Locus amoenus
De Viquipèdia
El locus amoenus (literalment lloc agradable) és un tòpic literari llatí amb molta tradició. Neix a la poesia de Virgili i descriu el paisatge ideal, enmig del camp, amb un riu, bon temps i bona companyia. Aquesta imatge està present a la majoria d'autors del Renaixement, com Garcilaso de la Vega.
El paisatge idílic a vegades s'identifica amb el Paradís natural, oposat al caos de la ciutat i la vida moderna. Algunes obres de ficció subverteixen el tòpic, de manera que el camp és la barbàrie o el lloc cursi i el paisatge urbà esdevé l'ideal de progrés i acció.
