Bucòliques

De Viquipèdia

Les Bucòliques és un poema de Virgili, inspirat en l'obra homònima del grec Teòcrit de Siracusa. Està composat per deu èglogues (aquí neix el nom del gènere tan conreat al Renaixement). Els seus protagonistes són pastors que canten en paisatges propis del locus amoenus però que es veuen pertorbats pels canvis polítics i la passió amorosa. El poema està escrit en hexàmetres i va gaudir de gran èxit. S'aprecia la influència de la poesia de Valeri Catul, entre altres.

[edita] Argument de les èglogues

1a: És un diàleg entre dos pastors, un d'ells es lamenta de la confiscació de les seves terres (episodi autobiogràfic) però agraeix la seva fortuna a un jove déu (identificat amb Octavi August) mentre l'altre se sorprèn de la calma del seu amic, ja que ell pateix per culpa d'Amarilis, la seva estimada

2a: Un pastor intenta atreure l'atenció d'un jove esclau, estimat pel seu amo. Aquí abunden les descripcions del paisatge, identificat amb l'Arcàdia grega, i les lloances al propi caràcter. El tema principal és l'amor no correspost

3a: Dos pastors competeixen per veure qui és millor poeta i es critica el mal art d'alguns autors contemporanis a Virgili

4a: El poema s'allunya del to general de l'obra per parlar d'un nen que naixerà i que tornarà la humanitat a l'edat d'or perduda. Sembla fet per lloar els seus benefactors però els cristians van voler llegir una profecia del naixement de Jesús

5a: Dos pastors canten alternativament la història de Dafnis, mort però no oblidat i es regalen presents en forma d'objectes i de cançons

6a: Recrea un episodi present en Apoloni de Rodes (les referències a la literatura anterior són constants en l'obra) on tres persones segresten Silenus perquè els canti una història mitològica

7a: Una nova competició poètica, amb el tema de descriure l'ambient

8a: Dos pastors expliquen com els seus amants (un home i una dona) els han traït per altres persones i recorden com històries similars van causar desgràcies en el passat. El seu cant meravella els animals i la natura mateixa

9a: Es repeteix el tema de la confiscació de terres, però ara narrat en tercera persona, ja que dos pastors parlen d'un tercer, a qui l'art no li ha servit per evitar la pèrdua

10a: El poema acaba amb el sol que es pon després d'haver sentit una última història d'amor desgraciat, basat en un afer real