Dualisme
De Viquipèdia
El dualisme creu que l'origen de l'univers es pot trobar en dues substàncies bàsiques o dos déus. Tradicionalment, les religions dualistes parlen d'una divinitat masculina i una femenina o bé d'un déu benigne i un maligne (per exemple el maniqueisme defensa aquesta tesi)
Per extensió, el dualisme en filosofia és la creença que proposa que l'ésser humà té una part física (cos) i una mental o espiritual (ànima). S'acostuma a destacar, com a representants característics del dualisme tradicional, Plató i Descartes:
- Dualisme platònic: Segons Plató, l'home és un ésser format per una ànima immortal i divina, i per un cos mortal i imperfecte, que empresona l'ànima. L'estat natural de l'ànima és estar separada del cos, de manera que el cos només aconsegueix pertorbar-la i molestar-la en el seu anhel de veritat i saber.
- Dualisme cartesià: Segons Descartes, l'home es combina de ment ( substància pensant) i cos ( substància extensa). La ment té al pensament com a atribut essencial, que és lliur i immaterial, en canvi el cos, està subjecte a les lleis de la matèria. Les substàncies són alhora diferents i independents l'una de l'altra.
