Mahoma

De Viquip??dia

Mahoma (de l'??rab ????????, Muhammad) ( ^? i  escolteu-ne la pronunciaci?? en ??rab) o Mafumet tamb?? transliterat a l'alfabet llat?? com Muh??mmad, Mohammad, Mohammed i Mahomet fou el fundador de l'islam, venerat per els musulmans com el darrer profeta de D??u.

D'acord amb les biografies tradicionals musulmanes (anomenades sira en ??rab), va n??ixer vers 570 a la Meca (o Makkah) i mor?? el 8 de juny de 632 a Medina (Madinah). El seu nom complet ??s Abu-l-Q??sim Muh??mmad ibn Abd-Allah ibn Abd-al-Mutt??lib ibn H??xim (el mot ibn significa fill de i abu pare de). Els musulmans consideren Mahoma com el darrer profeta i missatger enviat per D??u (o Al??l??) a tota la humanitat. Unific?? Ar??bia, la qual cosa va possibilitar las conquestes ar??biques i la creaci?? dels posteriors imperis isl??mics.

La cultura musulmana t?? en gran rever??ncia a Mahoma. Despr??s d'esmentar o escriure el seu nom, o el d'un altre profeta, com Jes??s o Mois??s, un musulm?? afegeix La pau sia amb ell o Sal??l?? Al??lahu alay-hi wa-sallam (?????? ???????? ???????? ?? ??????). En lleng??es d'escriptura llatina, a vegades aquesta expressi?? s'indica simplement amb les inicials, de forma abreviada.

Segons la creen??a isl??mica, Mahoma ??s la persona ideal, que tot musulm?? ha de prendre com a model en la seva vida; tothom ha d'adherir-se a tots els codis ??tics i morals establerts pel Profeta perqu?? aix?? ho mana D??u. Mahoma, la persona perfecta, un regal de D??u al m??n, uneix l'esfera divina amb la humana, igual com l'alba uneix la nit i el dia. Els musulmans sovint caracteritzen Mahoma com un home molt bo que estimava molt D??u.

Taula de continguts 1 Els primers anys 2 Les revelacions 3 L'oposici?? de la Meca a la pr??dica de Mahoma 4 Els versicles sat??nics 5 L'H??gira 6 La Constituci?? de Medina 7 Els primers cinc anys a Medina 8 Els matrimonis de Mahoma 9 La batalla d'Uhud 10 La conversi?? de la Meca 11 El domini d'Ar??bia 12 L'atac contra S??ria 13 La mort i la successi?? de Mahoma 14 El llegat de Mahoma 15 Miracles de Mahoma

[edita] Els primers anys

Segons la tradici??, Mahoma va n??ixer a la Meca, a la prov??ncia d'Hagaz (Ar??bia), vers l'any 571. El seu pare, Abd-Al??lah ja havia mort quan va n??ixer Mahoma, mentre que la seva mare, Amina, membre del clan de Zura, va morir quan el nen tenia nom??s sis anys; aleshores, se'n va fer c??rrec el seu avi Abd-al-Mutt??lib, el qual, per??, va morir al cap de dos anys, llavors, Mahoma va quedar sota la tutela del seu oncle Abu-T??lib, a qui va acompanyar en viatges comercials cap a S??ria. L'avi de Mahoma era el cap del prestigi??s clan dels H??xim, molt influent a la Meca, membre de la tribu dels Quraix; ara b??, com que segons els costums dels ??rabs, els menors d'edat no tenien dret a heretar, Mahoma no va poder rebre res del patrimoni dels seus pares i dels seus avis; per aix??, fou pobre i per poder guanyar-se la vida va haver d'anar fent diferents oficis, entre els quals el de pastor; la seva situaci?? social, per??, va millorar quan va comen??ar a treballar al servei d'una v??dua rica anomenada Khadija bint Khuwailid, pertanyent al clan d'Assad, que es dedicava als negocis; Mahoma va treballar per a ella com a viatjant comercial, fins que va acabar casant-s'hi el 595, aleshores, ell tenia vint-i-quatre anys, i ella trenta-nou. Del matrimoni de Mahoma amb Khadija van n??ixer dos fills, que moriren joves, i quatre filles, de les quals la m??s coneguda ??s F??tima. En vida de Khadija, morta el 619, Mahoma va mantenir-se mon??gam. La Meca se'ns descriu com una ciutat mercantil formada al voltant d'un santuari anomenat la Kaaba, una etapa de les rutes comercials entre el Iemen i les regions mediterr??nies de Gaza i Damasc, per les quals, productes originaris de l'??ndia i Eti??pia arribaven a la Mediterr??nia. La Meca era una ciutat pr??spera on, tanmateix, la riquesa la monopolitzaven els membres de l'oligarquia mercantil, els quals tenien un comportament individualista que trencava els antics costums tribals, sobretot en el que fa als deures de caritat envers els necessitats.

[edita] Les revelacions

L'any 612, quan ja en tenia quaranta, al mont Hira, prop de la Meca, Mahoma va experimentar l'aparici?? sobrenatural d'una veu que afirmava parlar-li en nom de D??u; posteriorment, aquesta veu s'identificaria amb l'arc??ngel Gabriel. Arran d'aquesta experi??ncia Mahoma es va sentir terroritzat i trob?? consol en Khadija; com que no va rebre cap m??s revelaci??, Mahoma va creure's que potser estava posse??t pels dimonis i es deprim?? tant que li vingueren ganes de su??cidar-se. Tres anys despr??s, l'arc??ngel Gabriel va apar??ixer-se de nou a Mahoma i va dir-li Mahoma: tu ets el profeta de D??u i jo s??c Gabriel; atemorit, Mahoma va demanar a Khadija que li tap??s el cap per aix?? no patir visions terror??fiques; aleshores, tal com s'explica a la sura 74 vv 1-7, la veu celestial va dir: Tu que est??s cobert amb una flassada, aixeca't i escolta: Glorifica D??u, purifica els teus vestits i fuig de l'abominaci??; l'abominaci?? de qu?? Mahoma havia de fugir era el politeisme que, fins aleshores, practicaven els ??rabs. Les experi??ncies d'aquest tipus van continuar repetint-se; les veus celestials sempre insistien en l'exist??ncia d'un ??nic D??u i en la missi?? de Mahoma com a profeta; finalment, Mahoma va conv??ncer-se d'assumir la condici?? d'enviat de D??u, i es consider?? successor dels profetes enviats anteriorment als jueus (Abraham, Mois??s, Jes??s). A partir del 613, Mahoma va comen??ar a predicar p??blicament el contingut d'aquestes revelacions; els seus seguidors en conservaren el record oralment fins que, vers l'any 650, ja mort Mahoma, les posaren per escrit en el llibre que denominaren l'Alcor??. Aviat, Mahoma va reunir un grup de seguidors que el reconeixien com a profeta i que s'uniren en les seves preg??ries, les quals culminaren en un acte de prostraci?? en qu?? els fidels tocaren a terra amb el front en senyal de reconeixement de la Majestat de D??u, fet que esdevingu?? un acte central en l'adoraci?? musulmana.

Igual com els altres ??rabs, els habitants de la Meca eren politeistes, nom??s uns quants creien que l'home depengu??s dels poders sobrenaturals. Els mercaders creien que moltes coses es podien assolir mitjan??ant la riquesa i l'acci?? humana; d'entre els molts d??us que hom adorava a la Meca, ??s a dir, al santuari de la Kaaba, Al??l?? era la divinitat superior, igual com J??piter ho era per als romans o Zeus per als grecs. Mahoma afirmava que Al??l?? era l'??nic d??u existent (No hi ha m??s d??u que Al??l??) i, a m??s, identificava Al??l?? amb el d??u ??nic de la tradici?? jueva i cristiana, d'ac?? que, avui dia Al??l?? sigui la paraula que en ??rab significa D??u, i que l'usin en aquest sentit tan els ??rabs musulmans com els ??rabs cristians. Si el pare de Mahoma, mort abans del naixement del seu fill, es deia Abdul??lah, que, en ??rab, vol dir el servent d'Al??l??, ??s evident que, entre els ??rabs, la creen??a en Al??l?? ??s anterior a Mahoma; la innovaci?? de Mahoma consisteix simplement a presentar Al??l?? no pas com el d??u suprem sin?? com l'??nic d??u existent.

Mahoma atribu??a la prosperitat de la Meca a la voluntat d'Al??l??, per tant els habitants de la Meca havien de mostrar-se agra??ts amb Al??l?? sent generosos amb la seva riquesa i defugint l'avar??cia; Mahoma tamb?? avisava que les persones hauran de compar??ixer davant D??u en el judici del Darrer Dia on, segons les seves obres, aniran al Cel o a l'Infern.

Molts dels seguidors de Mahoma eren fills i germans dels homes m??s rics de la Meca, per?? exclosos dels negocis lucratius. La nova religi?? predicada per Mahoma va ser denominada Islam, que vol dir submissi?? a la voluntat de D??u, i els seus fidels foren denominats musulmans, que vol dir aquells que s'han sotm??s malgrat que, en un principi, l'Alcor?? els defin??s com els creients.

[edita] L'oposici?? de la Meca a la pr??dica de Mahoma

Aviat va sorgir a la Meca un moviment d'oposici?? a Mahoma; per una banda, els politeistes consideraven una blasf??mia que ofenia els d??us l'afirmaci?? de Mahoma que l'??nic d??u existent ??s Al??l??; per altra, en la seva pr??dica, Mahoma criticava la manera de viure dels rics comerciants, els quals intentaren atraure's Mahoma oferint-li una part en els seus negocis o la possibilitat de contraure matrimoni dins dels clans de l'oligarquia mercantil, ofertes que Mahoma va rebutjar.

Vers el 615, a la Meca va cristal??litzar el moviment d'oposici?? a Mahoma, dirigit per Abu Jahl,que sospitava que Mahoma us??s el seu missatge religi??s per prendre el poder a la Meca; hom va q??estionar algunes de les afirmacions del Profeta com ara que les persones ressucitarien abans del Judici; a m??s, va comen??ar la persecuci?? contra els musulmans. El 616, Abu Jahl va decretar el boicot contra el clan de Hasim, perqu?? aquests protegien Mahoma i els seus seguidors, aquest boicot va mantenir-se durant tres anys; el 619, van morir tant Khadija com Abu Talib, l'oncle de Mahoma, aleshores, Abu Lahab, el nou cap del clan dels Hasim, va retirar la protecci?? del clan a Mahoma, el qual va intentar refugiar-se a al-Ta??f, un poble a la rodalia de la Meca, per?? hi va ser rebutjat; despr??s d'haver aconseguit la protecci?? d'un altre clan, Mahoma va tornar a la Meca.

[edita] Els versicles sat??nics

Segons s'explica, la persecuci?? duta a terme a la Meca contra els musulmans va provocar que, el 615, alguns d'ells s'exiliessin a Eti??pia, mentre que Mahoma es va quedar a la Meca, en una situaci?? dif??cil perqu?? les autoritats de la Meca el tenien assetjat en un edifici amb la intenci?? d'obligar-lo a rendir-se per fam. Aleshores, Mahoma va rebre una nova revelaci?? que va predicar: Al??l?? no ??s pas l'??nic d??u, sin?? que les tres deeses principals de la Meca (al-Lat, al-Uzzah i al-Manat) tamb?? existeixen. Gr??cies a aquesta revelaci??, es pos?? fi al setge contra Mahoma i els seus seguidors van poder tornar a la Meca.

Ara b??, amb aquesta darrera revelaci?? Mahoma abjurava del monoteisme, que, fins aleshores, havia estat la base de la seva doctrina. Aquest important problema teol??gic va resoldre's posteriorment afirmant que aquesta revelaci?? no havia vingut pas de D??u sin?? de Satan??s; tanmateix, aquesta soluci?? presenta d'altres problemes: com ??s que Satan??s, ??s a dir, el Dimoni, va voler salvar el Profeta de D??u?, com ??s que D??u mateix no va salvar el seu Profeta? L'Alcor?? ??s el recull de les revelacions rebudes per Mahoma, ara b?? si Mahoma mateix admet que va rebre revelacions de Satan??s, com podem estar segurs que l'Alcor?? no contingui tamb?? d'altres revelacions sat??niques? Com podem distingir en l'Alcor?? les revelacions de D??u de les revelacions del Dimoni?

Aquest incident nom??s es troba a unes poques fonts, i molts musulmans no l'accepten pas com un fet.

[edita] L'H??gira

Durant l'estiu del 621, dotze homes de Medina visitaren la Meca per dur a terme el pelegrinatge anual a la Kaaba; en secret, aquests pelegrins es declararen musulmans davant de Mahoma i se'n tornaren a Medina a fer propaganda de l'Islam. Un any m??s tard, el juny del 622, un grup de setanta-cinc persones de Medina, dins del qual, hi havia dues dones, no sols es declararen musulmans sin?? que juraren protegir Mahoma; aquests s??n els Dos Juraments d'al-Aqaba. Aleshores, Mahoma va demanar als seus seguidors de la Meca que es dirigissin a Medina en petits grups; segons s'explica, a la Meca van conspirar per assassinar Mahoma abans que pogu??s fugir, per?? aquest va aconseguir esmunyir-se secretament i arrib?? a Medina el setembre del 622.

Aquesta fugida de Mahoma de la Meca cap a Medina ??s all?? que la tradici?? musulmana anomena l'h??gira paraula que es tradueix per emigraci?? tot i que el seu significat principal ??s el de trencament dels lla??os de parentiu. En l'Islam, es compten els anys a partir del primer dia de l'any ??rab en qu?? s'esdevingu?? l'H??gira, que, en el c??mput cristi??, correspon al 16 de juliol del 622.

[edita] La Constituci?? de Medina

Medina es trobava situada en un oasi; era una ciutat agr??ria, on hi vivien alguns clans jueus, dedicats a l'agricultura. El 618, la ciutat de Medina s'havia vist sacsejada per lluites sagnants entre els clans que hi vivien; convidant Mahoma a viure a la ciutat, potser esperaven trobar alg?? amb autoritat que fes de mitjancer entre els clans locals.

Es conserva un document denominat la Constituci?? de Medina; en la forma com ens ha arribat, consisteix, en realitat, en dos documents que, segurament, s??n posteriors a l'any 627; tanmateix, els investigadors creuen que les seves disposicions s??n les donades per Mahoma a Medina.

Aquest document estableix la creaci?? d'una confederaci??, organitzada segons els costums tradicionals dels ??rabs, de nou grups: els vuit clans ??rabs i els vinguts de la Meca; aquesta constituci?? no atorga pas cap autoritat especial a Mahoma, simplement el pre??mbul parla de l'acord a qu?? han arribat el profeta Mahoma i els musulmans de Medina, ??s a partir dels termes d'aquest acord que s'han de resoldre els conflictes. Els jueus no havien acceptat pas Mahoma com a profeta i, per aix??, a la Constituci?? de Medina, hi apareixen subordinats als clans ??rabs.

Durant almenys cinc anys, Mahoma no va tenir cap autoritat directa sobre els membres dels altres clans, per??, al final de la seva vida, el prestigi de les seves vict??ries militars li va conferir un poder autocr??tic. Les revelacions que Mahoma va rebre a Medina sovint contenen normes legals i jur??diques per a la comunitat de musulmans, per?? no acostumen a tractar pas de q??estions pol??tiques.

[edita] Els primers cinc anys a Medina

A Medina, a Mahoma li van donar un camp i li van construir una casa, on els musulmans acudien a pregar-hi; despr??s de mort Mahoma, aquesta casa va esdevenir la mesquita de Medina.

D'entre els emigrants, ??s a dir, els que havien vingut de la Meca amb Mahoma, alguns van dedicar-se al comer?? al mercat local, dirigit per clans jueus, mentre que d'altres, amb l'aprovaci?? de Mahoma, van dedicar-se a assaltar caravanes de mercaders de la Meca que es dirigien cap a S??ria; Mahoma mateix va dirigir tres d'aquests assalts el 623, que fracassaren perqu?? algun tra??dor va avisar els mercaders de la Meca. Finalment, el gener del 624, un petit escamot va ser enviat cap a l'est, amb ordres de dirigir-se a Nakhlah, a prop de la Meca, per atacar una caravana procedent del Iemen; l'??xit d'aquest atac, dut a terme contrariant els costums religiosos sobre seguretat, va fer que a la Meca se n'adonessin del perill que representava Mahoma.

Moltes tribus bedu??nes s'uniren a Mahoma i es convertiren a l'Islam atretes pel bot?? resultant dels atacs a les caravanes de mercaders.

Malgrat tots els intents que feu per aconseguir-ho, els jueus no volgueren acceptar la doctrina de Mahoma.

Despr??s de la vict??ria de Nakhlah, Mahoma va canviar la seva pol??tica envers els jueus; va deixar de fer-los concessions per intentar aconseguir que el reconeguessin com a profeta i va prendre certes mesures com ara ordenar als fidels musulmans que deixessin de pregar mirant cap a Jerusalem, tal com fins aleshores ho havien fet, i comencessin a pregar en direcci?? a la Meca, com d'en???? de llavors ha estat el ritu musulm??.

Pel mar?? del 624, Mahoma va dirigir un escamot de tres-cents quinze homes per assaltar una rica caravana de la Meca que tornava de S??ria; la caravana, dirigida per Abu Sufian, el cap del clan dels Umaiah, va eludir els musulmans desviant-se de la ruta; ara b??, Abu Jahl, el cap del clan dels Makhzum, va voler posar fi al bandidatge de Mahoma i la seva banda; per aix??, va marxar amb una troba de vuit-cents homes per atacar-lo, cosa que va donar lloc a la batalla de Badr (15 de mar?? del 624); en aquesta batalla, entre els soldats de la Meca van haver-hi quaranta-cinc morts, entre les quals el mateix Abu Jahl, i setanta presoners, mentre que nom??s van morir catorze musulmans. Mahoma va interpretar aquest resultat com una confirmaci?? divina de la seva condici?? de Profeta, i els musulmans celebraren la vict??ria amb joia i alegria. Despr??s d'aquesta vict??ria, a Medina foren assassinades tota una s??rie de persones que havien expressat el seu desacord amb Mahoma escrivint poemes sat??rics ridiculitzant-lo; fou aleshores que Mahoma va expulsar de la ciutat el clan jueu que controlava el mercat de Medina.

Segons explica la tradici??, Kab ibnul Aixraf era un jueu que havia conspirat per matar Mahoma aix?? com havia cantat can??ons burlesques sobre les dones musulmanes. Mahoma va demanar si alg?? estava disposat a matar Kab ibnul Aixraf. Segons Ibn Hisham, un cronista musulm?? dels primers temps, Mahoma va autoritzar Mohamed ibn Maslama, que s'havia ofert com a voluntari per assassinar el jueu, a mentir i enganyar per dur a terme la seva missi??. A m??s, Mahoma va usar el cas de Kab ibnul Aixraf com a pretext per donar l'ordre de matar i perseguir tots els jueus.

En una altra ocasi??, despr??s d'haver sotm??s un poble jueu, com ho era el clan dels Bani Qurayza, Mahoma va ordenar que tots els homes adults (entre set-centes i mil persones) fossin decapitats a la pla??a; les dones i les criatures foren venudes com a esclaus i el poble va ser arrassat.

[edita] Els matrimonis de Mahoma

Enfortit en la seva condici?? d'aut??crata per la vict??ria de Badr, Mahoma va afirmar la seva posici?? mitjan??ant una pol??tica matrimonial: va casar les seves filles F??tima amb Al?? ibn Abi-T??lib (futur califa) i Umm Kulthum amb Utman, que en el futur tamb?? esdevindria califa. Mahoma mateix va casar-se amb Hafsah, filla d'Omar, l'anterior marit de la qual havia estat un dels soldats musulmans morts a Badr, i amb Aixa, filla d'Abu Baker, qui, a la mort de Mahoma, esdevindria califa; en el moment de celebrar-se el matrimoni, Aixa nom??s tenia sis anys i el matrimoni fou consumat tres anys m??s tard, quan Aixa tenia nou anys; aquesta edat infantil d'Aixa en el moment de consumar el seu matrimoni amb Mahoma, qui ja deuria tenir cinquanta-tres anys, ens ve demostrada per algunes hadith; les hadith s??n relats de fets i dites del Profeta explicats per gent que el va con??ixer, algunes hadith s??n narrades per la pr??pia Aixa qui, segons la tradici??, fou l'esposa preferida del Profeta.

Mahoma va arribar a tenir fins a setze esposes; l'Islam permet als homes tenir quatre dones; ara b??, Mahoma va explicar revelacions en qu?? D??u l'autoritzava a ell especialment a superar el nombre de quatre esposes; a m??s de les seves setze esposes, Mahoma va tenir dues concubines-esclaves i va gaudir dels favors de quatre dones que se li lliuraren en acte de devoci??. Despr??s de la vict??ria dels musulmans a la batalla de Khyber, on hi foren morts el seu marit i tota la seva fam??lia, una dona anomenada Xafiya fou sortejada com a bot?? de guerra entre la tropa musulmana; ara b??, en saber de la seva incomparable bellesa, Mahoma orden?? que Xafiya li fos concedida a ell com a esposa. Reyhana, una noia jueva, fou tamb?? un bot?? de guerra que Mahoma aconsegu?? despr??s de la vict??ria sobre els Banu Quryza. La setena esposa de Mahoma fou Zainab; en un principi, ella estava casada amb Za??d, fill adoptiu del Profeta; ara b??, Mahoma se'n va enamorar i despr??s d'aconseguir que Za??d se'n divorci??s, ell s'hi va casar; aquest fet va causar esc??ndol entre els ??rabs; Mahoma va resoldre la situaci?? revelant un missatge de D??u autoritzant el casament del Profeta amb Zainab.

Maria la Copta fou un regal que el governador d'Egipte f??u a Mahoma; ara b??, Maria va refusar convertir-se a l'Islam i va romandre fidel al cristianisme, la seva religi??; per aix??, Mahoma no s'hi va casar i es va limitar a tenir-la com a concubina-esclava.

En diferents ocasions, Mahoma aconsellava als homes musulmans casar-se amb dones atractives ja fos per la seva riquesa, bellesa o per la possibilitat de convertir-les a l'Islam.

[edita] La batalla d'Uhud

Aquell mateix any de 624, Mahoma va aconseguir algunes vict??ries atacant tribus n??mades que li eren hostils; ara b??, Abu Sufian de la Meca va entrar a l'oasi de Medina amb uns tres mil homes; Mahoma tenia la possibilitat de refugiar-se en unes fortaleses inexpugnables existents a Medina, ara b??, aix?? hauria significat permetre als de la Meca destruir les collites dels camps sembrats m??s enll?? de les muralles de Medina, per aix??, Mahoma va haver de sortir a enfrontar-se amb Abu Sufian; la batalla entre els dos ex??rcits, esdevinguda el 23 de mar?? de 625 als turons d'Uhud, va tenir un resultat incert; despr??s de la batalla d'Uhud, en la qual no havia estat ven??ut per?? tampoc no havia derrotat els mecans, Mahoma va t??mer que D??u no hagu??s abandonat els musulmans i la seva fe va experimentar uns moments de dubte, que aviat va saber superar per tornar a infondre confian??a en els seus seguidors.

Durant els dos anys que seguiren a la batalla d'Uhud, tant Mahoma com els dirigents de la Meca es prepararen per a un nou enfrontament. Durant l'abril de 627, Abu Sufian va dirigir un gran ex??rcit de deu mil homes contra Medina; aquesta vegada, Mahoma havia ordenat recollir les collites dels camps d'extramurs i, per aix??, va poder refugiar-se a les fortaleses de Medina, on les forces d'Abu Sufian van assetjar-lo, fins que, despr??s d'una nit de tempestes i vent, els mecans van decidir al??ar el setge i retirar-se. Aleshores, Mahoma va atacar el clan jueu dels Qurayzah, acusats de col??laborar amb els mecans i d'intrigar contra el Profeta; despr??s d'haver-se rendit, els homes Qurayzah foren executats i les seves dones i criatures venudes com a esclaus.

[edita] La conversi?? de la Meca

D'en???? de l'H??gira, la Meca havia estat el principal nucli dels enemics de Mahoma; ara b??, l'objectiu del Profeta no era pas anihilar aquesta ciutat sin?? guanyar-la per a l'Islam; ell comprenia que els mercaders de la Meca podien proporcionar-li l'estructura administrativa necess??ria per a l'estat musulm?? que estava bastint; a m??s, l'exist??ncia del santuari de la Kaaba donava a la Meca la condici?? de ciutat santa, capital religiosa dels ??rabs.

Pel mar?? del 628, Mahoma va tenir el somni d'acudir al pelegrinatge anual a la Meca; a la Meca no volien permetre de cap manera que Mahoma hi entr??s; per aix??, el Profeta va aturar-se a al-Hudaybiyah, al l??mit del territori sagrat de la Meca, on, despr??s d'uns dies de negociacions, va acordar-se permetre als musulmans fer el pelegrinatge a la Meca el 629; l'ordre en qu?? es va realitzar la retirada dels musulmans despr??s d'aconseguit l'acord va mostrar el control que Mahoma tenia sobre els seus seguidors; com a recompensa a la seva docilitat, Mahoma va dirigir aquests homes a atacar els jueus de l'oasi de Khayabar, situat al nord de Medina; un cop ven??uts, els jueus foren autoritzats a quedar-se al seu territori, per?? amb la condici?? d'haver d'enviar cada any la meitat de la collita a Medina.

Segons sembla, el creixement de l'Islam anava afirmant el poder de Mahoma; a la Meca, cada vegada m??s gent emigrava a Medina per fer-se musulmans; per altra banda, malgrat que l'acord a qu?? s'havia arribat amb Mahoma havia aminorat els seus atacs contra caravanes comercials de la Meca, aquesta ciutat continuava en declivi; poc despr??s del tractat d'al-Hudaybiyah, Mahoma va casar-se amb Umm Habibah, una filla d'Abu Sufian i amb la v??dua d'un musulm?? mort a Eti??pia; segurament, aleshores Abu Sufian va comen??ar a negociar una rendici?? pac??fica de la Meca; segurament durant la pelegrinaci?? del mar?? del 629, Mahoma va reconciliar-se amb el seu oncle al-Abbas, un dels dirigents de la Meca, i va casar-se amb Maimunah, cunyada d'al-Abbas.

Pel novembre del 629, aliats de la Meca van atacar aliats de Mahoma, per la qual cosa el Profeta va considerar trencat el pacte d'al-Hudaybiyah. Pel gener del 630, Mahoma va marxar sobre la Meca amb un ex??rcit de deu mil homes; Abu Sufian i d'altres dirigents de la Meca anaren a trobar Mahoma per retre-li la ciutat, i el Profeta va prometre'ls una generosa amnistia, tot i que una determinada s??rie de gent va ser exclosa del perd?? general, com fou el cas d'Asma ibn Marwan, una poetessa que acusava Mahoma d'haver plagiat poemes del seu pare, Marwan, per presentar-los com a versicles de l'Alcor??; Mahoma va demanar si alg?? estava disposat a assassinar Asma; al que es present?? dient-li que havia mort la poetessa, Mahoma l'elogi?? dient-li que havia servit D??u i el seu profeta. Mahoma tamb?? orden?? la mort d'un vell que havia fet comentaris ir??nics sobre la manera de pregar dels musulmans.

La ciutat va rendir-se sense resist??ncia, Mahoma va entrar-hi en triomf i a la Meca molta gent es va convertir a l'Islam. Mentre Mahoma era a la Meca resolent q??estions pol??tiques i administratives, van ser destru??ts tots els ??dols de la Kaaba, la qual, aleshores, deix?? de ser un santuari pag?? per esdevenir el centre mundial del culte musulm??. Per tal d'afavorir els m??s pobres dels seus seguidors, Mahoma va exigir diners als rics comerciants de la Meca.

[edita] El domini d'Ar??bia

D'en???? de l'H??gira, Mahoma havia fet tractes amb tribus n??mades d'Ar??bia; segurament, al principi aquests tractes eren simplement pactes de no agressi??; ara b??, segons va anar creixent el poder militar de Mahoma, el Profeta va posar la conversi?? a l'Islam com a condici?? a aquelles tribus que volguessin establir-hi acords d'alian??a per obtenir-ne protecci?? contra d'altres tribus.

Mentre encara era a la Meca, Mahoma va avisar de l'atac d'una s??rie de tribus hostils i va sortir de la ciutat per combatre-les. La batalla va tenir lloc a Hunayn; els enemics foren ven??uts i les seves propietats capturades i repartides com a bot??; Mahoma autoritz?? els seus soldats a demanar rescat per les dones i les criatures dels ven??uts.

Despr??s de la batalla d'Hunayn, Mahoma era el cabdill militar m??s fort d'Ar??bia; per aix??, moltes tribus enviaren representants a Medina per demanar l'alian??a amb Mahoma. Despr??s de la derrota de l'Imperi Persa en la guerra que l'enfrontava amb l'Imperi Rom?? (dit tamb?? Imperi Bizant?? pels historiadors actuals), esdevinguda durant els anys 627 i 628, al Iemen i en alguns llocs del Golf P??rsic, grups que havien demanat ajuda als perses contra els romans cercaren l'ajuda de Mahoma.

[edita] L'atac contra S??ria

La m??s gran expedici?? militar de Mahoma s'esdevingu?? a finals del 630 quan va dirigir un ex??rcit de trenta mil homes cap a la frontera de S??ria. Algunes de les tribus sirianes eren cristianes i aliades amb els romans; per aix??, la inicial amistat de Mahoma amb els cristians, principalment els d'Eti??pia, va convertir-se en hostilitat. Per altra banda, en alguns llocs d'Ar??bia, l'estat isl??mic de Mahoma va haver de reprimir al??aments de tribus paganes; la vict??ria de Mahoma contra aquests rebels va deixar Ar??bia unificada i va preparar les posteriors conquestes musulmanes de S??ria, P??rsia i gran part de la Mediterr??nia, que s'esdevingueren despr??s de mort Mahoma.

[edita] La mort i la successi?? de Mahoma

Mahoma va morir a Medina el juny del 632; com que no havia deixat cap disposici?? success??ria, la lluita pel lideratge va provocar el cisma m??s important de la hist??ria de l'Islam.

[edita] El llegat de Mahoma

Mahoma va inculcar als seus seguidors un sentiment de germanor en la fe i tamb?? d'odi contra els enemics contra els quals es combatia mitjan??ant la Jihad (Guerra Santa). Ja en vida de Mahoma, l'Islam va adquirir la seva caracter??stica principal: ser una religi?? que uneix d'una manera inseparable l'??mbit temporal amb l'espiritual, al contrari del cristianisme que pot mantenir-los separats, regulant tant la relaci?? del creient amb D??u com la vida social. Per aix??, no sols hi ha una religi?? isl??mica sin?? tamb?? un Dret Isl??mic (la x??ria) i un estat isl??mic.

[edita] Miracles de Mahoma

L'Islam ens presenta Mahoma simplement com un home que rep la missi?? de transmetre la revelaci?? de D??u; el monoteisme radical de l'Islam ha evitat sempre la divinitzaci?? de Mahoma, qui sempre proclamava que el seu ??nic miracle era la transmissi?? de l'Alcor??; ara b??, tot i aix??, la tradici?? musulmana atribueix a Mahoma miracles i fets de tipus sobrenatural:

• amb el seu dit, Mahoma va dividir la lluna
• alg?? va intentar assassinar Mahoma donant-li un tall de carn enverinada, per?? el mateix tall de carn va parlar avisant el Profeta de no tocar-lo
• el tronc d'una palmera va sospirar en veure Mahoma
• una daina (gasela) va parlar a Mahoma
• Mahoma no tenia ombra i de la seva suor se'n va crear la rosada
• el Miraj: Mahoma va ascendir al Cel muntant un cavall amb ales de nom Buraq en companyia de l'arc??ngel Gabriel; en el seu viatge, el Profeta va travessar les set esferes celestials i va trobar-se amb tots els profetes anteriors, fins que, finalment, va at??nyer la Pres??ncia Divina. El Miraj ??s un fet que avui dia commemoren els musulmans.

El naixement de Mahoma va anar acompanyat de miracles; el seu aniversari ??s una festa popular. El Dia del Judici, Mahoma intercedir?? davant D??u en favor de la comunitat musulmana.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Mahoma