Coneixement

De Viquip??dia

El coneixement ??s el conjunt de dades, conceptes i pr??ctiques al voltant d'una mat??ria o assumpte, un sin??nim de saber. Tamb?? es pot entendre com les informacions i veritats obtingudes a partir de la realitat o de l'ensenyament d'un mestre.

Per a la ci??ncia, ??s el resultat de l'aplicaci?? de la ra?? i el m??tode experimental a l'estudi de la realitat. Per a la psicologia, ??s el contingut de la ment, el que ??s fruit d'un proc??s d'aprenentatge, i per tant inclou tamb?? l'experi??ncia vital i les creences, no sols les dades emp??riques i m??s o menys objectives.

L'epistemologia ??s la branca de la filosofia que s'ocupa de l'estudi del coneixement: qu?? ??s i com s'obt??. Assumeix que el coneixement s'organitza d'una manera determinada al cervell i aquesta estructura en modifica la percepci?? i la interacci?? amb el m??n.

El saber ??s el conjunt de coneixements que produeixen un pensament continu de records dels coneixements adquirits al llarg del temps.

[edita] Altres perspectives

El coneixement comen??a pels sentits, i despr??s a l'enteniment i acaba a la ra??. D'igual manera que en el cas de l'enteniment, hi ha un ??s formal d'aquest, ??s a dir, un ??s l??gic ja que la ra?? fa abstracci?? de tot un contingut, per?? tamb?? hi ha un ??s real.

Conclusions sobre el coneixement:

1: El coneixement ??s una relaci?? entre subjecte i objecte.

2: Si a un ??sser se li considera com un objecte ??s per la relaci?? a un objecte, i si a d'altri se'l considera subjecte ??s per la relaci?? a un subjecte.

3: El coneixement ??s un fenomen complex que implica els quatre elements (subjecte, objecte, operaci?? i representaci?? interna) de tal manera que si fos un d'aquests, aquell no existeix.

4: La representaci?? interna ??s el proc??s cognoscitiu (??s l'explicaci?? del teu propi criteri).

En Ci??ncies de la Informaci??, s'acostuma a definir un continu progressivament complex, integrat per les dades, la informaci??, el coneixement i la saviesa. Aix??, es defineix al coneixement com el conjunt organitzat de dades i informaci?? destinades a resoldre un determinat problema.

La ci??ncia obt?? coneixement seguint un m??tode anomenat m??tode cient??fic o m??tode experimental, i al coneixement aix?? obtingut se l'anomena coneixement cient??fic.

Tanmateix, el concepte de coneixement ??s m??s general que el de coneixement cient??fic. Les creences religioses constitueixen un tipus especial de coneixement, diferent del cient??fic, encara que s?? ??s font de coneixement

Segons Plat??, el coneixement es caracteritza per ser necess??riament vertader (episteme). D'altra manera, la mera creen??a i opini?? (ignorant de la realitat de les coses) queden relegades a l'??mbit d'all?? probable i aparent. Una certesa que l'endem?? provar?? de ser falsa, realment mai haur?? estat coneixement. I de fet, aquesta vinculaci?? entre coneixement-veritat-necessitat forma part de tota pretensi?? de coneixements filos??fics, cient??fics, en el pensament occidental.

En general, perqu?? una creen??a constitueixi coneixement cient??fic no n'hi ha prou amb que sigui v??lida i consistent l??gicament, aix?? no implica que sigui veritat. Aix??, per exemple, un sistema l??gic deductiu consistent i v??lid.

[edita] Tipologia del coneixement

Podem establir diverses classes de coneixement (algunes m??s generals i altres m??s profundes)

El coneixement a priori ??s independent de qualsevulla experi??ncia, veritat universal i necess??ria.

El coneixement a posteriori deriva de l'experi??ncia dels sentits. Pot refusar-se sense necessitat d'una contradicci??.

El coneixement pot ser codificat si es pot emmagatzemar o especificar formalment de manera que no es perdi cap informaci??. Per contraposici?? el coneixement no codificat ??s el que no pot ser codificat ja que ??s dif??cil expressar o explicitar.

El coneixement pot ser p??blic si ??s f??cil de compartir, i consisteix en un coneixement creat/dif??s per la societat. En canvi, si ??s personal ha estat constru??t pel propi individu; ??s la base del coneixement p??blic.

Quan es creua la cultura amb la localitat espacial i l'ecol??gic, parlem de coneixement local, ??s a dir, un coneixement desenvolupant al voltant d'una ??rea geogr??fica definida. En canvi, el coneixement global ??s el que s'ha format mitjan??ant xarxes o comunitats, pertanyents a llocs geogr??fics separats.

El coneixement pot ser orientat si fa refer??ncia a les relacions causals entre conceptes, i ser?? axiom??tic quan es refereixi a explicacions per causes finals o a priori de successos.

El coneixement ??s expl??cit si pot ser transm??s d'un individu a altri mitjan??ant algun mitj?? de comunicaci?? formal. Si el coneixement ??s dif??cil de comunicar o de formalitzar, parlem de coneixement t??cit o impl??cit, normalment arraigat a experi??ncies personals o models mentals.

El coneixement ??s emp??ric si ha estat assumit col??lectivament a trav??s de certs resultats als quals no s'ha arribat aplicant-hi cap m??tode formal. Si, altrament, s'ha seguit una metodologia, estem davant de coneixement cient??fic. Com en aquest darrer cas existeixen lleis i principis que ho demostren (les que ens han perm??s arribar-hi) podem concloure que aquest coneixement sempre ??s cert.

El coneixement ser?? cultural quan en una organitzaci?? s'emprin termes, nomenclatures i procediments que hagin estat acordats internament. Quan aquests elements tinguin una base bibliogr??fica parlarem de coneixement de diccionari.

Finalment, considerant una organitzaci??, empresa, grup, o sistema, el coneixement pot existir en un ??mbit individual o en un ??mbit col??lectiu.

La teoria del coneixement o epistemologia ??s la que s'encarrega d'estudiar el coneixement i les seves formes d'adquirir-ne, va estar dividit en escoles que s??n: j??nica, pitag??rica, ele??tica, atomista, ecl??ptica i sofista.

El saber o coneixement pot ser te??ric o pr??ctic. El coneixement te??ric pot ser cient??fic o vulgar. El coneixement cient??fic es divideix en: cient??fic en sentit estricte, filos??fic i teol??gic. El coneixement pr??ctic es divideix en art i t??cnica, atenent a la seva bellesa.