Nova York

De Viquipèdia

Nova York (en anglès New York City o, simplement, New York; nom oficial: City of New York) és la ciutat més poblada dels Estats Units d'Amèrica i la gran ciutat amb més densitat de població d'Amèrica del Nord. La ciutat és al centre de les finances internacionals, la política, les comunicacions, la música, la moda i la cultura. Nova York (juntament amb ciutats com Londres, Tòquio i París) és considerada una de les ciutats globals del món, i és la seu d'una gairebé inigualable col·lecció de museus de talla internacional, galeries, escenaris, corporacions i centenars de consolats internacionals associats amb les Nacions Unides, les quals tenen la seu en aquesta ciutat.

Situada a l'estat de Nova York, la ciutat de Nova York té una superfície de 800 km². Amb 8.168.388 residents (2004), anomenats novaiorquesos, és el cor de l'àrea metropolitana de Nova York, la qual és una de les aglomeracions més grans del món, amb més de 22 milions d'habitants. A més, immigrants de més de 180 països viuen a la ciutat i la converteixen en un dels llocs més cosmopolites del món. Gent d'arreu dels Estats Units mateix, també són atrets per la cultura, l'energia i el cosmopolitisme de la ciutat. La ciutat comprèn cinc districtes (boroughs en anglès): Brooklyn, el Bronx, Manhattan, Queens i Staten Island, els quals podrien ser per ells sols una ciutat independent amb més d'un milió d'habitants cadascun (excepte Staten Island). A més a més, és l'epicentre de l'àrea Tri-state (que comprèn els estats de Nova Jersey, Nova York i Connecticut) i també de la megalòpoli de BosWash.

La ciutat de Nova York fa d'enorme motor per a l'economia global i és la ciutat dels Estats Units amb més seus de les més importants empreses d'aquest país. Està estimat que la ciutat tenia un pressupost metropolità de gairebé 500 bilions de dòlars. Si Nova York fos un país independent, la ciutat tindria el dissetè lloc al món quant a pressupost, sobrepassant de molt Suïssa (377 bilions de $) i gairebé igualant-se amb Rússia (amb 586 bilions de $).

Sobrenoms de la ciutat com "The Big Apple" (la gran poma), "The City That Never Sleeps" (la ciutat que no dorm mai) o, senzillament, "The City" (la Ciutat, fet servir per referir-se a Manhattan), són famosos arreu.

Taula de continguts 1 Història de la ciutat 2 Geografia i clima 3 Economia 4 Educació 5 Cultura 5.1 Museus 6 Esports 7 Transport 7.1 Aeroports 7.2 Ferries 7.3 Taxis 7.4 Metro 8 Edificis i arquitectura 9 Ciutats agermanades 10 Vegeu també 11 Enllaços externs

[edita] Història de la ciutat

Molt abans de l'arribada dels primers pobladors europeus, l'àrea que ara ocupa la ciutat de Nova York era habitada per tribus natives com els lenapes, els manahattos, els canarsis i els raritans. Giovanni da Verrazzano va ser el primer explorador europeu que va entrar a la badia de Nova York, el 1524. A partir del viatge de Henry Hudson, el 1609, l'assentament europeu va començar amb la fundació de la fortificació holandesa per al comerç de pell de Nova Amsterdam (Nieuw Amsterdam), a la colònia de Nova Bèlgica (Nieuw-Nederland), a la punta sud de Manhattan, el 1626. En aquest mateix any, Peter Minuit va establir una llarga tradició adquirint l'illa de Manhattan i l'illa de Staten als homes de les tribus a canvi de béns de comerç. L'acord de Minuit també afavoria els hugonots perquè convertia aquestes terres en un refugi per als que buscaven la llibertat religiosa.

El 1664, els vaixells anglesos van capturar la ciutat sense cap enfrontament, i els holandesos els la van cedir formalment arran del tractat de Breda al final de la segona guerra angloholandesa, el 1667. Com a contrapartida, els holandesos van rebre la colònia de Surinam. La ciutat es va rebatejar amb el nom de Nova York, en honor del duc de York, i quan aquest va succeir el seu germà com a rei d'Anglaterra, la ciutat es convertí en una colònia reial.

A l'inici de la guerra de la independència dels Estats Units, la ciutat va ser greument malmesa pel foc durant la batalla de Brooklyn i va ser ocupada pels anglesos fins al 25 de novembre de 1783, dia en què la ciutat tornà a les mans de George Washington i dels novaiorquesos i que és recordat i celebrat anualment com el "Dia de l'Evacuació". El 30 d'abril de 1789, Washington es convertí en el primer president dels Estats Units d'Amèrica al Federal Hall de Wall Street. Llavors la ciutat esdevingué capital dels EUA fins al 1790.

Durant el segle XIX, la població de la ciutat va augmentar considerablement per l'influx d'un gran nombre d'immigrants. El 1811, el traçat dels carrers de la ciutat va anar expandint-se fins a ocupar tota l'illa de Manhattan, gràcies a un visionari pla de desenvolupament anomenat Commissioner's Plan. A més a més, el 1819 es va obrir l'Erie Canal que va connectar el port atlàntic de Nova York amb els grans mercats agrícoles de la meitat occidental dels EUA i del Canadà. El 1835, la ciutat de Nova York va superar Filadèlfia com a ciutat més gran del país.

Durant la Guerra Civil dels Estats Units (1862-1865), els forts lligams comercials amb el sud, la creixent població immigrada i la ràbia pel reclutament van portar a una divisió entre la Unió i la Confederació (els Estats Confederats d'Amèrica, Confederate States of America), que va culminar en els "aldarulls pel reclutament" (o Draft Riots) de 1863, el pitjor malestar civil de la història nord-americana. Després de la Guerra Civil, l'índex d'immigració des d'Europa augmentava esglaonadament, i Nova York es converteix en la primera parada per a milions de persones que buscaven una nova i millor vida als Estats Units, un paper admès per la dedicatòria de l'Estàtua de la Llibertat el 1886.

En dues fases separades, una el 1874 i l'altra el 1895, la ciutat de Nova York (i el comtat de Nova York) es van annexionar part del sud del comtat de Westchester, conegut com el Bronx. El 1898, pren la forma política que es manté fins avui en dia. Manhattan i el Bronx, tot i formar part del mateix comtat, es van establir com a dos districtes separats, els quals es van ajuntar amb tres districtes més creats a partir de comtats adjacents per formar el nou govern municipal originalment anomenat Gran Nova York (o Greater New York). El districte de Brooklyn va incorporar la ciutat de Brooklyn (independent fins aleshores, però que havia estat recentment enllaçada amb Manhattan pel pont de Brooklyn) i uns quants municipis més de l'est del comtat de Kings (Kings County); el districte de Queens va ser creat a partir del comtat de Queens, situat a l'oest, i el districte de Staten Island contenia tot el comtat de Richmond. Tots els governs municipals (comtats, pobles i ciutats) van ser abolits. El 1914, la Legislatura Estatal de Nova York va crear el comtat de Bronx, amb què feia cinc comtats coincidents amb els cinc districtes.

[edita] Geografia i clima

La major part de la ciutat de Nova York es troba en les illes de Manhattan, Staten Island i la part oest de Long Island mentre que una part se situa en el continent (El Bronx). Inclou a més diverses petites illes en la zona del port.

Nova York té un clima humit continental. La ciutat està situada a la vora del mar, pel que els canvis de temperatura no són tan dràstics com en les zones interiors. Tots els hiverns neva a causa de la corrent marítima del Labrador encara que la seva latitud sigui només de 40º; tot i això els estius són humits i calorosos. A causa de la seva posició clau, Nova York ha estat capdavantera en el transport per vaixell de passatgers entre Europa i Amèrica del Nord durant molt temps, fins que es va popularitzar l'ús de l'avió en ambdós costats de l'oceà Atlàntic.

Els hiverns a Nova York són típicament freds, i algunes vegades es donen tempestes de neu que poden paralitzar la ciutat a causa d'cumulacions de neu de més de 30 cm d'alçada.

Les primaveres són càlides, amb una temperatura mitjana entre 10 i 15ºC al març a 25 o 30º al juny.

Els estius són calorosos i humits. Són comuns les temperatures superiors a 32º però es mantenen sota els 40º.

Les tardors són còmodes a Nova York. No obstant això, el clima és impredictible a la ciutat. Hiverns gairebé sense neu i estius moderats sorprenen als novaiorquesos ara i adés, hi ha hagut també algunes grans tempestes de neu en plena primavera (segona setmana d'abril) i pot haver ocasionalment llargues variacions de temperatura entre un dia i el següent.

Staten Island té un relleu accidentat amb nombrosos pujols i és la comuna menys poblada. L'espai és escàs a Manhattan pel que els edificis alts són habituals. La ciutat podria veure's amenaçada a causa de l'increment del nivell del mar si l'actual procés d'escalfament global contínua.

D'acord amb l'Oficina del Cens dels Estats Units la ciutat té una superfície total de 1.214,4 km² dels quals 785,6 km² corresponen a terra ferma i 428,8 km² estan coberts per aigua (35,31%)

[edita] Economia

Nova York és seu de moltes indústries als Estats Units. Va ser el primer centre de la indústria cinematogràfica nord-americana, fins que aquesta es va mudar a la ciutat de Los Angeles, però encara es produeixen algunes pel·lícules així com diversos programes de televisió.

Nova York és també el centre financer del país, amb la Borsa de Nova York (New York Stock Exchange, NYSE). La indústria financera té la seva base al carrer Wall Street situat en el Baix Manhattan. La indústria de la moda als Estats Units també té la seva base a Nova York.

[edita] Educació

Les dues universitats més famoses de Nova York són la Universitat de Columbia, situada al nord-oest de Manhattan, i la NYU (New York University), que es troba principalment per l'àrea de Washington Square. La universitat de Columbia pertany a la prestigiosa Ivy League, on podem trobar a Harvard i Princeton entre d'altres. Són universitats privades i encara que no són barates, proveeixen un ensenyament de màxima qualitat. Accedir a aquestes universitats és bastant complicat i requereix tenir un historial acadèmic excel·lent. A part d'aquestes dues, Nova York acull a moltes altres universitats, entre les quals destaquen la City University of New York (la universitat pública de la Ciutat de Nova York, que oferix educació a baix preu en diferents barris de la ciutat), la Universitat Pace, la Fordham University... En total, es calcula que a Nova York hi ha un nombre superior al mig milió d'estudiants universitaris, el que la converteix en la ciutat amb més universitaris d'Estats Units, encara que amb una mitjana comparable al de la resta de ciutats nord-americanes.

[edita] Cultura

[edita] Museus

Entre els Museus i Galeries d'Art de la ciutat, destaquen:

• American Museum of Natural History
• Brooklyn Museum
• Carnegie Hall
• The Cloisters
• Jacques Marchais Museum of Tibetan Art
• Lincoln Center for the Performing Arts
• Metropolitan Museum of Art
• Museum of the City of Nova York
• MOMA
• Solomon R. Guggenheim Museum
• Whitney Museum of American Art
• Staten Island Institute of Arts & Sciences
• National Museum of the American Indian
• The Frick Collection
• Neue Galerie

[edita] Esports

Mentre que en la resta del país el futbol americà ha avantatjat al beisbol com esport més popular, a Nova York aquest últim encara desperta el major interès. Unes sèries del campionat mundial guanyades pels New York Yankees o pels New York Mets es consideren dignes de celebració, incloent una desfilada per a l'equip. La rivalitat entre aquests dos equips centra l'atenció entre els afeccionats de la ciutat, encara que per a la resta dels afeccionats de la costa est la rivalitat és més intensa entre els Yankees i els Boston Red Sox.

A diferència de la majoria de les ciutats, l'àrea metropolitana de Nova York té més de dos equips de les lligues majors.

• New York Giants, National Football League (NFL)
• New York Islanders, Lliga Nacional d'Hoquei (NHL)
• New York Jets, (NFL)
• New York Knicks, Lliga Nacional de Bàsquet (NBA)
• New York Mets, Lliga Major de Baseball (MLB)
• New York Rangers, (NHL)
• New York Yankees, (MLB)
• Red Bull New York (Anteriorment MetroStars), Major League Soccer (MLS)
• New Jersey Nets (NBA)
• New Jersey Devils

[edita] Transport

A diferència de la resta dels Estats Units, el transport públic és la forma més comuna de viatge per a la majoria de residents de la ciutat. Les altes tarifes d'estacionament, i la congestió del tràfic, desalienten l'ús de vehicles particulars i el Metro de Nova York; és ràpid, eficient i significa la millor alternativa. Així mateix hi ha un gran nombre de rutes de busos en les cinc comunes. Caminar és, freqüentment, una opció per als locals al ser un mètode de transport pràctic i agradable per a viatges de menys de dues milles. La gent que viu en els suburbis en la part oriental de Long Island, Nova Jersey, Connecticut, Pennsilvània, i la resta de l'estat de Nova York fa servir el sistema de trens per a viatjar a la ciutat. Els alts peatges en els ponts i els túnels subterranis signifiquen un major ingrés per a la ciutat i desanimen als viatjants a utilitzar-los. Els novaiorquesos que viuen en la ciutat tendeixen a prendre taxis, busos, el subterrani i els trens elevats. Els Ferries també són utilitzats per a viatjar a Nova Jersey, Staten Island i altres parts de la ciutat de Nova York.

[edita] Aeroports

Els tres aeroports locals són:

• Aeroport Internacional John F. Kennedy
• Aeroport Internacional Llibertat de Newark a Newark, Nova Jersey
• Aeroport Internacional de LaGuardia a Flushing

La majoria dels novaiorquesos prenen vols domèstics de l'aeroport de La Guàrdia, mentre que la majoria dels vols domèstics que aterren a Newark i JFK no són de l'àrea de Nova York. Newark va ser el primer aeroport de l'àrea i és el més proper a Manhattan, però es troba situat a Nova Jersey.

[edita] Ferries

Diferents ferries són controlats per l'empresa “NY Waterway”, la qual proveeix línies que creuen el riu Hudson. L'empresa “New York Water Taxi” té línies que connecten Brooklyn i Manhattan. Així mateix existeixen altres operadors. També existeix el "Staten Island Ferri" que és gratuït i que funciona les 24 hores i que creua la badia entre Manhattan i Staten Island, operat pel “departament de Transport de la Ciutat de Nova York”. El ferri entre Manhattan i Staten Island és gratis. Surt cada 20-30 minuts.

[edita] Taxis

Els taxis són operats per companyies privades llicenciades per la “Comissió per a Taxis i Limusines de la Ciutat de Nova York”. Hi ha dos tipus de taxis: els "medallion taxis", que són els clàssics taxis grocs, i els "car services", que són despatxats per ràdio per a recollir passatgers que prèviament truquen a una central. Els taxis grocs circulen per gairebé tot Manhattan i poden transportar passatgers a qualsevol punt de les cinc comunes, fins i tot poden arribar a algunes parts de Nova Jersey.

[edita] Metro

El sistema de trànsit de Nova York compta amb una vasta xarxa de vies que recorren tots els districtes. Trens subterranis, monorails i suburbans formen part del parc mòbil. Encara que no sigui el metro amb més antiguitat dels existents si es pot dir que és la xarxa més evolucionada. De la mateixa manera que la ciutat la xarxa subterrània ha deixat una petjada històrica conformada per vials morts, trens exprés, túnels sota el riu Hudson i el East river.

[edita] Edificis i arquitectura

El skyline de Nova York és un dels més reconeguts a escala mundial. Nova York té, actualment, tres Skyline diferenciats:Midtown Manhattan, Lower Manhattan, i Downtown Brooklyn. Molts arquitectes influents, tals com Frank Gehry, Santiago Calatrava, i Renzo Piano, treballen en macro-projectes per a la ciutat. La Torre de la Llibertat o Freedom Tower, que es construirà en el lloc de l'antic World Trade Center, serà l'edifici més alt als Estats Units el 2009, i fins que es completi la Torre Spire de Chicago, de l'arquitecte espanyol Santiago Calatrava. La ciutat de Nova York té edificis arquitectònicament significatius en una gran varietat d'estils, incloent French Second Empire (Kings County Savings Bank), arquitectura neogòtica (Woolworth Building), Art Decó (Empire State Building i Edifici Chrysler), modernisme (Edifici Seagram i Lever House), i postmodernisme (AT&T Building). Edifici Conde Nast és un exemple important de disseny ecològic en els gratacels americans. Les zones residencials de la ciutat tenen un caràcter distintiu enfront dels gratacels, definits per la seva elegància. Aquestes zones van ser construïdes durant la ràpida expansió que la ciutat va experimentar des de 1870 a 1930. Un altre edifici emblemàtic és el Madison Square Garden

[edita] Ciutats agermanades

Nova York està actualment agermanada amb deu ciutats.

• Tòquio, Japó, (1960)
• Pequín, Xina, (1980)
• Madrid, Espanya, (1982)
• El Caire, Egipte, (1982)
• Santo Domingo, República Dominicana, (1983)

Roma, Itàlia, (1992) Budapest, Hongria, (1992) Jerusalem, Israel, (1993) Londres, Regne Unit, (2001) Lima, Perú, (2001) Johannesburg, Sud-àfrica, (2003) Vila María, Argentina, (2005)

[edita] Vegeu també

• Centre Nacionalista Català de Nova York

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nova York

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nova York