui el matés ho pagaria amb un càstig set vegades més penós.
[edita] Abel a l'Islam
La tradició islàmica també relata una història similar a l’Alcorà. Aquesta història diu que Kabil i Habil (Caïm i Abel),tenien germanes bessones. En aquesta tradició, Al·là va rebutjar l’ofrena de Kabil perquè no es va voler casar amb la germana de Habil. Després d'una baralla, Kabil va assassinar el seu germà i va haver de vagar, erràtic, per la terra durant anys amb el cos del seu germà. Un dia, Kabil va veure un corb enterrant un ocell mort i va entendre que s’havia de donar sepultura als morts. Aleshores va enterrar Abel.
[edita] Altres visions
Els historiadors i especialistes bíblics interpreten la història de Caín i Abel com un relat simbòlic d’una antiga tribu nòmada que es deia Caïm. El membres d’aquesta tribu portaven unes característiques marques tatuades i tenien fama de ferotges per les cruels venjances contra qui havia mort algú de la seva tribu.
Una altra explicació que donen els teòlegs, és que aquesta història de fratricidi serviria per il·lustrar les primitives creences nòmades, que amb el temps es van anar filtrant en el pensament religiós, segons les quals criar ramats, principal ocupació de moltes tribus nòmades, agradava més els déus que l’agricultura. Per això, el sacrifici d’Abel va ser acceptat, però el de Caïm no.
Es poden trobar referències del relat a:
- l’Antic Testament: Gèn. 4,1-16
- el Nou Testament: 1Jo. 3,12; Jud. 11; He. 11,4; He. 12,24
| Profetes del judaisme i cristianisme en el Tanakh | ||
|---|---|---|
| Abraham · Isaac · Jacob · Moisès · Aaron · Míriam · Josuè · Pinhàs |  |
|
|
|
||
| Dèbora · Samuel · David · Salomó | Gad · Natan · Ahià · Elies · Eliseu | Isaïes · Jeremies · Ezequiel | ||
|
|
||
| Osees · Joel · Amós · Abdies · Jonàs · Miquees · Nahum · Habacuc · Sofonies · Ageu · Zecaries · Malaquies |  |
|
|
|
||
| Xemaià · Jedó · Azariahu · Hananí · Jehú · Micaià · Jahaziel · Elièzer · Jehoiadà · Oded · Huldà · Urià | ||
|
|
||
| Judaisme: Sara · Eldad · Medad · Elí · Elcanà · Anna · Abigail · Amós · Mardoqueu · Ester · (Baruc) |
Cristianisme: Abel · Henoc · Daniel |
|
| No Jueus: Bitià · Beor · Balaam · Job · Elifaz · Bildad · Sofar · Elihú | ||
