Beisbol

De Viquipèdia

Imatge d'un estadi de beisbol als Estats Units.

El beisbol és un esport d'equip practicat a l'aire lliure entre dos equips de nou jugadors cadascun, que es juga amb un bat i una pilota en un camp en què quatre bases assenyalen el recorregut que un jugador atacant ha de fer per marcar una correguda.

Taula de continguts

1 Regles del joc
2 Història
- 2.1 El beisbol als Països Catalans
3 Competicions
4 Enllaços externs

[edita] Regles del joc

Pilota de beisbol.

L'objectiu del joc és aconseguir més carreres que l'equip contrari. Una carrera s'obté quan un batedor completa una volta, havent trepitjat les 4 bases del diamant sense ser eliminat. La durada d'un partit és de 9 innings o entrades. Un inning s'acompleix quan els 2 equips han passat una vegada per l'atac i una per la defensa.

En la primera part de l'entrada l'equip visitant ataca (pren el torn al bat), i el local defensa (cobrint el terreny de joc). Quan en l'equip atacant queden eliminats (out) 3 jugadors, es canvien les posicions, i l'equip que defensa passa a atacar. Quan un equip ataca, cada jugador anirà a batar segons un ordre preestablert de l'1 al 9, amb l'objectiu de batar el més lluny possible la bola que els llança el pitcher (llançador) contrari per tal d'arribar a alguna base. Quan un equip defensa, cada jugador se situa en el terreny de joc segons la posició que li pertoca, disposat a eliminar els batedors o corredors contraris.

Imatge d'un batedor.

El batedor es converteix en corredor:

Batada fora de l'abast de qualsevol defensor, que li permet arribar a alguna de les bases.
El pitcher llança 4 'boles'(fora de la zona d'strike) o colpeja el batedor amb un llançament, fet que li dóna dret a avançar fins a la 1a base.

Zona de Strike És l'espai situat sobre la base meta (Home) i, aproximadament, entre les aixelles i la part superior dels genolls del batedor. L'àrbitre canta Strike quan el batedor passa el bat sense tocar la bola. També el canta si no el passa i la bola llançada passa per la zona de strike. L'àrbitre canta 'bola' a tot llançament que no passi per la zona de strike, sempre que el batedor no l'hagi intentat colpejar.

Formes d'eliminar (outs):

Strikeout. Quan el llançador aconsegueix 3 strikes sense que el batedor pugui connectar, aquest queda eliminat.
Out (eliminació) forçat. Quan un defensor en possessió de la bola trepitja la base a la qual el corredor o batedor està obligat a avançar.
Out de fly (eliminació de vol). Tota pilota batada de globus i agafada en l'aire per qualsevol defensor elimina el batedor.
Out (eliminació) no forçat. Tot corredor que no està en contacte amb la base que li pertoca i és tocat amb la bola per un defensor queda eliminat.

Safe (corredor salvat):

Al contrari, sempre que el corredor arribi o torni a la seva base abans que el toqui el defensor amb la bola, es mantindrà en joc.

Seqüència del moviment que fa el pitcher

Un catcher durant el joc.

Vocabulari:

Home Plate. Base meta (zona de batar).
Bases. Coixinets situats en els angles del camp interior (1a, 2a, 3a).
Pitcher. Llançador, defensa que llança la bola al batedor.
Catcher. Receptor, director del joc defensiu de l'equip.
Infielder. Defensor del camp interior (1B, 2B, 3B, SS).
Outfielder. Defensor del camp exterior (LF, CF, RF).
Strike. Llançament dins la zona de batar, o batada fallida.
Bola. Llançament fora de la zona de batar.
Strikeout. Batedor eliminat per strikes.
Out. Atacant (batedor o corredor) eliminat.
Safe. Atacant salvat.
Error. Errada d'un defensor.
Fair Ball. Batada bona, dins les línies del terreny vàlid.
Foul Ball. Batada dolenta, fora de les línies del terreny vàlid.
Rolling. Batada per terra.
Fly. Globus, batada enlaire.
Toc. Batada suau que deixa la bola morta a terra.
Hit. Batada que permet arribar a una de les bases (sense error de la defensa).
Homerun. Batada més enllà del límit del terreny, fet que permet recórrer les 4 bases.
Carrera. Anotació dels atacants.
Play (play ball). Inici o represa del joc.
Time (time out). Suspensió temporal del joc, temps mort.
Umpire. Àrbitre.
Inning. Entrada, cada una de les 9 parts que conformen un partit.

[edita] Història

Targeta col·leccionable d'un jugador del segle XIX.

El beisbol, l'esport nacional dels Estats Units, és una transformació del criquet anglès. El 1845 aparegué el primer club de beisbol, el Knickerboker Baseball Club of New York. No fou fins l'any 1858 quan s'organitzà a Nova York una assemblea amb vint-i-cinc clubs que fixà les bases definitives del reglament d'aquest esport.

Ràpidament esdevingué popular als Estats Units, on es creà, l'any 1871, la National Association of Professional Baseball Players, i, l'any 1901, l'American League. Aquests organismes promogueren i organitzaren les grans competicions nacionals de clubs professionals. Actualment, als Estats Units s'organitzen en les anomenades Major Leagues, les Minor Leagues i les lligues universitàries. Entre els clubs més destacats del planeta podem esmentar els New York Yankees, Saint Louis Cardinals, Philadelphia Athletics, New York Giants, Washington Senators o Pittsburg Pirates.

El beisbol es propagà per Amèrica Central, especialment a Mèxic, Cuba o la República Dominicana, i al Japó, on és un esport molt popular, rivalitzant amb altres esports com el futbol. També es propagà per Amèrica del Sud, principalment pels països banyats per Carib. A Europa fou introduït pels soldats nord-americans durant la Primera Guerra Mundial (1918), i és practicat a diversos països, destacant Itàlia i els Països Baixos, tot i que mai ha esdevingut un esport de masses.

[edita] El beisbol als Països Catalans

Als Països Catalans fou introduït el 1930 pel periodista Agustí Peris de Vargas, que l'importà de Cuba i en fou el primer jugador i entrenador. Els primers clubs sorgiren a Barcelona, entre ells el Canadenc (format pels empleats de l'empresa la Canadenca), l'Universitari i el Futbol Club Barcelona. El 1940 aparegueren l'Hèrcules de les Corts, el RCD Espanyol i el Pops de Lloret de Mar. El 1945 fou disputat el primer campionat d'Espanya que fou guanyat per l'Espanyol de Barcelona, derrotant a la final l'Amèrica de Madrid. A partir dels anys 50, l'esport s'estengué per diferents localitats catalanes, destacant Cornellà, Viladecans, Gavà i Sabadell. El CB Viladecans es convertí durant els anys 80 i 90 en el club més destacat de l'estat, pràcticament imbatible i amb un rècord de títols consecutius difícil d'igualar.