Isaac Asimov

De Viquipèdia

Isaac Asimov, el 1965

Isaac Asimov (originalment Исаак Озимов, tot i que actualment es transcriu al rus com a Айзек Азимов reflectint la pronunciació de la seva llengua adoptiva) va ser un científic i escriptor nord-americà. Nascut a Smolensko Rússia el 2 de gener de 1920 i mort el 6 d'abril de 1992.

De pares jueus, va emigrar amb 3 anys als Estats Units, on va ser estudiant i després professor de química a la universitat de Colúmbia i de bioquímica a la de Boston, autor de més de 200 llibres sobre diversos temes, crítica literària, psicologia, bioquímica, matemàtiques, poesia, de les quals la ciència ficció és el seu camp més popular. Asimov fou creador de les tres lleis de la robòtica, per exemple, en el marc de les obres.

[edita] Posició intel·lectual

Isaac Asimov va ser un humanista i un racionalista. No s'oposava a les conviccions religioses genuïnes de la gent, però s'enfrontà a les supersticions i a les creences infundades. Sofria una por a volar tal que només va viatjar en avió dues vegades en tota la seva vida. També patia claustrofília, és a dir, li agradaven els espais petits i tancats.

Asimov era un progressista en temes polítics, i un seguidor incondicional del Partit Demòcrata dels Estats Units. En una entrevista televisiva a principis dels setanta va donar suport públicament a George McGovern. Es va sentir molt desil·lusionat quan va veure les tàctiques, que ell considerava irracionals, dels activistes progressistes des de finals dels anys seixanta en endavant. La seva defensa de les aplicacions civils de l'energia nuclear, sobretot després de l'accident nuclear de l'illa de les Tres Milles, va malmetre les seves relacions amb l'esquerra. Va publicar molt sobre el control de la natalitat, reflectint la perspectiva articulada per Paul R. Ehrlich. En els últims anys de la seva vida, Asimov va condemnar el deteriorament de la qualitat de vida que notava en la ciutat de Nova York en reduir-se les inversions per la fugida de la classe mitjana als suburbis. El seu últim llibre no va ser de ficció, Our Angry Earth (traduït a l'espanyol amb el títol Nuestra tierra hambrienta), escrit juntament amb l'autor de ciència ficció Frederik Pohl, tracta d'aspectes mediambientals com l'escalfament global i la destrucció de la capa d'ozó.

[edita] Honors i premis

La saga de La Fundació ha estat reconeguda en diverses ocasions com la millor de les novel·les de ciència ficció. En honor d'Asimov es va anomenar l'asteroide, (5020) Asimov.