[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Abraham - Viquipèdia

Abraham

De Viquipèdia

Abraham (en hebreu אַבְרָהָם Avrāhām i en àrab ابراهيم Ibrāhīm) és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam. La història de la seva vida és relatada al llibre de Gènesi i a l'Alcorà, però no hi ha cap evidència històrica de la seva existència. Les dates tradicionals de la seva biografia se situen entre el 2166 aC i el 1991 aC. Segons la tradició jueva, naixé l'any 1948 de la Creació, o sia l'any 1812 aC.

Abraham a les Alzines de Mambré, segons Gustave Doré
Abraham a les Alzines de Mambré, segons Gustave Doré

El seu nom original era Abram (en hebreu אַבְרָם Avram) però, tot i que la seva dona era estèril, Déu va prometre-li que de la seva descendència faria una gran nació, raó per la qual va canviar el seu nom per "Abraham", que significa pare de multituds.

El judaisme, el cristianisme i l'islam reben el nom de "religions abrahàmiques", ja que aquest personatge té un paper molt important en el desenvolupament de les seves creences:

  • En el judaisme, Abraham és considerat el patriarca beneït de Déu, a qui Déu va prometre que del seu fill faria una gran nació (cf. Gèn, 17:5-6), Israel, la qual rebria la Terra Promesa (cf. Gèn 17:8), per virtut del pacte entre Déu i Abraham, manifestat en la circumcisió; per tant, Abraham és considerat en el judaisme, com el "primer jueu".
  • En l'islam, segons l'Alcorà, Abraham és un patriarca i pare d'Ismael, el qual és el pare dels àrabs. És considerat un dels profetes més importants enviats per Déu.
  • En el cristianisme, a més de ser l'home per mitjà del qual Déu faria la nació de la qual vindria Jesucrist, és també el model de fe en Déu, i per virtut de la seva fe, el pare dels cristians. La seva disposició a oferir a Isaac en sacrifici obeint a Déu va ser una "ombra" o "exemple" de Déu oferint al seu fill Jesús en sacrifici per la humanitat.

Per a molts filòsofos ha esdevingut un símbol de la lluita de l'home entre la llibertat i el destí o el deure. Alguns crítics afirmen que el Brama hindú es refereix a la mateixa persona, extrem no provat.

[edita] Abraham segons la història del Gènesi

En el Gènesi, Abraham és el patriarca dels hebreus que va signar el pacte amb Déu a través de la circumcisió; ell mateix tenia noranta-nou anys quan es tallà la pell del prepuci. El seu nom original era Avram però Déu li va canviar per significar que la seva descendència seria incomptable i rebria la Terra Promesa.

Segons la tradició jueva, la seva família vivia a l'exili però el seu pare fou autoritzat a tornar al seu poble natal d'Ur de Caldea amb la seva família.

Un cop instal·lats, Tèrah va construir diverses imatges a ídols pagans però el seu fill Abram seguia fidel a Jahvè, el déu dels seus avantpassats. En una ocasió, Abram es va quedar sol davant l'altar construït pel seu pare. Va agafar un bastó i va destrossar totes les imatges excepte una, a qui li va col·locar el pal en una mà. Quan va arribar Tèrah, va preguntar-li què havia passat i Abram li respongué que els déus s'havien barallat entre ells. Tèrah no s'ho cregué i envià Abram al palau del rei Nimrod.

Quan el rei Nimrod començà la construcció de la Torre de Babel, per tal d'arribal al Cel i matar al Creador. La tribu d'Assur no va estar conforme i emigrà cap el nord, on construí la ciutat de Nínive. Avram decidí quedar per discutir amb Nimrod, i demostrar-li l'absurd de la seva actitud, i Nimrod ordenà matar Avram, que se salvà per miracle. Segons la tradició jueva, era l'any 1996 de la Creació, o sia l'any 1764 aC.

Al cap d'uns anys retornà i s'instal·là de nou a Ur, fins que van decidir, amb el seu pare Tèrah, la seva muller i alhora neboda Sarai (Gènesi 20:12) i el seu nebot Lot, anar a viure en una altra terra. Pel viatge, el seu pare Tèrah va romandre a l'oasi d'Haran. Mentre estaven acampats, segons una tradició jueva, el rei Nimrod va cremar l'oasi per intentar assassinar Abram.

Durant la seva vida va viatjar diversos cops entre Hebron i Egipte, on tingué problemes amb els regents d'amdues regions, Abimèlec i el faraó, que desitjaven la seva dona Sarai, ja que era molt bella.

A Canaan, es van produir baralles entre esclaus de Lot i d'Abram que van fer que els dos parents i amics es separessin. Aleshores, Lot va anar a viure a les ciutats de Sodoma i Gomorra. Vuit anys després, va esclatar una guerra entre Xinar, Elassar, Elam i Goïm contra Sodoma, Gomorra, Admà, Seboiïm i Sóar. Després d'unes batalles a la Vall de Sidim (actualment Mar Morta), van guanyar els primers i van saquejar totes les ciutats rivals. Aleshores, Lot va ser fet presoner. Quan se n'assabentà Abram, va organitzar una expedició en què va salvar Lot i multitud de presoners més.

Creient-se la seva muller estèril, va tenir un fill, Ismael, amb l'esclava Agar. Segons l'Alcorà islàmic, Abraham i el seu fill Ismael construïren la Kaaba (el lloc més sagrat de l'Islam) en un lloc on Adam hi havia construït un altar en honor a Déu. Quan Ismael comptava catorze anys, Déu li féu el regal de poder engendrar un fill a l'avançada edat d'ell, cent anys, i noranta, la seva dona. Aquest fill fou Isaac. Els jueus es consideren descendents d'Isaac i els àrabs d'Ismael, motiu pel qual tots dos pobles es creuen els hereus veritables d'Abraham. Els primers per descendir del fill anunciat per Déu i els segons per descendir del primogènit d'Abraham. Poc després de néixer Isaac, Abraham repudià Agar i el seu fill Ismael, convertint Isaac en l'únic hereu, per ordre divina (cf. Gèn, 21:12).

Un dia Déu li digué que prengués el seu fill i li oferí en sacrifici. Quan estigué a punt de matar-lo li manà que no ho fes, ja que havia vist que l'obeïa i ja no li calia. I en compensació li sacrificà un moltó.

Després de la mort de Sara va agafar Queturà com a segona esposa que li infantà Zimran, Jocxan, Medan, Midian, Ixbac i Xúah. Quan van ser grans, Abraham els va obligar a abandonar les seves terres i buscar-se un família en terres llunyanes.

Va morir als cent setanta-cinc anys i va ser enterrat pels seus fills Isaac i Ismael a la Cova de Macpelà, terra que ell mateix havia comprat per enterrar-hi Sara.

Tanakh Genealogia des de Adam a David
v  d  e
De la creació al Diluvi Adam Set Enoix Quenan Mahalalel Jèred Henoc Matusalem Lèmec Noè Sem
Origen dels Patriarques Arfaxad Xèlah Éber Pèleg Reú Serug Nahor Tèrah Abraham Isaac Jacob
De les Tribus al Regne Judà Fares Hesron Aram Amminadab Nahxon Salmon Booz Obed Jessè David
Profetes del judaisme i cristianisme en el Tanakh
Abraham · Isaac · Jacob · Moisès · Aaron · Míriam · Josuè · Pinhàs

Dèbora · Samuel · David · Salomó | Gad · Natan · Ahià · Elies · Eliseu | Isaïes · Jeremies · Ezequiel

Osees · Joel · Amós · Abdies · Jonàs · Miquees · Nahum · Habacuc · Sofonies · Ageu · Zecaries · Malaquies

Xemaià · Jedó · Azariahu · Hananí · Jehú · Micaià · Jahaziel · Elièzer · Jehoiadà · Oded · Huldà · Urià

Judaisme:
Sara · Eldad · Medad · Elí · Elcanà · Anna · Abigail · Amós · Mardoqueu · Ester · (Baruc)
Cristianisme:
Abel · Henoc · Daniel
No Jueus: Bitià · Beor · Balaam · Job · Elifaz · Bildad · Sofar · Elihú
v  d  e
Profetes de l'islam en l'Alcorà
Adam Idris Nuh Hud Saleh Ibrahim Lut Ismail Is'haq Yaqub Yusuf Ayub
آدم ادريس نوح هود صالح إبراهيم لوط اسماعيل اسحاق يعقوب يوسف أيوب
(Adam) (Henoc) (Noè) (Éber) (Xèlah) (Abraham) (Lot) (Ismael) (Isaac) (Jacob) (Josep) (Job)

Shoaib Musa Harun Dhul-Kifl Daud Sulayman Ilyas Al-Yasa Yunus Zakariya Yahya Isa Muhàmmad
شعيب موسى هارون ذو الكفل داود سليمان إلياس اليسع يونس زكريا يحيى عيسى محمد
(Jetró) (Moisès) (Aaron) (Ezequiel) (David) (Salomó) (Elies) (Eliseu) (Jonàs) (Zacaries) (Joan) (Jesús) (Mahoma)
v  d  e


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Abraham