Epicur

De Viquipèdia

Bust d'Epicur

Epicur (Epicurus Ἐπίκουρος) (Samos, 341 aC- Atenes 270 aC) fou un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística.

Va néixer a Samos però era fill d'un atenenc de nom Neocles establert a l'illa. La mare es deia Carestrata. Va viure a Samos fins al 18 anys i després va tornar a Atenes (323 aC) a l'escola de Xenòcrates de Calcedònia segons alguns (el mateix Epicur ho negà). Deixeble de Nausífanes fou seguidor de Demòcrit. Quan va esclatar la guerra de Làmia se'n va anar d'Atenes i va marxar a Colofó on llavors vivia el seu pare, i es va dedicar a l'ensenyament. Progressivament va concentrar els seus ensenyaments en la filosofia. Va anar després a Mitilene i Làmpsac on va ensenyar durant 5 anys. El 305 aC amb 35 anys va tornar a Atenes i va adquirir una casa amb un jardí conegut per Κῆποι Ἐπικούρου, al cor de la ciutat, on va establir la seva escola filosòfica i va fundar l'epicureisme. L'escola fou coneguda com "El jardí" (per estar situada al jardí de la seva casa d'Atenes). Va tenir nombrosos deixebles, i el van ajudar els seus germans Neocles, Caridem i Aristòbul. Entre els seus deixebles acceptava dones i esclaus. Allí va romandre la resta de la seva vida

Va elaborar una doctrina moral hedonista, basada en una filosofia natural d'inspiració atomista.

La seva obra més important conservada és la carta a Meneceu, síntesi de les seves teories sobre la mort, el plaer i la felicitat.

Epicur afirma que la filosofia és necessària per a tothom, perquè ensenya i prescriu el camí de la felicitat, i perquè és el remei per als quatre grans mals de la humanitat (tetrafàrmac), que són:

la por als déus
la por a la mort
la por als fenòmens de la Naturalesa
la por al dolor

Divideix la filosofia en tres grans apartats:

Lògica
Física
Ètica

[edita] Lògica

O canònica. Serveix per abastar la veritat. Epicur assenyala la importància de definir clarament el significat de les paraules i establí uns cànons o criteris que regeixen les formes de coneixement:

les sensacions, que ens proposen la informació.
les anticipacions, interpretacions subjectives del món.
els afectes, (plaer i dolor) que ens orienten sobre el bé i el mal.

[edita] Física

Epicur adoptà la teoria atomista formada per Demòcrit, i hi va introduir un element de llibertat en el moment etern dels àtoms, que anomenà declinació (parénklisis, clinamen a Lucreci). Els àtoms constitueixen tot l'univers, incloses les ànimes (sensació, ment, raó) que són per tant, materials i moren amb el cos, de manera, que no cal témer la mort.

[edita] Ètica

Epicur remarca la importància del cos com a fonament de l'existència i afirma que la felicitat de l'ésser humà consisteix en el plaer. Aquest plaer es basa en l'evitació del dolor mitjançant l'automoderació dels desigs.

La felicitat s'aconsegueix mitjançant l'autosuficiència de la persona (autarquia) i la mesurada a l'acció dels plaers naturals i necessaris, i es manifesta en l'ataràxia o serenitat de l'ànima.

Per abastar aquest estat de serenitat recomana l'allunyament de la política, la indiferència davant dels déus i el conreu de l'amistat.

[edita] Conceptes

Ataràxia: serenitat, absència de torbació en l'ànima, condició de la vida feliç.
Amistat: es la fórmula de la convivència, manifestació de la sociabilitat com el plaer, l'amistat és un imperatiu natural, que ens rescata de l'egoisme i ens projecta als altres, als quals necessitem per viure i sobreviure feliços.
Divinitats: No cal témer els déus, perquè aquests no s'interposen en la vida dels humans. No hi ha providència divina: L'home és lliure i la felicitat és a les seves mans.
Mort: No cal témer la mort perquè la mort és privació de sensació i, per tant, no comporta cap dolor. Quan nosaltres hi som, la mort no hi és. Quan la mort hi sigui, nosaltres no hi serem.

[edita] Filosofia de la ciència

Modernament s'atribueix a Epicur la visió de que totes les explicacions plausibles d'un fet han de ser preservades, en contraposició a la visió de la navalla d'Occam, per la qual hom ha de retenir l'explicació més simple a un fenomen. La idea epicúrea de la multiplicitat es deriva de la seva visió d'epicur favorable als diversos plaers, fins i tot amb l'excés i la diversitat.