Paradís
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Paradís (desambiguació)». |
El Paradís és un lloc molt bonic i usualment el cel on va a parar l'ànima que ha obrat correctament en vida després del judici final, una constant en totes les religions i mitologies.
Taula de continguts |
[edita] El mot Paradís
La paraula "paradís"prové del persa پرديس pairidaeza "closa" que es un compost de pairi- "al voltant" (un cognat del grec peri-) i –diz, "crear", "fer". Fonts tan antigues com Xenofont en el seu Anàbasi (segle IV aC) al·ludeixen al famós jardí "paradís" persa; així el seu significat original fa referència a un jardí extens i ben arreglat, que es presenta com un lloc bell i agradable, on a més d'arbres i flors, es veuen animals engabiats o en llibertat.
La forma de la paraula que avui en dia significa "cel" o "alguna cosa immensament plaent" prové del grec παράδεισος paradeisos (en llatí paradisus), emprat en la Septuaginta per al·ludir al Jardí de l'Edèn. Sembla que el primer lligam entre aquest mot i el cel físic o firmament data dels astrònoms babilònics.
[edita] El Paradís jueu
El Paradís jueu s'assimila al Sheol però no està tan definit com en altres creences, sembla ser més aviat un concepte que un lloc físic. La tradició posterior el divideix en set cels (d'aquí l'expressió "estar al setè cel" com a sinònim del màxim plaer i benestar) poblats d'àngels (que passaran als altres cultes monoteistes)-
[edita] El Paradís cristià
Hi ha una certa confusió entre aquest terme i el cel. En un primer moment, "paradís" només era un sinònim de l'Eden, el jardí dels primers homes, que van perdre la joia infinita pel pecat original. D'aquí que només hi hagués una manera de recobrar aquesta alegria perpètua, viure eternament amb Déu, és a dir, salvar l'ànima. Alguns autors medievals, com Orígenes, el consideraven un primer esglaó abans d'ascendir al cel definitiu: primer l'ànima entrava en el millor dels mons possibles a la Terra i després ja anava al cel, un no-lloc on només la possessió i contemplació de Déu aportava felicitat eterna. La identificació entre Paradís i cel va anar augmentant amb el pas dels segles fins esdevenir sinònims. Aquesta concepció va passar a altres religions.
[edita] El Paradís islàmic
El Paradís islàmic s'anomena Jannah. Està compost per vuit portes, cadascuna amb cent graus, on van a parar les ànimes segons la seva bondat en vida. Allà els creients veuran satisfet qualsevol desig i desapareixeran les diferències entre ells (fins i tot físiques, ja que tots tindran la mateixa alçada, uns 33 anys de mitjana i roba luxosa). Gaudiran de les hurís, dones celestials de gran bellesa i estaran envoltats de jardins plens de joies i menjar. És un Paradís força físic.
