Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Infern - Viquip??dia

Infern

De Viquip??dia

Per a altres significats, vegeu ??Infern (La Divina Com??dia)??.
L'infern segons un roman?? vuit-centista
L'infern segons un roman?? vuit-centista

En certes religions, l'infern ??s l'indret o estat on residiria l'??nima de la persona un cop ha mort. El seu nom ve d'una paraula que en llat?? significava "inferior", ja que es creia que estava a sota la Terra.

Ben aviat, per??, l'infern va assolir un significat negatiu, ja que era el lloc on anaven a parar les ??nimes condemnades despr??s de la vida, a difer??ncia del Parad??s, lloc de l'eterna salvaci??. En llenguatge infantil l'infern ??s anomenat les "Calderes de Pere Botero". Cal remarcar que la concepci?? actual del que ??s l'infern ve donada per la barreja de diverses tradicions (incloent-hi alguns errors de traducci??)

Taula de continguts

[edita] La vida d'ultratomba a Gr??cia

Despr??s de la vida terrenal les ??nimes anaven a parar a l'Hades o al T??rtar, regions subterr??nies amb els seus propis d??us i lleis. El segon tenia un mat??s de c??stig que no posse??a l'Hades, per?? les dues tradicions es van barrejar amb el pas del temps.

Per passar a l'altre m??n s'havia de creuar l'Est??gia, un riu que feia perdre la mem??ria i separava l'esperit d'aquells que havia estimat en vida. L'Odissea proporciona una acurada descripci?? d'aquesta zona, ja que Ulisses descendeix als inferns, com faran molts altres herois a la recerca del coneixement.

[edita] La visi?? romana

La visi?? romana recull gran part de la mitologia grega sobre el tema. Es pot trobar un resum en l'obra liter??ria de l'Eneida de Virgili. L'infern estava dividir en 4 zones principals, cadascuna amb els seus personatges. Tampoc aqu?? estaven nom??s les ??nimes condemnades, com passar?? despr??s, sin?? que inclou descripcions paradis??aques i horribles a parts iguals. Comen??a a ser evident que els actes en vida repercuteixen despr??s de la mort.

Destaca el regnat del d??u Plut?? i la pres??ncia de les Parques, criatures que tallen el fil de la vida de cada persona i per tant estan lligades al dest??.

[edita] L'infern al judaisme

Al judaisme l'infern s'assimila a una esp??cie de purgatori. El dolor ve de la p??rdua de la vida, no d'una condemna. L'??nima podia dividir-se, de manera que la part pura ascend??s al parad??s i l'altra romangu??s a l'infram??n. La c??bala ??s la principal font per apropar-se a l'infern jueu.

[edita] La mitologia n??rdica

A la cultura escandinava, l'infern era un lloc des??rtic i fred on regnava la deessa Hel (d'aqu?? el nom de Hell (infern), en angl??s). All?? anaven totes les ??nimes que no aconseguien l'honor d'entrar al Valhalla.

[edita] L'infern cristi??

Dante i Virgili a l'infern - William-Adolphe Bouguereau (1850)
Dante i Virgili a l'infern - William-Adolphe Bouguereau (1850)

L'infern del cristianisme assoleix definitivament el significat de lloc de condemna eterna pel pecat que ha acompanyat a la persona en vida. ??s la llar dels dimonis, governada per Satan o Llucifer, l'??ngel caigut. Una descripci?? molt completa dels diferents estatges infernals es troba a l'obra cimera de la literatura renaixentista: La Divina Com??dia de Dante Alighieri. ??s un indret ple de foc i de dolor, on abunden les tortures i la por. Les visions de l'Apocalipsi i de diversos passatges de la B??blia han estat usades per configurar mentalment l'aspecte de l'infern.

La teologia ortodoxa refusa aquesta imatge popular i explica que l'infern no ??s un indret f??sic, sin?? un estat, i la pena ve de la privaci?? de D??u.

[edita] L'Islam

Igual que el cristianisme, l'Islam preveu un judici final. Les ??nimes travessen el pont Sirat cap al Parad??s i els pecadors cauen a les flames eternes. A Les mil i una nits s'explica l'estructura d'aquest m??n, estructurat en pisos diferents separats entre ells per dist??ncies que triguen m??s de mil anys a ser recorregudes. L'Alcor?? tamb?? cont?? descripcions dels turments que patiran els condemnats.

[edita] Les religions orientals

Budisme i hinduisme han desenvolupat la seva pr??pia visi?? infernal, si b?? no ocupa un lloc tan central com a les altres religions. De fet, moltes vegades l'aut??ntica tortura ??s viure i anar-se reencarnant en successius cossos, per tant l'infern ??s molt proper a la Terra i el parad??s ??s allunyar-se d'aquest cicle.

Veure la mitologia d'Izanami i Izanagui japonesa on l'infern japon??s Yomi, passa a ??sser Yomi-no-kumi, on es deixen de torturar les ??nimes a ??sser purificades semblant al purgatori cristi??.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Infern