Abraham
De Viquipèdia
Abraham (en hebreu אַבְרָהָם Avrāhām i en àrab ابراهيم Ibrāhīm) és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam. La història de la seva vida és relatada al llibre de Gènesi i a l'Alcorà, però no hi ha cap evidència històrica de la seva existència. Les dates tradicionals de la seva biografia se situen entre el 2166 aC i el 1991 aC. Segons la tradició jueva, naixé l'any 1948 de la Creació, o sia l'any 1812 aC.
El seu nom original era Abram (en hebreu אַבְרָם Avram) però, tot i que la seva dona era estèril, Déu va prometre-li que de la seva descendència faria una gran nació, raó per la qual va canviar el seu nom per "Abraham", que significa pare de multituds.
El judaisme, el cristianisme i l'islam reben el nom de "religions abrahàmiques", ja que aquest personatge té un paper molt important en el desenvolupament de les seves creences:
- En el judaisme, Abraham és considerat el patriarca beneït de Déu, a qui Déu va prometre que del seu fill faria una gran nació (cf. Gèn, 17:5-6), Israel, la qual rebria la Terra Promesa (cf. Gèn 17:8), per virtut del pacte entre Déu i Abraham, manifestat en la circumcisió; per tant, Abraham és considerat en el judaisme, com el "primer jueu".
- En l'islam, segons l'Alcorà, Abraham és un patriarca i pare d'Ismael, el qual és el pare dels àrabs. És considerat un dels profetes més importants enviats per Déu.
- En el cristianisme, a més de ser l'home per mitjà del qual Déu faria la nació de la qual vindria Jesucrist, és també el model de fe en Déu, i per virtut de la seva fe, el pare dels cristians. La seva disposició a oferir a Isaac en sacrifici obeint a Déu va ser una "ombra" o "exemple" de Déu oferint al seu fill Jesús en sacrifici per la humanitat.
Per a molts filòsofos ha esdevingut un símbol de la lluita de l'home entre la llibertat i el destí o el deure. Alguns crítics afirmen que el Brama hindú es refereix a la mateixa persona, extrem no provat.
[edita] Abraham segons la història del Gènesi
En el Gènesi, Abraham és el patriarca dels hebreus que va signar el pacte amb Déu a través de la circumcisió; ell mateix tenia noranta-nou anys quan es tallà la pell del prepuci. El seu nom original era Avram però Déu li va canviar per significar que la seva descendència seria incomptable i rebria la Terra Promesa.
Segons la tradició jueva, la seva família vivia a l'exili però el seu pare fou autoritzat a tornar al seu poble natal d'Ur de Caldea amb la seva família.
Un cop instal·lats, Tèrah va construir diverses imatges a ídols pagans però el seu fill Abram seguia fidel a Jahvè, el déu dels seus avantpassats. En una ocasió, Abram es va quedar sol davant l'altar construït pel seu pare. Va agafar un bastó i va destrossar totes les imatges excepte una, a qui li va col·locar el pal en una mà. Quan va arribar Tèrah, va preguntar-li què havia passat i Abram li respongué que els déus s'havien barallat entre ells. Tèrah no s'ho cregué i envià Abram al palau del rei Nimrod.
Quan el rei Nimrod començà la construcció de la Torre de Babel, per tal d'arribal al Cel i matar al Creador. La tribu d'Assur no va estar conforme i emigrà cap el nord, on construí la ciutat de Nínive. Avram decidí quedar per discutir amb Nimrod, i demostrar-li l'absurd de la seva actitud, i Nimrod ordenà matar Avram, que se salvà per miracle. Segons la tradició jueva, era l'any 1996 de la Creació, o sia l'any 1764 aC.
Al cap d'uns anys retornà i s'instal·là de nou a Ur, fins que van decidir, amb el seu pare Tèrah, la seva muller i alhora neboda Sarai (Gènesi 20:12) i el seu nebot Lot, anar a viure en una altra terra. Pel viatge, el seu pare Tèrah va romandre a l'oasi d'Haran. Mentre estaven acampats, segons una tradició jueva, el rei Nimrod va cremar l'oasi per intentar assassinar Abram.
Durant la seva vida va viatjar diversos cops entre Hebron i Egipte, on tingué problemes amb els regents d'amdues regions, Abimèlec i el faraó, que desitjaven la seva dona Sarai, ja que era molt bella.
A Canaan, es van produir baralles entre esclaus de Lot i d'Abram que van fer que els dos parents i amics es separessin. Aleshores, Lot va anar a viure a les ciutats de Sodoma i Gomorra. Vuit anys després, va esclatar una guerra entre Xinar, Elassar, Elam i Goïm contra Sodoma, Gomorra, Admà, Seboiïm i Sóar. Després d'unes batalles a la Vall de Sidim (actualment Mar Morta), van guanyar els primers i van saquejar totes les ciutats rivals. Aleshores, Lot va ser fet presoner. Quan se n'assabentà Abram, va organitzar una expedició en què va salvar Lot i multitud de presoners més.
Creient-se la seva muller estèril, va tenir un fill, Ismael, amb l'esclava Agar. Segons l'Alcorà islàmic, Abraham i el seu fill Ismael construïren la Kaaba (el lloc més sagrat de l'Islam) en un lloc on Adam hi havia construït un altar en honor a Déu. Quan Ismael comptava catorze anys, Déu li féu el regal de poder engendrar un fill a l'avançada edat d'ell, cent anys, i noranta, la seva dona. Aquest fill fou Isaac. Els jueus es consideren descendents d'Isaac i els àrabs d'Ismael, motiu pel qual tots dos pobles es creuen els hereus veritables d'Abraham. Els primers per descendir del fill anunciat per Déu i els segons per descendir del primogènit d'Abraham. Poc després de néixer Isaac, Abraham repudià Agar i el seu fill Ismael, convertint Isaac en l'únic hereu, per ordre divina (cf. Gèn, 21:12).
Un dia Déu li digué que prengués el seu fill i li oferí en sacrifici. Quan estigué a punt de matar-lo li manà que no ho fes, ja que havia vist que l'obeïa i ja no li calia. I en compensació li sacrificà un moltó.
Després de la mort de Sara va agafar Queturà com a segona esposa que li infantà Zimran, Jocxan, Medan, Midian, Ixbac i Xúah. Quan van ser grans, Abraham els va obligar a abandonar les seves terres i buscar-se un família en terres llunyanes.
Va morir als cent setanta-cinc anys i va ser enterrat pels seus fills Isaac i Ismael a la Cova de Macpelà, terra que ell mateix havia comprat per enterrar-hi Sara.
Tanakh Genealogia des de Adam a David
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
De la creació al Diluvi | Adam | Set | Enoix | Quenan | Mahalalel | Jèred | Henoc | Matusalem | Lèmec | Noè | Sem | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Origen dels Patriarques | Arfaxad | Xèlah | Éber | Pèleg | Reú | Serug | Nahor | Tèrah | Abraham | Isaac | Jacob | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
De les Tribus al Regne | Judà | Fares | Hesron | Aram | Amminadab | Nahxon | Salmon | Booz | Obed | Jessè | David |
Profetes del judaisme i cristianisme en el Tanakh | ||
---|---|---|
Abraham · Isaac · Jacob · Moisès · Aaron · Míriam · Josuè · Pinhàs | ![]() |
|
|
||
Dèbora · Samuel · David · Salomó | Gad · Natan · Ahià · Elies · Eliseu | Isaïes · Jeremies · Ezequiel | ||
|
||
Osees · Joel · Amós · Abdies · Jonàs · Miquees · Nahum · Habacuc · Sofonies · Ageu · Zecaries · Malaquies | ![]() |
|
|
||
Xemaià · Jedó · Azariahu · Hananí · Jehú · Micaià · Jahaziel · Elièzer · Jehoiadà · Oded · Huldà · Urià | ||
|
||
Judaisme: Sara · Eldad · Medad · Elí · Elcanà · Anna · Abigail · Amós · Mardoqueu · Ester · (Baruc) |
Cristianisme: Abel · Henoc · Daniel |
|
No Jueus: Bitià · Beor · Balaam · Job · Elifaz · Bildad · Sofar · Elihú |
Profetes de l'islam en l'Alcorà | ||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Adam | Idris | Nuh | Hud | Saleh | Ibrahim | Lut | Ismail | Is'haq | Yaqub | Yusuf | Ayub | |||
آدم | ادريس | نوح | هود | صالح | إبراهيم | لوط | اسماعيل | اسحاق | يعقوب | يوسف | أيوب | |||
(Adam) | (Henoc) | (Noè) | (Éber) | (Xèlah) | (Abraham) | (Lot) | (Ismael) | (Isaac) | (Jacob) | (Josep) | (Job) | |||
|
||||||||||||||
Shoaib | Musa | Harun | Dhul-Kifl | Daud | Sulayman | Ilyas | Al-Yasa | Yunus | Zakariya | Yahya | Isa | Muhàmmad | ||
شعيب | موسى | هارون | ذو الكفل | داود | سليمان | إلياس | اليسع | يونس | زكريا | يحيى | عيسى | محمد | ||
(Jetró) | (Moisès) | (Aaron) | (Ezequiel) | (David) | (Salomó) | (Elies) | (Eliseu) | (Jonàs) | (Zacaries) | (Joan) | (Jesús) | (Mahoma) |
|