Apocalipsi
De Viquipèdia
El llibre de l'Apocalipsi o Revelació, és l'últim llibre del Nou Testament, i és prou diferent de la resta, ja que el seu contingut és profètic i simbòlic sobre la fi del món.
Històricament, se sap que l'Apocalipsi fou escrit a la fi del regnat de Domicià, cap a l'any 95, quan les persecucions romanes contra els cristians, que es negaven a adorar el Cèsar com un déu, es van intensificar.
Taula de continguts |
[edita] Autoria
L'autor s'identifica a si mateix com Joan, deixeble de Jesucrist i en condició de desterrat a l'illa de Patmos (al mar Egeu) per ser testimoni de Jesús.
La coincidència d'aquest nom amb el de Sant Joan Evangelista i l'autor d'altres escrits del Nou Testament és en gran part la raó per la qual s'atribueix el llibre de manera tradicional a l'apòstol Joan (a qui se li atribueix també l'Evangeli segons Joan i les tres cartes). En l'Apocalipsi, l'autor només esmenta el seu nom, sense identificar-se mai amb l'apòstol Joan dels Evangelis.
De totes maneres, les investigacions modernes agrupen els escrits atribuïts a Joan i els relacionen a una comunitat anomenada "joanina". Això no indicaria necessàriament l'autoria directa de l'apòstol Joan, però sí que una comunitat ja sigui fundada per ell, o fortament influenciada per ell, seria l'autora dels documents. Assignar com a autor de les obres a un personatge de renom era comú en la tradició de la literatura apocalíptica.
[edita] Estructura
L'Apocalipsi és l'escrit més ric en símbols de tota la Bíblia i ha estat objecte de nombroses investigacions al llarg de la història.
El llibre consta de quatre parts:
- Introducció i Cartes a les Esglésies (Ap 1-3).
- L'anyell i els Set Segells (Ap 4-11).
- El Drac i la guerra celestial (Ap 12-20).
- La nova Jerusalem (Ap 21-22).
Estructura septenària: dividida en 7 grups, cada grup a la vegada pot subdividir-se en subgrups de 7 junt amb preludis i interludis.
- Les set cartes a les Esglésies(Apocalipsi 1,4-3).
- Els set segells (Ap 4,1-8).
- Les set trompetes (Ap 8,2-11).
- Les set visions de la dona i el drac (Ap 12,1-14)5.
- Les set copes (Ap 15,1-16) .
- Els set quadres sobre la caiguda de Babilònia (Ap 17:1-19:10)7.
- Les set visions de la fi (Ap 19,11-22).
En el text és característic l'ús de símbols, frases i discursos amb sentit figurat. Quasi tots els investigadors han determinat que en el rerefons del text hi aflora el ritme propi de la litúrgia dels primers segles del cristianisme.
[edita] Canonicitat
l'Apocalipsi es considerat un dels llibres més controvertits i difícils de la Bíblia, per la multiplicitat de possibles interpretacions dels significats dels noms i símbols que s'hi narren. L'admissió d'aquest text en el cànon bíblic del Nou Testament no fou fàcil, la polèmica entre els Pares de l'Església respecte a la seva canonicitat durà uns quants segles.
Per exemple Orígenes († 254) l'ignora, Eusebi de Cesarea († 340) cite extensament les objeccions de Sant Dionís d'Alexandria († 261). Posteriorment en el Concili de Laodicea (el 362) es nega a inscriu-lo en el canon oficial. Altres "Pares de L'Església" el rebutgen o l'ignoren.
No serà fins el Concili de Trento (1545) que el classificaran definitivament entre els textos canònics. Nombroses Esglésies Orientals continuen rebutjant-lo avui dia.
[edita] Veure
