??nima
De Viquip??dia
L'??nima, segons algunes tradicions religioses i filos??fiques, ??s el principi espiritual que forma part del ??sser hum??, separat del cos, i que el diferencia d'altres ??ssers, tot i que algunes escoles creuen que l'??nima ??s un principi vital i per tant pertany tamb?? als animals i les plantes.
A vegades s'ha usat com a sin??nim de consci??ncia o ment i sovint t?? connotacions religioses, afirmant que l'??nima va ser donada a l'home pels d??us i per tant ??s immortal. Per aix?? l'??nima va lligada a un sentit de transcend??ncia.
Taula de continguts |
[edita] Plat??
Plat?? creia que l'??nima era l'ess??ncia aut??ntica de l'??sser hum??. Va ser un dels pares del dualisme i de l'idealisme en filosofia. L'??nima pertanyia al m??n de les idees, intel??ligible, etern i perfecte i s'encarnava en diversos cossos, recordant nom??s en part el m??n del qual provenia per?? enyorant-lo. Per aix?? impulsa la persona al coneixement i a la virtut, per allunyar-se de la mat??ria corruptible i poder ser alliberada del cos (doctrina que influenci?? la concepci?? cristiana de l'??nima).
L'??nima es divideix en tres parts, que es corresponen amb les tres classes socials dominants: una racional, una concupiscible i una irascible, fet que explica que la persona no sempre obri b??.
[edita] Arist??til
Per a Arist??til l'??nima ??s un principi vital que actua com a forma per a l'??sser hum??, oposant-se a la mat??ria que seria el cos (teoria de l'hilemorfisme). Tamb?? seria la realitzaci?? m??xima o acte de la persona, ja que el permet elevar-se i pensar. No creu, per??, que l'??nima sobrevisqui al cos (semblant al que proposava Epicur, que creia que l'??nima estava formada per ??toms igual que qualsevol altra cosa)
[edita] Estoicisme
Els estoics pensaven que l'??nima s'insuflava en el cos (d'aqu?? les nombroses traduccions d'??nima com a sin??nim de pneuma o aire) i que hi havia una ??nima per a cada cosa, fins i tot per a diferents estadis d'un mateix ??sser (aix?? l'??nima de l'infant ??s diferent de la del adult). A partir d'aquests pensadors, s'assimila freq??entment l'??nima a esperit
[edita] Cristianisme
El cristianisme va afirmar que l'??nima era un do de D??u particular per als homes, fets a imatge i semblan??a seva. Cada ??nima ??s individual. Els ??ssers humans ja en formar-se al ventre matern tenen ??nima, per aix?? l'esgl??sia condemna l'avortament: ??s matar una persona amb una ??nima que no pertany la persona sin?? que ??s un regal que cal cuidar temporalment.
L'??nima, quan el cos mor, ??s jutjada per les obres de la persona i segons si es salva o es condemna, va al Parad??s (on gaudeix de la contemplaci?? eterna del Creador) o a l'Infern.
Les ??nimes s??n les que permetran la resurrecci?? final dels cossos, quan s'acabi el temps d'aquest m??n. El pecat embruta l'??nima i l'apropa a la condemnaci??. La religi?? ??s una via perqu?? l'??nima es comuniqui amb D??u mitjan??ant els sagraments o la preg??ria i pugui transcendir el cos.
[edita] Descartes
Descartes assimila l'??nima a la ment, res cogitans, oposant-la al cos, que forma part de la res extensa com qualsevol altra entitat del m??n. L'??nima ha estat creada per D??u, res infinita.
L'??nima ??s tamb?? garantia d'exist??ncia, doncs si s?? que penso, ??s perqu?? existeixo (la famosa m??xima Cogito ergo sum). Per tant l'exist??ncia est?? lligada a l'autoconsci??ncia, tota la resta es pot dubtar.
[edita] Budisme
L'??sser sempre ??s temporal per al budisme, es defineix segons una coordenada espacio-temporal concreta i est?? marcat per experi??ncies. S'oposa a l'ess??ncia universal eterna, un ??nima global.
Cada persona t?? una part d'aquesta ??nima. Ha d'intentar actuar correctament per fondre's amb l'??nima c??smica i fer desapar??ixer el cos, font de patiment i desig i per tant d'impuresa.
L'??nima es va reencarnant en diferents cossos (tamb?? no humans) segons les conductes de la vida anterior. L'objectiu ??s interrompre aquest cicle de reencarnacions amb una vida perfecta.
[edita] Psicologia
La psicologia moderna parla de psique o de ment en comptes d'??nima i la considera com un receptacle d'emocions i viv??ncies, aix?? com la font de la voluntat d'actuar.
[edita] Ci??ncia moderna
La ci??ncia moderna rebutja el concepte d'??nima perqu?? no ??s demostrable emp??ricament i parla de cervell i d'activitats que es relacionen amb ell. L'??nima, doncs, passa a l'??mbit de la creen??a o de la fe.
