Epicur

De Viquip??dia

Bust d'Epicur

Epicur (Epicurus ???????????????????) (Samos, 341 aC- Atenes 270 aC) fou un fil??sof grec. ??s una de les figures m??s singulars i pol??miques de la filosofia hel??len??stica.

Va n??ixer a Samos per?? era fill d'un atenenc de nom Neocles establert a l'illa. La mare es deia Carestrata. Va viure a Samos fins al 18 anys i despr??s va tornar a Atenes (323 aC) a l'escola de Xen??crates de Calced??nia segons alguns (el mateix Epicur ho neg??). Deixeble de Naus??fanes fou seguidor de Dem??crit. Quan va esclatar la guerra de L??mia se'n va anar d'Atenes i va marxar a Colof?? on llavors vivia el seu pare, i es va dedicar a l'ensenyament. Progressivament va concentrar els seus ensenyaments en la filosofia. Va anar despr??s a Mitilene i L??mpsac on va ensenyar durant 5 anys. El 305 aC amb 35 anys va tornar a Atenes i va adquirir una casa amb un jard?? conegut per ??????????? ???????????????????, al cor de la ciutat, on va establir la seva escola filos??fica i va fundar l'epicureisme. L'escola fou coneguda com "El jard??" (per estar situada al jard?? de la seva casa d'Atenes). Va tenir nombrosos deixebles, i el van ajudar els seus germans Neocles, Caridem i Arist??bul. Entre els seus deixebles acceptava dones i esclaus. All?? va romandre la resta de la seva vida

Va elaborar una doctrina moral hedonista, basada en una filosofia natural d'inspiraci?? atomista.

La seva obra m??s important conservada ??s la carta a Meneceu, s??ntesi de les seves teories sobre la mort, el plaer i la felicitat.

Epicur afirma que la filosofia ??s necess??ria per a tothom, perqu?? ensenya i prescriu el cam?? de la felicitat, i perqu?? ??s el remei per als quatre grans mals de la humanitat (tetraf??rmac), que s??n:

la por als d??us
la por a la mort
la por als fen??mens de la Naturalesa
la por al dolor

Divideix la filosofia en tres grans apartats:

L??gica
F??sica
??tica

[edita] L??gica

O can??nica. Serveix per abastar la veritat. Epicur assenyala la import??ncia de definir clarament el significat de les paraules i establ?? uns c??nons o criteris que regeixen les formes de coneixement:

les sensacions, que ens proposen la informaci??.
les anticipacions, interpretacions subjectives del m??n.
els afectes, (plaer i dolor) que ens orienten sobre el b?? i el mal.

[edita] F??sica

Epicur adopt?? la teoria atomista formada per Dem??crit, i hi va introduir un element de llibertat en el moment etern dels ??toms, que anomen?? declinaci?? (par??nklisis, clinamen a Lucreci). Els ??toms constitueixen tot l'univers, incloses les ??nimes (sensaci??, ment, ra??) que s??n per tant, materials i moren amb el cos, de manera, que no cal t??mer la mort.

[edita] ??tica

Epicur remarca la import??ncia del cos com a fonament de l'exist??ncia i afirma que la felicitat de l'??sser hum?? consisteix en el plaer. Aquest plaer es basa en l'evitaci?? del dolor mitjan??ant l'automoderaci?? dels desigs.

La felicitat s'aconsegueix mitjan??ant l'autosufici??ncia de la persona (autarquia) i la mesurada a l'acci?? dels plaers naturals i necessaris, i es manifesta en l'atar??xia o serenitat de l'??nima.

Per abastar aquest estat de serenitat recomana l'allunyament de la pol??tica, la indifer??ncia davant dels d??us i el conreu de l'amistat.

[edita] Conceptes

Atar??xia: serenitat, abs??ncia de torbaci?? en l'??nima, condici?? de la vida feli??.
Amistat: es la f??rmula de la conviv??ncia, manifestaci?? de la sociabilitat com el plaer, l'amistat ??s un imperatiu natural, que ens rescata de l'egoisme i ens projecta als altres, als quals necessitem per viure i sobreviure feli??os.
Divinitats: No cal t??mer els d??us, perqu?? aquests no s'interposen en la vida dels humans. No hi ha provid??ncia divina: L'home ??s lliure i la felicitat ??s a les seves mans.
Mort: No cal t??mer la mort perqu?? la mort ??s privaci?? de sensaci?? i, per tant, no comporta cap dolor. Quan nosaltres hi som, la mort no hi ??s. Quan la mort hi sigui, nosaltres no hi serem.

[edita] Filosofia de la ci??ncia

Modernament s'atribueix a Epicur la visi?? de que totes les explicacions plausibles d'un fet han de ser preservades, en contraposici?? a la visi?? de la navalla d'Occam, per la qual hom ha de retenir l'explicaci?? m??s simple a un fenomen. La idea epic??rea de la multiplicitat es deriva de la seva visi?? d'epicur favorable als diversos plaers, fins i tot amb l'exc??s i la diversitat.