Arist??til

De Viquip??dia

Filosofia occidental Filosofia de l'edat antiga
Nom:	Arist??til (???????????????????????)
Naixement:	384 aC
Mort:	7 de mar??, 322 aC
Escola/tradici??:	Inspir?? l'escola peripat??tica i la tradici?? de l'aristotilianisme
Interesos principals:	pol??tica, metaf??sica, ci??ncia, l??gica, ??tica
Idees destacades:	La mitja daurada, ra??, l??gica, biologia, passi??
Influ??ncies:	Parm??nides, S??crates, Plat??
Influenci??:	Alexandre el Gran, Al-Farabi, Avicena, Averroes, Albert Magne, Cop??rnic, Galileo Galilei, Ptolemeu, Tom??s d'Aquino, i la major part de la filosofia de l'islam, filosofia del cristianisme, filosofia occidental i la ci??ncia en general

Arist??til (Estagira, Gr??cia, 384 aC - Eubea, Gr??cia, 322 aC) va ser un fil??sof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. Va dominar gaireb?? totes les ci??ncies en els seus diferents ??mbits, des de la filosofia a la biologia, des de les matem??tiques fins a la psicologia.

Arist??til afirma que la ??nica realitat ??s el m??n que tenim al davant. No hi ha dos mons com afirmava Plat?? (el m??n de les idees i el m??n de les coses), sin?? un de sol, el m??n real, f??sic, dels ??ssers i la seva constant transformaci??.

Amb ell la filosofia abasta tots els camps del saber. El seu pensament ha influ??t m??s que el de qualsevol altre autor en tota la hist??ria del pensament. Cal destacar el paper dels ??rabs en la seva reintroducci?? a Europa.

Va n??ixer a Estagira (Gr??cia, avui dia Stavros) l'any 384 aC. Als divuit anys se'n va anar a estudiar a Atenes a l'Acad??mia plat??nica i Plat?? va ser el seu mestre, on rest?? durant m??s 20 anys, primer com a alumne i posteriorment com a professor. Quan va morir Plat??, va marxar d'Atenes i en aquest per??ode va confegir les seves pr??pies teories, allunyant-se dels ensenyaments del seu mestre.

L'any 342 aC accept?? la invitaci?? de Filip II de Maced??nia per ocupar-se de l'educaci?? del seu fill Alexandre el Gran.

L'any 335 aC va tornar a Atenes i va fundar la seva pr??pia escola, el Liceu. Durant aquest segon per??ode d'estada a Atenes es va dedicar a la investigaci?? i a l'ensenyament. Quan Alexandre morir el 323 aC, fou acusat d'impietat pels atenesos i hagu?? de refugiar-se a l'illa d'Eubea, on va morir l'any 322 aC, a l'edat de 62 anys.

Taula de continguts 1 Cosmologia aristot??lica 2 El coneixement 3 ??tica 4 F??sica aristot??lica 5 L??gica 6 Metaf??sica 6.1 Categories de l'??sser 6.2 Teoria hilem??rfica 6.3 Teoria de la causalitat 6.4 Dinamisme de l'??sser 7 Pol??tica 8 Psicologia aristot??lica 9 Economia 10 Po??tica 11 Enlla??os externs

[edita] Cosmologia aristot??lica

El cosmos ??s finit, ordenat, esf??ric, ple, geoc??ntric, geoest??tic. Dividit en dues regions clarament diferenciades pels elements materials amb les que estan constitu??des i pel tipus de moviment:

• Regi?? supralunar (el cel), formada per esferes conc??ntriques d'??ter, mat??ria incorruptible (eterna) i amb moviment circular.
• Regi?? sublunar (la terra), quieta al mig de l'univers, formada per terra, aigua, aire i foc, en moviment lineal, i la mat??ria ??s corruptible, es fa malb??.

[edita] El coneixement

Considera que el coneixement ??s un proc??s ascendent que va de l'objecte al concepte, de les coses a les causes. Distingeix dos grans nivells de coneixement: el nivell sensitiu i el nivell intel??lectual.

[edita] ??tica

El fil??sof veia l'??tica com una ci??ncia pr??ctica, ??s a dir, quelcom fruit de m??s que mer raonament, sin?? de l'acci?? pr??ctica i duradora. L'home busca la felicitat (eudaimonia), el m??s gran b??. La felicitat no pot ser trobada sin?? que actuant segons la naturalesa del propi home, de la naturalesa que el defineix, actuant segons l'intel??lecte, que busca la ra??. Aix?? ens porta a pensar que una forma de ser feli??os ??s actuar sempre amb un terme mig. Un terme entre l'exc??s i el defecte. Arist??til desenvolupa la seva posici?? ??tica en tres obres: ??tica a Nic??mac (anomenada aix?? tamb?? ??tica Nicomaquea), ??tica a Eudemi (o b?? Eud??mia) i la Magna Moralia o Gran ??tica.

[edita] F??sica aristot??lica

??s l'estudi de l'??sser en moviment. Aquest sempre es d??na en ordre a una finalitat, per aix?? hi ha diverses classes de moviment o canvi: de lloc, quantitatiu i substancial. Les lleis del moviment s??n:

• Tot m??bil requereix d'un motor.
• Si cessa la causa, cessa l'efecte.
• La naturalesa ??s principi de moviment.
• A la natura no hi ha el buit.
• A la regi?? supralunar el moviment ??s circular.
• A la regi?? sublunar el moviment ??s lineal, i pot ser natural o violent.

[edita] L??gica

??s l'eina que fa servir l'enteniment per la ci??ncia. El m??tode de la l??gica ??s la deducci?? sil??log??stica, que permet deduir conclusions vertaderes de premisses vertaderes, i fa possible la deducci??. Hi ha uns principis l??gics de la deducci?? que s??n:

• Els axiomes: Principis comuns a tot el saber que no necessiten demostraci?? perqu?? s??n evidents
• Les definicions: Principis que s'ajusten a l'objecte de cada ci??ncia, no evidents per ells mateixos i que s'han d'aprendre.

La ci??ncia ??s un coneixement necessari, universal i cert de les coses, que arriba fins a les ess??ncies, les expressa en definicions i les exposa per les seves causes. Per tant, ??s un saber demostratiu que segueix un proc??s progressiu entre categories, judicis i raonaments.

• Concepte: Element m??s simple de l'enteniment, intu??ci?? immediata de les coses, que sempre ??s veritable.
• Judici: Atribuci?? d'un concepte que fa de predicat a un altre que fa de subjecte. Atribuci?? que pot ser vertadera o falsa.
• Raonament: Judicis relacionats entre si, dels quals se'n dedueix un judici nou o conclusi??. El raonament deductiu v??lid ??s el sil??logisme; que consta de tres judicis, els dos primers s??n les premisses i el tercer ??s la conclusi??.

[edita] Metaf??sica

??s la ci??ncia de l'??sser en tant que ??sser, ??s a dir, considera la realitat i les coses en all?? que totes tenen en com??: El fet d'??sser, existir.

[edita] Categories de l'??sser

??sser ??s un concepte anal??gic, te molt sentits o categories, per?? totes es refereixen a la subst??ncia: el que existeix per si mateix, individualment. El que acompanya i determina la subst??ncia, per?? que no existeix per si mateix individualment s??n els accidents.

Les 10 categories

1. Subst??ncia
2. Quantitat
3. Qualitat
4. Relaci??
5. Lloc
6. Temps
7. Posici??
8. Possessi??
9. Acci??
10. Passi??

[edita] Teoria hilem??rfica

La subst??ncia ??s un compost de mat??ria (hyl??) i forma (morph??). La mat??ria ??s pura i indeterminada, la forma ??s la que la determina i el que fa que una cosa sigui el que ??s.

[edita] Teoria de la causalitat

Res esdev?? per atzar. Tot t?? una causa que pot ser:

• Material: la mat??ria de qu?? est?? feta
• formal: la forma que t??
• eficient: qui l'ha feta
• final: per a qu?? l'ha feta

[edita] Dinamisme de l'??sser

La forma d'una cosa en un moment donat ??s el seu acte (energia), el qual activa la possibilitat o pot??ncia de la mat??ria de canviar de forma: totes les coses contenen en elles mateixes els principis dels seus propis camins. El canvi implica el moviment i aquest el pas del temps.

[edita] Pol??tica

L'home ??s un animal pol??tic. El b?? de l'individu dep??n del b?? de la comunitat. La finalitat de la pol??tica ??s l'organitzaci?? de l'estat de manera que garanteixi les condicions necess??ries per a la vida feli??. Per aix?? cal un govern recte i una organitzaci?? de l'estat que en fonaments ??s un sistema educatiu que atengui la formaci?? moral dels ciutadans. Considera l'home un ??sser c??vic, mentre que animals i d??us resulten inc??vics. Segons Arist??til hi ha 3 tipus de govern positiu: la monarquia (el poder est?? en mans d'alg?? que t?? el vistiplau del poble), l'aristocr??cia (el poder el t?? gent de qualitat) i la democr??cia moderada (segons Arist??tl aquesta ??s la millor forma de govern, sempre que es busqui el b?? com??). Tamb?? hi ha formes de govern negatives: la tirania, l'oligarquia i la democr??cria radical o demag??gia (en tots aquests casos hi ha un ab??s de poder i en cap moment es busca afavorir a la comunitat).

[edita] Psicologia aristot??lica

En l'estudi dels ??ssers vius, Arist??til els descriu com un conjunt hilem??rfic de cos (mat??ria) i ??nima (forma). At??s que l'??nima ??s el principi de tota activitat dels ??ssers vius, l'??nima preval sobre el cos; per?? no totes les ??nimes poden realitzar les mateixes funcions:

• vegetativa -> nutrici?? i reproducci??, orientada a la conservaci?? -> Plantes
• sensitiva -> funci?? sensorial, orientada al moviment -> Animals
• intel??lectiva -> funci?? intel??lectual, orientada al pensament -> Persones

[edita] Economia

Arist??til es va plantejar si era l??cit el fet que els comerciants s'enriquissin simplement amb la compra-venda de b??ns i va distingir entre:

• Economia: Producci?? de b??ns per satisfer necessitats.
• Cremat??stica: El seu objectiu no ??s produir, sin?? obtenir beneficis. En aquesta categoria hi inclou els comerciants i els prestamistes.

Segons ell, les funcions dels diners eren ser unitat de compte, mitj?? d'intercanvi i dip??sit de valor, per?? el diner ??s est??ril per ell mateix i per tant ??s il??l??cit cobrar interessos, idea que m??s tard adopt?? el cristianisme durant molts segles.

[edita] Po??tica

Dins la Po??tica va incloure la seva teoria sobre la literatura. Va classificar els g??neres, aportant normes sobre com fer cada tipus d'obra. Aquestes normes no van ser posades en dubte fins al Romanticisme. Destaca el concepte de catarsi, segons el qual la funci?? de la literatura ??s alliberar el receptor de les passions no desitjades en sentir alhora que els personatges.

[edita] Enlla??os externs

• Arist??til Obres (Angl??s)

• Dossier Arist??til, a cura de Ramon Alcoberro; inclou especialment textos sobre ??tica i pol??tica.

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	Viquidites.
	[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiesp??cies}}}|uselang=ca}} Viquiesp??cies].
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinot??cies}}}|Viquinot??cies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].