Navalla d'Occam
De Viquip??dia
El principi de la navalla d'Occam (o navalla d'Ockham) ??s atribu??t al frare francisc?? Guillem d'Occam, l??gic del segle XIV, i que forma la base del m??tode reduccionista.
Taula de continguts |
[edita] Versions
En l'actualitat, ??s enunciat com segueix:
???De dues teories competidores, essent les altres coses iguals, la m??s simple ha de ser preferida???
La versi?? d'Isaac Newton pot ser m??s ben entesa:
We are to admit no more causes of natural things than such are both true and sufficient to explain their appearances. ??s a dir: ???Hem d'admetre nom??s aquelles causes de les coses naturals que siguen vertaderes i suficients per explicar la seva aparici??.???
Segons l'??s modern, ???vertader??? pot significar ???ben establert???.
El principi ??s tamb?? expressat com a Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem, o ???Els ens no s'han de multiplicar sens necessitat???, per?? aquesta sentencia va ser escrita per autors posteriors i no pot ser trobada als seus escrits que ens han arribat. Ockham escrigu?? en llat?? Pluralitas non est ponenda sine neccesitate, que tradu??t al catal?? literalment vol dir: ???La pluralitat no es pot donar per sabuda sens necessitat???
Dave Beckett de la Universitat de Kent a Canterbury escrigu??: "La regla medieval de l'estalvi, o principi de l'economia, freq??entment usat per Ockham esdeven?? a ser anomenat la navalla d'Ockam.???
La navalla d'Occam tamb?? ha estat anomenada ???economia de postulats???, o ???principi de la simplicitat???, i ???K.I.S.S.??? (Keep it simple stupid) (fes-ho ben simple). Un altre proverbi que expressa aquesta idea, i que ??s sovint escoltat a les escoles de medicina, ??s ???Quan sentis renillar, pensa cavalls, no zebres.???
Una altra variant ??s l'Espasa de Thargola de Nightfall, un curt conte, d'Isaac Asimov, i Robert Silverberg: ???We must drive a sword through any hypothesis that is not strictly necessary???, ??s a dir: Hem de tallar amb l'espasa qualsevol hip??tesi que no sigui estrictament necess??ria.
[edita] La Ci??ncia i la navalla d'Occam
La Navalla d'Occam ha esdevingut un principi b??sic del m??tode cient??fic. ??s important fer notar que ??s un argument heur??stic, que no d??na necess??riament respostes correctes. Sovint, diferents hip??tesis son igualment simples, i la Navalla d'Occam no expressa cap prefer??ncia en aquests casos.
Per exemple, despr??s d'una tempesta us adoneu que un arbre ha caigut. Basat en la evid??ncia d'???una tempesta???, i ???un arbre caigut???, una hip??tesi racional podria ser ???la tempesta ha tombat l'arbre???. Aquesta hip??tesi nom??s necessita una suposici??, ??s a dir, un fort vent ha tombat l'arbre, m??s aviat que un b??lid, o un elefant. La hip??tesi que ???l'arbre ha estat tombat per alien??genes de 200 metres d'al??ada???, implica moltes suposicions addicionals, com ara la vertadera exist??ncia d'alien??genes, llur capacitat i voluntat de fer viatges interestel??lars, llur capacitat de fer caure arbres amb o sense intenci??, i la biologia que els permet vagarejar per la gravetat terrestre mesurant 200 metres d'al??ada. En conseq????ncia, la primera hip??tesi ??s preferible.
La Navalla d'Occam no ??s equivalent a la idea que la perfecci?? ??s la simplicitat. Albert Einstein tenia aix?? en ment quan escrigu?? el 1933 que ???El suprem prop??sit de tota teoria ??s fer irreductibles els elements b??sics tant com sia possible sense haver de abandonar la representaci?? adequada d'una dada simple de l'experi??ncia???, sovint parafrasejat com ???Les teories haurien de ser tan simples com sia possible, per?? no m??s simples.??? Hom ha simplificat en exc??s la Navalla d'Occam dient: ???La m??s simple explicaci?? ??s la millor??? (o la ???vertadera???).
[edita] L'estad??stica i la Navalla d'Occam
Hi ha diferents autors que obtenen la Navalla d'Occam de la teoria de les probabilitats, i l'apliquen a la infer??ncia estad??stica, i tamb?? diferents criteris per penalitzar la complexitat a la infer??ncia estad??stica. Escrits recents suggereixen un connexi?? entre la Navalla d'Occam i la complexitat de Kolmogorov.
Un dels problemes amb la formulaci?? original del principi ??s que nom??s s'aplica a models amb la mateixa pot??ncia de explicaci?? (per exemple: preferir el m??s simple dels models igualment bons). Una forma m??s general de la Navalla d'Occam pot ser obtinguda de la infer??ncia Bayesiana i del model Bayesi?? de comparaci??, que pot ser usat per comparar models que no acomoden les dades igualment b??. Aquests m??todes poden optimitzar el balan?? entre la complexitat i la pot??ncia del model.
[edita] La religi?? i la Navalla d'Occam
A la filosofia de la religi?? la Navalla d'Ocam, a vegades, ha estat usada per frustrar arguments per a l'exist??ncia de D??u, cap d'aquests postulats ha estat considerat definitiu, perqu?? les suposicions assumides no han estat definides de forma precisa. Tamb?? hauria d'afegir-se que el principi ??s nom??s una guia cap a la teoria millor basada en coneixements corrents, no la ???veritat???.
En tot cas, malgrat que la navalla d'Ocam (i, en general, la filosofia d'Ocam) nega alguns arguments de l'exist??ncia de d??u (per exemple, els de Duns Escot), no hi ha cap dubte que Ocam ??s creient conven??ut i que, amb un o altre argument, defensa clarament l'exist??ncia de d??u i la pr??ctica de la religi??.
Precisament, la intenci?? d'Ocam sembla ser separar la religi?? de la filosofia, per tal que aquesta primera, desfeta del "pes" de la metaf??sica, pugui avan??ar en tota la seva puresa, i que (Ocam ho veia aix??) la fe sigui l'??nic argument en que es basi el creient per tal de mantenir la teoria i la pr??ctica religioses.
[edita] La idea de Guillem d'Occam i altres pensadors
Guillem potser es va inspirar en altres pensadors. Per exemple: el Llibre V de la F??sica d'Arist??til postula que ???la natura opera en el cam?? m??s curt possible.???
Galileu satiritz?? notablement la Navalla d'Occam en el seu Di??leg. El principi ??s representat en el di??leg per Simplicio.
El punt de vista que Galileu presentat ir??nicament ??s que si un vol comen??ar des de el nombre menor de ens, un podria considerar l'alfabet com els ens fonamentals, aleshores un podria certament construir el coneixement hum?? complert amb l'alfabet.
Afegint un altre capa d'ironia, molts dels moderns cient??fics, i matem??tics proposen seriosament que els ens b??sics podrien ser els ???bits d'informaci?????, per exemple els digits del codi binari, en tal cas els ens de William d'Occam podrien ser vists com a anuncis de la l??gica de George Boole i la moderna computaci??.
Per ventura degut a l'abstrusa naturalesa del l??gic medieval, i a la foscor de las metes de Guillem d'Occam, com a te??leg, i l??gic, la discussi??, i aplicaci?? de la Navalla d'Occam ??s freq??entment plena d'ironies.
[edita] Vegeu tamb??
