Virgili

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Virgili (desambiguació)».

Gravat de Virgili

Publius Vergilius Maro conegut en català com a Virgili (Andes, cap a 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) va ser un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i l'Eneida.

Fill de pagesos, Virgili va poder estudiar retòrica i poesia gràcies a la protecció del polític Cai Mecenes (d'aquest prové el terme mecenes aplicat als qui protegeixen i estimulen les arts). Va passar gran part de la seva vida a Nàpols i Nola. Va ser amic del poeta Horaci i d'Octavi, des d'abans que aquest es convertís en l'emperador August. Havia escrit L'Eneida quan va realitzar un viatge per l'Àsia Menor i Grècia, a fi de constatar la informació que havia bolcat en el seu poema més famós. A Atenes es va trobar amb August i va tornar amb ell a Itàlia, ja malalt. Abans de morir, a la seva arribada a Brindes, va demanar a l'emperador que destruís "L'Eneida". August no va complir amb aquesta petició, per a glòria de la literatura llatina.

L'any 37 aC. va escriure les Èglogues o Bucòliques, poemes que exalten la vida pastoral, a imitació dels Idil·lis del poeta grec Teòcrit. Encara que estilitzats i idealistes dels personatges camperols, inclouen referències a fets i persones del seu temps. En la famosa ègloga IV, es canta l'arribada d'un xiquet que portarà una nova edat daurada a Roma. La cultura posterior va trobar aquí un vaticini del naixement de Crist.

Entre el 36 i el 29 aC., va compondre Virgili les Geòrgiques, poema que és un tractat de l'agricultura, destinat a proclamar la necessitat de restablir el món llaurador tradicional a Itàlia.

Finalment, el poeta va dedicar onze anys a escriure L'Eneida, un poema en dotze llibres que relata les peripècies del troià Eneas des de la seva fuga de Troia fins a la seva victòria militar a Itàlia. La intenció evident de l'obra era la de dotar d'una èpica la seva pàtria, i vincular la seva cultura amb la tradició grega. Eneas fuig de la ciutat de Troia en flames portant son pare Anquises a coll-i-bè i el seu fill Ascani de la mà. A Cartago, a la costa d'Àfrica, s'enamora d'ell la princesa Dido, la qual se suïcida després de la partida de l'heroi. A Itàlia, Eneas venç Torn, rei de rútuls. El fill d'Eneas, Ascani, funda Alba Longa, i de la família reial d'Alba Longa van sorgir els bessons Ròmul i Rem, que fundarien la ciutat de Roma el 753 aC. Així, segons Virgili, els romans eren descendents d'Ascani, i per tant del propi Enees. L'estil de l'obra és més refinat que el dels cants grecs en què es va inspirar.

El perfecte vers de Virgili va ser elogiat i considerat exemplar en l'Edat Mitjana, alhora que l'Eneida era esmicolada com un tractat de filosofia i política, quan no considerada l'obra d'un vident. L'esforç dels renaixentistes per unir el cristianisme amb la cultura clàssica va trobar en Virgili la seva principal referència.