Castellar del Vallès

De Viquipèdia

Castellar del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental.

Es localitza a 7 km de Sabadell i 11 km de Terrassa, les dues capitals comarcals. Limita amb els municipis de Sant Llorenç Savall, Matadepera, Terrassa, Sabadell i Sentmenat. El seu codi postal és 08211.

El terme municipal té una extensió de 44,9 km² i una població de 20.579 habitants distribuïts en diversos nuclis (densitat de població 429,3 hab./km²). El principal d'aquests nuclis concentra un 80% de la població, mentre que la resta es distribueixen entre el nucli agregat de Sant Feliu del Racó, diverses urbanitzacions i masos disseminats.

Taula de continguts 1 Toponímic 2 Demografia 3 Història 4 Economia 5 Transport 6 Política 6.1 Alcaldes de la Ciutat 6.2 Eleccions Municipals 7 Llocs d'interès 8 Personatges 9 Festes i Activitats 10 Entitats esportives 11 Entitats d'educació en el Lleure 12 Centres educatius 13 Vegeu també 14 Enllaços externs

[edita] Toponímic

Anomenada a la Edat Mitjana Castrum Kastellare, posteriorment rep el nom de Sant Esteve d'una parròquia del terme municipal en l'actual Castellar Vell. Malgrat tot, a l'altra banda del riu Ripoll, a on actualment es troba el poble, sorgeix un nucli de cases que es va denominar Sagrera de les Fàbregues. Sagrera possiblement per estar ubicat a prop de dos capelles, la de Sant Iscle i la de Santa Victòria, i Fàbregues, per la presència a partir de la edat mitjana de petites indústries en el terme municipal. En el segle XVIII apareix com a topònim del poble Tolosa, Toloseta o Tolosa de les Fàbregues. A partir del trasllat de la parròquia de Sant Esteve a l'any 1773 a l'emplaçament actual, el poble passa a dir-se Sant Esteve de Castellar que es fa servir indistintament que Castellar. Al 1933 per acord municipal passa a anomenar-se Castellar del Vallès, aprovant-se el canvi pel Govern Civil el 1954.

[edita] Demografia

Entitat de població	Hab. (2006)
Aire-sol	846
Arenes, les	3
Balcó de Sant Llorenç, el	500
Can Font i Ca n'Avellaneda	854
Castellar del Vallès	17.880
Fruiters i la Virreina, els	352
Pla de la Bruguera, el	40
Sant Feliu del Racó	860
Font: Municat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 40 41 52 405 850 2.670 2.967 3.247 3.511

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 3.454 3.585 3.913 3.780 3.929 4.858 7.683 10.934 13.153

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 13.822 14.942 15.845 16.224 17.444 18.644 19.475 21.335 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Història

Els primers indicis de presència humana són del 7000 aC. Tanmateix existeix evidència d'activitat agrícola al neolític, al voltant del 5000 aC. Es confirma la continuació de presència humana al terme municipal amb posteritat, per una petita necròpolis de l'edat del ferro, formada per una vintena d'urnes funeràries datades en el segle VII aC, que van ser localitzades en el Pla de La Bruguera.

A l'any 2005, quan es feia la remodelació del centre de Castellar van sorgir troballes arqueològiques que confirmen la presència de una ciutat d'època romana tardana, amb restes funeràries i altres relacionades amb l'activitat agrícola, en els segles IV i V, posteriorment substituïda per un assentament visigòtic en els segles VI al VIII.

Una part del poblat original de Castellar Vell, excavat entre 1995 i 2001 va ser datat en època carolíngia, entre els anys 800 i 1000. En aquest mateix lloc, es va localitzar i excavar un cementiri amb 250 enterraments dels segles XI, XII i XIII, així com altres troballes que permeten afirmar que va haver activitat humana fins al seu abandonament en el segle XVIII.

El poble ha estat tradicionalment lligat als marquesos de Castellar, que en l'actualitat resideixen a Barcelona.

A nivell de catastrofes naturals, segons els registres disponibles, al llarg del període 1968-2006 s´han produït 181 incendis forestals o conats d´incendi que han afectat el terme. Això suposa una mitjana de 4,64 incendis anuals. La superfície cremada en aquest període és de 470,8 ha., una mitjana anual de 2,6 ha. cremades per incendis. El major incendi que ha afectat Castellar es va produir el juliol de 1983, que va cremar 75 hectàrees al sector del Sabater Vell. En els darrers 10 anys, s´han produït 23 incendis, cosa que significa una mitjana de 2,3 incendis anuals i una superfície cremada en total de 5,7 ha. En tan sols dues ocasions, la superfície ha estat superior a una hectàrea, només enterbolida per la proximitat al gran incendi forestal de Sant Llorenç de Savall, ocorregut el mes d´agost de 2003, on cremaren 2.953,85 ha.

Les nevades més recordades són les ocorregudes el 1962, quan algunes carreteres i vials van quedar no transitables durant dies a causa de l´acumulació de neu, i la més recent del 2001, amb vehicles travessats a les carreteres principals del municipi. Sobre les inundacions, cal destacar la històrica riuada de setembre de 1962, que va causar víctimes mortals i greus desperfectes a l´antiga fàbrica Tolrà situada a Can Barba, sobre infraestructures –al pont del Brunet– i en diverses zones de conreu situades en terrasses del riu Ripoll i afluents.

[edita] Economia

Tradicionalment ha estat l'agricultura la principal font econòmica de Castellar del Vallès. Es fonamentava en cultius mediterranis típics (vi, olivera, blat, fruits secs) complementats per productes de l'hort. En algun moment s'introdueix el cultiu de fibres vegetals condicionat per l'aparició de les primeres manufactures en el marge del riu Ripoll a partir de la edat mitjana (lli i cànem).

A partir del segle XIX comença un procés imparable d'industrialització aprofitant la força de l'aigua del Ripoll, primer manufactures de la llana, després de cotó i així fins al segle XX en que el desenvolupament industrial va convertint les terres de cultiu en zones edificades o polígons industrials, deixant a l'agricultura com activitat econòmica residual. Sorgeix un veritable sector terciari cada vegada més important, convertint l'economia de Castellar en la típica d'una societat postindustrial.

El desenvolupament industrial de Castellar del Vallès ha estat molt unit al de l'empresa tèxtil Tolrà, tant pel nombre de llocs de treball com per les contribucions de mecenatge d'aquesta família a la localitat. El municipi compta amb dos polígons industrials a on treballen 5.000 persones (destacant les empreses del sector metal·lúrgic i de la fusta). Altre sector important és el dels serveis.

[edita] Transport

Castellar està comunicat per dues carreteres: la C-1415a, que uneix la vila amb Sentmenat i Matadepera, i la B-124, que fa el mateix amb Sabadell i Sant Llorenç Savall. El transport públic es compon actualment de línies regulars d'autobusos. Existeix una línia de la companyia Sagalés que fa transports regulars a Sentmenat. La resta de recorreguts són coberts per la companyia Sarbus, concretament tres línies de transport urbà (C4, C5 i C6), i les línies de Sabadell (C1) i Sant Llorenç (C3), popularment conegudes com La Vallessana degut al nom de la companyia que antigament cobria el trajecte. Castellar ha estat tradicionalment mal comunicada amb les poblacions del voltant i especialment amb les capçaleres de comarca. El gran desenvolupament econòmic i poblacional experimentat per la localitat, ha deixat insuficients les comunicacions per carretera amb Sentmenat, Terrassa i Sabadell. És possible que aquesta situació pugui millorar pròximament amb la construcció de la ronda oest de Sabadell, i l'eix del Ripoll, el que permetria a moltes castellarenques i castellarencs no haver de passar per Sabadell per a dirigir-se a Barcelona o Terrassa. També sembla prendre força l'idea de l'arribada d'una línia de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya fins a la localitat.

[edita] Política

Castellar del Vallès ha tingut un alcalde de la coalició CIU fins el 2007, tot i que les primeres eleccions municipals des de la reinstauració de la democràcia les havia guanyat una coalició entre el PSC i el PSUC. De totes maneres, durant la legislatura 1999-2003 i a pesar de comptar amb majoria absoluta, Lluís Maria Corominas i Díaz va arribar a un pacte amb ERC i PSC. Desprès de les eleccions de 2003 i amb la pèrdua de majoria absoluta, CIU governa durant la legislatura 2003-2007 amb ERC, primer amb Lluís Maria Corominas i Díaz i desprès amb Montse Gatell mentre que el PSC encapçalava l'oposició. El 27 de maig de 2007, la llista del PSC encapçalada per Ignasi Giménez Renom guanyava les eleccions amb el 41,25% dels vots i 10 regidors formant govern en minoria.

[edita] Alcaldes de la Ciutat

La següent llista correspon als sis alcaldes que ha tingut la vila des de la reinstauració de la democràcia.

• Ignasi Giménez Renom (PSC) (2007 - Actualitat)
• Montserrat Gatell Pérez (CIU) (2004 - 2007)
• Lluís Maria Corominas i Díaz (CIU) (1992 - 2004)
• Albert Antonell Ribatallada (CIU) (1987 - 1992)
• Josep Arderius Casanovas (CIU) (1986 - 1987)
• Miquel Pont Alguersuari (CIU) (1979 - 1986)

[edita] Eleccions Municipals

Partit-Coalició (2007)	núm. vots	regidors
PSC-PSOE	3.641 (41,25%)	10
CIU	2.345 (26,57%)	7
L'Altraveu	782 (8,86%)	2
ERC	727 (8,24%)	2
PP	408 (4,62%)	0
ICV	400 (4,53%)	0
Ciutadans	222 (2,52%)	0
MSR	73 (0,83%)	0

Partit-Coalició (2003)	núm. vots	regidors
CIU	3.935 (44,84%)	8
PSC-PSOE	2.339 (26,65%)	5
ERC	1.156 (13,17%)	2
ICV	650 (7,41%)	1
PP	545 (6,21%)	1

Partit-Coalició (1999)	núm. vots	regidors
CIU	3.568 (48,95%)	9
PSC-PSOE	1.696 (23,23%)	4
ERC	1.034 (14,19%)	2
PP	480 (6,54%)	1
ICV	374 (5,09%)	1

Partit-Coalició (1995)	núm. vots	regidors
CIU	3.379(46,40%)	9
PSC-PSOE	1.495(20,53%)	4
ERC	1.059 (14,54%)	2
PP	653 (8,97%)	1
ICV	576 (7,91%)	1

Partit-Coalició (1991)	núm. vots	regidors
CIU	2.576(45,42%)	9
PSC-PSOE	1.504(26,52%)	5
ERC	524 (9,24%)	1
ICV	464 (8,18%)	1
PP	402 (7,09%)	1

Partit-Coalició (1987)	núm. vots	regidors
CIU	2.898 (47,71%)	9
PSC-PSOE	1.775(28,88%)	5
ICV	735 (12,10%)	1
PP	474 (7,80%)	1

Partit-Coalició (1983)	núm. vots	regidors
CIU	2.549 (43,61%)	8
PSC-PSOE	1.477 (25,26%)	4
PSUC	895 (15,31%)	3
AP	551 (9,42%)	1
ERC	317 (6,17%)	1

Partit-Coalició (1979)	núm. vots	regidors
PSC + PSUC	2.509 (47,47%)	8
CIU	2.391 (45,25%)	8
UCD	370 (7,00%)	1

[edita] Llocs d'interès

Com a patrimoni podem destacar alguns edificis religiosos com l'església de Sant Esteve, l'església de Sant Feliu, la capella de Montserrat, l'ermita de Can Sant Pere, l'església de Santa Maria del Puig de la Creu i l'ermita de les Arenes. També mereixen una visita el castell de Clasquerí, el Palau Tolrà (actual ajuntament), el Pont Vell, la Torre Balada (actualment en 2005 escola de música) i Can Turuguet.

[edita] Personatges

• Joan Arús i Colomer, poeta català, era fill de la vila.
• Daniel Pedrosa, pilot de Moto GP i campió del món de motociclisme en les cilindrades de 125 cc i 250 cc, és veí de Castellar del Vallès.
• Cristina Buenafuentes de la Mata, Filóloga hispànica, és veïna de Castellar del Vallès.
• Marc Masdeu Escuder, escriptor, és veí de Castellar del Vallès.

[edita] Festes i Activitats

• 19 de març: Sant Josep
• Durant el mes de març es celebra la Setmana del Pallasso.
• El segon diumenge de maig es celebra la Caminada Popular pels voltants del poble i L'aplec de Castellar Vell
• El primer cap de setmana de setembre es sol fer la trobada de puntaires.
• El segon cap de setmana de setembre se celebra la festa major.
• 26 de desembre: Sant Esteve patró de la vila.
• De començaments de desembre fins a pasqua s'organitza la fira de pessebristes.
• L'any 2007, Castellar fou la ciutat del bàsquet català.

[edita] Entitats esportives

• Club Bàsquet Castellar
• Club Patinatge de Castellar del Vallès
• Club Atlètic Castellar
• Club Tennis Castellar del Vallès
• Unió Esportiva Castellar
• Club Hoquei Castellar
• Futbol Sala Castellar

[edita] Entitats d'educació en el Lleure

• Agrupament Escolta Flor Roja
• Grup l'Esplai La Sargantana
• Moviment de Colònies i Esplai

[edita] Centres educatius

• CEIP Sant Esteve
• CEIP Mestre Plà
• CEIP Emili Carles
• CEIP El Casal
• CEIP Bonavista
• CEIP Joan Blanquer
• CEIP La Immaculada
• IES Castellar
• IES Puig de la Creu

[edita] Vegeu també

• Ràdio Castellar

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castellar del Vallès

• Pàgina web de l'Ajuntament de Castellar del Vallès
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

editar	Municipis del Vallès Occidental
Badia del Vallès | Barberà del Vallès | Castellar del Vallès | Castellbisbal | Cerdanyola del Vallès | Gallifa | Matadepera | Montcada i Reixac | Palau-solità i Plegamans | Polinyà | Rellinars | Ripollet | Rubí | Sabadell | Sant Cugat del Vallès | Sant Llorenç Savall | Sant Quirze del Vallès | Santa Perpètua de Mogoda | Sentmenat | Terrassa | Ullastrell | Vacarisses | Viladecavalls