Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Vacarisses - Viquip??dia

Vacarisses

De Viquip??dia

Vacarisses
Escut de Vacarisses
(En detall)
Localitzaci??

Localitzaci?? del Vall??s Occidental a Catalunya Localitzaci?? de Vacarisses respecte del Vall??s Occidental


Municipi del Vall??s Occidental
Vista general de Vacarisses
Vista general de Vacarisses
Estat
??? Autonomia
??? Prov??ncia
??? ??mbit funcional
??? Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolit??
Vall??s Occidental
Gentilici Vacarissenc, vacarissenca
Superf??cie 40,7 km??
Altitud 382 m
Poblaci?? (2006)
  ??? Densitat
5.094 hab.
125,16 hab/km??
Coordenades 41?? 36??? 36??? N, 1?? 55??? 3??? E??? / ???41.61, 1.9175(i) 41?? 36??? 36??? N, 1?? 55??? 3??? E??? / ???41.61, 1.9175
Sistema pol??tic
Entitats de poblaci??

17

Vacarisses ??s un municipi de la comarca del Vall??s Occidental. Amb una extensi?? de 40,54 km2 es troba en una petita depressi?? (l'altura mitja del terme ??s de 385 m) d'accidentat relleu que s'obre en els contraforts occidentals de la Serralada Prelitoral (de 940 m al Castellsapera). Vacarisses enlla??a amb l'autopista C-16, l'autovia de Terrassa a Manresa, i l'antiga carretera de Gr??cia a Manresa. A pocs kil??metres del nucli urb?? aquesta l'estaci?? de ferrocarril de RENFE (l??nia de Barcelona a Saragossa) que, a m??s, disposa d'un baixador a l'estaci?? de Torreblanca.

El terreny accidentat i l'escassetat de fonts poden haver determinat la falta d'elements arqueol??gics de la prehist??ria, les restes m??s antigues s??n de l'??poca neol??tica. El lloc de Vacarisses s'esmenta per primer cop en un document de l'esgl??sia de Sant Ferm?? (l'esgl??sia antiga de Rellinars) al segle X. Cal dir que Vacarisses va formar durant molts segles un sol municipi amb el terme de Rellinars.

Vora el poble, en un pujol hi ha la Torrota, una torre de planta circular que servia de punt de vigil??ncia, comunicada visualment amb la torrota de Monistrol i amb la de l'Obac. Cal relacionar el castell de Vacarisses amb Guillem de Montcada, ja que a la segona meitat del segle XI era posse??t per aquesta fam??lia, i a m??s Guillem de Montcada s'anomena de Vacarrises o de Muntanyola en els primers documents en qu?? ??s esmentat, a finals segle X.

Tot i que el castell estava en mans dels Montcada i que a principis del segle XIV la castlania l'exercien els Castellet, sembla que la senyoria superior devia pert??nyer al rei, ja que el 1358 Pere el Cerimoni??s el va vendre, juntament amb la jurisdicci??, al seu conseller Jaume Desfar. El castell va ser propietat d'aquesta fam??lia fins finals del segle XVI, quan Isabel Desfar es va casar amb el capit?? Francesc Amat i la senyoria va passar a aquesta fam??lia.

A l'any 1670, el castell ??s en poder de Josep d'Amat i de Planella, que contreu matrimoni amb Marianna de Junyent. A aquest cavaller, Felip V li va atorgar el 1702 el t??tol de primer marqu??s de Castellbell. Al castell de Vacarisses hi nasqu?? un fill seu, Manuel d'Amat i de Junyent, que va aconseguir per m??rits de guerra, ser tinent general de l'ex??rcit i m??s tard governador de Xile i virrei del Per??. Essent virrei del Per??, es va recordar dels seus compatricis i va fer vint-i-sis dots, per ser lliurats entre la gent del seu poble natal.

Encara que hi ha moltes fonts al terme, ??nicament s??n notables pel seu cabal les fonts de Can C??dol, i per aix?? Vacarisses sempre ha estat terra de sec??. Les caracter??stiques f??siques dels s??l no han perm??s una mecanitzaci?? industrial, i ara nom??s es treballen unes 25 ha de sec?? i uns quants horts familiars.

El bosc ocupa gran part del terme, i hi ha ca??a menor (conills i perdius) i algun senglar. Abans, els anys de pluges favorables, s'hi recollien excel??lents bolets. Els conreus que ocupaven bona part del terme han estat abandonats o s'ha urbanitzat el seu terreny, ja que ara l'economia es basa en la ind??stria i tamb?? en la construcci?? massiva d'habitatges.

La prosperitat agr??ria va fer que la poblaci?? augment??s durant el segle XIX: es va passar de 659 habitants l'any 1787 a 986 el 1860. A principis del segle XX, per??, ja va comen??ar a disminuir. El 1900 hi havia 808 habitants, el 1930 n'hi havia 507 i el 1960, 383. Despr??s, al 1970 va augmentar fins a 410 habitants, el 1979 a 429 i el 1981 a 443. L'any 1989 tenia 745 habitants. Actualment t?? un padr?? municipal de 4.802 habitants, poblaci?? que augmenta considerablement els caps de setmana i els per??odes estivals. Formen el municipi juntament amb el nucli urb?? o nucli antic les seg??ents urbanitzacions: Bonavista, Ca l'Oliva, Can Serra, Els Caus, La Col??nia Gall, La Coma, L'Eixample, La Farinera, El Fresno, El Pal?? (La Creu), El Pau Gran, Torreblanca I, Torreblanca II (La Carena Llarga) i El Ventaiol. Sense oblidar el Pol??gon Industrial de Can Torrella.

La festa local ??s el 7 de desembre.

[edita] Demografia

Entitat de poblaci?? Hab. (2006)
Bonavista 19
ca l'Oliva 12
can Serra 1.252
Caus, els 246
Col??nia Gall, la 53
Coma, la 183
Creu, la 125
Eixample, l' 224
Farinera, la 17
Fresno, el 37
Pol??gon Industrial Can Torrella 0
Pou Gran, el 10
Raval del Pal??, el 274
Torreblanca I 818
Torreblanca II 523
Vacarisses 813
Ventayol, el 488
Font: Municat
Evoluci?? demogr??fica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
22 - 23 399 657 1.993 928 949 808
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
754 577 507 605 404 383 410 443 789
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
977 1.378 1.711 2.084 2.687 3.181 3.931 5.094 -
1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

[edita] Enlla??os externs


editar Municipis del Vall??s Occidental

Badia del Vall??s | Barber?? del Vall??s | Castellar del Vall??s | Castellbisbal | Cerdanyola del Vall??s | Gallifa | Matadepera | Montcada i Reixac | Palau-solit?? i Plegamans | Poliny?? | Rellinars | Ripollet | Rub?? | Sabadell | Sant Cugat del Vall??s | Sant Lloren?? Savall | Sant Quirze del Vall??s | Santa Perp??tua de Mogoda | Sentmenat | Terrassa | Ullastrell | Vacarisses | Viladecavalls


Ubicaci?? del Vall??s Occidental Aquest article sobre el Vall??s Occidental ??s un esborrany i possiblement li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.