Sabadell

De Viquip??dia

Sabadell ??s una ciutat de la comarca catalana del Vall??s Occidental, de la qual ??s actualment co-capital juntament amb Terrassa. ??s la segona ciutat en poblaci?? de la seva comarca i la cinquena de Catalunya, amb 201.712 habitants el 2007^[1]. L'exist??ncia del nucli de poblaci?? en si es remunta com a m??nim a fa 3.500 anys, com ho demostren troballes arqueol??giques a la zona de Can Roqueta i Can Gamb??s.

La ciutat va ser pionera en la revoluci?? industrial a Catalunya dins el sector t??xtil, i a mitjans del segle XIX es convert?? en la ciutat llanera m??s important de l'Estat Espanyol, rebent el sobrenom de la Manchester catalana. Encara avui en dia es poden veure nombrosos vapors, la majoria dels quals han estat reconvertits en seus de serveis socials com ara biblioteques o l'??rea de Joventut. Aquesta her??ncia t??xtil va deixar un marcat car??cter industrial a la ciutat que encara ??s present avui en dia. Al llarg de les ??ltimes d??cades, Sabadell s'ha anat diversificant vers el sector serveis, amb l'aparici?? i desenvolupament de diverses empreses de la ciutat.

Taula de continguts 1 Hist??ria 1.1 Etimologia 1.2 Escut i bandera 1.3 Sabadell antigament 1.4 Sabadell contempor??nia 2 Pol??tica 2.1 Mandats en el per??ode democr??tic 2.2 Darreres eleccions municipals 3 Geografia 3.1 Divisi?? administrativa 4 Demografia 5 Llocs d'inter??s 5.1 Torre de l'aigua 5.2 Casa Duran 5.3 Campanar de Sant F??lix 5.4 Ajuntament de Sabadell 5.5 Edifici Caixa Sabadell 5.6 Teatre Principal 5.7 Can Deu 5.8 Can Feu 5.9 Font Rosella 5.10 Altres 6 Cultura i societat 6.1 Esports 6.2 Museus 6.2.1 Museu d'hist??ria de Sabadell 6.2.2 Museu d'art de Sabadell 6.2.3 Institut Paleontol??gic Dr. Miquel Crusafont 6.2.4 Observatori Astron??mic de Sabadell 6.3 Entitats de cultura popular 6.4 Fills i filles il??lustres de Sabadell 6.5 Festes locals 6.6 Noms populars de carrers 6.7 El parlar sabadellenc 7 Transports 7.1 Carretera 7.2 Tren 7.3 Aeroport 7.4 Autob??s 7.5 Autob??s urb?? 8 Refer??ncies 9 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

[edita] Etimologia

El nom Sabadell ??s atestat per primera vegada en un manuscrit de l'any 1050, en refer??ncia a una via que unia la ciutat amb Sant Cugat del Vall??s. S'han proposat diverses teories sobre l'origen del nom, que van des de top??nims llatins com badallum (en refer??ncia al gual per travessar el riu Ripoll) fins a un nom provinent de l'esgl??sia de Sant Salvador (Salvadorell convertint-se en Salvadell i despr??s Sabadell), passant per la teoria, actualment descartada, que el nom de la ciutat es deu a la ceba que adorna el seu escut.

Una altra hip??tesi fa refer??ncia a l'arribada d'un hostaler de Collsabadell, al Vall??s Oriental. El seu hostal hauria donat origen, m??s endavant, al nucli habitat. Finalment, ??s possible que el top??nim tingui el seu origen en el dia en qu?? tenia lloc el mercat, el dissabte o sabbatum.

[edita] Escut i bandera

L'actual escut de Sabadell, ??s un escut her??ldic que fou aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Sabadell el 29 de juny de 1992. ??s un escut caironat truncat amb una corona mural de ciutat. La ceba al??ludeix al nom de la ciutat i a l'origen humil de la seva poblaci?? i les quatre barres catalanes recorden que la ciutat pertany?? a la Corona.

La bandera de Sabadell ??s la formada per dues franges horitzontals: blanca la de dalt i verda la de sota, la qual est?? travessada per una tercera franja de color groc. Fou dissenyada el 1928 per enc??rrec a la Casa Jorba SA de Barcelona a partir d'una proposta del mateix Ajuntament. El cost de la confecci?? fou de 2.750 pessetes de l'??poca. ^[2]

[edita] Sabadell antigament

Restes arqueol??giques trobades a la zona de Can Roqueta i Can Gamb??s indiquen que el nucli que actualment ??s Sabadell ja era un dels poblats de pagesos i pastors m??s importants d'Europa fa 3.800 anys. La pres??ncia humana a la comarca del Vall??s Occidental es remunta a fa aproximadament set mil anys.

El nucli va cr??ixer a partir del que avui en dia ??s conegut com a La Salut. Els seus habitants ibers l'anomenaven Arrahona, i es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia, la ca??a i la pesca. En aquells temps, la regi?? es trobava en territori dels laietans. Les seves cases devien ser rectangulars i fetes de pedra. La seva cer??mica no estava gaire desenvolupada i tampoc no treballaven gaire el bronze i el ferro.

L'arribada dels romans l'any 218 aC encet?? un proc??s de romanitzaci?? en qu?? la cultura ib??rica ind??gena an?? assimilant als costums romans. Els primers poblats romans al Vall??s Occidental daten del segle II aC. En el cas de Sabadell, com en molts altres, els romans s'assentaren en un nucli ja existent; la poblaci?? ib??rica de La Salut. El segle I, amb August com a emperador, fou un per??ode ric en construccions de vil??les dedicades principalment a la producci?? de vi. La vil??la de La Salut ha estat tradicionalment associada a la mansi?? d'Arragonem, malgrat que aquest vincle no t?? suport arqueol??gic. Aquesta mansi?? era un lloc d'avituallament pels viatgers que recorrien la Via Augusta de Roma a Cadis.

Durant l'edat mitjana, el nucli es desenvolup?? al marge dret del riu Ripoll. Els primers edificis foren constru??ts al costat de la capella de Sant Salvador (actualment l'esgl??sia de Sant F??lix), documentada des de l'any 1076. Tamb?? s'hi bastiren molins fariners.

Les primeres refer??ncies al mercat de Sabadell daten del 1111. Aquest mercat era un centre de reuni?? per pagesos de tot el Vall??s. Conegut pel nom de Forum Sabatelli i situat a l'actual Pla??a Major, aquest mercat fou el cor de l'activitat comercial de Sabadell durant m??s de vuit segles. Al voltant d'aquest mercat, i de l'esgl??sia, el nucli urb?? es desenvolup??, amb l'aparici?? dels primers carrerons.

Roger Bernat de Foix vengu?? la ciutat el 1366 a Elionor de Sic??lia, esposa de Pere III. Amb l'estatus de vila reial, Sabadell aconsegu?? privilegis que en revitalitzaren la vida social i econ??mica. El rei man?? refor??ar les muralles de Sabadell el 1374, per por que la dinastia de Mallorca envi??s tropes a Catalunya. Posteriorment, el rei revengu?? Sabadell a la ciutat de Barcelona. Al segle XV, la ciutat torn?? definitivament a la Corona, per?? aix?? no imped?? que perd??s gaireb?? la meitat de la seva poblaci??, quedant-se en aproximadament cinc-cents habitants.

L'edat moderna fou un per??ode de gran expansi?? territorial per Sabadell; entre el segle XVI i el segle XVIII, la superf??cie de Sabadell pass?? de 37.900 m?? a 78.272 m??. La ciutat tamb?? comen???? a influir de manera important sobre nuclis que m??s endavant hi quedarien incorporats, com Sant Juli??. Tot i que la ind??stria t??xtil llanera fou dominant, tamb?? hi hagu?? una diversificaci?? de l'activitat industrial, amb el desenvolupament de la ind??stria terrissera i paperera.

[edita] Sabadell contempor??nia

El segle XIX fou un per??ode d'expansi?? per la ind??stria t??xtil de la ciutat. La primera m??quina de vapor fou instal??lada el 1838, i Sabadell aviat s'ompl?? de Vapors, convertint-se en el principal centre llaner d'Espanya. El terme municipal s'estengu?? fins l'actual ronda de Zamenhof i el carrer de Villar??bias, i la poblaci?? es multiplic?? per onze al llarg del segle, gr??cies en part a la immigraci?? d'Alacant, M??rcia i Val??ncia. Per abastir aquesta poblaci?? creixent, es crearen societats per protegir el subministrament d'aigua, s'inaugur?? la l??nia de tren a Barcelona, s'instal??l?? l'enllumenat p??blic als carrers c??ntrics i s'instal??laren les primeres clavegueres. Eventualment, Sabadell obtingu?? el t??tol de ciutat el 1877. Durant el segle XIX tamb?? nasqueren dues importants entitats financeres, la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1859) i el Banc Sabadell (1881).

Durant el segle XX, la poblaci?? es multiplic?? per deu. La ciutat s'expand?? amb la incorporaci?? d'alguns nuclis de poblaci?? com La Creu Alta. La ind??stria continua basant-se en els t??xtils i la metal??l??rgia i cap a la segona meitat del segle comen???? a diversificar-se en el sector terciari. L'elevada immigraci?? de les d??cades del 1950, 1960 i principis del 1970 provoc?? l'aparici?? de nombrosos barris nous, on encara avui dia un percentatge important dels habitants s??n d'origen immigrant.

Sabadell fou una ciutat on molts grups d'individus s'implicaren en la causa democr??tica en la transici??. Als ??ltims anys del franquisme, la ciutat conegu?? una important crisi econ??mica que f??u plantejar la necessitat d'un nou model de desenvolupament per Sabadell.

Pel que fa al paisatge urban??stic, a la primera meitat del segle es constru??ren emblem??tics edificis modernistes com ara l'Hotel Su??s (1902) o la Torre de l'Aigua (1918). A finals de segle, en canvi, l'objectiu fou posar ordre en el creixement descontrolat dels anys del franquisme, dotant tots els barris de les infraestructures necess??ries. La incessant construcci?? de nous blocs de pisos de moltes plantes contrasta amb la inauguraci?? d'espais verds com el Parc Catalunya o el Parc Taul?? (1992). La incorporaci?? del nou barri de Can Llong i la creaci?? d'un parc fluvial a l'entorn del riu Ripoll s??n altres fets destacables.

Actualment, el govern de la ciutat aposta per una terciaritzaci?? encara m??s marcada de la ciutat, invertint en formaci?? i desenvolupament i inaugurant noves instal??lacions dedicades essencialment al sector de serveis.

[edita] Pol??tica

El 1999 Antoni Farr??s (PSUC-IC) va deixar volunt??riament el c??rrec despr??s de 20 anys de govern, tot el per??ode de la transici?? democr??tica. Les primeres eleccions sense ell les va guanyar el PSC, amb Manuel Bustos al capdavant, amb nom??s 99 vots de difer??ncia amb la segona candidatura, la d'Entesa per Sabadell. Aquest fou elegit batlle en coalici?? amb CiU i ERC, amb l'oposici?? de l'Entesa i el PP. Posteriorment ICV va abandonar l'Entesa i va passar a formar part del govern encap??alat per Bustos. A partir d'aquell moment es va convertir en un quadripartit: PSC, CIU, ERC i ICV. A les seg??ents eleccions del 2003, el PSC guanya amb majoria absoluta, per?? es mant?? el govern de coalici?? quadripartit. El primer en abandonar-lo ??s CiU, acusant els socis majoritaris del govern de prendre les decisions unilateralment. M??s tard, la resta de grups en coalici?? aprofiten la batalla campal provocada pel tancament del bar Bemba i la proximitat de les eleccions municipals per trencar del govern de coalici?? amb els dos socis restants, ERC i ICV. Les seg??ents eleccions el PSC va baixar de 40000 a 30000 vots, tot mantenint encara per?? una majoria simple que li permet continuar governant. CiU, PP, l'Entesa i sobretot ERC tamb?? van perdre molts vots. De fet l'??nica formaci?? que va pujar lleugerament va ser ICV-EUiA.

[edita] Mandats en el per??ode democr??tic

Per??ode	Alcalde	Partit
1979-1983	Antoni Farr??s i Sabater	PSUC
1983-1987	Antoni Farr??s i Sabater	PSUC
1987-1991	Antoni Farr??s i Sabater	Iniciativa per Catalunya
1991-1995	Antoni Farr??s i Sabater	Iniciativa per Catalunya
1995-1999	Antoni Farr??s i Sabater	Iniciativa per Catalunya
1999-2003	Manuel Bustos Garrido	PSC
2003-2007	Manuel Bustos Garrido	PSC
2007-	Manuel Bustos Garrido	PSC

[edita] Darreres eleccions municipals

Resultats electorals de Sabadell, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progr??s Municipal	Manuel Bustos Garrido	30.087	13
	Converg??ncia i Uni??	Carles Rossinyol Vidal	10.997	5
	ICV-EUiA-EPM	Carmen Garc??a	9.551	4
	Partit Popular	Jorge Soriano Jos??	6.021	2
	Entesa per Sabadell-Candidatures Alternatives del Vall??s	Isidre Soler Clarena	5.968	2
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Mag?? Rovira i Font	4.258	1
	Altres		4.208	-
	En blanc		2.095	-
Total		73.503		27

[edita] Geografia

Sabadell se situa al centre de la comarca del Vall??s Occidental, a aproximadament vint quil??metres de Barcelona. Comen??ant pel nord i en la direcci?? de les agulles del rellotge, limita amb els municipis de Castellar del Vall??s, Sentmenat, Poliny??, Santa Perp??tua de Mogoda, Barber?? del Vall??s, Badia del Vall??s, Cerdanyola del Vall??s, Sant Quirze del Vall??s i Terrassa.

La ciutat ocupa 37,79 m2 i t?? una densitat de poblaci?? de 5.337,57 hab/km2. L'altitud de la ciutat ??s d'uns 190 metres^[3].

El riu Ripoll passa per l'est de la ciutat al llarg de 7 kil??metres, separant el nucli principal de Sabadell d'alguns barris com ara Torreromeu o Poblenou. La disposici?? del riu sobre terrenys al??luvials ha provocat una erosi?? accidentada al llarg del seu recorregut, sobretot a la part central, que t?? com a resultat un paisatge caracter??stic i f??cil de recon??ixer de talussos, cornises i terrasses.

[edita] Divisi?? administrativa

Entitat de poblaci??	Habitants
Berard	1.515
Sabadell	182.105
Salut, la	1.723
Sant Nicolau	5.678
Togores	36
Font: Municat

La ciutat est?? dividida en set districtes. Cada districte compta amb un o m??s sectors, que a la vegada estan formats per un o m??s barris.

Districte 1 (44.354 hab. al 2002) Sector Centre Centre Hostafrancs La Cobertera Sector Sant Oleguer: Laietana Sol i Padr??s Avinguda-Eixample	Districte 2 (23.809 hab. al 2002) Sector La Creu Alta La Creu Alta Sector Can Puiggener Can Puiggener Sector Togores	Districte 3 (34.999 hab. al 2002) Sector Ca n'Oriac Ca n'Oriac Torreguitart Torrent del Capell?? Sector Nord Sant Juli?? La Plana del Pintor Can Deu La Roureda Sector Sant Juli??
Districte 4 (32.056 hab. al 2002) Sector La Conc??rdia La Conc??rdia Can Borgony?? Sector Can Rull Can Rull Cifuentes Via Alexandra Sector Berard Can Llong	Districte 5 (16.472 hab. al 2002) Sector Gr??cia Gr??cia Sector Can Feu Can Feu Els Merinals Can Gamb??s Sector Oest	Districte 6 (28.898 hab. al 2002) Sector La Creu de Barber?? La Creu de Barber?? Les Termes Sector Sud Espronceda Campoamor Sector Sant Pau
Districte 7 (7.303 hab. al 2002) Sector La Serra El Poblenou Torre-romeu Sector Est

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 82 116 144 1.145 2.212 13.945 18.117 19.645 23.294

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 28.125 37.529 45.607 47.831 59.494 105.152 159.408 184.943 192.142

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 189.113 189.006 185.798 184.859 183.727 187.201 193.338 200.545 -

1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

[edita] Llocs d'inter??s

[edita] Torre de l'aigua

Constru??da el 1918, s'hi emmagatzemava l'aigua del Ripoll per distribuir-la a la poblaci??. Va funcionar des del 1922 fins al 1967. Forma part dels 100 elements del Patrimoni Industrial de Catalunya per la seva singular construcci?? de formig?? armat. Obra de Llu??s Homs i Moncus?? i de Josep Renom i Costa, arquitectes, i de Francesc Izard i Bas, enginyer industrial.

[edita] Casa Duran

Fou constru??da al pedregar entre 1578 i 1606 per Feliu Duran, procurador reial i jurat del Consell de la Vila. Home de destacat protagonisme a la vila. La casa combina els elements senyorials amb les caracter??stiques d'una casa de pag??s, i tot i ser reformada el s. XVIII, conserva l'estructura original. ??s un b?? patrimonial protegit des del 1958 i ??s declarada B?? Cultural d'Inter??s Nacional. a passar a ser propietat municipal l'any 2003.

[edita] Campanar de Sant F??lix

Es va comen??ar a construir en 1724 coincidint amb les obres de reforma i d'ampliaci?? de l'esgl??sia, bastida el segle XV. D'estil barroc, planta octogonal i quatre cossos: tres de pedra i un de terra cuita. Al capdamunt s'hi troba el comunidor, el pis de les campanes, el terrat i l'habitaci?? del rellotge. A la planta baixa hi havia la capella del Roser i de Sant Joan, avui desaparegudes.

[edita] Ajuntament de Sabadell

L'edifici fou constru??t entre els anys 1871 i 1872 i primerament allotjava l'escola dels Pares Escolapis. L'any 1880 va passar a mans de l'ajuntament, que el va reformar i posteriorment s'hi va instal??lar. Els fanals de l'entrada s??n r??pliques dels que hi havia a principis del segle XX.

[edita] Edifici Caixa Sabadell

Un exponent del modernisme catal?? de principis del segle XX. Constru??t el 1915, obra de Jeroni Martorell. Hi destaquen la fa??ana principal, el pati Turull i el sal?? d'actes. Al costat de l'edifici hi ha uns jardins, popularment anomenats jardinets de la Caixa.

[edita] Teatre Principal

Teatre del 1866 recentment reformat, un dels m??s antics de Catalunya. Durant anys va funcionar com a sala de cinema.

[edita] Can Deu

El bosc de Can Deu forma part de la ciutat de Sabadell, est?? situat al parc periurb?? dels barris de Sant Juli?? i Can Deu. Dins del bosc hi trobem la Masia de Can Deu de m??s de cinc-cents anys d???hist??ria, l'any 1964 la Caixa d???Estalvis de Sabadell la va adquirir per conservar el ric patrimoni del m??n rural de la ciutat i oferir el Bosc de Can Deu com un espai de lleure i de conservaci?? del medi natural. Tamb?? hi podem trobar les ermites de Sant Juli?? d???Altura i la de Sant Vicen?? de Verders, aquesta ??ltima essent traslladada per evitar de quedar colgada pel pant?? de Sau.

[edita] Can Feu

Situada en el torme de Jonqueres hi ha la torre i el mas de Feu. Aquesta fam??lia l'adquir?? al s.XV, qui a les darreries del s.XVIII obtingu?? el t??tol de noblesa, sent el primer en ser-ho Pau de Feu. I aleshores sobre aquesta masia s'hi erig?? l'actual castell. Actualment ??s el districte 5?? de la ciutat.

[edita] Font Rosella

Al segle XIV, concretament a l'any 1367, els primers pobladors agafaven l'aigua d'una font principal anomenada la font Rosella i d'un parell m??s de fonts situades entre ca n'Oriac i can Borgony??. En mem??ria de la antiga font Rosella l'any 1980, la Companyia d'Aig??es de Sabadell, SA va fer una font al final del carrer de la Via Aur??lia, on hi ha l'anomenat Bosc de la Conc??rdia, part del que era el bosc de Can Borgony?? i a prop d'on era l'origin??ria font Rosella. Per la proximitat a aquesta font agafa el nom l'escola Font Rosella, situada al barri de la Conc??rdia.

[edita] Altres

[edita] Cultura i societat

[edita] Esports

L'any 1992 va ser subseu ol??mpica dels Jocs Ol??mpics de Barcelona'92.

L'entitat esportiva m??s rellevant ??s l'equip de futbol m??s representatiu de la ciutat el Centre d'Esports Sabadell, que tot i que actualment disputi a la 2a divisi?? B espanyola (3a categoria) t?? una important hist??ria al darrera. Concretament el CE Sabadell ha estat 14 temporades a 1a divisi??, 39 a 2a divisi?? i fins i tot va participar en una edici?? de la Copa de Fires (actual copa de la UEFA) i va perdre una final de la Copa del Rei.

Altres entitats esportives rellevants de la ciutat s??n el Club Nataci?? Sabadell (CNS), amb m??s de 35.000 socis^[4], i la Uni?? Excursionista de Sabadell (UES), amb gaireb?? 3.000. Un altre club important de la ciutat ??s el Club Esportiu Escola Pia Sabadell que destaca en l'??mbit del futbol sala i del b??squet. Tot i aix?? en el b??squet el club m??s important de la ciutat ??s la Uni?? B??squet Sabadell, que actualment disputa la LEB-2, la tercera divisi?? de la lliga espanyola de b??squet.

[edita] Museus

[edita] Museu d'hist??ria de Sabadell

Es troba situat al casal que, el 1859 va fer construir el fabricant Antoni Casanovas. El museu va ser fundat el 1931 amb el nom de Museu de la Ciutat. Aleshores tenia col??leccions d'arqueologia, de paleontologia i d'art. Actualment t?? mostres de la hist??ria de la ciutat des de la prehist??ria fins a l'actualitat. Exposicions permanents:

• El poblament del territori de Sabadell, de la prehist??ria a l'antiguitat tardana
• Sabadello, el naixement d'una vila (segles XI-XV)
• Manufactura i menestrals, Sabadell del segle XVI al XVIII
• Maquin??ria t??xtil, segles XIX i XX
• Del vapor a l'electricitat

[edita] Museu d'art de Sabadell

Est?? situat a l'antiga f??brica de Pere Turull, de la qual se'n conserven algunes estances. La seva col??lecci?? mostra l'evoluci?? de la ciutat des de finals del segle XIX fins als anys 30. Exposicions permanents:

• La Col??lecci??, 1875 ??? 1936 :Academicismes del segle XIX, de l'Art Nou als anys 30
• La casa f??brica Turull: Estances p??bliques i privades d'una fam??lia burgesa del segle XIX

[edita] Institut Paleontol??gic Dr. Miquel Crusafont

Inaugurat l'any 1969. Dedicat a la recerca i difusi?? de materials paleontol??gics, especialment vertebrats f??ssils. L'Institut conserva la millor col??lecci?? de mam??fers f??ssils de l'Estat i una de les m??s importants del m??n. Compta amb dues sales d'exposici?? permanent, una extensa biblioteca especialitzada i varis laboratoris.

[edita] Observatori Astron??mic de Sabadell

L'Agrupaci?? Astron??mica de Sabadell^[5] t?? la seva seu al parc de Catalunya des del 1993. L'edifici compta amb una sala d'exposicions, un auditori, biblioteca, i un observatori en forma de torre cil??ndrica on hi ha la c??pula amb el telescopi.

[edita] Entitats de cultura popular

[edita] Fills i filles il??lustres de Sabadell

Vegeu tamb?? la categoria Sabadellencs

• Agn??s Armengol i Altay??, escriptora (1852-1932)
• Francesc Bellapart, (Sant Joan de les Abadesses, 1839 -Sabadell, 1885)
• Francesc Bellmunt, director de cinema (1947)
• Agust?? Borguny?? i Garriga, compositor (1894-1967)
• Antoni Bosch i Cardellach, metge i historiador (1758-1829)
• Marian Burgu??s i Serra, artista, pensador i escriptor (1851-1932)
• Miquel Cal??ada i Olivella, tamb?? conegut com a Mikimoto, periodista de r??dio i televisi?? (1965)
• Miquel Carreras i Costajuss??, escriptor i historiador (1905-?1938)
• Llu??s Carreras i Mas, escriptor i periodista (1884-1955)
• Benet Casablancas i Domingo, compositor (1956)
• Ferran Casablancas i Planell, industrial i inventor t??xtil (1874-1960)
• Narc??s Casanoves i Bertran, compositor (1747-1799)
• Andreu Castells i Peig, historiador i pintor (1918-1987)
• Teresa Claramunt i Creus, dirigent obrera i sindicalista (1862-1931)
• Miquel Crusafont i Pair??, paleont??leg (1910 - 1983)
• Sergio Dalma, cantant (1964)
• Antoni Farr??s i Sabater, pol??tic i batlle de la ciutat
• Jordi Ferran, cantant (1960)
• Roger Garcia Junyent, exfutbolista professional (1976)
• ??scar Garcia Junyent, exfutbolista professional (1973)
• Jordi Gen??, pilot professional de la WTCC per l'equip Seat (1970)
• Marc Gen??, pilot de F??rmula 1 (1974)
• Mois??s Hurtado P??rez (1981), futbolista
• Francesc Izard i Bas, enginyer industrial. Torre de l'aigua, Vapor Buxeda Vell.
• Mirna Lacambra, soprano (1910)
• Sergi Mateu, actor (1955)
• David Meca, nedador de llarga dist??ncia (1974)
• Jaume Mercader, pintor
• Josep Moix, secretari general del PSUC del 1949 al 1965 (1898-1973) i alcalde de la ciutat
• Joan Montllor i Pujal, excursionista i escriptor (1874-1960)

• Mateu Morral Roca, anarquista responsable de l'atemptat contra Alfons XIII el 31 de maig de 1906 (1880 - 1906)
• Armand Obiols, Joan Prat i Esteve escriptor (1904-1971)
• Joan Oliver i Sallar??s, Pere Quart escriptor (1899-1986)
• Albert Pla, cantautor (1966)
• Dani Pedrosa, motorista (1985)
• Oleguer Presas, futbolista del FC Barcelona (1980)
• Montse Pujol, atleta participant als Jocs Ol??mpics de Se??l (1961)
• Toni Ramon i Mim??, m??sic (1966-2007)
• Josep Renom i Costa, arquitecte municipal (1879-1930)
• Manuel Ribot i Serra, arxiver municipal (1859-1925)
• Francesc Trabal i Benessat, escriptor (1899-1957)
• Pere Turull i Sallent, industrial, pol??tic i fundador de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1796 - 1869)
• Antoni Vila i Arrufat, pintor (1894-1989)
• Joan Vilacasas, nom amb qu?? signava l'obra Joan Vila i Casas, pintor i escriptor (1920-2007)
• Joan Vila i Cinca, pintor (1856-1938)
• Josep Vila i Casa??as, m??sic (1966)
• Pau Vila i Dinar??s, ge??graf (1881-1980)
• Oriol Vilapuig, pintor
• F??lix Vilarr??bies i Busquets, advocat, periodista i batlle de Sabadell (1812-1884)

[edita] Festes locals

A la ciutat hi ha dos dies festius locals cada any.

• Dilluns despr??s del segon diumenge de maig: Aplec de la Salut
• Cap de setmana despr??s del primer divendres de setembre: Festa Major. S'hi balla el Ball de la Bola

[edita] Noms populars de carrers

• La Riereta: oficialment, ronda de Ponent
• Carrer Fondo: oficialment, carrer de Sant Cugat
• Carrer dels Gitanos, oficialment carrer d'en Font
• Pla??a del Pi-pi, oficialment sense nom
• Carrer Ample, oficialment carrer del Papa Pius XI

[edita] El parlar sabadellenc

A Sabadell i a tot el Vall??s es parla el catal?? central, per?? la ciutat es caracteritza per tenir alguns trets propis en el seu parlar.

• Els sabadellencs tamb?? s??n coneguts com a "ceballuts".
• A Sabadell, el fuet tamb?? ??s conegut amb el nom de "petador".
• A Sabadell, la regal??ssia es coneix tamb?? amb el nom d'"estrep".
• L'adjectiu "xaix/xaixa" ??s propi del parlar de Sabadell. Significa brut, deixat, llard??s, i s'aplica especialment a les persones. El trobem documentat al poema Tirallonga de monos??l??labs, de Pere Quart.

[edita] Transports

[edita] Carretera

Per l'oest Sabadell connecta amb l'autopista C-58 en 3 punts diferents. Aquesta autopista comunica la ciutat tant amb Terrassa i Manresa com amb Barcelona. Travessa tota la ciutat la N-150 (tamb?? coneguda com "Carretera de Barcelona" o "Carretera de Terrassa"), antigament usada per anar a Barcelona, i que avui dia connecta en un sentit amb Terrassa i per l'altre amb Barber?? i Cerdanyola. A l'est hi ha la C-155 que connecta amb Granollers. Al sud-est hi ha la carretera B-140 que comunica amb Santa Perp??tua de Mogoda. Al nord-est hi ha la Carretera de Prats de Llu??an??s (B-124), que connecta amb Castellar del Vall??s. Al nord hi trobem la Carretera de Matadepera (BV-1248) que comunica amb aquesta poblaci??.

[edita] Tren

A Sabadell hi arriba la l??nia S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que comunica la ciutat amb Barcelona a trav??s de Sant Cugat del Vall??s i t?? a Sabadell dues estacions: Sabadell - Estaci?? (al barri de Gr??cia) i Sabadell - Rambla (al centre); i la l??nia 4 de Rodalies de Renfe, que fa el recorregut de Manresa a Sant Vicen?? de Calders i es comunica amb Barcelona passant a prop de les poblacions per on passa el riu Ripoll. La l??nia 4 de rodalies t?? tres estacions dintre de Sabadell: Sabadell - Sud, Sabadell - Centre i Sabadell - Nord.

La l??nia dels FGC est?? pendent d'ampliaci?? els propers anys. L'estudi informatiu, presentat pel Departament de Pol??tica Territorial i Obres P??bliques de la Generalitat de Catalunya, que compta amb el suport oficial del govern encap??alat per l'alcalde Manel Bustos, incorpora 3 noves estacions a la ciutat, una a l'Eix Maci?? (al barri de la Creu Alta), una a la pla??a d'Espanya (??nic node entre els FGC i la Renfe) i una al barri de Ca n'Oriac. Tamb?? preveu la substituci?? de l'actual estaci?? de Sabadell - Rambla per una nova estaci?? situada al passeig de la Pla??a Major, a pocs metres de l'actual estaci??. Darrerament, per??, s'ha presentat una proposta alternativa presentada per l'associaci?? Sabadell Cru??lla^[6] i el col??lectiu Territoris^[7] que, amb uns costos similars, no nom??s permetria la construcci?? de 6 noves estacions (tres d'enlla??), sin?? que el seu tra??at de dos ramals faria viable l'ampliaci?? cap al nord (Castellar del Vall??s) i cap a l'est (Poliny??, Palau-solit?? i Plegamans, Lli???? de Vall, Lli???? de Munt i Granollers), a part de molts altres avantatges t??cnics i d'estalvi de mol??sties als ciutadans en la seva construcci??.

[edita] Aeroport

Al sud trobem l'Aeroport de Sabadell. Destinat a l'aviaci?? general (vols no regulars) i a la formaci?? de pilots, amb volum d'unes 10000 operacions anuals^[8]. Actualment ??s propietat d'AENA, tot i que el Govern de la Generalitat en reclama el trasp??s.

[edita] Autob??s

Es pot arribar a Sabadell, entre altres poblacions, amb l??nia interurbana des de les seg??ents poblacions: Andorra la Vella, Barcelona, Badalona, Badia del Vall??s, Barber?? del Vall??s, Caldes de Montbui, Castellar del Vall??s, Cerdanyola del Vall??s - Campus Universitari, Granollers, Manresa, Martorell, Matadepera, Matar??, Palau-solit?? i Plegamans, Poliny??, Ripollet, Rub??, Sentmenat, Sant Lloren?? Savall, Sant Quirze del Vall??s, Santa Perp??tua de Mogoda, la Seu d'Urgell, Solsona i Terrassa.

[edita] Autob??s urb??

La ciutat compta amb 13 l??nies urbanes d'autob??s. L'empresa que ofereix aquests serveis es diu Transports Urbans de Sabadell^[9]:

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

• Portal Municipal de Sabadell Ajuntament de Sabadell
• Portal de R??dio Sabadell 94.6 amb tota l'actualitat de la ciutat
• Pobles de Catalunya Guia del patrimoni hist??rico-art??stic de Sabadell
• Edici?? local de Vilaweb
• Uni?? Excursionista de Sabadell